dimecres, 10 de febrer de 2010

El do d'envellir...

«La vellesa, temps de reconciliació i de trobar la pau del cor»

Per Mn. Rafael Serra. Prev.

Guarda’m jove per a tu, Senyor meu.
Renova cada dia la meva fe.
No m’abandonis ara que tinc els cabells blancs.


La situació de la gent gran no és fàcil. De vegades és molt dolorosa. Hi ha vels de solitud, de vegades de por, darrera els ulls venerables d’un ancià. Tampoc val un llenguatge infantil que enganya. I és un llenguatge que no diu res. Ens fem vells i prou i la vida és així. Dissimular la vellesa és absurd i ridícul. La vellesa esdevé Bellesa quan s’accepta en la pau del cor i confiant en la misericòrdia del Senyor.
 
A. El do de saber envellir


El do de saber envellir. El do de saber acceptar el darrer temps de la nostra vida. El do de saber trobar la pau del cor. I com tot do que ve del Senyor, així l’hem de demanar i acollir-lo. De la mort ningú se’n pot escapolir i en la mesura que ens anem fent grans la mesura del temps s’apressa. Tot ha passat tant aviat....
 
descarregueu-vos tot el document clicant aquí

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Ho he llegit tot i em feia il·lusió deixar un comentari però no sé pas quines paraules posar al costat d'un escrit tan maco :-)

M'emporto moltes frases que a mi ja em serveixen tot i ser relativament "jove" :-) "Acceptar-nos tal com som, perquè Déu ens estima així (de fet, no ens pot estimar d’altra manera)"