dimarts, 10 de març de 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XX)

Pel dimarts de la 3a. setmana de Quaresma...

Quan els cristians ens posem a fer música

Un dels dons més grans del cor de l’home és la música. La música té la capacitat d’expresar, més que un text, els sentiments més profunds del cor de l’home. La música tendeix a la simfonia, va a la recerca del Infinit i arriba al límit d’on pot arribar l’esperit de l'ésser humà i la capacitat d’expressió de sí mateix. Pels cristians és la participació en la cançó d’amor, que és Déu mateix. És propi del qui estima cantar. No tothom sap cantar, hi ha persones que no saben cantar, però saben quan es canta bé. Hi ha una música infinita, un amor infinit, que és Déu mateix en la glòria de la seva Trinitat. Aquesta oda infinita que ressona en la eternitat arriba un moment que ve a la terra, i el Fill (Jesús) que és l’Hereu de tot, la interpreta, i ens posa dins d’aquesta orquestra, donant-nos text, melodia i instrument. I quan es deixa portar per l’Esperit Sant és grandiosa, magnífica, sublim i delicada. No importa l’instrument que ens ha estat donat. Encara que sigui el més humil. Tots són necessaris. Sota la seva direcció (la de Jesús) s’interpreta aquesta simfonia en la història.
Quan els cristians ens posem a fer música i la interpretem molto vivace tothom se n’alegra i el món es meravella. La llàstima és que la música que fem de vegades ja no sona o sona malament. Ens hem d'esforçar per no desafinar. Diguem: Jesús, m’has admès a la teva orquestra, fes que no desafini en el lloc que m’has posat en la història. Que el meu cant sigui per a tu. Només per a tu, Jesús, Senyor meu. El meu cant és el meu amor de cada dia.