Dues hores amb el Senyor

Ja som a setembre i, des de la setmana passada, estem reprenent els horaris habituals a la Parròquia. Una de les coses que més contents estem de poder-vos oferir és l'Adoració Eucarística dels divendres.

Des de les cinc de la tarda fins a les 7, tots els divendres, podeu venir a fer una estona de visita al Senyor. Cadascú segons la seva disponibilitat.

Cap a tres quarts de set el mossèn fa una meditació i a les set en punt es reserva el Sagrament amb la Benedicció.

Hem fet una festa al Senyor i ha quedat content

- Immaculada, vols dir que el Senyor està content de nosaltres?

I la bona de la Immaculada, de Montblanc, amb uns ulls radiants i aixecant els braços, va contestar:

- I tant, mossèn, que ho està! Li hem fet una festa i, a més, li hem fet el dia que ens ho va demanar.

Aquesta va ser la breu conversa, després de la vetlla d'adoració que vàrem fer la nit del Sagrat Cor. No hi ha cap foto, però la imatge la portem gravada dins nostre, els que hi participàrem. Pocs i molts, moltíssims, al mateix temps. Hi érem els que hi havíem de ser, però érem una multitud molt gran de gent per la qual vam pregar i en nom seu vam adorar Jesús. Va ser tan maca la festa que havia de durar una hora i en va durar dues!

Una nit plena de gràcia, plena de la presència íntima de Jesús. Una nit de miràcles de gràcia. Vam sortir tots tocats per l'amor de Jesús. La pregària va ser de cor a cor, sense adonar-nos-en, vam entrar dins el Cor de Jesús. Una pau, una immensa pau va prendre possessió de nosaltres i una sensació que havíem estat, veritablement, en companyia del Senyor. Al final de l'adoració tots ens miràvem amb complicitat i no calia dir-nos el què havíem viscut.

Naturalment que el Senyor està content de nosaltres, perquè Ell ens estima sempre, tant si li fem festes com si no. Però, tot i així, els que entren pels camins de la pregària profunda i intensa entenen perfectament la sentència d'un pare de l'Església: "Crist Ressuscitat anima sempre una festa dins del cor dels qui creuen en Ell". Aquesta frase li agradava molt al pare Roger Schutz, de Taizé. Quanta raó té!!

La festa del Sagrat Cor va néixer amb l'experiència espiritual de Santa Margarida Maria, a la qual el Senyor va demanar que es fes una festa dedicada al Sagrat Cor el divendres després de Pentecosta. El Santuari del Sagrat Cor de Paray-le-Monial ha esdevingut un centre molt important de renovació de la vida catòlica, animada principalment per la comunitat de l'Emmanuel, formada per consagrats, laics i preveres. En el vídeo podeu veure l'ambient que hi ha a les trobades d'estiu que aquesta comunitat organitza.

Una joiosa i entranyable Visita Pastoral de l’Arquebisbe Jaume a la nostra parròquia.

Crònica de la Visita Pastoral de l’Arquebisbe Jaume Pujol a la parròquia els dies 1- 5 de desembre, en la primera setmana de l’Advent.

Tota la setmana que l’arquebisbe Jaume és entre nosaltres. Bisbe, com és de totes les parròquies del bisbat, s’hi ha trobat bé (així ho creiem i ho va manifestar) i nosaltres amb ell. És un home ple de bondat, humil i comprensiu. 

Quan va marxar ens va venir un sentiment de nostàlgia; un dir: ¿per què no et quedes més entre nosaltres? Acollim la seva benedicció que tantes i tantes vegades ha donat aquesta setmana i la seva pregària. Amb tot el cor donem gràcies a Déu per aquests dies en què el nostre Pare i Pastor ha visitat la nostra parròquia, també els nostres cors. També donem gràcies a la Mare de Déu a la qual havíem encomanat aquesta Visita i pels fruits espirituals que ha donat i donarà.

Dilluns:

Anàrem a la Casa de les Germanes de la Consolació. Quatre germanes feien les noces d’or de la seva professió religiosa. Fou una gran festa. La comunitat acollí l’arquebisbe amb alegria i fraternitat. L’Eucaristia fou celebrada amb un gran esperit de pregària. Quina alegria per les germanes la presència del bisbe Jaume. Dinàrem amb la comunitat i després compartirem la sobretaula. El més bonic fou quan veneràrem la relíquia de la Mare Rosa Molas.

En aquella casa de pregària l’arquebisbe Jaume digué que la darrrea obediència de les religioses ancianes (totes fan cara de Pasqua) és la pregària: pel món, per la Congregació, per l’Església. Aquella casa està plena del perfum de la pregària de les Germanes, com l’encens al capaltard de la vida. Beneïdes siguin. 

A les cinc de la tarda anàrem a l’antiga residència de la Mare de Déu de Lourdes (on els mossèns de la parròquia celebrem cada dissabte de l’any). L’arquebisbe entrà pletòric de joia a la sala i amb amor saludà a tots els residents. Celebràrem també l’Eucaristia i molts dels ancians quan rebien el Cos de Crist de mans de l’arquebisbe ploraven de goig i d’agraïment. La Direcció de la casa ens acollií amb amor i facilità la celebració. Cosa que és d’agrair.

Ens apressàrem a anar cap a la parròquia on es reuní amb el grup de la Vida Creixent, de la qual Mn. Ricard és el consiliari. Després es reuní amb el grup de la Pastoral de la Salut, tant arrelat a la parròquia, on compartirem el servei que aquest grup fa, de formació i de missió. El Sr. Arquebisbe ens exhortà a acomplir amb aquest ministeri amb un gran amor i un gran sentit d’apostolat. Visitar en nom de la comunitat parroquial els ancians i els malalts forma part de la vida parroquial, no pas d’una manera poc important, sinó com un acte d’obediència a la paraula de Jesús: Estava malalt i em vinguéreu a visitar.

Dimarts:

No va venir fins a la tarda. El reberen els nens i nenes de comunió. Un nen i una nena li oferiren un ram de flors per l’oratori i un peto, dient-li unes paraules de benvinguda. Després els nens i nenes contestaren davant de l’arquebisbe quinze preguntes del catecisme i, ple d’alegria, el nostre pastor els exhortà a estimar a Jesús i a preparar-se bé per a la primera comunió. Després pujàrem a la parròquia on férem una bonica i plena de tendresa pregària mariana. Els infants es portaren més bé que mai i sobretot cantaren amb qualitat les cançons de la catequesi. Després, tots agenollats, feren la comunió espiritual. Fou un dels actes més bells de la Visita Pastoral.

Després d’això l’arquebisbe exposa el Santíssim Sagrament (en aquella hora de la tarda la pregària davant del Sagrament brollava fàcil i des del cor). Molts fidels van venir per a la pregària. L’arquebisbe es posa al confessionari i administrà el sagrament de la penitència tota l’hora. Molts van quedar sense poder rebre l’absolució. Hi havia una gran bellesa espiritual, el Senyor adorat i el sagrament del perdó donat per aquell que succeeix als apòstols, els qui escoltaren aquestes paraules: Tot allò que deslligueu a la terra, quedarà deslligat en el cel. Donà solemnement la benedicció amb el Santíssim Sagrament, abans li vaig dir que aquella benedicció arribava a tots els habitants de la parròquia. 

Després celebrà la Santa Missa. Després feu la catequesi d’adults, la sala quasi s’omplí. La catequesi la feu amb forma de qüestionari, amb preguntes improvisades i algunes de preparades. L’Arquebisbe parlà amb tot el cor i il·luminà amb el seu magisteri, sempre cordial i amable, sobre les qüestions que li foren preguntades. Tots admiràvem la saviesa del cor del bon bisbe. L’acomiadarem i se’n dugué el senzill ram de flors, de color d’Advent, que els nens de comunió li havien ofert, perquè el posés al seu oratori i així pregués per nosaltres,

Dimecres:

No vingué fins a l’hora de la catequesi, on saludà als nen més petits i després feu la catequesi de confirmació. 

El deixàrem sols amb ells, així tingué llibertat i confiança per parlar-los amb el cor. Tots, l’arquebisbe i ells van sortir contents i amics. Amb el poc temps que estigueren es feren amics. Després es trobà amb l’equip de catequistes de la parròquia. Fou una trobada festiva i li explicàrem els treballs de la catequesi. Ens digué que no ens desaniméssim, que les coses són per elles mateixes complicades, però que no ho són tant si ho fem en el nom de Jesús i que allò important és sembrar, sembrar sempre. També que no ens havíem de lamentar sempre, perquè això fa perdre el temps i gasta. Són aquests infants, són aquestes famílies les que hem d’estimar i anunciar l’Evangeli. També digué que la pedagogia i els mètodes importen per a la catequesi, però que són relatius. El més important i decisiu és l’amor i la pregària en què els catequistes han de fer la catequesi. Crec que quedàvem convençuts i animats per la presència i les paraules del nostre bisbe. 

Havent celebrat la Santa Missa es reuní amb totes les famílies que tenen els fills a la catequesi. Van venir un bon grup, la sala també s’emplenà i això que feia fred i pluja. El Sr. Arquebisbe demanà als pares que s’estimessin molt i digué que la família és el tresor més gran (ell mateix explicà l’experiència de la seva pròpia família) i convidà que procuressin per a l’educació de la fe dels seus propis fils, insistint en que la dimensió religiosa i l’obertura al transcendent és decisiva per a la formació integral de la persona. També ells quedaren contents i l’arquebisbe saludà als pares i compartí somriure i diàleg. Finalment donà la benedicció i resàrem una Ave Maria.

Dijous:

El dijous a les 11 ja érem a l’estimat col·legi de la Presentació. Primer hi va haver una reunió amb l’Equip de la Pastoral del col.legi. Els professors de religió amb l’excel·lent directora, la Sra. Antònia Garcia, li exposaren la voluntat d’animar pastoralment l’escola i el programa pastoral pel present curs, Es nota clarament que volen reforçar la identitat catòlica de l’Escola i que s’ho prenen seriosament. Després tot l’alumnat, menys els mes grans, es reuniren a la gran i lluminosa sala d’acte del col·legi de la Presentació, tan arrelat a la ciutat de Reus. Els alumnes hi oferiren un concert i li explicaren amb mitjans audiovisuals tot el programa de la vida cristiana i pastoral de l’escola i tot el que fan per ajudar a una escola les Dominiques de la Presentació que hi ha la India, amb el qual han creat uns llaços de solidaritat. Després encara a la bonica capella de l’escola es reuní amb els alumnes més grans per a la pregària i la catequesi. Dirigí la pregària el capellà del col·legi, Mn. Marcos, el qual estava content i Mn. Rafel predicà l’evangeli dels talents que havia estat proclamat. Després l’arquebisbe els diigí la paraula i impartí al grup d’adolescents i joves una exhortació a la fe, a descobrir a Jesús i a comprometre’s a la vida de l’Església. Havent fet tot aquest treball dinàrem amb la comunitat de les religioses dominiques, les quals s’alegraren de la presència de l’arquebisbe; fou un dinar fraternal i ple d’alegria.

Després descansarem i a la tarda a les cinc hi hagué una trobada amb els usuaris de Càritas, Feu un acte molt bonic i entranyable. No hi ha foto, però la fotografia la varem fer tots dins del cor. Són els estimats germans i germanes que ajudem des de Càritas. Compartirem amb ell tantes experiències. El Sr. Arquebisbe connectà amb ells immediatament i els digué que érem nosaltres els qui havíem d’estar contents i agraïts perquè ens permetia de fer el bé i d’acomplir amb les paraules de Jesús d’estimar-nos els uns als altres i que ells, quan haguessin superat les situacions de dificultats, haurien après les lliçons de solidaritat i llavors ajudarien els altres. Els mirà als ulls i s’interessà per ells. Fins i tot parlà amb una gran fraternitat amb algunes famílies que professen la religió de l’Islam, S’aprengué els seus noms i assegurà a tots que pregaria per ells (cosa que estic segur que farà), sobretot perquè trobessin treball que és la primera i la més gran necessitat. Aquesta fou al meu entendre, després de l’eucaristia, l’acte més important de la Visita Pastoral, perquè un bisbe és sobretot un pare pels pobres. Així li ho va prometre el dia de la seva ordenació episcopal. Compartirem un senzill berenar amb goig i molta fraternitat. Tots sortiren contents.

Els participants de Càritas són les persones estimades de la parròquia, perquè ells són els prínceps de sang reial. Servir-los a ells i procurar per les seves necessitats és un goig i un honor. Vaig sentir com el Senyor Jesús està content de nosaltres i ens deia: “Molt bé”. Una mare romanesa va estar tant contenta que l’Arquebisbe el rebés que va vestir els seus tres fills de festa. Feien molt de goig. Vaig observar que l’arquebisbe li havien quedat els noms dels nostres germans i l’endemà preguntava per ells i per la seva situació. L’Equip de Càritas estava radiant d’aquesta trobada amb l’Arquebisbe amb els usuaris que estimen tant. Talment fossin de la família. Aprofitàrem d’interval per anar a veure dos ancians a casa i avançar feina per l’endemà. 

A les 8h del vespre ens esperava la Direcció del Reus Deportiu, ubicat dins del terme parroquial de Crist Rei, ens reberen amb tota la cordialitat reusenca i havent saludat el Sr. President i la resta de l’equip directiu, ens explicaren les activitats del club tant reusenc. Ens ensenyaren les diverses seccions i les instal·lacions. 

D’arreu hi havia persones que feien deports i practicaven diverses modalitats de gimnàstica. Feia goig en aquella hora. Es ben cert que la inversió de la ciutat en el l'esport i en els seus valors tant nobles és un gran bé pels ciutadans. La sorpresa va ser que convocaren els jugadors del primer equip del hoquei, l’equip de hoquei que té l’honor de ser campió del món. Els jugadors estaven contents de saludar a l’arquebisbe, el qual coneix el món de l’esport i conversà amb ells de hoquei. Era una conversa en la qual s’hi trobava bé, s’interessà per les seves famílies i els augurà els millors èxits esportius. L'hoquei ha contribuït que Reus sigui conegut mundialment en el món del deport. L'arquebisbe quedà contentíssim de la visita al Club que sempre ha col·laborat amb la parròquia. Que convoquessin el primer equip de hoquei amb motiu de la visita de l’Arquebisbe els honora i fou una delicadesa del Reus esportiu. Els ho agraïm i ho valorem.

Després cap a la parròquia una altra vegada... passàrem pel parc de Sant Jordi que respira pau als vespres. 

I es reuní amb el Consell de Pastoral i una altra vegada l’arquebisbe es mostrà atent i receptiu quan li explicarem tots els projectes i les dificultats de la comunitat parroquial. Unes dificultats que per altra banda ell coneix bé, perquè són comunes a totes les comunitats parroquials i que expressen el desig d’uns cristians que voldrien que les comunitats fossin realment evangelitzades i evangelitzadores. Ens férem el propòsit de no atabalar massa al nostre bisbe... no era temps de debatir uns problemes que tampoc són a les mans del bisbe de solucionar, sinó a les nostres i que cal deixar també a la providència de Déu. L’arquebisbe ens exhortà a estimar-nos, a pregar amb intensitat i que no deixéssim el servei de la pregària de l’adoració. I que confiéssim amb el Senyor. Després sopàrem frugalment. L’arquebisbe estava distès i fins riguérem. Ens acomiadarem d’ell i varem rebre la seva benedicció i ens desitjàrem una santa nit.

Divendres:

A dos quarts d’onze començarem les visites dels ancians de la parròquia, el matí i a la tarda fins a dos quarts de set. Anàrem a setze domicilis, que amb els dos que havíem visitat el dia anterior, sumen divuit. Acompanyà l’arquebisbe el mossèn i a estones alguns membres de la Pastoral de la Salut. Els ancians estaven contents de rebre l’arquebisbe i li donaven les gràcies. Ell sempre deia: “No és a mi que has de donar les gràcies, sinó al Senyor que és el que t’he portat”. Vaig admirar la delicadesa i l’alegria de l’arquebisbe en la vista dels malalts i l’amor amb què tractava el Sagrament. Fou un dia cansat, però ell no s’hi manifestà. No cal dir que visitàrem a Mn. Jaume Macaya, diaca i a la seva esposa. La darrera visita de la tarda fou a la d’un senyor profundament cristià que se li ompliren els ulls de llàgrimes quan rebia el Senyor Jesús. Vaig pensar que, només per aquestes llàgrimes, en el fons llàgrimes d’amor, val tot el cansament pels carrers, escales i ascensors del veïnat de la parròquia. Finalment l’arquebisbe feu una estona llarga de pregària a la capella del Sagrament i jo em vaig posar al confessionari, com tots els divendres. Finalment s’aixecà i m’acomiadà i em digué: “Moltes gràcies, mossèn, i dispensa si no ho he fet del tot bé”. Jo li vaig respondre: Al contrari som nosaltres que li donem les gràcies i davant la senzillesa i la bondat de cor del nostre arquebisbe li vaig besar l’anell episcopal amb tot el cor.

Marxà sol cap a la Prioral, anava a confirmar. A nosaltres ens va deixar la seva benedicció, la seva bondat de pastor i realment ens confirmà en la fe. En la crònica m’he oblidat de dir que revisà els llibres sacramentals i els trobà al dia i del tot correctes. Així fou que els signà. La Visita Pastoral s’acabarà dissabte vinent amb la celebració del Sagrament de la Confirmació. Abans es trobarà amb els joves de la parròquia.

Càritas Parroquial necessita oli!

El goig d'una entranyable celebració

El Sr. Arquebisbe, el diumenge de Crist Rei, començava la seva Visita Pastoral a la parròquia. Tots estàvem contents i ell també. Per què no hauríem de tenir alegria si tots ens estimem i tots estimem el Senyor? Semblava que els ulls de l'estimat Pantocràtor de l'aula de l'Església resplendissin. El temple s'omplí. Els escolans grans van acolitar perfectament l’Eucaristia i el turiferari portava els guants blancs. Els fidels varen cantar i van resar. És la família parroquial al voltant del Pare i Pastor i que porta la successió apostòlica i és el qui ens posa en comunió amb l’Església de Crist.

El Sr. Arquebisbe ens va convidar amb paraula neta i viva a la vida cristiana. Em va semblar que l'assemblea (tant com m'agrada a mi) amb unció s'acostava a rebre el Sagrament. L'orgue i el cant fou excel·lent. Després ens varem recordar dels pobres i donàrem a l'arquebisbe un donatiu en nom de tots perquè els proveeixi.

No podíem acomiadar l'assemblea sense mirar a la Mare de Déu, la imatge de la qual ens acompanya sempre en el presbiteri. Li donàrem un nom nou: La Mare de Déu de l'Alba. La pregària fou recitada i, després, amb senzill vermut, omplirem els locals de la parròquia i compartirem la festa.

El Sr. Arquebisbe va plantar una olivera al jardí de la parròquia. Ell, amablement, convidava als més petits que tiressin terra. Em va semblar un signe bellíssim. Són ells, aquests infants, els qui, per gràcia de Déu, seran els fidels d'aquesta parròquia quan nosaltres no hi siguem.

Va ser una festa eclesial, plena de la gràcia. Una veritable Missa Estacional. Aquesta paraula tant estranya, reservada per quan l'Arquebisbe celebra la Missa solemne a una Parròquia amb la convocatòria de tots els fidels, significa reunió dels qui esperen. I què esperen? Que vingui el Senyor. I Ell, Jesús, sempre ve. Ve en el nostre cor quan preguem, ve en els germans, ve en l'Eucaristia.

Cada vegada estic més que convençut que els programes pastorals no serveixen de gaire. El que cal fer per a fer créixer una parròquia és que siguem homes i dones de pregària, que celebrem l'Eucaristia amb tot el cor i que estimem els pobres. És el Senyor, no nosaltres, qui fa créixer una comunitat parroquial. Ben sovint em venen les paraules del salm;: “Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors!” Un bon record de la festa de Crist Rei i de la presència de l'Arquebisbe Jaume entre nosaltres.

PARRÒQUIA DE CRIST REI

PROGRAMA DE SETMANA SANTA 2016

20 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:

- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.

- Missa de 10 del matí.

- Missa de 12 del migdia. (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues, davant de la Parròquia)

- Missa a dos quarts de 9 del vespre

21 de març.- Dilluns Sant

A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona

A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

22 de març.- Dimarts Sant

A les 10 del matí Missa a la Parròquia.

A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

23 de març.- Dimecres Sant

A les 10 del matí Missa a la Parròquia.

(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

24 de març.- Dijous Sant

A les 8 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor

A les 11 de la nit Hora Santa.

(A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia)

25 de març.- Divendres Sant

A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres.

A les 10 Via Crucis.

A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor

(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

27 de març.- PASQUA

A les 10 de la nit del dissabte, dia 26 de març, Vetlla Pasqual

A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa

A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.

A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua

(No hi ha missa el diumenge de Pasqua  al vespre)

NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. També dir-vos que, un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.

Celebracions i reunions

Dilluns, dia 10.

Missa a 2/4 de 8 del vespre. Sant Lleó, papa.

Dimarts, dia 11.

Missa a 2/4 de 8 del vespre. Sant Martí

Reunió Equip de Litúrgia

Dimecres, dia 12.

Missa a 2/4 de 8 del vespre.

Reunió Equip

Pastoral de la Salut

Dijous, dia 13.

Missa a 2/4 de 8 del vespre

Divendres, dia 14.

Adoració eucarística

de 2/4 de 5 fins a les 7 de la tarda.

Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, dia 15.

8 del vespre Missa de vigília.

Diumenge, dia 16

Misses a les 10 i 12 del matí

i a 2/4 de 9 del vespre.

VISITA PASTORAL El dia 23 de novembre, el diumenge de la Festa de Crist Rei comença la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a la nostra parròquia. La primera setmana de desembre serà entre nosaltres per visitar els diversos grups i el dia 13 de desembre administrarà el Sagrament de la Confirmació. Acollim al Sr. Arquebisbe amb un gran amor a l’Església, és el nostre Pastor.

El dia 16 de novembre és la Col·lecta de Germanor, però feu memòria que el dia 23, festa de Crist Rei, la col·lecta serà extraordinària a favor de la Parròquia.

Defuncions: Divendres passat, dia 31 d’octubre, rebé sepultura cristiana Marina Cabré Guaresi (27 a). Amb tot el cor donem el condol als seus pares.

Programació del 3 al 9 de novembre

Celebracions

Dilluns, dia 3.

Missa a 2/4 de 8 del vespre.

Dimarts, dia 4.

Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, dia 5.

Missa a 2/4 de 8 del vespre.

Dijous, dia 6.

Missa a 2/4 de 8 del vespre

Divendres, dia 7.

 Missa a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, dia 8.

8 del vespre Missa de vigília.

Diumenge, dia 9.

Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma.

Misses a les 10 i 12 del matí

i a 2/4 de 9 del vespre.

Agenda pastoral de la setmana

Dimarts: Catequesi d’adults

Ensenyament bíblic

A les 8 del vespre

Pregària per les vocacions
Tot el més de novembre totes les diòcesis catalanes preguen per les vocacions. El propòsit és que de nit i de dia en algun lloc algú o alguna comunitat pregui per les vocacions. Les vocacions al ministeri sacerdotal són objecte de la pregària dels fidels. La vocació sacerdotal només la pot donar Déu i a Ell és a qui les hi hem de demanar. Tinguem, doncs, present aquesta intenció en la nostra pregària quotidiana.

La festa de la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà.
El dia 9 de novembre se celebra a tot el món la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà. Es tant important aquesta festa que passa pel damunt de la litúrgia del diumenge ordinari. La Basílica de Sant Joan és la catedral del Papa; és anomenada l’Església, mare i cap de totes les esglésies del món.

El Sant Pare i Pep Guardiola

El Papa Francesc, del que es de sobres coneguda la seva afició pel bon futbol, es mostrà admirador del joc que practica l'equip del tècnic català.

Mireu-nos amb ulls d'amor...

Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia
Imatge extreta del Blog: Goigs i tradicions populars

Puix sou Vos la nostra mare,

i ho tenim a gran honor,

Verge de Misericòrdia,

mireu-nos amb ulls d'amor.

Comencem un nou curs pastoral

La tardor arriba i amb la tardor el retorn del que anomenem les activitats pastorals de la parròquia. És el sempre tornar a començar dels cristians. Un començament de curs és sempre bonic perquè tots els començaments estan oberts a l’esperança de les coses que podem fer per a celebrar a Jesús, el nom que està per damunt de tot altre nom. El nom de Jesús ha d’omplir el cor de tots els creients. El seu nom és l’alegria del nostre cor. 

La vida d’una parròquia és un sempre tornar a començar, ja que la vida cristiana porta en sí mateixa un principi que la fa infatigable. Algú, certament, es pot cansar de la vida cristiana o li pot semblar que ja no hi ha res més a viure o a descobrir. A algú, però a tots, no! L’Església sempre torna a començar perquè porta dins seu l’Esperit Sant. És per aquest Esperit Sant que l’Església, també les comunitats parroquials, no es pot desanimar mai del tot. Si fos així seria una derrota per la victòria pasqual de Jesús.

Per aquest curs nou de Pastoral a la nostra parròquia la primera consigna és aquesta: portar el nom de Jesús dins del cor. Portar el nom és portar la seva presència en nosaltres, sempre i a tot arreu. Quan les persones i les comunitats porten el nom de Jesús esdevenen radiants, emanen al seu voltant l’alegria, l’amor compassiu i el desig de la pregària. 

Això us dic; comencem de nou el curs amb el nom de Jesús dins del cor. En el seu nom, només en el seu nom, i perquè Ell ho vol, tornem a començar. Alegrem-nos els uns dels altres perquè cadascú dels nostres germans o germanes de la comunitat parroquial porta dins seu l’amor de Jesús. És tant gran això, alegrar-nos que l’altre també estima a Jesús, que l’altre també prega, que l’altre també porta dins seu el misteri de la pregària. Quanta raó té el Papa Francesc “tinguem cura uns dels altres” , ajudem-nos els uns als altres a viure com a creients. No vull allargar-me més, sinó després no ho recordareu: “Comencem aquest curs amb el Nom de Jesús dins del cor”.

Tot el cel és per tu, Tito.

Una imatge molt poc coneguda del Tito Vilanova, llegint la Paraula de Déu en una celebració de la Missa a Can Barça.

Que la Paraula que en aquest món proclamà li sigui Plenitud de Vida en Déu. Com entrenador del Barça es feu estimar per tots. Preguem per ell i la seva família. I que la seva esposa, Montserrat. I els seus fills, Carlota i Adrià se sentin ben confortats per l’amistat de tants. Se li veia a la cara que el Tito Vilanova era una gran persona. Una cara velada per la preocupació per la salut i per la seva família. Ha estat fort i lluitador fins al final. Un gran esportista del cor.

Que reposi en la pau eterna de Déu. En homenatge a ell escoltem "In Paradisum", de Gabriel Fauré.

Campanya de recollida d'Oli

Càritas Parroquial informa que:

Un any més s'organitza la Campanya de recollida d'Oli

Aquest oli es reparteix durant tot l'any a les persones i famílies necessitades, segons criteri de l'equip de Càritas.
És realment una ajuda molt important i valuosa per la qual us en donem les gràcies.

La campanya es tanca el Dia de Reis.

"L'home just, compassiu i benigne,

és, per als justos, llum que apunta en la fosca."

                                                                             (Salm 112,4)

Encara Lampedusa

He llegit un reportatge en una revista italiana de prestigi sobre el drama de Lampedusa, aquesta petita illa, on arriben tants subsaharians, que marxen de la mort i de la misèria dels seus països per arribar a Europa. Arriben de l’Àfrica, després de vint hores en el mar, en condicions molt precàries. «Si arrisquem les nostres vides, és perquè allà ja estem morts», diuen.

Les estadístiques que hi ha són esgarrifoses. Milers i milers de subsaharians han trobat la mort a les costes de la illa. Quan arriben, els habitants de Lampedusa es bolquen en una gran solidaritat. Tots es posen en moviment. I les històries, riques d’humanitat es multipliquen. Són emocionants. Els reben amb amor, tenen cura d’ells, mentre els repatrien.

El Doctor Pietro Bartolo que, des de fa vint-i-dos anys,
és metge a l'Illa, treballa hores i hores sense descans,
arriscant la seva pròpia salut en l'esforç.

El darrer naufragi, en el qual moriren 385 persones, fou tràgic. El metge de la illa, Pietro Bartolo, conegut com el metge dels immigrants, va haver de fer les 385 autòpsies. Però diu que cada vegada que es troba amb una dona embarassada li fa una ecografia, perquè pugui veure el petit i els canvia la cara quan s’adonen que el fill viu dins seu. I el metge, ja esdevingut com un heroi, bateja els nens moribunds. Ell diu: Són uns escollits, van al cel. Són de Déu. Una noia de Lampedusa diu: «tenen els ulls de Jesús».

Claudio Baglioni, cantant
implicat en la lluita per tirar endavant Lampedusa.

El cantant Claudio Baglioni, que des de fa anys té una caseta llogada a O'scià, està personalment implicat en la lluita contra aquest drama. A l'igual que la resta de la població de la illa que es mostra extraordinàriament solidària amb els immigrants portant-los roba i aliments, el cantant ha arribat a allotjar-ne alguns a casa seva. La gent comenta que és increïble que l'impuls per fer anar endavant l'illa hagi de sortir d'un cantant i no dels polítics.

El Papa Francesc a Lampedusa,
diu que cada mort a la mar és una espina al cor
i que no hem de ser indiferents a aquesta tragèdia.

Quina significació més profunda: la primera sortida de Roma del Papa Francesc fou anar allí, llançar un ram de flors en aquell mar, esdevingut cementiri i un crit a la humanitat: "Es una vergonya!". Quin testimoni més gran el dels habitants de la illa, de la qual quasi no en sabíem ni el nom! El Papa davant del món posà a plena llum el testimoni de caritat dels habitants de la illa, i alhora desemmascara en el seu gest i la seva presència a una humanitat, que no ha trobat el camí de la solidaritat, l’únic camí que la pot salvar.

Escoltem la bellesa del Pie Jesu, interpretat en directe a la Catedral d'Armagh (Irlanda) mentre fem uns moments de pregària i els oferim per a tota la gent que pateix.

Salve "Festa dels dies"

Oferim tot el que volem ser i estem disposats a fer pel Senyor, els cristians de Crist Rei, en l’oblació de Crist en l’Eucaristia. Tot el que hi ha de bo en la nostra parròquia li pertany i és un do del seu amor.

Avui és Crist Rei. És la festa de la nostra comunitat parroquial. Alegrem-nos en el Senyor. I esperem els dons que el Senyor ens té reservats. Sempre ens hem d’obrir al «demà de Déu». No podem quedar tancats en l’avui; pels creients sempre hi ha «un demà». Un demà que pertany a Déu. A tot el que té preparat el Senyor per aquells que l’estimem.

Una festa major de la Parròquia és sempre un acte d’amor dels feligresos a la seva pròpia comunitat. ¿Quin és el projecte pastoral d’una parròquia? El Papa Francesc, que el Senyor ens ha volgut donar, ens ha ensenyat que abans que cap projecte pastoral, sempre hi ha una identitat; abans del «fer», sempre hi ha «el ser». Siguem el que som, membres del Crist, oberts a l’Esperit Sant, ensenyats constantment per la Paraula de Déu i nodrits pel Cos de Crist. No estem en l’Església, som Església.

Una bona festa per a tots. Una esperança nova per a tots. I la Pau, com el regal més gran, vingui a nosaltres, la pau del cor. Benaurada pau! Visquem la fe, justament aquest dia que amb tota l’Església se celebra la cloenda de l’Any de la Fe. Alegra’t, cristià, cada dia de la teva fe.

Encara que visquem en la quotidianitat, n’hi ha per posar-se a plorar si una persona no troba aquella Veritat o aquell Amor que omple el cor i dóna sentit a tota la vida i fa que les coses més petites, encara que semblin no importants, siguin consistents. Els creients hem trobat aquesta Veritat en el Crist, Senyor, que omple el temps i la vida, com l’alfa del nostre baptisme i l’omega de l’eternitat. Davant dels no creients sempre som una pregunta. Ells diuen «jo no crec», i «aquests creuen», per què?, (També és veritat a la inversa). Això ens indica fins a quin punt hem de viure la fe. I la fe només es viu en l’amor i la pregària. Recordem l’ensenyament del Papa Benet:

«La fe només creix en la mesura que la vivim». Com l’amor.

Tot el que té la Església li ha estat donat i ho posseeix per donar-ho al món

La setmana passada vàrem anar a Missa dissabte al vespre. Estem acostumats a anar-hi en diumenge i, quan fem el canvi, és per algun motiu especial. Aquesta vegada era la retransmissió per televisió, des de Tarragona, de les beatificacions de 522 màrtirs de tot l'Estat, sacerdots, religioses, religiosos i laics; molts d'ells catalans.

Em va agradar molt la salutació del Sant Pare, amb el seu parlar senzill i planer, destacant l'amor fins a l'extrem d'aquests cristians que es van mantenir ferms fins al final i al qual hem de mirar d'assemblar-nos, "morint una mica" als nostres egoismes i mandres per donar-nos als demés.

Però, a més, he de reconèixer que hi havia un detall "extra" que també ens feia il·lusió i és que sabíem que Mn. Rafael Serra, el nostre Rector, col·laborador directe en els treballs de preparació de tot l'acte litúrgic, també havia de "sortir" durant la cerimònia. Així doncs, vaig pensar que ens agradaria tenir un record, vaig agafar la càmera i vaig fer unes fotos a la tele...

Ara bé, deixant a part l'anècdota de les fotos, que per a tots nosaltres són un simpàtic record, vull remarcar especialment unes paraules del nostre mossèn abans de començar la gran celebració de les Beatificacions:

«La Iglesia, a pesar de ser signo de contradicción, nunca jamás separa, nunca jamás divide y si alguna vez lo ha hecho debe pedir perdón. La Cruz del Señor nos une a todos, nos abraza a todos y nos eleva a todos. Es preludio de los cielos nuevos y de la tierra nueva.

El reconocimiento del martirio de nuestros i nuestras hermanos sea motivo para ser una Iglesia acogedora, humilde, que sabe reconocer sus debilidades, pobre, alegre, que sabe que su única gloria es la del Señor. Todo lo que tiene le ha sido dado y lo posee para darlo al mundo».


Podeu veure un fragment d’una gran pel·lícula «Un Dios prohibido» en el qual un seminarista argentí Pablo Hall salva la vida i després testimonia de la passió i mort dels seminaristes Claretians. Es una pel·lícula absolutament històrica. Recomanable.

Rebuts al Pòrtic de la Glòria

La Parròquia de Crist Rei, com també ho han fet tots els ciutadans del nostre país sent profundament el dolor de tantes famílies afectades pel tràgic accident ferroviari del dia de Sant Jaume a Galícia. No hi ha paraules per a consolar. Només ho podem fer fent nostre el seu dolor i pregant per ells.

També encomanem a la misericòrdia del Pare del Cel a totes les persones que han mort; com ha dit l’arquebisbe de Santiago de Compostela, ells han acabat la peregrinació i seran rebuts al Pòrtic de la Glòria. Que reposin en pau.

Aquesta tarda a la Parròquia se celebrarà l’Eucaristia en memòria seva.

Gràcies, mossèn, per ajudar a fer créixer la fe del nostre fill

Aquesta setmana ens ha arribat una senzilla foto d’un nen (no és el de la fotografia) i darrera, signada pels seus pares, posa: «Gràcies, mossèn, per ajudar a fer créixer la fe del nostre fill». Em vaig omplir d’emoció, la mateixa que sento, quan amb tot el meu cor diposito la Sagrada Eucaristia a la mà o a la boca dels nenes i nenes, tant nombrosos, que aquests diumenges han fet la primera Comunió a la Parròquia. Només per rebre una carta així val la pena l’esforç de les celebracions de la primera Comunió, tant entranyables, però alhora, tant contradictòries per tot el que tenen de pes de festa social. Els nens i les nenes han rebut amb la seva fe el Do més gran: l’Eucaristia. S’han unit a Crist i el Crist s’ha unit a ells, Ell que va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi».

L’amor de Crist s’ha unit al seu esperit per la gràcia de l’Eucaristia, ells marxaran, es faran grans, coneixeran el sofriment. Però l’amor del Crist no serà mai retirat del seu cor, perquè Crist mai retira els seus dons. I aquest amor els acompanyarà més enllà d’ells mateixos al llarg de la seva vida. I qui sap si la gràcia de la primera comunió (que és tant gran) es desvetllarà en ells quan hauran de dir el Pare nostre, un Pare nostre que els hem ensenyat a la Parròquia. Quan vegin a Déu cara a cara faran memòria del dia que Crist va venir a ells per primera vegada i el seu cor va ser temple del Senyor gloriós.

En la vida de la fe els dons de Crist sempre són anticipats, van al davant, com l’amor dels nostres pares, gratuït des del començament i incondicional. Uns pares estimen al fill abans que aquest pugui dir que els estima, fins i tot abans de néixer. Així, i encara més gran, l’amor de Déu.

Hem de pregar a la Mare de Déu perquè no siguin oblidadissos del Do que han rebut i trobin persones bones i testimonis cristians al llarg de la seva vida, perquè «creixin en la fe». Vet aquí que una fotografia i unes lletres inesperades d’uns pares, ens ha omplert d’alegria.

Us deixem amb la melodia preciosa de Mendelssohn amb l'Escolania de Montserrat cantant el Laudate pueri Dominum, que vol dir: Que els infants lloïn Déu.

Avui és Sant Jordi

Des de molt antic que es venera Sant Jordi a orient i a occident. Només sabem d’ell que era un jove soldat de l’Imperi que, sota la darrera persecució, la de Dioclecià, donà el més alt testimoni de Crist. El seu martiri és la veritable rosa que avui embelleix l’Església. Es flor de Pasqua.

Felicitem a tots els qui porten el seu bell nom, des del Sant Pare fins a tots els amics i familiars estimats.

Jordi és un nom bonic i Sant Jordi és un digne patró de Catalunya. «Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol». Bona jornada!


Nota: Pedres Vives, el Grup de Joves de la nostra Parròquia, ja ha publicat el trailer del vídeo de la Vetlla Pasqual. El podeu veure al seu Blog clicant aquí.

Unes pedres molt joves...

Qui són aquestes Pedres Vives?

Son els joves de la nostra Parròquia, i tenen el seu propi blog! El fan ells mateixos sempre que poden. Tots estan estudiant i no disposen de massa temps lliure però, tot i així, de tant en tant ens mostren algunes de les coses que fan (i en saben força... fins i tot han editat algun vídeo... els hauré de dir que em facin alguna classe !!)

Vareu assistir a la Vetlla Pasqual? El muntatge audio-visual que es va projectar durant la Lectura del passatge del Gènesi de la Creació, el van fer entre tots ells!

Es reuneixen cada dissabte, de 4 a 6 de la tarda, aproximadament i fan activitats, manualitats, xerrades, tenis taula... i comenten l'actualitat sota la llum de la fe.

Us desitgem moltíssima sort,
que el Grup segueixi endavant i cada vegada sigui més i més gran!!
Aneu-nos informant al vostre blog!
Ens llegim!!

La festivitat de Crist Rei

El passat diumenge, dia 2 desembre va començar l'Advent, període que abraça els quatre diumenges abans de Nadal i amb el que comença l'Any Litúrgic.

Diumenge anterior doncs, 25 de novembre, festivitat de Crist Rei, havia estat la clausura de l'any anterior, i dia molt important per a nosaltres, doncs és la Festa Major de la nostra Parròquia.

A las 12 del migdia va ser la Missa Major:

era també Missa Familar, per la qual cosa, l'Església lluïa preciosa, plena de tots els infants de catequesi i les seves famíies i, per fer-ho encara més especial, havia vingut Mn. Miquel Marimon, recent ordenat Diaca, i a qui el Mossèn havia convidat a predicar. Van ser uns instants veritablement molt emotius.

I, per la tarda, un concert de categoria, la Coral Scherzo, de Vila-Seca, formada per espectaculars veus femenines, ens va oferir una variada selecció de peces que van fer les delícies dels nombrosissims assistents. Bàsicament peces clàssiques però també un toc de gospel i nadales populars. L'èxit va ser rotund i, a petició del públic, amb els seus aplaudiments, la Coral va oferir un Bis.

És molt d'agrair el fet que la coral va actuar a benefici de Càritas, per tant, de forma gratuita, sense cobrar res a la Parròquia i aconseguint una bona quantitat per aquest servei parroquial que cada vegada, donada la greu crisi que estem passant, ha d'atendre a més persones.