dissabte, 25 de maig de 2013

Gràcies, mossèn, per ajudar a fer créixer la fe del nostre fill


Aquesta setmana ens ha arribat una senzilla foto d’un nen (no és el de la fotografia) i darrera, signada pels seus pares, posa: «Gràcies, mossèn, per ajudar a fer créixer la fe del nostre fill». Em vaig omplir d’emoció, la mateixa que sento, quan amb tot el meu cor diposito la Sagrada Eucaristia a la mà o a la boca dels nenes i nenes, tant nombrosos, que aquests diumenges han fet la primera Comunió a la Parròquia. Només per rebre una carta així val la pena l’esforç de les celebracions de la primera Comunió, tant entranyables, però alhora, tant contradictòries per tot el que tenen de pes de festa social. Els nens i les nenes han rebut amb la seva fe el Do més gran: l’Eucaristia. S’han unit a Crist i el Crist s’ha unit a ells, Ell que va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi».

L’amor de Crist s’ha unit al seu esperit per la gràcia de l’Eucaristia, ells marxaran, es faran grans, coneixeran el sofriment. Però l’amor del Crist no serà mai retirat del seu cor, perquè Crist mai retira els seus dons. I aquest amor els acompanyarà més enllà d’ells mateixos al llarg de la seva vida. I qui sap si la gràcia de la primera comunió (que és tant gran) es desvetllarà en ells quan hauran de dir el Pare nostre, un Pare nostre que els hem ensenyat a la Parròquia. Quan vegin a Déu cara a cara faran memòria del dia que Crist va venir a ells per primera vegada i el seu cor va ser temple del Senyor gloriós.

En la vida de la fe els dons de Crist sempre són anticipats, van al davant, com l’amor dels nostres pares, gratuït des del començament i incondicional. Uns pares estimen al fill abans que aquest pugui dir que els estima, fins i tot abans de néixer. Així, i encara més gran, l’amor de Déu.


Hem de pregar a la Mare de Déu perquè no siguin oblidadissos del Do que han rebut i trobin persones bones i testimonis cristians al llarg de la seva vida, perquè «creixin en la fe». Vet aquí que una fotografia i unes lletres inesperades d’uns pares, ens ha omplert d’alegria.

Us deixem amb la melodia preciosa de Mendelssohn amb l'Escolania de Montserrat cantant el Laudate pueri Dominum, que vol dir: Que els infants lloïn Déu.