dissabte, 29 de novembre del 2014

El goig d'una entranyable celebració

El Sr. Arquebisbe, el diumenge de Crist Rei, començava la seva Visita Pastoral a la parròquia. Tots estàvem contents i ell també. Per què no hauríem de tenir alegria si tots ens estimem i tots estimem el Senyor? Semblava que els ulls de l'estimat Pantocràtor de l'aula de l'Església resplendissin. El temple s'omplí. Els escolans grans van acolitar perfectament l’Eucaristia i el turiferari portava els guants blancs. Els fidels varen cantar i van resar. És la família parroquial al voltant del Pare i Pastor i que porta la successió apostòlica i és el qui ens posa en comunió amb l’Església de Crist.


El Sr. Arquebisbe ens va convidar amb paraula neta i viva a la vida cristiana. Em va semblar que l'assemblea (tant com m'agrada a mi) amb unció s'acostava a rebre el Sagrament. L'orgue i el cant fou excel·lent. Després ens varem recordar dels pobres i donàrem a l'arquebisbe un donatiu en nom de tots perquè els proveeixi.


No podíem acomiadar l'assemblea sense mirar a la Mare de Déu, la imatge de la qual ens acompanya sempre en el presbiteri. Li donàrem un nom nou: La Mare de Déu de l'Alba. La pregària fou recitada i, després, amb senzill vermut, omplirem els locals de la parròquia i compartirem la festa.


El Sr. Arquebisbe va plantar una olivera al jardí de la parròquia. Ell, amablement, convidava als més petits que tiressin terra. Em va semblar un signe bellíssim. Són ells, aquests infants, els qui, per gràcia de Déu, seran els fidels d'aquesta parròquia quan nosaltres no hi siguem.



Va ser una festa eclesial, plena de la gràcia. Una veritable Missa Estacional. Aquesta paraula tant estranya, reservada per quan l'Arquebisbe celebra la Missa solemne a una Parròquia amb la convocatòria de tots els fidels, significa reunió dels qui esperen. I què esperen? Que vingui el Senyor. I Ell, Jesús, sempre ve. Ve en el nostre cor quan preguem, ve en els germans, ve en l'Eucaristia.

Cada vegada estic més que convençut que els programes pastorals no serveixen de gaire. El que cal fer per a fer créixer una parròquia és que siguem homes i dones de pregària, que celebrem l'Eucaristia amb tot el cor i que estimem els pobres. És el Senyor, no nosaltres, qui fa créixer una comunitat parroquial. Ben sovint em venen les paraules del salm;: “Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors!” Un bon record de la festa de Crist Rei i de la presència de l'Arquebisbe Jaume entre nosaltres.

dijous, 27 de novembre del 2014

Oració per la Família del Papa Francesc.


Jesús, Maria i Josep
és en vosaltres que contemplem
la resplendor de l’amor veritable.
i és amb una gran confiança
que ens adrecem a vosaltres.

Santa Família de Natzaret,
feu que les nostres famílies,
siguin espais de comunió,
cenacles de pregària,
autèntiques escoles de l’Evangeli
i petites esglésies domèstiques,

Santa Família de Natzaret,
que mai més s’experimenti al cor de les famílies,
la violència, la manca d’acolliment i la divisió:
que tots els qui hagin estat ferits o escandalitzats
rebin ben aviat consol i guarició per les ferides del cor.

Santa Família de Natzaret
que el proper Sínode dels Bisbes
pugui restablir de nou la consciència
del caràcter sagrat i inviolable de la família
i de la seva bellesa en el designi de Déu.

Jesús, Maria i Josep, escolteu
i ateneu la nostra súplica. Amén.

divendres, 21 de novembre del 2014

EL DIUMENGE 23, FESTA DE CRIST REI, NO HI HA MISSA DE 10 DEL MATÍ
LA MISSA DE 12 DEL MIGDIA SERÀ PRESIDIDA PER L'ARQUEBISBE JAUME

dimarts, 18 de novembre del 2014

Van haver de deixar els instruments i posar-se a pregar... No s'hi van poder resistir!

M'han fet descobrir un gran cantautor cristià dels EUA. Vet aquí que, en un festival de gospel, va entonar el gran himne Al·leluia. És una lletra ungida i plena de l'Esperit de Déu. Tots els participants del gran concert entren en una actitud de pregària i, talment l'Esperit respirés en ells, es posen a lloar Déu.


Al final el bon cristià, que és en Micahel W. Smith intenta, sense aconseguir-ho, de trobar unes notes amb el piano. Impossible. El resultat és una gran assemblea de joves que, presos per l’Esperit, lloen Déu i la seva glòria. El gran cantautor finalment ha de trencar el moment d'èxtasi de la gran assemblea orant amb un crit i un al·leluia. I ell mateix va cap al públic i aplaudeix.

De la lletra entenc que canta: Alel·luia, Senyor, Déu, Rei totpoderós... Al·leluia... Venerable és l'Anyell... Una manifestació religiosa així expressa l'ànima profundament cristiana del poble nord-americà.

Poseu el full screen (pantalla sencera) i disposeu-vos a escoltar aquest cant. Els qui tingueu el cor orant us adonareu de seguida d'alguna presència de l'Esperit Sant. La lloança dóna joia a dins. Oh, quan deixem que l'Esperit de Déu entri dins dels cor! El cel s'obre i som trasplantats al jardí de l'eternitat de Déu. Ell que és sense origen i també el sense fi.

Encara que es poden confondre, algunes vegades s'uneixen el sentiment i la gràcia. Llavors tant la pregària com la lloança és autèntica. Però això només ho pot judicar Déu.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Que reposin en la pau de Déu


El diumenge passat, a la tarda, un tràgic accident va provocar la mort de catorze persones. Eren d’una parròquia de Múrcia, de la Mare de Déu del Roser de Bullas, entre ells el jove rector de 36 anys, Mn. Miguel Conesa. Un dels sobrevivents ha explicat que el darrer que feu el mossèn, quan s’adonà que l’autocar s’accidentava, fou posar el cinturó de seguretat a David, un noi de catorze anys que seia al seu costat, i protegir-lo amb el seu cos. Ell no va ser a temps de posar-se el seu. 

Donem al condol als fidels d’aquesta parròquia i encomanem a Déu l’ànima d’aquest sacerdot i les altres tretze persones que moriren. 

Ahir mateix fou enterrat amb tots els germans preveres a la seva parròquia natal, on havia estat batejat, havia fet la primera comunió i havia estat ordenat sacerdot. També havia estat escolà. Tots els qui el coneixien afirmen que sempre tenia el somriure als llavis, extravertit, i que no sabia dir que no a ningú. 

Els fidels venien de Madrid, de peregrinar al santuari del Cerro de los Angeles. Que Jesús, el Senyor, consoli el cor de tantes famílies i del presbiteri diocesà de Múrcia-Cartagena. “Jo també he perdut un fill”, va dir el bisbe als seus pares.

In Paradisum, de Gabriel Fauré, pel Winchester Cathedral Choir

dilluns, 10 de novembre del 2014

PARRÒQUIA DE CRIST REI
PROGRAMA DE SETMANA SANTA 2016

20 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia. (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues, davant de la Parròquia)
- Missa a dos quarts de 9 del vespre

21 de març.- Dilluns Sant
A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

22 de març.- Dimarts Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

23 de març.- Dimecres Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.

(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

24 de març.- Dijous Sant
A les 8 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor
A les 11 de la nit Hora Santa.

(A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia)

25 de març.- Divendres Sant
A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres.
A les 10 Via Crucis.
A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor

(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)


27 de març.- PASQUA
A les 10 de la nit del dissabte, dia 26 de març, Vetlla Pasqual
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua

(No hi ha missa el diumenge de Pasqua  al vespre)


NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. També dir-vos que, un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.






Celebracions i reunions

Dilluns, dia 10.
Missa a 2/4 de 8 del vespre. Sant Lleó, papa.

Dimarts, dia 11.
Missa a 2/4 de 8 del vespre. Sant Martí
Reunió Equip de Litúrgia

Dimecres, dia 12.
Missa a 2/4 de 8 del vespre.
Reunió Equip
Pastoral de la Salut

Dijous, dia 13.
Missa a 2/4 de 8 del vespre

Divendres, dia 14.
Adoració eucarística
de 2/4 de 5 fins a les 7 de la tarda.
Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, dia 15.
8 del vespre Missa de vigília.

Diumenge, dia 16
Misses a les 10 i 12 del matí
i a 2/4 de 9 del vespre.

VISITA PASTORAL El dia 23 de novembre, el diumenge de la Festa de Crist Rei comença la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a la nostra parròquia. La primera setmana de desembre serà entre nosaltres per visitar els diversos grups i el dia 13 de desembre administrarà el Sagrament de la Confirmació. Acollim al Sr. Arquebisbe amb un gran amor a l’Església, és el nostre Pastor.

El dia 16 de novembre és la Col·lecta de Germanor, però feu memòria que el dia 23, festa de Crist Rei, la col·lecta serà extraordinària a favor de la Parròquia.

Defuncions: Divendres passat, dia 31 d’octubre, rebé sepultura cristiana Marina Cabré Guaresi (27 a). Amb tot el cor donem el condol als seus pares.


diumenge, 9 de novembre del 2014

Una cançó d'amor

En un diumenge tant significatiu com és ara el nou novembre evoco la meravellosa música de Mozart en l’adagi del seu concert per a clarinet. Es una musica que cal escoltar amb els ulls tancats i que immediatament et submergeix en un àmbit espiritual inèdit, únic.


Amb la música, Mozart crea una interpretació de la realitat, una capacitat de lectura espiritual de la història. Es una cançó d’amor i de compassió. De tendresa. Té alegria i força vital, però tampoc nega que hi hagi la tristesa. Una i altra vegada, quasi de l’infinit reprèn la mateixa melodia, ara amb l’orquestra, ara amb el clarinet tot sol, a manera de solista. És realment diví, perquè és una música que perdona en sí mateixa. Una música que et diu: encara que tot el que has fet ho hagis fet perfectament malament, jo et perdono i t’endinso, sense recriminar-t’ho, en la meva cançó d’amor. Un amor que sempre és Déu. Immens Déu, revelat en Jesús, amb el nom de Pare, a qui sigui donada la lloança en els més llunyans espais siderals i en el cor de cadascú.



divendres, 7 de novembre del 2014

Ensenyaments per a la pregària (I): Aprendre a pregar

Què us sembla si avui posem la música al principi i, mentre aneu llegint el text, escolteu la dolcesa del Concert K299 per a flauta i arpa de Mozart?



Jo sóc, Senyor, perquè sou Vós i sense Vós jo no seria.

Primer de tot cal decidir quan de temps hem d’estar amb el Senyor, sobretot els qui comencen. Quan volem aprendre a pregar ja és suficient mitja hora. No és bo començar la pregària pensant “m’hi estaré fins que me’n cansi”, perquè als deu minuts ja estarem cansats i no donem temps a Jesús. Cal sentir també al començament la mirada de la Mare de Déu que està contentíssima que estiguem pel Fill de les seves entranyes. Dir un Ave Maria és dolcíssim. Després hem de deixar a la Mare de Déu i estar per Jesús. Ella vetllarà i ajudarà la pregària de cadascú. Són coses de Mare i Fill. Ells s’ho saben.

Cal asserenar abans que tot l’esperit, recollir-se en el propi cor, i fer un acte de fe en la Presència de l’Amor de Crist en l’Eucaristia. Considerant que cadascú de nosaltres és únic pel Senyor i que marquem un punt de digressió des d’un centre en el qual convergim tots. Aquest centre és Amor que es difon des de si mateix. La vida de cadascú és única i, des del baptisme, hi ha una història d’amor entre Déu i cadascú. La pregària és deixar que l’amor de Déu flueixi dins nostre. Imagineu-vos un riu desbordant que ve de la Trinitat i del qual deixeu que l’aigua ompli la vostra existència. Com un tram d’aigua que vol omplir-ho tot, que té el mateix origen i el mateix destí. Tot ve d’Ell i va cap a Ell, diu l’Escriptura. L’amor de Déu és com un mar, sense platges, sense límits, immens. Cal adorar aquest Amor. Amor gratuït, sense fons, sense per què. Simplement perquè Ell és Déu.


Quan entris dins teu, ja sigui tancant els ulls o mirant el Sagrament és bo intentar sentir el batec del cor, fer silenci, prendre consciència de què estem davant del Senyor (com si estiguéssim sols Ell i jo a l’univers). Dir simplement: Jesús, o bé Jesús Senyor, tingueu pietat de mi, o demanar el do de l’Esperit: Veniu, Esperit Sant, tresor de tot bé, o altres paraules que el Senyor us inspiri. Aquestes pregàries s’han de repetir moltes vegades fins que entrin dins nostre.

Intenteu de fer una pregària del cor: al Senyor no li interessen les paraules, sinó els sentiments. Ell ja ho sap tot. Són sentiments d’amor, de fe, d’esperança. Moltes vegades el Senyor ens porta a fer memòria de la pròpia vida, amb el record de les persones estimades. Amb els esdeveniments joiosos i dolorosos que hem viscut i ens fa descobrir com Ell era present en la nostra vida. Llavors cal prendre tota la vida (tal com ha estat) i donar-la al Senyor amb un acte d’amor. És una obertura del cor.


Molt sovint una estona de pregària s’acaba – si el Senyor la inspira – en una pregària d’intercessió per les persones que estimem, o que hauríem d’estimar més, o pels esdeveniments del món que fan patir. També molt sovint l’Esperit ens fa pregar per l’Església (ja ho veureu). Però no ho hem de programar, decidint ara pregaré per aquell o aquell altre o per això i per allò. Això ho fa el Senyor. Ens els posa al cor i al pensament, com si els féssim present davant d’ells. Pregar pels altres és estimar-los, pregar pels altres és experimentar que el Senyor també els estima. És estimar-los amb el Senyor.

A la pregària cal ser molt humils i si us costa d’estar en silenci, tingueu paciència i penseu que el Senyor m’estima amb la meva incapacitat per pregar. No hi ha mai fracàs en la pregària.

Moltes vegades quan s’acaba el temps que heu disposat per la pregària ve Jesús i consola el cor d’aquells que l’hem esperat.


Sempre s’ha d’acabar la pregària amb el Pare nostre perquè cap de les pregàries que hem abans ni cap dels sentiments que hem tingut poden superar les paraules de l’oració què ens va ensenyar el Senyor.

Entrar en el món de Déu és una cosa meravellosa. Cal tenir paciència i deixar que Ell faci el que vulgui en l’estona de pregària. Un altre dia us explicaré més coses de la pregària.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Programació del 3 al 9 de novembre



Celebracions

Dilluns, dia 3.
Missa a 2/4 de 8 del vespre.

Dimarts, dia 4.
Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, dia 5.
Missa a 2/4 de 8 del vespre.

Dijous, dia 6.
Missa a 2/4 de 8 del vespre

Divendres, dia 7.
 Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, dia 8.
8 del vespre Missa de vigília.

Diumenge, dia 9.
Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma.
Misses a les 10 i 12 del matí
i a 2/4 de 9 del vespre.


Agenda pastoral de la setmana

Dimarts: Catequesi d’adults
Ensenyament bíblic
A les 8 del vespre

Pregària per les vocacions
Tot el més de novembre totes les diòcesis catalanes preguen per les vocacions. El propòsit és que de nit i de dia en algun lloc algú o alguna comunitat pregui per les vocacions. Les vocacions al ministeri sacerdotal són objecte de la pregària dels fidels. La vocació sacerdotal només la pot donar Déu i a Ell és a qui les hi hem de demanar. Tinguem, doncs, present aquesta intenció en la nostra pregària quotidiana.

La festa de la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà.
El dia 9 de novembre se celebra a tot el món la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà. Es tant important aquesta festa que passa pel damunt de la litúrgia del diumenge ordinari. La Basílica de Sant Joan és la catedral del Papa; és anomenada l’Església, mare i cap de totes les esglésies del món.