dilluns, 19 de setembre de 2016

PRÒRROGA MATRÍCULES CATEQUESI


Els dies 20 i 21 de setembre (dimarts i dimecres) són els últims dies per a la inscripció a la Catequesi de Comunió.
Passats aquests dies no podrem acceptar més sol·licituds ja que comencem el curs el dia 4 d'octubre.

Moltes gràcies.

Horari: de 17:30 a 19:30

dijous, 1 de setembre de 2016

DATES DE MATRÍCULES PER CATEQUESI

CATEQUESI DE PRIMERA COMUNIÓ

- Primer curs: infants de 7-8 anys (2n E.P.)

La catequesi és dimecres, de 17:30 a 18:45


- Segon curs: infants de 8-9 anys (3r. E.P)

La catequesi és dimarts, de 17:30 a 18:45



CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ

(Consultar)



DATES D'INSCRIPCIONS

Del 12 al 16 de setembre de 17:30 a 19:30


divendres, 3 de juny de 2016

Vigília extraordinària

Dissabte dia 4 de juny, a les 10 del vespre, a la Parròquia de Crist Rei tindrem una Vigília extraordinària per venerar el guant - relíquia del Pare Pio, sant caputxí italià.

Aprofitem l'ocasió per demanar a aquest gran sant que intercedeixi davant Déu per tots nosaltres.



El pare Francesco Forgione va néixer a Pietrelcina, província de Benevento, el 25 de maig de 1887. Els seus pares van ser Horaci Forgione i Maria Giuseppa. Va créixer dins d'una família humil, però com un dia ell mateix va dir, mai no va tenir res.

Va ser un nen molt sensible i espiritual. A l'Església Santa Maria dels Àngels, la qual es podria dir va ser com la seva llar, va ser batejat, va fer la Primera Comunió i la Confirmació. També en aquesta mateixa Església va ser on als cinc anys se li va aparèixer el Sagrat Cor de Jesús. Més endavant comença a tenir aparicions de la Mare de Déu que durarien per la resta de la seva vida.

Va ingressar a l'Ordre dels Frares Menors Caputxins a Morcone al gener de 1903. El dia anterior d'entrar al Seminari, Francisco va tenir una visió de Jesús amb la seva Santíssima Mare. En aquesta visió Jesús va posar la mà a l'espatlla de Francesc, donant-li coratge i fortalesa per seguir endavant. La Mare de Déu, per la seva banda, li va parlar suau, subtil i maternalment penetrant en el més profund de la seva ànima.

Va ser ordenat sacerdot el 10 d'agost de 1910 a la Catedral de Beneveto, i al febrer d'aquest any es va establir a San Giovanni Rotondo, on va romandre fins a la seva mort, el 23 de setembre de 1968.

Poc després de la seva ordenació, li van tornar les febres i els mals que sempre li van afligir durant els seus estudis, i és enviat al seu poble, Pietrelcina, perquè es restablís de salut. Després de 8 anys de sacerdoci, el 20 de setembre de 1918, rep els estigmes de Nostre Senyor Jesucrist a les mans, peus i costat esquerre, convertint-se en el primer sacerdot estigmatitzat. En una carta que escriu al seu director espiritual els descriu així: "Enmig de les mans va aparèixer una taca vermella, de la mida d'un cèntim, acompanyada d'un intens dolor. També sota dels peus sento dolor".




Més endavant, en l'any de 1940 va projectar un hospital que es va denominar "Casa del Alleugeriment del Sofriment" -el més important del sud d'Itàlia-, la construcció va culminar en 1956.
El 20 de setembre de 1968 el Pare Pius va complir 50 anys d'haver rebut per primera vegada els estigmes del Senyor Jesús. El Pare Pius va celebrar la Missa a l'hora acostumada. Al voltant de l'altar van haver 50 grans testos amb roses vermelles per als seus 50 anys de sang ... Als dos dies murmurant per llargues hores "Jesús, Maria!", Mor el Pare Pío, el 22 de setembre de 1968. Els que hi eren presents van quedar molt de temps en silenci i en oració. Després va esclatar un llarg i irrefrenable plor.

El funeral del Pare Pío va ser impressionant ja que es va haver d'esperar quatre dies perquè la multitud de persones passessin a acomiadar-se. Es calcula que més de cent mil persones van participar de l'enterrament. En morir van desaparèixer els estigmes amb el qual el Senyor ha confirmat el seu origen místic i sobrenatural.


DONS EXTRAORDINARIS:
Discerniment extraordinari: la capacitat de llegir els cors i les consciències.
Profecia: poder anunciar esdeveniments del futur. Quan Joan Pau II era encara un sacerdot jove, li va dir que seria papa.
Curació: cures miraculoses pel poder de l'oració.
Bilocació: estar en dos llocs al mateix temps.
Perfum: la sang de les seves estigmes tenia fragància de flors.

El 18 de desembre, de 1997, Sa Santedat Joan Pau II va pronunciar venerable al Pare Pius. Aquest pas, encara que no tan cerimoniós com la beatificació i canonització, és certament la part més important del procés.

Va ser beatificat per la seva SS Joan Pau II el 2 de maig de 1999 a una solemne Concelebració Eucarística a la Plaça Sant Pere.

El 16 de juny del 2002 va ser declarat Sant Pius de Pietrelcina en presència de SS Joan Pau II, en una solemne missa a la Plaça Sant Pere.

dimarts, 24 de maig de 2016

Vigília Corpus 2016

El proper dissabte 28 de maig de 2016 a les 22h. tindrem l'Adoració Nocturna extraordinària amb motiu de la Vigília de Corpus Christi.

Tindrà lloc al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus i ens acompanyaran les seccions masculina i femenina de l'Adoració Nocturna de Tarragona.

Es podrà rebre el do de la indulgència plenària en aquest Any Sant Jubilar de la Misericòrdia.

Esteu tots convidats inclosos familiars, amics i coneguts.


Devot us adoro, Deïtat latent,
sota d'aquests signes verament present;
el meu cor, per vostre, tot ell s'ofereix,
perquè, contemplant-vos, del tot es rendeix.

Jesús, a qui esguardo ara sota un vel,
quan serà que us vegi, com és mon anhel:
que, a faç nua, un dia, veient-vos a Vós,
benaurat em faci veure-us gloriós. Amén.

dissabte, 7 de maig de 2016

Any Jubilar. Pelegrinatge al Santuari de Misericòrdia en imatges.

Per fi, gràcies a l'aportació d'imatges de diferents persones, aquí tenim el muntatge en presentació de diapositives d'una jornada que va ser molt maca i de la que tenim un record molt especial dins dels nostres cors. Així, amb aquest vídeo, també en podrem tenir un record en imatges. Esperem que us agradi!


dijous, 21 d’abril de 2016

Com una ofrena de Fe i Caritat

Pelegrinatge de Crist Rei al Santuari de Misericòrdia, diumenge 17 d’abril de 2016


No sé quants érem, érem una corrua de gent que, precedits per la Creu del Jubileu baixàvem resant i cantant pel passeig i omplírem el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. No importa el nombre perquè a Déu no li agrada que comptem el seu poble, això ja ho fa ell. A la porta del santuari Mn. Estanislau ens rebia com a comunitat i cantant la Salve Regina entràrem a la casa de la Mare de Déu que ens acollia amb un somriure i sota el seu mantell de protecció. El mossèn en nom de tots s’agenollà a la Porta Santa i feu uns moments de pregària.


Celebràrem la santa Missa i al final, abans de la benedicció, el mossèn impartí la Indulgència plenària per tots els presents. Fou un moment molt emotiu: la indulgència forma partir d’aquells regals que el Senyor fa pel cel. Els regals que el Senyor fa per a la vida eterna són els més grans i preciosos.



La processó de les ofrenes s’iniciava: les flors de fe i de caritat per la Mare de Déu, també el pa i el vi per l’ofrena del sacrifici, i la presència de les dues comunitats religioses, tant les religioses de la Consolació com de la Presentació. No hi faltava la relíquia de la Mare Rosa Molas. El Xavier Margalef ho recollí tot i en feu bella pregària en nom de tots.


El pelegrinatge de la Parròquia de Crist Rei al Santuari en motiu de l’Any Jubilar queda inscrit com una bella plana de la història de la parròquia. L’homilia del mossèn fou insistent amb el tema que, si no som una comunitat evangelitzada, no podem ser una comunitat evangelitzadora i que d’això depèn el futur de la parròquia.


Varen col·laborar amb els cants tres nois joves de la Comunitat del Cenacle que vingueren per aquesta ocasió. En record de la diada es repartiren les tradicionals “mides” amb la inscripció “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu” i també unes estampes commemoratives.

Hi havia alegria, molta fraternitat, molts records pels creients de Crist Rei que ens han precedit i que ara viuen a la casa del Pare.


Tothom va rebre el Cos de Crist amb profunda pregària. Creiem que la Mare de Déu va somriure veient una porció de fidels de la seva ciutat celebrant l’Eucaristia jubilar.


dimecres, 20 d’abril de 2016

L'Instagram del Papa Francesc

Benvolguts,

Com sabeu, el Sant Pare considera que tots els mitjans nous de comunicació que tenim a l'abast poden ser aprofitats per evangelitzar, per transmetre el missatge cristià. Si ja fa uns mesos va obrir un compte de TWITTER (petit espai particular on es poden deixar missatges molt breus), fa menys d'un mes en va obrir un altre a l'INSTAGRAM.

Tant a Twitter com a Instagram es poden posar textos e imatges però el primer està més pensat per als textos i el segon per a les imatges (fotos o petits vídeos). Així doncs, els qui seguim l'INSTAGRAM del Papa Francesc podem veure unes fotografies acompanyades d'una frase escrita en cinc idiomes (anglès, portuguès, castellà, italià, francès i alemany). El nom d'usuari que fa servir és FRANCISCUS, la frase que apareix sota el seu nom és "I want to walk with you along the way of God's mercy and tenderness." (Vull caminar amb vosaltres pel camí de la gràcia i la tendresa del Senyor). El copyright de les imatges pertany a l'Osservatore Romano.

Com us he dit, les imatges són de gran bellesa i els textos que les acompanyen són una meravella.

Només qui serveix amb amor construeix la pau

Preguem pels pobles d'Equador i Japó, que han patit violents terratrèmols.
Que Déu i els germans els ajudin, enforteixin i consolin.

L'Evangeli és el llibre de la misericòrdia de Déu.

Tendresa: paraula gairebé oblidada i de la que el món d'avui,
tots nosaltres, en tenim necessitat!

La vellesa és un temps de gràcia en el qual
el Senyor renova la seva crida.

Pregueu per mi.

diumenge, 27 de març de 2016

HA RESSUSCITAT JESÚS, EL MEU SENYOR I NO HI HA ALEGRIA MÉS GRAN QUE LA DE LA PASQUA!



JOIOSA PASQUA ESTIMATS AMICS I LECTORS D’AQUEST BLOG QUE NO TÉ ALTRE GOIG QUE PARLAR DE JESÚS. 

A TOTS BENEDICCIÓ I PREGÀRIA I SANTA PASQUA AMB TOTS ELS IDIOMES DEL COR!

En la litúrgia pasqual de la Nit de Pasqua proclama la glòria del Senyor Vivent. Els primers germans no saben com dir-ho: Ha ressuscitat! Ell ha retornat d’entre els morts. És el Primogènit dels germans! El rumor s’escampa... i encara ara es divulgat, com una Bona Notícia que transforma els cors. La nit del món ha estat il·luminada, com retirada per la Llum del Senyor Ressuscitat. 

La primera creació és no res comparada amb la nova creació, que és la resurrecció de Crist. El Pare no abandonà el seu Fill i la distància entre el Pare i el Fill ha estat retrobada per sempre. Es com si el Pare hagués trobat el Fill i l’hagués abraçat i amb ell tota la humanitat, totes les existències: «Ets el meu Fill, el meu estimat». 



La resurrecció de Crist fa que l’home passi del finit a l’Infinit, cridat a Déu. Cridat a la vida. Ell ha obert l’eternitat per tots nosaltres, el paradís de Déu. Sempre serà cert: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co4:17) ja que «l’esperança no enganya» (Rm 5:5).


Que ha canviat? Tot. Hem estat batejats en Crist i som una nova criatura, i nosaltres passem de mort a vida, de pecat a gràcia, de l’esclavitud a la llibertat dels fills de Déu. La font de la misericòrdia raja sempre del cor obert de Jesús. La Pascua florida esdevindrà ben aviat Pasqua granada, plena dels fruits de l’Esperit Sant. 



Si Crist no hagués ressuscitat no sabriem on són els nostres difunts. No sabríem a quin Déu pregar, no tindríem els sagraments, no tindríem l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors i ens fa dir Abbà Pare (Rom 5:5) Aquest amor ens fa incansables per estimar i ens dóna l’esperança de què, d’ençà del Tot s’ha consumat de Crist a la creu, tota la història es consuma en la gran misericòrdia de Déu. 

El temps dels homes avança gris i obscur, marcat per la monstruositat del mal, però no es tanca en sí mateix, per la resurrecció s’obre cap a Déu i a la seva gran misericòrdia (escric sota la impressió dels dolorosos atemptats de Brussel·les). L’Església sap que la Creu gloriosa del Senyor marca un límit al mal, més enllà del qual aquest no pot passar.

dissabte, 26 de març de 2016

DISSABTE SANT


... el dia del silenci de Déu.

Text i imatge agafats de l'Instagram del Papa Francesc

No falteu a la Vetlla Pasqual! Aquesta celebració -amb una sèrie d'elements especials que ressalten el contingut fonamental de la nit: el Pas de Jesús de la mort a la Vida- és la missa més important de l'any. A la nostra parròquia començarem a les 10 del vespre, una hora abans que l'any passat, per facilitar al màxim l'assistència.

divendres, 25 de març de 2016

DIVENDRES SANT

Adorem, Senyor la vostra creu,
Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció,
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.


L'any 2014, el Papa Francesc, en el tradicional Via Crucis de Divendres Sant, va incloure una pregària que avui us copiem aquí, per meditar-la. És de Sant Gregori Nazianzè (229-369) un dels més importants religiosos de l'Església grega, venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.

Pregària

Si no existissis tu, el meu Crist, em sentiria criatura acabada. He nascut i em sento dissoldre, com dormo, descanso i camino, em poso malalt i em recupero, m'assalten sense nombre els turments, gaudeixo del sol i de tot el que fructifica a la terra. Després moro i la carn es converteix en pols com la dels animals, que no tenen pecats. 
Però jo, què tinc més que ells ? Res sinó Déu, si no existissis tu, Oh, Crist meu, em sentiria criatura acabada. Oh, Jesús, guia'ns des de la creu fins a la resurrecció, i ensenya'ns que el mal no tindrà l'última paraula, sinó l'amor, la misericòrdia i el perdó. 
Oh, Crist, ajuda'ns a exclamar novament: ahir estava crucificat amb Crist, avui sóc glorificat amb Ell. Ahir havia mort amb Ell, avui estic viu amb Ell. Ahir estava sepultat amb Ell, avui he ressuscitat amb Ell.

Sant Gregori Nazianzè

Escoltem aquesta coral de La Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, que tantes vegades hem cantat a la nostra Parròquia. A sota us posem les primeres estrofes en català.


Jesús estén els braços
i abraça tot el món.
Als seus botxins es lliura
vestit d'indignitat.
I es fa per causa nostra,
anyell d'expiació
quan al Pare etern s'immola,
sotmès i destrossat.

La carn d'assots marcada,
d'espines coronat,
és Déu i en creu expira,
clavat de mans i peus.
La llança el pit li obria,
els homes l'han befat...
Oh mort que ens dones vida!
Oh, glòria de la creu.

Avui, a la nostra Parròquia, a 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor.
(Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

dijous, 24 de març de 2016

Avui som tots convidats a la taula de l'amor

Testimoniatge de la meva vocació

Un noi que ha entrat al nostre Seminari aquest any i que és procedent de la República Democràtica del Congo escriu aquest testimoniatge veritablement preciós de la seva vocació. Es diu Robert Otaba. És escaient posar el seu testimoniatge avui perquè, en el Sant Dijous del lliurament del Senyor, Jesús, no tant sols va instituir el sagrament de l’Eucaristia, sinó també el de l’Orde Sacerdotal. Que la Mare de Déu l’acompanyi a ell i a tots els qui el Senyor crida al seu servei. Forma part de les mils històries que el Senyor ha començat en el cor de molts i ell, i tants altres, són els qui celebraran l’Eucaristia i serviran el poble de Déu quan nosaltres, la meva generació, no hi siguem. No els faltarà, com no ens ha faltat a nosaltres, la intercessió de la Mare de Déu.


Estimats germans i estimades germanes, abans de començar el meu testimoniatge, us demano perdó i que m’escolteu amb paciència perquè no tinc domini de la nostra estimada llengua de català i ni tampoc del castellà. Us parlaré de dues petites coses sobre el procés de la meva vocació amb dues preguntes importants. Què ha fet el Senyor a la meva vida? I l’Església em demana de fer-ho?

Al primer terme, la meva vocació és l’experiència amb Déu, és a dir l’encontre personal que he tingut amb Jesucrist. El Senyor em va donar la gràcia de néixer dins d’una família cristiana i que em va acompanyar durant tot el moment decisiu i relatiu a la meva vocació. És a l’edat de nou anys que vaig sentir dins del meu cor el desig de ser capellà, després de la santa missa. Recordo com si fos ahir les paraules del mossèn “Senyor Déu meu doneu-nos els sacerdots sants segon el vostre Cor per a la vostra Església.” Jo vaig ser tocat per aquelles paraules, tot el dia pensant que el Senyor ha d’atorgar els sacerdots a l’Església perquè jo volia ser escolà. I l’encontre amb Jesús fou capital quan vaig entrar al seminari menor fent l’experiència de la pregària personal davant Jesús present en el sagrari. Des d’aquell moment jo vaig decidir respondre a aquella crida volent ser mossèn missioner. Després del seminari menor vaig entrar en un institut religiós que és diu Els missioners dels sagrats cors fundat a Mallorca. Vaig estar sis anys com a religiós i vaig marxar cap a França. En aquest moment jo vaig reflexionar si era necessari continuar un procés vocacional perquè les dificultats m’envaïen però el meu cor no cessava d’escoltar aquesta veu del Senyor. Gràcies a Déu vaig trobar un ajut d’un mossèn per a venir a Tarragona. Una vegada més vaig discernir la voluntat de Déu dins de la meva vida. Una història que Déu sol té la iniciativa des del dia que jo vaig escoltar aquella crida fins al dia d’avui. La meva arribada a l’arxidiòcesi de Tarragona és com un camí d’Abraham que el Senyor va dir : “Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré” (Gènesi 12,1). Sóc ben bé ací fent l’experiència vocacional de Déu enmig vostre.

Seguidament, l’Església avui ens demana de pregar per les vocacions sacerdotals. Primerament ens recorda la necessitat de la pregària al centre de la nostre vida cristiana. Podem tenir els sacerdots sants si solament preguem i ho demanem al Senyor. Tot seguit, l’Església ens convida com família cristiana a pregar també per a les famílies font on surten als sacerdots. El dia del seminari és un dia on tots pensem i preguem per a recordar al Senyor la seva promesa de donar al seu poble els pastors segons el seu Cor.(Jeremies 3,15: “allà us donaré pastors com desitja al meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny”).

Estimadíssims germans i germanes, l’única cosa important que podem donar a la nostra Mare, l’Església, és la pregària i el nostre servei per a l’anunci del Regne de Déu. Els sacerdots són els qui ens fan present cada dia el Regne de Déu i ens recorden que tenim la Vida Eterna oferta per Jesucrist, veritable Home i veritable Déu que ens ha estimat tant.

Per acabar el meu testimoniatge, vull fer una petició humil, que cada un de vosaltres reseu pels seminaristes, els mossens del nostre arquebisbat i de tota l’Església, i pels joves que es plantegin aquest desig de servir al Senyor. Com ens diu el Senyor “la collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats”. (Joan10,2).

Robert

Us oferim un bellíssim i pietós Pange Lingua per agrair immensament el do de l'Eucaristia, el tresor més gran que tenim els cristians.

El Papa explica Dijous, Divendres i Dissabte Sant: una gran història d'amor sense fi

Ahir dimecres, el Papa Francesc va celebrar la darrera Audiència General abans d'entrar de ple en la Setmana Santa. La catequesi que va pronunciar va estar dedicada precisament a la misericòrdia i al Tríduum Pasqual (Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte Sant): "Tot, en aquests tres dies, parla de misericòrdia, perquè fa visible fins on pot arribar l'amor de Déu". El Sant Pare ha insistit en que "l'amor de Déu no té límits" i que, com deia Sant Agustí, va "fins al final sense final". "Déu s'ofereix veritablement tot per cada un de nosaltres i no s'estalvia en res", va afegir.



"El misteri que adorem en aquesta Setmana Santa és una gran història d'amor que no coneix obstacles. La passió de Jesús dura fins a la fi del món, perquè és una història de compartició del sofriment de tota la humanitat i una presència permanent en els esdeveniments de la vida personal de cada un de nosaltres. En resum, el Tríduum Pasqual és el memorial d'un drama d'amor que ens dóna la certesa que mai serem abandonats a les proves de la vida"

A continuació, el Sant Pare va explicar aquests dies sants un per un:

Dijous Sant: "Jesús institueix l'eucaristia, anticipant en el banquet pasqual seu sacrifici en el Gòlgota", va dir el Papa. "Per fer comprendre als seus deixebles l'amor que l'anima, renta els peus, oferint encara una vegada més l'exemple en primera persona del que ells mateixos hauran de fer".



El Papa va subratllar que Jesús ens ensenya que "l'Eucaristia és l'amor que es fa servei. És la sublim presència de Crist que vol alimentar tots els homes, especialment als més febles..." Però a més, donant-se a nosaltres com a aliment, Jesús testifica que hem d'aprendre a partir amb els altres aquest aliment perquè es converteixi en una veritable comunió de vida amb els necessitats. Ell es lliura a nosaltres i ens demana que ens mantinguem en Ell per fer el mateix. "

El Divendres Sant és el moment culminant de l'amor. "La mort de Jesús, que a la creu s'abandona al Pare per oferir la salvació al món sencer, expressa l'amor donat sense fi"



"Un amor que vol abraçar a tothom, sense excloure ningú. El Papa Francesc afegí que és  "Un amor que s'estén a cada temps i a cada lloc: una font inesgotable de salvació de la qual podem beure tots nosaltres, pecadors. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, llavors nosaltres també, regenerats per l'Esperit Sant, podem i hem d'estimar els uns als altres."


Dissabte Sant : "És el dia del silenci de Déu" , va explicar. "Hem de fer tot el possible perquè sigui un dia de silenci, com va ser aquell Dia". "Jesús deposat en el sepulcre comparteix amb tota la humanitat el drama de la mort. És un silenci que parla i expressa l'amor com solidaritat amb els abandonats des de sempre, als que el Fill de Déu reuneix satisfent el buit que només la misericòrdia infinita del Pare Déu pot omplir ".



Francesc va apuntar que "en aquest dia, l'amor, aquest amor silenciós, es transforma tot esperant la vida a la resurrecció ". Per tant, "el Dissabte Sant ens farà bé pensar en el silenci de la Verge. La creient que en silenci va esperar la Resurrecció. És l'amor que no dubta, sinó que espera a la paraula del Senyor, perquè sigui manifesta i resplendeixi el dia de Pasqua " .

El text d'aquest post s'ha fet a partir de la Síntesis del boletín de la Oficina de Prensa de la Santa Sede i de l'article de la web d'Aciprensa, traduïts al català especialment per al blog.

dimecres, 23 de març de 2016

Senyor Jesucrist, tingueu pietat d'aquest món


Una immensa lamentació per Brussel·les, per Europa, pel món. Un crit de dolor a l’ànima! La Creu del Senyor ha estat elevada de nou!

La violència cega, sense entranyes, ha colpejat de nou a Brussel·les, poc a poc el terrorisme islàmic va escampant la sang d’innocents per les les ciutats. La por es posa a dins. Què podem fer? Primer de tot pregar, pregar molt, pregar amb llàgrimes per aquesta humanitat. 

La jihad no és humana, és demoníaca. Des de la parròquia ens unim a la lamentació de tot el món per condemnar tot atac terrorista. Són covards i traïdors. No donen la cara com en el noble combat, si és que pot haver un combat noble, i atempten contra vides innocents i desarmades. La situació és prou greu com per recordar que hi ha guerres justes i injustes i que, dins de la proporcionalitat, els pobles tenen dret a defensar-se dels agressors injustos. Com desitgem que els governs d’Europa sàpiguen trobar els mitjans per eradicar el terrorisme i salvar la pau!



Com ho hem de demanar a nostre Senyor? Aquesta nit serà diferent per moltes famílies i molts, molts, ploraran la mort de persones estimades amb una tristesa que creuran insuperable. Preguem. Amics, prenem el sant Rosari, és un acte de comunió amb el dolor del món.

Imatge i breu text publicats en el compte d'Instagram
del Papa Francesc, pregant per les víctimes de l'atemptat 

Que la Mare de Déu estengui el seu mantell de protecció sobre les ciutats on és invocada.

Escoltem l’impressionant Miserere d’Allegri. Un dia us explicarem la història d’aquest Miserere, dediquem-lo a tots, als qui han mort, a les víctimes i als botxins perquè Déu tingui misericòrdia d’ells.

dimarts, 22 de març de 2016

DILLUNS SANT


UN DIUMENGE DE RAMS JOIÓS I ALHORA TRIST

La joia i l’enrenou dels infants i les famílies que, tot i ser multitud, escoltaven l’Evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem i després la Missa, plena de gent que no hi cabíem. Un goig.




Tot i així, l’alegria radiant del Diumenge de Rams a Reus quedava luctuosa per la trista notícia de l’accident de Freginals, on morien catorze noies que feien l’Erasmus a Barcelona. Fou un esglai i ens unim al dol d’aquestes famílies que han perdut els fills. Preguem per ells. També pels qui s’estan recuperant; algunes d’ells són a l’Hospital de sant Joan de Reus.


També el record dels refugiats a les portes d’Europa preocupa el cor dels cristians. Si us plau! Que trobin una solució! Per què votem uns polítics que no poden trobar acords per donar sortida a aquesta drama humà? Per què serveix el Parlament Europeu? Com gosen cobrar un sou uns polítics així? El dret d’asil és un dels drets més sagrats de la persona humana.



Que la primavera que hem començat sigui una primavera de pau per l’orient! Ja n’hi ha prou de sofriments! Són persones i prou! Acollim-los. Les campanes de la nostra Prioral van voltejar aquest cap de setmana per aquest motiu, uninint-nos a un clam quasi universal. Són inhumanes i insuportables les imatges de les multituds errants cercant llar, casa i amor i fugint de la guerra. Que s’aturi aquesta guerra o que l’aturin! Els refugiats no volen entrar a Europa, el que volen és tornar a casa seva.

En un clam de la pau escoltem el bellíssim Laudate Dominum de Mozart. Deixeu entrar la música a dins per trobar paisatges que dins del cor encara no coneixeu
.



DILLUNS SANT MISSA CRISMAL

Avui tots els mossens de l’arxidiòcesi ens hem reunit a la Catedral per a la celebració de la Missa Crismal. És la solemne benedicció dels sants olis i del sant Crisma. L’oli per a la unció dels malalts i per a l’unció dels catecúmens. També el sant Crisma amb el qual seran ungits tots els batejats, tots els confirmats i tots els qui reben l’unció sacerdotal. 


El perfum dels Sants Olis, beneits per l’Arquebisbe, arribarà a totes les parròquies del bisbat. És un signe de la comunió eclesial. El Crisma és el símbol del do de l’Esperit Sant que vitalitza la vida de l’Església. A més a més, en aquesta Missa tots els preveres del món renovem les promeses de la nostra ordenació sacerdotal i sortim contentíssims perquè hem retornat a la gràcia primera, aquella per la qual el Senyor ens va cridar al seu servei. Beneïts siguin els malalts i els ancians que seran ungits i confortats amb aquest oli! Beneïts siguin els infants que seran batejats i els joves que seran confirmats amb aquest Crisma. Tot és do de Déu. Tot és signe del seu consol.

dilluns, 21 de març de 2016

Adorat sigui Jesús sacramentat

El proper dia 24 març, festivitat del Dijous Sant, hi haurà, a la nostra parròquia de Crist Rei de Reus, Adoració Nocturna extraordinària on ens unirem a l'Hora Santa des de les 23 h fins a les 2 de la matinada.

Devot a Vós adoro, Deïtat latent, sota d’aquests signes verament present; el meu cor, per vostre, tot ell s’ofereix, perquè, contemplant-vos, tot ell defalleix.
Oh do! que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.



El próximo día 24 de marzo, de festividad del Jueves Santo, tendremos la Adoración Nocturna extraordinaria que se celebrará en la Parroquia de Crist Rei de Reus donde nos uniremos a la Hora Santa desde las 23 h hasta las 2h de la madrugada.

Te adoro con devoción, Dios escondido, oculto verdaderamente bajo estas apariencias. A ti se somete mi corazón por completo, y se rinde totalmente al contemplarte.
¡Oh memorial de la muerte del Señor! Pan vivo que da la vida al hombre; concédele a mi alma que de ti viva, y que siempre saboree tu dulzura.