dilluns, 27 de juny del 2011

Reina i Mare de la nostra parròquia

Els passats dissabte i diumenge, dies 18 i 19, es van repartir unes estampes amb aquesta preciosa imatge de la Mare de Déu de la nostra Parròquia. He pensat que estarà molt bé que també ens acompanyi al blog i, per tant, la tindrem posada a la barra lateral.



Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.

dimarts, 21 de juny del 2011

Tothom pot participar-hi


El diumenge primer de maig totes les parròquies, comunitats, escoles i entitats d’Església que hi ha a la ciutat de Reus van rebre l’anunci de la vinguda a Reus de centenars de joves que, el mes d'agost, passaran uns dies a la nostra ciutat, de camí cap a Madrid, a les Jornades Mundials de la Joventut.

El nombre de joves que venen a Reus passarà dels 1.000 tenint en compte que alguns països han sobrepassat les expectatives.

La nostra parròquia ha esdevingut tanmateix parròquia acollidora i es va fer una crida a les famílies per acollir una part d’aquests joves (els majors d’edat).

Altrament també se’ns va demanar que ens apuntéssim per formar part del voluntariat que ha de resoldre els temes de logística i organització. Amb satisfacció també us diem que tres membres de la nostra comunitat formen part de l’equip de responsables de les JMJ a Reus.

VOLUNTARIAT: Cal disponibilitat dels dies 11 a 14 d’agost (tots els dies, o part d’aquests) i per assistir a algunes reunions preparatòries o de formació alguns dies de juliol.

FAMÍLIES ACOLLIDORES: Famílies que disposin de lloc per a dues o més persones, que en principi seran de nacionalitat belga o txeca. Només caldrà acollir-los a l’hora de dormir doncs la organització s’encarrega de la manutenció.

dijous, 16 de juny del 2011

La Bíblia per menys de 10 Euros


El llibre més llegit, venut, imprès i traduït de tota la història de la humanitat? La Bíblia, sense cap mena de dubte.

En aquest espai ens fem ressò de l’aparició d’una nova edició de la Bíblia Catalana Interconfessional. I aquest cop es tracta d’una edició popular doncs la condició per sortir al mercat era que no tingués un preu superior als 10 euros. Difícil, però s’ha aconseguit: per 9,95 euros es pot adquirir una edició molt ben feta i acurada, amb alguns textos revisats de bell nou, amb tocs de modernitat artística. Està il•lustrada per Perico Pastor, s’ha fet un tiratge de 30.000 exemplars, i es vendrà a totes les llibreries del país.



El projecte és la plasmació de la inquietud de les tres entitats que des del principi van promoure la traducció catalana de la Bíblia interconfessional: l’Associació Bíblica de Catalunya, les Societats Bíbliques Unides i l’Editorial Claret, a les que aquest cop també s'han ajuntat el Centre de Pastoral Litúrgica i les editorials Publicacions de l’Abadia de Montserrat i La Formiga d’Or.

Rafael Argullol en la introducció diu que cal tornar a la lectura de la Bíblia per entendre el nostre art i la nostra literatura, per gaudir d’una fabulosa experiència estètica, per retornar als nostres orígens i, sobretot, per cercar de comprendre alguna cosa del que som enmig de l’oceà de preguntes que és l’existència.

dilluns, 13 de juny del 2011

Aprendre a adorar el Santíssim Sagrament

Era el darrer Corpus del Papa de l’any 2004. La processó del Corpus de Roma va de Sant Joan del Laterà a Santa Maria, la Major, al llarg de tota la via Merulana. L’ostensori amb el Sagrament és portat en un vehicle on habitualment hi el reclinatori perquè el Papa vagi agenollat davant del Sagrament durant tot el trajecte. El darrer any el Papa no podia ja agenollar-se i el van posar al seient; tossut i tenaç com era va demanar als mestres de cerimònia que l’ajudessin a agenollar-se. Una vegada i una altra. Aquests li deien que era impossible i a que més podia caure. A Roma era famós que quan al Papa no li agradava una cosa protestava amb un murmuri de desaprovació. Al arribar a prop de la Basílica de Santa Maria el Papa va cridar, quasi enfadat i en polonès: si us plau, vull agenollar-me: aquí hi ha Jesús. No van tenir més remei que obeir-lo, però va ser impossible. La cosa va arribar fins al límit. Tothom es va commoure.


M’arriba el cor això. L’Església d’orient i d’occident creu, des de sempre, que el Crist Ressuscitat està present en l’Eucaristia i cada dia em dol més que els fidels de les nostres parròquies no s’agenollin davant del Sagrament. Si no hi hagués la Presència real, l’Eucaristia no seria res, ni la comunió tampoc. Aprenem la lliçó i que l’intel•ligent entengui. Agenollar-se davant del Crist és l’expressió de la llibertat dels fills de Déu que entenen que per la persona humana no hi ha ningú damunt d’ell, ni ningú sota d’ell, només Déu. Aprenem la lliçó del Benaurat Papa.

divendres, 10 de juny del 2011

Amb la fi de les obres, la parròquia brilla radiant


Ha estat la gran notícia de la Pasqua, la gran notícia dels darrers anys. Hem fet obres a la parròquia i l’hem deixada radiant i joiosa. Ara, a aquestes pedres pintades, nosaltres, les pedres vives que som tota la feligresia, hem de donar-hi l’alegria.


S’han fet moltes coses -de les que ja us vam parlar en el darrer número de La Veu- i ara ja gaudim de la feina acabada, tot i que falten dos o tres detalls que s’han d’enllestir. I la veritat és que tot plegat s’ha fer en un temps rècord en un exemple de coordinació i de dedicació d’algunes persones de la comunitat.


Tanmateix al Consell de Pastoral i a la Comissió d’Obres estem molt contents de la resposta de la feligresia pel que fa a les aportacions per pagar el deute que hem contret -amb l’aval del bisbat- amb una entitat financera.


El que volem ara és animar-vos a seguir col•laborant i fem especialment una crida a aquelles persones que ho vulguin fer, a adoptar el mètode de les quotes fixes que ens ajudarà sobre manera a preveure totes les amortitzacions i pagaments. A més, també volem recordar-vos que la següent col•lecta extraordinària la farem la propera festa de Pentecosta, és a dir, el 12 de juny.

dilluns, 6 de juny del 2011

Propers a la santedat

El joiós dia en el que el Pare Josep Manyanet fou canonitzat a Roma (ara fa 7 anys) vaig seguir la cerimònia per la televisió mentre una bona part de la meva família ho seguia en directe a la plaça de Sant Pere del Vaticà. En la mateixa cerimònia el ara beat Joan Pau II va canonitzar tres homes i dues dones més. Una d’aquestes era la metgessa italiana Gianna Beretta que havia mort l’any 1962. Entre els assistents a la canonització hi havia el seu marit. Recordo que vaig pensar: Què li deu passar pel cap a aquest home en el moment en el que l’Església declara la santedat de la seva esposa? I als seus fills? Fixeu-vos hi bé: Han proclamat santa a la meva mare!!

Més enllà de la constatable santedat de moltes de les nostres mares o de molta altra gent, aquest fet em va cridar l’atenció i em va colpir veure l’abraçada entre Joan Pau II i el vidu.

Ara, s’ha repetit aquest fet. Quanta gent no hi havia a la beatificació del papa Joan Pau II que va conèixer, parlar, concelebrar amb ell? Fins i tot un servidor, que hi va parlar un cop durant 4 minuts vaig pensar: Amb aquest beat jo hi he parlat!! I la joia de Mn. Serra que hi va concelebrar en diverses ocasions a la seva capella privada?

I la reflexió posterior ens ve fàcilment al cap. Quan de propers que estem dels nostres sants i santes! Dels que hem conegut i dels que ens queden lluny en el temps, perquè sens dubte l’estirp humana no té fi i està relligada per la nostra filiació divina. I tot i que és veritat que ens podem sentir especialment propers al beat Joan Pau II no és menys cert que ens hi hem de sentir també, per exemple, dels sants Fructuós, Auguri o Eulogi que van escampar de forma ferma la llavor del Crist, de tal manera que ara ens en sentim hereus.

Dit en altres paraules, ens hem de sentir propers a la santedat. I no només a la santedat dels altres sinó a la nostra pròpia llavor de santedat que nia en nosaltres arrel del baptisme i de la nostra pertinença al projecte creador de Déu. Creació i destí de santedat van units perquè Déu ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls (Ef 1,4). Sí, hem de ser sants en tota la nostra manera de viure (1Pe 1, 15) com ho és el Senyor (Lv 11, 45).

Quin compromís, aquest, d’esdevenir cada dia i a cada moments sants com ho és Déu! Les nostres paraules, els nostres actes, les nostres idees... tot en nosaltres ha de fer olor de santedat! I quants cops no responem adequadament a les expectatives del Creador!

Fem encara un pas més i analitzem ara la santedat que vivim al voltant nostre. Si entenem la santedat com una disposició del cor que ens ha de fer més humils i més oberts a la Paraula de Déu que ens comunica constantment el seu voler, que ens ha de permetre confiar-nos amorosament en braços de Déu, aleshores no hem de perdre temps en decidir-nos. És tot clar: santedat, confiança i abandó: Posem-nos a les seves mans perquè Ell faci de nosaltres allò que li plagui (Ch. Foucault).

Finalment hem de saber estar atents a la santedat dels nostres germans i germanes de família, de comunitat, de vida... els exemples de beatitud els tenim, de ben segur, a cada moment i en cada direcció, mirem on mirem. Quan mirem als vells i malalts, quan contemplem un nen, quan ens compadim d’algú que fa esforços per viure... aleshores estem en situació de fer un “tast” de santedat, un tast de Déu.

dijous, 2 de juny del 2011

Sortida arxiprestal de Catequesi de Comunió

Un cop a l’any totes les parròquies de Reus organitzen una sortida amb els nens i nenes de Catequesi de Comunió, és una manera de conèixer-se i fer convivència.
Aquest any hem tornat un cop més al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, un lloc molt emblemàtic per a nosaltres, la gent de Reus.

Vam sortir de la plaça de la Pastoreta i vam anar fins al santuari en pelegrinatge, cada parròquia portava la seva pancarta i tots els nens i nenes un distintiu.
Al arribar, el grup “Canta la Teva Fe” (CTF), de la delegació de Joves, ens estava esperant per donar-nos la benvinguda tot cantant. Després, amb la participació de totes les parròquies, Sant Joan, Sant Francesc, Sant Bernat, Sant Pere, la Sang, La Immaculada, L’Assumpció, Sant Josep Obrer, Sant Vicenç de Castellvell i Crist Rei, vam fer la representació de l’aparició a Isabel Besora, “La Pastoreta”. Mentre tres catequistes anàvem explicant la història els nens/es feien els diferents personatges.

Al acabar la representació, el grup “Canta la teva Fe” ens va fer cantar i ballar, passant-nos-ho d’allò més bé.
A les dotze, vam anar per grups a l’interior del Santuari per fer una pregària i tot seguit adorar a la Mare de Déu i posar-li als seus peus una flama.

Un matí molt aprofitat i una manera molt bonica per trobar-nos tots junts.

Una de les nenes de la nostra Parròquia que va venir a la trobada és la Rulh, té set anys i encara no fa un any que viu a Catalunya. En va fer una redacció, que és la que podreu llegir aquí sota. Del seu escrit, tot i corregir-ne alguna falta, n’hem conservat la forma original d’expressar-se.

“Totes les catequesis ens vam reunir i després vam anar a cantar moltes cançons i, amb les cançons fèiem jocs tots els nens. Ens ho vam passar molt bé. Feien rodones i alguns nens jugaven en el parc.
Jo, amb la Lucia i la Stefany jugàvem entre les tres i rèiem i moltes coses molt divertides.
I lo que més em va agradar a mi va ser veure la Virgen María. Era molt bonica, i més amb el seu fill Jesús.
I quan la vam veure ens vam fer una foto a tots els grups.
La nostra catequista es diu Juanita i és molt bona i a la nostra classe i ha alguns nens que es porten malament i la fan enfadar-se.”

Rulh