dijous, 28 de novembre de 2013

Encara Lampedusa


He llegit un reportatge en una revista italiana de prestigi sobre el drama de Lampedusa, aquesta petita illa, on arriben tants subsaharians, que marxen de la mort i de la misèria dels seus països per arribar a Europa. Arriben de l’Àfrica, després de vint hores en el mar, en condicions molt precàries. «Si arrisquem les nostres vides, és perquè allà ja estem morts», diuen.


Les estadístiques que hi ha són esgarrifoses. Milers i milers de subsaharians han trobat la mort a les costes de la illa. Quan arriben, els habitants de Lampedusa es bolquen en una gran solidaritat. Tots es posen en moviment. I les històries, riques d’humanitat es multipliquen. Són emocionants. Els reben amb amor, tenen cura d’ells, mentre els repatrien.

El Doctor Pietro Bartolo que, des de fa vint-i-dos anys,
és metge a l'Illa, treballa hores i hores sense descans,
arriscant la seva pròpia salut en l'esforç.
El darrer naufragi, en el qual moriren 385 persones, fou tràgic. El metge de la illa, Pietro Bartolo, conegut com el metge dels immigrants, va haver de fer les 385 autòpsies. Però diu que cada vegada que es troba amb una dona embarassada li fa una ecografia, perquè pugui veure el petit i els canvia la cara quan s’adonen que el fill viu dins seu. I el metge, ja esdevingut com un heroi, bateja els nens moribunds. Ell diu: Són uns escollits, van al cel. Són de Déu. Una noia de Lampedusa diu: «tenen els ulls de Jesús».

Claudio Baglioni, cantant
implicat en la lluita per tirar endavant Lampedusa.
El cantant Claudio Baglioni, que des de fa anys té una caseta llogada a O'scià, està personalment implicat en la lluita contra aquest drama. A l'igual que la resta de la població de la illa que es mostra extraordinàriament solidària amb els immigrants portant-los roba i aliments, el cantant ha arribat a allotjar-ne alguns a casa seva. La gent comenta que és increïble que l'impuls per fer anar endavant l'illa hagi de sortir d'un cantant i no dels polítics.

El Papa Francesc a Lampedusa,
diu que cada mort a la mar és una espina al cor
i que no hem de ser indiferents a aquesta tragèdia.

Quina significació més profunda: la primera sortida de Roma del Papa Francesc fou anar allí, llançar un ram de flors en aquell mar, esdevingut cementiri i un crit a la humanitat: "Es una vergonya!". Quin testimoni més gran el dels habitants de la illa, de la qual quasi no en sabíem ni el nom! El Papa davant del món posà a plena llum el testimoni de caritat dels habitants de la illa, i alhora desemmascara en el seu gest i la seva presència a una humanitat, que no ha trobat el camí de la solidaritat, l’únic camí que la pot salvar.

Escoltem la bellesa del Pie Jesu, interpretat en directe a la Catedral d'Armagh (Irlanda) mentre fem uns moments de pregària i els oferim per a tota la gent que pateix.

diumenge, 24 de novembre de 2013

Salve "Festa dels dies"



Oferim tot el que volem ser i estem disposats a fer pel Senyor, els cristians de Crist Rei, en l’oblació de Crist en l’Eucaristia. Tot el que hi ha de bo en la nostra parròquia li pertany i és un do del seu amor.




Avui és Crist Rei. És la festa de la nostra comunitat parroquial. Alegrem-nos en el Senyor. I esperem els dons que el Senyor ens té reservats. Sempre ens hem d’obrir al «demà de Déu». No podem quedar tancats en l’avui; pels creients sempre hi ha «un demà». Un demà que pertany a Déu. A tot el que té preparat el Senyor per aquells que l’estimem.

Una festa major de la Parròquia és sempre un acte d’amor dels feligresos a la seva pròpia comunitat. ¿Quin és el projecte pastoral d’una parròquia? El Papa Francesc, que el Senyor ens ha volgut donar, ens ha ensenyat que abans que cap projecte pastoral, sempre hi ha una identitat; abans del «fer», sempre hi ha «el ser». Siguem el que som, membres del Crist, oberts a l’Esperit Sant, ensenyats constantment per la Paraula de Déu i nodrits pel Cos de Crist. No estem en l’Església, som Església.

Una bona festa per a tots. Una esperança nova per a tots. I la Pau, com el regal més gran, vingui a nosaltres, la pau del cor. Benaurada pau! Visquem la fe, justament aquest dia que amb tota l’Església se celebra la cloenda de l’Any de la Fe. Alegra’t, cristià, cada dia de la teva fe.

Encara que visquem en la quotidianitat, n’hi ha per posar-se a plorar si una persona no troba aquella Veritat o aquell Amor que omple el cor i dóna sentit a tota la vida i fa que les coses més petites, encara que semblin no importants, siguin consistents. Els creients hem trobat aquesta Veritat en el Crist, Senyor, que omple el temps i la vida, com l’alfa del nostre baptisme i l’omega de l’eternitat. Davant dels no creients sempre som una pregunta. Ells diuen «jo no crec», i «aquests creuen», per què?, (També és veritat a la inversa). Això ens indica fins a quin punt hem de viure la fe. I la fe només es viu en l’amor i la pregària. Recordem l’ensenyament del Papa Benet:

«La fe només creix en la mesura que la vivim». Com l’amor.

dilluns, 18 de novembre de 2013

Misses Familiars: Misses per a tots.

Ja fa un mes i mig que vàrem començar el Curs de Catequesi i, per tant, també s'han reprès les Misses Familiars. Misses que, com el seu nom diu, estan enfocades per a ser viscudes per tota la família junta. No són "misses per a nens", tot i que, evidentment, hi ha moments que els són especialment dedicats: cants i pregàries que aprenen a catequesi, algunes paraules dirigides especialment a ells pel mossèn a l'homilia, alguna pregunta, un lloc reservat a l'església... i, també, quan pugen al voltant de l'Altar en el moment de la Consagració.



Però tot això es fa sense oblidar que, junt amb els infants, hi ha els seus pares, potser avis o tiets i tots els adults que normalment assisteixen a missa de 12 i tothom s'hi ha de trobar a gust.

I és que la missa no és ni "per a infants" ni "per a grans", la missa és per a tots junts, com a comunitat que som.



Si algun dia anem a missa de 12 i ens trobem que aquell diumenge "toca" Missa Familiar, estiguem contents de veure l'Església tan plena, sapiguem disculpar si en algun moment els petits fan una mica de soroll (cosa que, de veritat, passa molt poc) i gaudim de trobar-nos tots plegats: el present i el futur de la nostra Església, celebrant l'Eucaristia del Senyor.


divendres, 15 de novembre de 2013

Un tifó encara més gran de solidaritat


El país de Filipines, tant llunyà en l’espai però tant a prop en el cor, ha estat assolat per una tempesta de les més grans que la història ha registrat. El tifó Haiyan, com un monstre maligne, ha deixat al seu pas la destrucció i la mort. Això toca el cor. Son persones humanes i famílies senceres que ploren impotents la mort dels seus. Deu mil persones, Déu meu! Les sis illes del centre de Filipines i la ciutat Taclobán completament arrasades. L’ajuda internacional s’ha posat en moviment. El desastre és tant gran que costa d’arribar allí per ajudar-los. Els falta aliment, aigua i sostre. I la telefonia mòbil encara no funciona.


Com desitgem que s’aixequi un tifó encara més gran de solidaritat i de pregàries!


El diumenge passat, quan cantava amb la comunitat parroquial el Pare nostre, evocava l’amor del Pare del Cel que compassiu ho omplia tot del seu amor, prenia els seus fills cap al seu cel, i posava ja en el cor de tota la humanitat un desig de col·laboració, de solidaritat. La immensa compassió de Déu envers els seus fills i filles de les llunyanes i estimades Filipines. El poble de Déu allí és molt catòlic (els filipins que viuen entre nosaltres sempre ens han donat un gran testimoni de la fe).



La pregunta sobre el mal se’t fa punyent dins del cor. Per què? No ho sabem ni ho podem saber... Per què la providència de Déu permet que les forces de la naturalesa senyoregin i portin tanta destrossa i desolació? Però jo sé que l’amor de Déu actuarà donant consol, refent l’esperança i suscitant arreu del món, també en el cor de l’Església, una riuada de solidaritat envers els nostres germans de les Filipines.

Que la Mare de Déu, tant estimada pels catòlics de les Filipines, els ajudi. Com ha dit l’arquebisbe de Manila, la fe dels filipins és més gran que el tifó. També la seva esperança. No els deixem sols. Preguem. Escoltem aquesta Ave Maria en actitud de pregària pel poble filipí. Resem germans, tinguem el sant rosari a les mans i al cor.


dimecres, 13 de novembre de 2013

Francesc



Recull d'imatges i pensaments del Papa Francesc. Val la pena mirar-lo amb atenció i meditar el que anem veient i llegint. La música de fons, de J. S. Bach, ens ajudarà.

Si ho voleu veure més gran, feu "clic" damunt d'aquest símbol que apareix a la part inferior dreta de la pantalleta del vídeo YouTube.


Si voleu aturar la reproducció uns moments per poder llegir poc a poc un dels textos, només cal que feu "clic" damunt la pantalla del vídeo. Per tornar-lo a posar en marxa feu un altre "clic" damunt d'aquest símbol que apareix a la part inferior esquerra de la pantalla del YouTube.



diumenge, 10 de novembre de 2013

La primera lliçó de Catequesi

La sabem de cada any. Nens, ¿per què heu vingut a catequesi? I els ensenyem a contestar: «Per conèixer i estimar a Jesús». Sembla una resposta infantil, però no ho és. Això ho han de saber els petits de la comunitat parroquial, però no tan sols ells, ho hem de saber tots; primer els catequistes, també els pares, i el mossèn. Tots anem a la parròquia per conèixer més i més a Jesús i a estimar-lo més i més. I tots sortim de la parròquia per a fer conèixer a Jesús i per a fer-lo estimar. Per què com l’estimarien si no l’han conegut? O ¿com l’estimarem si no el coneixem?

A les acaballes de l’Any de la Fe desitgem això: que en la nostra parròquia tots aprofundim en el coneixement de Crist i així l’estimem més. Tota la vida cristiana rau en això. L’amor i el coneixement de Crist sempre van junts. I per conèixer Crist hem d’obrir tres LLIBRES.

- El PRIMER LLIBRE és el de la Creació i de les Persones que tractem (o les que hauríem de tractar). La mirada de la fe ens fa descobrir la presència de Déu en les seves criatures, en el seu goig i en el seu sofriment.


- El SEGON LLIBRE és el de l’Escriptura, la que escoltem cada diumenge i l’escoltem com a Paraula de Déu, per això ens posem drets per escoltar l’Evangeli. El desconeixent de l’Escriptura és el desconeixent del mateix Crist.


- El TERCER LLIBRE és dins nostre, en el nostre cor, ell va escrivint amb lletres precioses les seves paraules dins nostre (en el més profund). Són paraules d’amor. La llei de la nova aliança ja no l’escriu en taules de pedra, sinó que l’Esperit l’escriu dins del cor. Cal pregar, cal pregar molt, per a descobrir el llibre que Déu nostre Senyor escriu en el nostre interior. És la nostra història amb ell.


No hi ha cap casualitat en la vida cristiana, tot és do de Déu. No és per atzar que faig catequesi, no és per casualitat que serveixo els pobres... és que el Senyor ho vol i des de sempre ho havia preparat. Els qui no comprenen això se’n cansen i se’n van. No serveixen per a res a l’Església.

Escoltem el Sanctus de Bach mentre meditem tot això. Una música quasi infinita.


dijous, 7 de novembre de 2013

Els nostres missioners

Aquesta setmana hem entregat la col·lecta del Domund a l’organisme pertinent. Ha ascendit més de tres mil euros. No són diners només, hi ha molta pregària i molt d’amor. L'Església creix només per l’amor. L’amor és l’únic que la fa créixer. I l’amor mai és una categoria universal, és sempre concret: Si un diu que estima tothom, però no estima cap persona en concret, no estima ningú. 

Com l’amor de Déu, el nostre Pare, Ell ens estima a tots, estima a cadascuna de les nostres existències com si fossin úniques a l’univers.

Un jove sacerdot de Zamora a l'Àfrica

Els missioners ens són un exemple, perquè en ells l’amor és sempre concret a una persona, una a una. Cor a cor. Tot el mes d’octubre vàrem tenir present l’obra evangelitzadora de l’Església, que s’encarna en els missioners i missioneres. Que siguin beneïts aquests homes i dones que, a tants llocs del món, no teoritzen sobre l’amor, sinó que el viuen. No són llocs fàcils i la vida missionera no té res de romàntica. Estan en contacte amb la pobresa extrema, amb cultures hostils a l’evangeli moltes vegades o sota règims dictatorials. I compten amb mitjans molt precaris. Però ells hi són, i no marxen. 

Els missioners i missioneres són el goig i l’honor de l’Església de Crist. Ensenyen a viure l’Evangeli. Ho fan sense reclamar l’atenció, ni cercar la lloança. De fet no la necessiten, tenen al Senyor mateix com a do i recompensa. 


Una vegada el Senyor va preguntar a Sant Francesc: Francesc, ¿què vols com a recompensa? I el pobre d’Assís, sense pensar-s’ho va contestar: «A vós mateix, Senyor». Sí, el Senyor mateix és la seva alegria i el seu cel. No necessiten res més.


Vet aquí el testimoni d’una missionera anciana, Carmelita Vedruna, de casa nostra, la Gna. Elena Amorós. Una vida així és un tresor i un testimoni de la Resurrecció de Crist. Llegiu aquesta carta:


Ja tinc 91 anys, al febrer en faré, (si hi arribo), 92 i dono gràcies a Déu perquè sóc autònoma i tinc la ment clara. La meva missió actual és la de l'escolta, la gent necessita ser escoltada i ho faig per telèfon, per Internet i al rebedor de casa.

He estat mestra en Col·legis i Agent pastoral a la Presó. Els presos desitgen ser escoltats, també un cop acabada la seva condemna... i tantes ex alumnes que han passat per les meves aules, ara ja mares i àvies. La vostra ajuda pot ser pregar perquè l'Esperit Sant m'il·lumini, perquè les paraules que els digui els pacifiquin i omplin de confiança.

Gna. Elena Amorós. Carmelita

Mireu i escolteu aquest bonic vídeo de l’Escolania de Montserrat, amb fantàstiques vistes de la muntanya i el monestir i preguem pels missioners.



diumenge, 3 de novembre de 2013

"Oh happy day": Corals i bona música a TV3

Reconec que no sóc massa de mirar la televisió. Notícies, partits de futbol i algun concurs tipus "Saber y ganar", la resta considero que, en general, té ben poca qualitat. És per això que vaig descobrir aquest programa del que us vull parlar quan ja feia algunes setmanes que durava, així que em vaig perdre els primers capítols. Ara em sap greu!

Es tracta d'un concurs entre diferents Corals catalanes... algunes de caire més clàssic, altres més juvenil, unes típicament de Gospel, altres més acostumades al teatre musical,... Les edats dels participants també varien molt... per tant, jo diria que és una mostra força complerta.

Personalment, el Gospel m'agrada moltíssim (gènere musical desenvolupat a partir de la dècada del 1930 del segle XX, vinculat a l'espiritual i inspirat en himnes religiosos, i que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz.) així que, un dia que fent zapping em va sortir un grup cantant en aquest estil, em vaig posar a escoltar i ja em vaig fer seguidora del programa.

A cada Coral li posen un tema per a la setmana següent que han d'adaptar, assajar, provar les veus, etc. Ahir n'hi va haver dos que em van cridar especialment l'atenció. Una versió molt particular de l'Ave Maria de Schubert i una cançó en Gospel "Do you know Jesus?" veritablement preciosa.


OL'GREEN.- AVE MARIA


MESSENGERS.- DO YOU KNOW JESUS?

Espero que us agradin les dues! Us copio la lletra de "Do you know Jesus"


When the song is over
When the music stops
Do you know Jesus
Does He live in your heart
When your life is troubled
Jesus still wants to be a part
Do you know Jesus
Does He live in your heart
Do you believe that He was born
Do you believe that he died
Do you believe your sins can be forgiven by the blood from His side
Do you believe His love can reach you right where you are
Do you know Jesus
Does he live in your heart, oh

Confess Him with your mouth
Believe Him in your heart
Do can know Jesus
You can know Jesus in your heart
It's so good to know Jesus
.....



He mirat de traduir-la i jo ho deixaria així:

Quan la cançó s'acaba
quan la música s'atura
Coneixes Jesús?
Viu en el teu cor?
Quan tens problemes a la vida,
Jesús encara vol ser-ne part
Coneixes Jesús?
Viu en el teu cor?
Creus que Ell va néixer?
Ho creus que va morir?
Creus que els teus pecats poden ser perdonats gràcies a la sang del seu costat?
Creus que el seu amor pot arribar just on ets tu?

Coneixes Jesús? 
Viu en el teu cor? 

Confessa'l amb la teva boca
Creu-hi amb el teu cor
Pots conèixer Jesús

El pots conèixer en el teu cor.
És tan bo conèixer Jesús!
...