dilluns, 16 de juliol de 2018

Predicació a les Completes de sant Pere de Reus

Dia 28 de juny del 2018 per Mn. Rafael Serra, rector de Crist Rei de la Ciutat.

Exm Sr. Alcalde de Reus i il·lustre Consistori de la l’Ajuntament de la ciutat. Benvolgut Sr. Prior i germans preveres, amics tots.
Anuncio amb goig la salvació en dia de gran festa, diu el salmista exultant. El dia de la gran festa és avui. Sant Pere, patró de la ciutat. Que l’àliga dansi, que les campanes cantin, que la tronada que fa esfereir l’univers, que va dir en X. Grasset, retroni en el Pregó de festes d’aquest any. 



Som la gent de Reus, contents de la seva ciutat i de la seva festa. Coneixem les nostres capacitats, coneixem els nostres defectes, però estimem entranyablement aquesta ciutat. La festa major no s’organitza per altres, és la festa que fem per a nosaltres mateixos. Vet aquí el seu encant. La festa treu de la quotidianitat, és integradora i és un acte d’amor a la ciutat on hem nascut i on vivim. Participar en la festa és un dir: Reus, t’estimem.

Tanmateix les ciutats no són pur urbanisme, les ciutats tenen ànima. Una ànima, que ens és donada a manera de símbol en la relíquia insigne de sant Pere. ¿Per què ens estremeix cada any quan acomplim amb la consueta d’obrir l’urna i retrobar les tres claus que l’obren i mostrar-la al poble? Com ens emociona la melodia inconfusible del Ball de l’àliga o els goigs de la Mare de Déu! Allò admirable és que això que fem ja ho vàrem fer l’any passat i ho tornarem a fer l’any vinent, però sempre és nou. És nou perquè en aquesta simbòlica retrobem l’ànima de la ciutat.



Son aquests símbols que revelen l’ànima de la ciutat L’ànima vol dir la vida, l’ànima vol dir una històrica precedent, secular i que configura un estil, una manera de ser, una noblesa. Un jo col·lectiu que ens quan diem sóc de Reus, no volem dir que visc en una ciutat i prou, sinó que configura una identitat. És el sentiment que tenim que. quan venir de mar o de muntanya i albirem l’alt campanar, ens diguem: Ja som a casa.

Vet aquí que a l’apòstol sant Pere el Senyor li va confiar les claus de l’Església. Digueu: ¿A qui deixem les claus de casa sinó a qui ens mereix confiança? Vet aquí que el Senyor Jesús ens ha fet confiança i ens ha fet participants de la seva missió i tot el que és seu és ben nostre. Sant Pere és el patró de Reus i «patró a la marina» significa el que guia, el que marca el timó. El que obre el camí i senyala el rumb.

També d’alguna manera el Senyor ens ha confiat amb la triple clau el destí i el nord de la ciutat, el seu present i el seu futur. Ens ha fet confiança. Ha posat la ciutat en mans dels qui la presideixen en esperit de servei i sense rivalitats, en mans dels seus habitants i dins de l’Església en mans dels seu pastors. Pere, ferm en la fe; Pere, intrèpid en la missió; Pere disponible per a la missió.

Pot semblar que tot el que he dit fins ara és una retòrica, perquè la història no una categoria ideal, sinó que està feta dels esdeveniments terriblement quotidians i tangibles.
Com no tenir present el drama de la Mediterrània? vet aquí que el mar on ens banyem és una sepultura per a molts. Reus amb diverses iniciatives s’ha manifestat solidari i sensible, en aquesta casa acollírem la creu de Lampedussa, amb una celebració comparable a la celebració del Sant Divendres de la Mort del Senyor.



¿Com no tenir present les ferides que portem de la tardor passada, en què Reus es manifestà com una ciutat que estima la pau i és fidel a la sang i al cor del país i reprova tota violència? ¿Qui es pot alegrar que algú estigui a la presó per opcions polítiques determinades? No hi haurà pau a Catalunya fins que tots no siguin a casa.

¿Com no tenir present una manera de fer política que irrita als pobres i avergonyeix els qui es corrompen, ells i els seus fills, quan es desvirtua miserablement el noble art de servir a la polis?
¿Com no tenir present que tota la ciutat està al servei del bé comú (i comú és comú, de tots, no d’uns quants)? La crisi ha passat per uns, no pas per tothom i cal reivindicar les lleis aprovades per un parlament i reprovades per un altre que miren el bé, la promoció de les persones més vulnerables.

Com ens alegrem de totes les iniciatives de la ciutat, en tantes institucions que miren la promoció dels més desafavorits. Com també ens alegrem del treball inestimable de l’Església catòlica en la seva dimensió social, una Església gelosa de la seva llibertat quan organitza la caritat.
La festa, germans, no és festa sinó és festa per a tothom.
I així tantes i tantes coses...

De petit vaig aprendre que hi ha una navegació de cabotatge, tímida i poruga, però hi ha una navegació d’alta mar, a sol ixent, sempre hem d’anar més lluny. Una ciutat és ennoblida no únicament per la seva prosperitat material, sinó per cultivar els valors que la fan més humana, de diàleg, de sensibilitat social, d’integració, de solidaritat. Tenim aquest patró, ell que va sentir les paraules del Mestre: Duc in altum. Que les claus que obren la teca de la relíquia obrin el cor i ens treguin el millor de nosaltres pel bé de l’Església, en tant que creients, i el bé de la ciutat, en tant que ciutadans.



Que la fe de Pere sigui la nostra, ferma com el campanar de la Prioral, lluminosa com un cel de festa major. Amics i amigues, que tingueu una bona festa major.

divendres, 13 de juliol de 2018

Mn. Anton Roquer és al cel


La tradició Franciscana vol que la mort dels germans sigui anunciada com una alegria. Es així perquè la seva mort és una mort pasqual. Els cristians no dubtem ni volem dubtar que el millor és estar amb el Senyor. Ha mort un servidor de Déu que exercí en la seva vida el ministeri en l’Església. Al mossèn no li agradaven els elogis perquè era dels qui no es donaven importància a sí mateixos i feien només el que havien de fer, sense cercar el mèrit ni l’aplaudiment. Havia après els camins de la fidelitat. Quantes vegades em va dir que les coses s’han de fer, no per gust, sinó per fidelitat!. És el que va fer tota la vida, Fer-ho tot amb fidelitat i pot escoltar les paraules de la paràbola Molt bé, servent bo i fidel, entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.



Aquests darrers temps havia perdut la memòria immediata, però no va oblidar la geografia que ell estimava tant i en la qual havia exercit, durant molts anys el ministeri, a les parròquies del Priorat. Era el rei de les muntanyes tant nostres i que coneixia, en les quals se sentia a casa seva. Quantes excursions, Déu meu pel Montsant, banda i banda! Quants records, Déu meu! Quantes hores que passàrem junts, de goig, compartint el pa nostre de cada dia, que és el ministeri nostre de cada dia. No vull revelar cap secret del seu cor, que ell més que explicar deixava endevinar. Tampoc ho permetria. N’explicaré només un: Estimava a Santa Maria (així ho deia ell). Tot el ministeri fou marcat per la presència de la Mare de Déu: Santa Maria de Ciurana, Santa Maria la Major de Falset i santa Maria de Misericòrdia, a Reus. Sota la seva mirada va viure el seu ministeri sacerdotal. Repeteixo, estimat Mossèn, el que vas dir en una homilia: Ara, Anton la teva glòria no és incerta. 


PORTALADA ROMÀNICA DE SANTA MARIA DE SIURANA QUE MOSSEN ANTON VA OBRIR TANTES VEGADES. MARIA ÉS LA PORTA DEL CEL SEMPRE OBERTA. geix la llegenda
Ens ha deixat amb la seva discreció, purificat pels sofriments i la solitud del darrer temps, ha marxat amb els secrets del seu cor, eren secrets d’amor, d’un amor immens a Jesucrist i a la seva Església. Fins al cel, Mossèn.

dimecres, 11 de juliol de 2018

La ratafia

Va ser una idea feliç i simpàtica que el M.H. President de la Generalitat regalés al President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, una ampolla de Ratafia. Va ser una trobada que s’hagués hagut de produir molt de temps abans, evitant així problemes que fan patir molt. En política, el diàleg és sempre necessari. No hi ha política sense diàleg. Pròpiament, és “l’art de dialogar”.


La ratafia, que és un licor fet amb herbes aromàtiques i reposat durant un temps a sol i serena, és molt familiar als pobles de Catalunya. El seu orígen fou la trobada dels bisbes de Vic, Barcelona i Girona en una masia de la comarca de La Selva. Aquesta masia era a la confluència dels tres bisbats. Havien tingut litigis pels drets episcopals i, finalment, van arribar a uns acords que pacificaven la relació.

Contents, els tres bisbes, van demanar a la masovera que els portés algun licor casolà per celebrar-ho. “Dona, no tens alguna cosa per celebrar-ho?” El licor fou portat i el gust va plaure els bisbes, tant que li van demanar que com es deia i la dona va dir “Això no té nom, ho fem a casa” i el bisbe de Girona va tenir una idea genial, “es dirà RATAFIAT, terme llatí que vol dir que les coses acordades es facin”. Rata: allò acordat. Fiat: que es faci.


Hem d’esperar que la ratafia faci el seu efecte i el diàleg entre els dos mandataris prosperi i en tornin a beure amb una alegria més gran pel bé de tots.

Per cert, estem tristos perquè Bèlgica va ser eliminada al Mundial, ja que és un país amic de Catalunya i el seu seleccionador, en Robert Martínez Montoliu, és fill de Balaguer.



dimarts, 15 de maig de 2018

Maria, mare de l'Església


La nova memòria de Maria en el calendari litúrgic universal.

El Papa Francesc ha tingut la feliç iniciativa d’inscriure una nova memòria de la Mare de Déu en el calendari general de l’Església Catòlica amb el rang de Memòria obligatòria. És una memòria mòbil que se celebrarà sempre el dilluns després de la Pentecosta. El títol de  la memòria és: Maria, Mare de l’Església.

Christ on the Cross with the Virgin, Mary Magdalene, St. John, and St. Francis of Paola,
 detail, by Nicholas Tournier (1590-1639).
Aquesta invocació mariana fou sempre present en la pietat de l’Església fins que el beat Papa Pau VI en féu declaració solemne i magisterial a Maria al final de la tercera sessió del Concili Vaticà II, el dia 21 de novembre de l’any 1964. El títol és expressió de la bella doctrina elaborada pels Pares del Concili i que s’expressa en la capítol VIII de la Constitució Dogmàtica sobre l’Església: «Lumen gentium» aprovada en aquella sessió.

Encara he recollit el testimoni de preveres que foren presents aquell dia en la basílica de sant Pere, que expliquen el goig immens que s’expandí per tota l’aula conciliar i com els Pares sortien dels seus escons i s’acostaven on era el Papa amb aplaudiments i amb el goig de l’Esperit Sant. Fou una hora de gràcia la que va viure la gran assemblea aquell dia.

L’assemblea conciliar que en la sessió havia viscut moments difícils i tensos es manifestava en aquella hora unànime en l’amor a l’Església i a la Mare de Déu. Fou realment una gràcia de l’Esperit Sant. Maria feia retrobar el sol cor i la sola ànima que el Senyor regala sempre a l’Església. No oblidem l’etimologia de la paraula unanimitat (una anima).

M’atreviria a dir que la nova memòria no és únicament devota, sinó que forma part de la historia salutis, ja que Maria, tant en l’encarnació del Verb, com en el naixement de l’Església és present, ella que és Mare, no tant sols del Cap, sinó de tot el Cos. Mare del Fill, és també mare dels germans. La memòria posada l’endemà de la Pentecosta (ja fora del Temps pasqual) evocarà sempre que Maria forma part essencial de l’Església, des del primer Pentecostès. No es pot entendre el misteri de l’Església sense Maria. Com tampoc es pot entendre el misteri de Maria sense l’Església. Si Maria fou mare de la humanitat de Jesús per obra de l’Esperit Sant, també per la gràcia de l’Esperit Sant, donat a la creu, esdevingué Mare del seu Cos, l’Església. És el mateix Senyor que, segons l’evangeli de Joan, dóna a Maria «per mare» al deixeble estimat. Habitualment la traducció del grec del verset Jn 19:27b és: D’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva. L’original diu més, no parla de casa seva (això és una interpretació del traductor) sinó que expressa que la prengué com a allò que li és propi i que li pertany per sempre. «In sua» tradueix admirablement la Vulgata.

Maria, forma part dels dons pasquals de Jesús, per això l’estimem tant. En aquest sentit la nova memòria m’atreviria a dir no és simplement devota o piadosa, sinó que és esdeveniment de la història de la salvació.  La maternitat de Maria sobre l’Església forma part dels «dons pasquals de Jesucrist a l’Església». La maternitat de Maria sobre l’Església ens recorda que l’Església té entranyes de mare (no s’entengui aquí cap mena de materialisme), és a dir, estar cridada a engendrar fills a la vida de Déu per la fe i el baptisme.

El decret fou firmat pel sant Pare el dia 3 de març de 2018. Aquesta memòria s’ha de celebrar aquest any l’endemà del Diumenge de Pentecosta i així, sempre. Celebrem amb goig aquesta nova memòria, pensant que, quan nosaltres no hi siguem, d’altres la celebraran amb el mateix goig.

Us fem el regal del fragment In te Domine speravi, de Brukner, interpretat a tot orquestra a Montserrat, canta de soprano Marta Matheu, germana de Mn. Enric Mateu. Us recomano que l’escolteu fins el final, que és magnífic, donat que hi ha un reverver quasi infinit.

dissabte, 12 de maig de 2018

Vetlla de Santa Maria de Montserrat


Feia molts i molts anys que no havia pujat a Montserrat per participar de la vetlla de Santa Maria. Aquest any vaig tenir ocasió d’anar-hi amb uns companys sacerdots. Com sempre, anar a Montserrat és un goig per l’ànima. Com veieu en la fotografia la Basílica era plena de pelegrins i també de la munió de sacerdots, representants de totes les diòcesis catalanes. Era notable la participació de joves.

La celebració de la vetlla va ser magnífica, participada i pietosa. La interpretació del Nigra sum, de Pau Casals, a càrrec de l’Escolania, va ser particularment emotiva, donades les circumstàncies actuals a Catalunya, de la qual la Mare de Déu n’és patrona.



Després de la Vetlla, com és costum, es ballen sardanes a les places del Monestir. Fou entranyable. Tot ple de l’alegria pasqual sota la mirada dolça de la Mare de Déu. En aquella dansa hi havia tots els sofriments i totes les esperances d’un poble. Eren, veritablement, sardanes de solidaritat, amb la tenora que apuntalava l’esperança.
En el moment de rebre les ofrenes, el Pare Abat va dir aquestes paraules que transcrivim i que us convidem a llegir, si això us plau.

Paraules del P. Abat de Montserrat a la Vetlla de Santa Maria de Montserrat

Estimats Sr. Bisbe de Girona, que ens presideix, Sr. Arquebisbe, Srs. Bisbes, Pères Evêques, preveres i diaques, membres de la vida consagrada, seminaristes, autoritats, germans i germanes en el Crist ressuscitat:

Hem vingut a vetllar Santa Maria per posar-nos sota la seva protecció. Ho fem com des de fa segles ho han fet tants pelegrins. Ho fem tot recordant les paraules amb què ja l'invocaven els cristians del s. III: "Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu". També aquí, en aquesta basílica, podem repetir les paraules de la litúrgia bizantina en la festa de la Protecció de la Mare de Déu: "avui –canta l'Església d'Orient- la Verge es troba enmig de l'Església i prega Déu per nosaltres". Els profetes, els apòstols i tots els sants "s'alegren conjuntament perquè per amor nostre ella prega el Déu etern" (Kontakion de l'1 d'octubre). Aquesta és la certesa que ens aplega en aquesta vetlla.

Hem vingut a posar-nos sota la protecció de la Mare de Déu perquè ens doni abric amb el seu mantell –tal com cantem en el Virolai.

Perquè ens protegeixi com a Església que peregrina a Catalunya i ens faci cada dia més homes i dones de comunió, guaridors de ferides; perquè ens faci comunitats eclesials en sortida vers les perifèries del nostre entorn, tal com demana el Papa Francesc.

Perquè ens protegeixi com a Poble, ella que n'és la Patrona. Perquè, tal com han escrit els nostres bisbes, ens ajudi a "cercar una solució justa a la situació" actual i a ser "instruments de pau i de reconciliació enmig de la nostra societat catalana" per tal de "superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social que vivim" (cf. Nota del 16.02.2018).

Perquè vetlli pels qui són en presó preventiva o a l'estranger a causa d'aquesta situació i pels seus familiars. Perquè protegeixi tots els qui estan en situació de marginació, de pobresa, de solitud, de sofriment.

Demanem que doni protecció a totes les persones i realitats que representen les llànties que cremen en aquesta basílica, ara que acabem de renovar l'ofrena per mantenir-les enceses.

Tenim entre nosaltres un grup de pelegrins presidits pel seu bisbe, vinguts de la diòcesi francesa de Verdun, al Departament de las Meuse, a la Lorena. Hi ha una història molt bonica. En aquesta diòcesi, en una església d'Halles-sous-les-Côtes, s'hi venera la Mare de Déu de Montserrat des de fa uns segles. Allí, durant els anys 1936-1939, quan aquesta basílica era tancada a causa de la persecució religiosa i els monjos havien hagut de marxar de Montserrat, van decidir de donar a la Mare de Déu de Montserrat el culte que no podia rebre a la nostra muntanya i es van comprometre, també, a pregar perquè els monjos poguessin tornar-hi. Els acollim ben fraternalment.

Cher Mons. Jean Paul Gusching, chers frères et sœurs «Amis de Montserrat»: nous sommes très heureux de partager avec vous, en communion fraternelle, cette vigile de prière aux pieds de Notre Dame de Montserrat. Il est très vif en moi le souvenir des fois que moi-même et quelqu'un de mes frères moines, avons partagé la célébration à Halles-sous-les Côtes soit à l'église qu'au calvaire en bord de forêt ainsi que le pèlerinage à Notre Dame d'Avioth. Veuille la Très Sainte Vierge vous bénir et aussi à l'Église de Perpinyà et à son évêque Mons. Norbert Turini présent parmi nous.

Sí. Refugiem-nos sota la protecció de la Santa Mare de Déu, que no desoeixi les nostres supliques en les nostres necessitats; que en tots els perills ens deslliuri sempre, ella que és Verge gloriosa i beneïda
(cf. Sub tuum praesidium).





dimecres, 9 de maig de 2018

Condol a la Diòcesi de Tortosa


Ahir a la nit, a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, va morir mossèn Dàmaso Ruiz, a conseqüència d’un accident de cotxe. Era vicari de Benicarló i prevere de la Diòcesi de Tortosa. Tenia només 48 anys i era molt afeccionat al futbol i un conegut seguidor de l’Espanyol.

Era un bon sacerdot, entregat, servicial, devot de la Mare de Déu i sempre repartidor d’alegria.
Els mossens de la Diòcesi germana de Tortosa ploren la seva mort i, amb tot el cor, els donem el condol. 


Mn. Dàmaso, que havia estat alumne de Mn. Rafael Serra -el nostre rector-, havia vingut a Crist Rei diverses vegades per fer el servei de les confessions.

Al Cel sigui.

dimarts, 1 de maig de 2018

Càritas necessita...


Actualment, la nostra principal necessitat són llegums per coure (cigrons, llenties o fesols)


i pasta (macarrons i pasta petita). De la Unió Europea tan sols ens envien spaghetti. La pasta petita va molt bé per famílies amb avis i/o infants.

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!!

divendres, 27 d’abril de 2018

Sant Giuseppe Moscati

Hem celebrat la seva festa fa poc, el dia 12 d'abril, dia en que va morir, l’any 1927. Va ser el dia de la seva entrada en el Regne, dies natalis.



Li tinc una gran devoció i us la voldria encomanar. Aquestes son les raons: Primer, perquè és un laic del nostre temps i, segon, perquè fou un metge que aprengué a fer la diagnosi, no tan sols del cos sinó també del cor. 

El contacte amb el món de la malaltia i la pobresa de Nàpols el convertí en l’home de la misericòrdia, un home que, finalment, s’empobrí a sí mateix i ho donà tot als altres. Talment un Sant Francesc d’Assís. Per amor als pobres va deixar el seu projecte matrimonial i donà el seu patrimoni familiar. 



És una figura que val la pena conèixer i un model de santedat cristiana, realment heroica. 

A Itàlia s’ha fet famosa una pel·lícula biogràfica que us enllacem aquí mateix en un vídeo de YouTube.

Mireu-la, us enganxarà!!

diumenge, 22 d’abril de 2018

Línies vermelles, pau i convivència.

Avui, dia 22 d’abril, en Jordi Cuixart hauria de ser amb la seva família i amics celebrant el seu quaranta-tresè aniversari. Però no hi és. Porta més de mig any a la presó.
Dimarts passat, el mateix dia, la Joana Junqueras, filla d’Oriol Junqueras, va fer tres anyets i la Beta Forn, filla d’en Joaquim Forn, en va fer vint. Cap de les dues va poder tenir ni una abraçada ni un petó dels seus pares.
Demà és sant Jordi... Hi ha tres Jordis a la presó (Sánchez, Cuixart i Turull)... com passaran el dia?
El proper mes de maig farà anys la Carme Forcadell... Serà a casa o seguirà empresonada a Alcalà Meco?

Lluc i Joana Junqueras a l'Estació de Sants de Barcelona,
van a la presó d'Estremera a veure el seu pare.
Això va més enllà del debat sobre “Independència SÍ” o “Independència NO”, debat sobre el que -evidentment- ambdues postures són igualment respectables i defensables. 
Tota persona és lliure de pensar com vulgui sobre un determinat tema i, mentre ho defensi de forma pacífica, mereix respecte total i absolut. Tan bon català és qui sent que forma part de l’Estat espanyol, com qui desitja una Catalunya independent, o el qui defensi qualsevol postura intermitja tipus “Estat federal”, per exemple. 
Ningú té dret a repartir “carnets de catalans bons i catalans dolents”. 

Ara bé, a dia d’avui, tal com estan les coses, penso que fins que els presos -siguin polítics o no- no siguin alliberats, no hi haurà pau a Catalunya. Per damunt de tot, són persones, tenen les seves famílies, pares, fills.

Meritxell Bonet i el seu fill d'un any, Amat, han de fer centeners de kilòmetres
per anar a Soto del Real on està pres Jordi Cuixart.

La presó preventiva és, en aquests casos, una mesura absolutament desproporcionada i injusta. Són a la presó sense haver estat encara jutjats. Els presos com a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 són homes i dones que han defensat posicions polítiques amb mètodes pacífics, mai violents.

En el món del Dret les normes són interpretables. S’han d’aplicar a cada cas concret tenint en compte les circumstàncies que hi van concórrer. Així doncs, coneixent els fets, hi haurà qui pensarà que no se’ls ha d’acusar de res i altres argumentaran que se’ls pot acusar de delicte de desobediència, per exemple, però el que és clar és que mai haurien d’haver estat imputats per sedició ni rebel·lió, tipus delictius que, per definició, porten implícita una violència, que no es va produir.


Presó de dones d'Alcalà Meco.
Aquí estan empresonades Dolors Bassa i Carme Forcadell

Per l’arquetipus social català, el mot “casa” és molt significatiu: Els volem a casa. Els volem aquí. Ens dol veure’ls tan lluny i saber el poc contacte que poden tenir amb els seus éssers estimats.
Els qui estan a la presó, per la psicologia de molts catalans, és com si fossin familiars nostres, no els coneixem personalment, però ens els sentim tan propers, que els estimem i ens entristim quan pensem en la quantitat de dies que ja han passat lluny de casa seva... Ja porten un Nadal, una Pasqua, les noces d’argent d’en Quim Font i la seva dona, Laura, aniversaris dels fills...

Ho dic amb total convenciment i bona fe... tenir aquestes persones a la presó no és gens bo, no ajuda a res, no aporta pau, tan sols crispa. És com haver passat una línia vermella.


Laura Turull, de vint anys, parla sobre la situació del seu pare,
Jordi Turull, a  la presó d'Estremera
Preguem a la Mare de Déu de Montserrat, que ben aviat celebrarem el seu dia, perquè ens doni seny i que tots, pensem com pensem, ens estimem i respectem. Que rebutgem sempre la violència i treballem per la pau i la convivència.
Assumpta Casadejús.

dissabte, 21 d’abril de 2018

REGINA CAELI LAETARE

Tota l’Església canta amb joia immensa l’antífona mariana Pasqual: Regina caeli laetare. Quan el canto a la Parròquia penso amb mils de parròquies a tot el món, monestirs, catedrals, seminaris que la canten durant la festa de cinquanta dies que és la Pasqua. És com una respiració, com un crit de joia, com el naixement d’un infant: Es un dir: «Mare, ha ressuscitat» I viu per sempre. Està en nosaltres. L’aire surt del pulmó per fer la nota precisa: resurrexit.

Maria és la primera d’alegrar-se de la resurrecció del seu Fill. I el cant de l’església és una felicitació. En gregorià té dues melodies, la simple I la solemne. També és definitiva la versió de Mozart. Cantem-la a cor ple en aquesta Pasqua: La resurrecció de Crist és l’alegria més gran de l’Església, també del cor de la Mare de Déu.

Posem tres versions de la Regina Caeli

Gregoriana simple


La de W. A. Mozart


La de Marco Frisina


dimecres, 18 d’abril de 2018

Això és propi d’un Papa

El Papa és sempre un pastor i una representació del Bon Pastor. Fa tendresa tant el gest com les paraules que el Papa diu al petit Emmanuel, plorós per la mort del seu pare.


Sempre m’han fet mal els cristians que amenacen amb les penes de l’infern. Sort en tenen de la misericòrdia divina. Un ha de témer per la seva pròpia condemnació, no per la dels altres, aquests s’han de confiar a la misericòrdia divina i a la pròpia penitència. No s’ha d’oblidar que Crist davallà als inferns i allí també salva. Allí hi ha el veritable butlletí de victòria! 

Gràcies, Sant Pare Francesc, per les teves paraules, pels teus gestos que commouen, pel teu ser pastor. Tot fa que l’Església Catòlica, estesa per tot el món, estigui contenta i orgullosa de tu! Gestos així i paraules senzilles com les que dius, per consolar a un infant, formen part del teu magisteri, el magisteri de la càtedra més elevada, la del successor de Pare i vicari de Crist a la terra.

diumenge, 1 d’abril de 2018

Pasqua 2018


Una Pasqua divina avui se’ns ha revelat.
Pasqua nova i santa.
Pasqua solemníssima de Crist!
Pasqua immaculada i gran.
Pasqua dels creients.
Pasqua que obre les portes del Paradís.
Pasqua que santifica a tots els cristians.
Pasqua dolcíssima,
Pasqua del Senyor. Pasqua!
Una Pasqua santíssima ens ha estat donada!
És Pasqua: celebrem-la.
Abracem-nos mútuament.
Vós, oh Crist sou la nostra Pasqua que destruïu tota tristesa,
El Crist Jesús resplendent i gloriós ha ressuscitat.

Estikiràs de Pasqua de la Litúrgia Bizantina

Bona i santa Pasqua a tots els lectors i seguidors
 del Blog de Crist Rei de Reis,
 que Crist visqui en els vostres cors 
i sigueu testimonis de la seva resurrecció.

divendres, 30 de març de 2018

Tots a la Vetlla Pasqual!!

La Vetlla Pasqual a la nostra parròquia serà dissabte a les 10 de la nit.


Joia i corona, cor i centre de tot l'any litúrgic, és la santíssima Vigília Pasqual, la nit de Pasqua, del dissabte al diumenge de Resurrecció. Viure-la és una experiència espiritual profundament impactant, enriquidora. Enforteix la fe, nodreix l'esperança, encén la caritat.

Com perdre-se-la? Qui seria capaç de faltar?

És la més antiga de les celebracions de l'any -juntament amb el diumenge cristià- la més tradicional i la més important. Quantes generacions de catòlics l'han viscut! Passaven la nit en vela, encenien els llums i el ciri pasqual, escoltaven moltes lectures bíbliques, cantaven els salms i pregaven, després celebraven el Baptisme i la Confirmació de tots els catecúmenes i, finalment, la Eucaristia pasqual.

El silenci exterior i interior, l'austeritat de la Quaresma, s'acaba en la Vigília Pasqual: Ja es canta el Glòria (aquesta nit sí que es toquen les campanes en cantar-lo, com a ritus propi) i, per fi, per fi!!, torna el solemne i alegre Al·leluia que ressona joiós!!

Participant en la Vigília Pasqual, ens incorporem a la tradició de generacions anteriors que vetllaven, tot esperant la Resurrecció santíssima de Jesucrist. No deixis el teu lloc buit!

Fragments d'un escrit publicat per
Javier Sánchez Martínez
Sacerdot de la Diòcesi de Còrdova.

dissabte, 24 de març de 2018

Via Crucis 2018

Oració inicial

Us adoro, oh santa Creu,
ornada amb el Cos santíssim del meu Senyor,
amarada i coberta de la seva Sang preciosa.
Us adoro, oh Déu meu, clavat a la Creu per mi.
Us adoro, oh santa Creu per amor d’Aquell qui és el meu Senyor.
Amén.


Primera estació.- JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT.


V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm,
R/. Perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món.

Meditació:

A Jesús tots el varen condemnar. Els jueus i els pagans. Tots l’entregaren. I l’Església l’abandona: Judes el traeix, Pere el nega i el deixebles fugen. Ell es disposa a viure les seves darreres hores sol. Només amb la mirada vers el Pare i amb l’amor de l’Esperit dins del seu cor. Ser cristià és aprendre, dia rere dia, a fer el camí de la fe, viscut en la vida quotidiana, amb aquesta intimitat: només Déu sap el camí de la meva fe. Ell sap del meu amor i coneix els meus sofriments. Ell sap de les pregàries i dels sentiments del meu cor. Només Déu. Cal caminar cada dia confiant en el seu amor. Amb la mirada posada en Déu: Ell és l’origen, el camí, la meta i el contingut de la vida eterna. Ho cantem en el Salm: «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en Vos».

V./ Tingueu pietat de nosaltres, Senyor.
R./ Tingueu pietat

Oh, Santa Mare, en mon cor fixeu les nafres de Jesús clavat a la Creu.


Segona estació.- JESÚS PREN LA SEVA CREU.


Meditació

Ell pren la Creu. Sap que amb ella anirà a la mort. Aquí acaba el seu camí. Tota la seva predicació. Vers aquí l’ha portat l’obediència al Pare. Ara ja ha acabat el temps de la predicació del Regne de Déu, ara el consuma amb l’ofrena de la seva vida.

Li ho han pres tot. Però l’Esperit de l’Amor ningú no li pot prendre. Està present en el seu cor. Ell havia dit: «El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement» (Joan 10, 17). Ell pren la creu amb la llibertat sobirana del seu amor. En la creu morirà, una creu que marcarà pels segles dels segles la perfectíssima geometria de l’amor de Déu Trinitat. És mirant la creu que comprenem les paraules de sant Pau:

«Demano a Déu que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist» (Ef 3, 16).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Tercera estació.- JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA.


Meditació

Hi ha tres caigudes, perquè en tot hi ha un inici, un creixement i una plenitud. Als inicis de la vida cristiana hi ha un propòsit: per amor a Tu portaré la Creu. En aquest propòsit inicial, tant generós, sovint caus i aviat desisteixes. Després ve la creu de la vida, aquesta també et fa caure. De vegades fins a l’extrem de dir: No puc més, no puc més amb la meva vida. Prou, Senyor... Finalment, i això és una gràcia, aprens que no ets sol a portar la creu. Jesús la porta amb tu i per tu. Cal que posem la creu de Jesús en la nostra vida. Aquesta ens salva. Amb Jesús no tant sols podem acceptar la creu de la vida, fins i tot la podem estimar i, encara, en podem donar gràcies, perquè ella ens santifica i ens fa imitadors del Crist que per tots ha portat la creu. L’apòstol va dir: «Estic content de patir en la meva pròpia vida allò que encara falta als sofriments de Crist en bé del seu cos, que és l’Església» (Col 1:26). També l’Escriptura diu: «Alegreu-vos de poder compartir els sofriments de Crist» (1Pe 4:3).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Quarta estació.- JESÚS TROBA LA SEVA MARE


Meditació

L’amor, quan és ple i madur, calla i comprèn sense paraules. A una mare no cal dir-li res del fill, ho sap tot i ho endevina tot. Maria, trobant-lo en el camí de la creu, ho comprèn tot de Jesús. Ella recorda les paraules que Jesús li havia dit durant les alegres noces de Canà: «Encara no és arribada la meva hora». Ella sap que ara és quan ha arribat aquesta hora. També el Senyor la mira amb un immens amor, és la seva estimada mare, i dins seu decideix que ens la donarà a tots. Com si li digués: «T’estimo tant, mare, que et regalaré a molts com a fills, ells també seran germans meus.». És per això que després dirà al deixeble estimat: «Fill, aquí tens la teva mare». Entre llàgrimes i sense dir-s’ho, tots dos endevinen que ara se celebren les veritables Noces, les de Déu amb la humanitat. Sentim les paraules de l’Apocalipsi: «Ha arribat l'hora de les noces de l'Anyell, i la seva esposa ja està engalanada» (Ap 19,7).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Cinquena estació.- JESÚS ÉS AJUDAT PEL CIRINEU A PORTAR LA CREU


Meditació:

Jesús es deixa ajudar pel Cirineu. Aquest era un estranger, algú que no formava part del poble de la fe. És com si diguéssim: «Un no catòlic va ajudar Jesús». Sempre hem de recordar tantes persones que, perquè estimen, no estan lluny de Déu. Per aquest amor, per petit que sigui, ja estan en Déu. L’amor, la caritat, no s’han extingit en els seus cors. Pensem, per exemple, en tants voluntaris que, tal volta no són creients, i recullen els immigrants en la seva dramàtica travessa per arribar a les costes d’Europa.

També hem de considerar un altre punt: Jesús es deixa ajudar per un altre. Tots som pobres, pecadors i portem les ferides de la vida. Tots necessitem de l’amor de Déu i de l’amor dels altres. No podem pecar de suficiència i hem de tenir la humilitat de deixar-nos ajudar pels altres. Demanem ara al Senyor que les persones que passen per situacions de sofriment, trobin persones bones que les ajudin i elles tinguin la humilitat de deixar-se ajudar.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Sisena estació.- LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS


Meditació

És bonica la tradició de l’Església-Mare de Jerusalem que traduí en un personatge una veritat teològica. Verònica vol dir: «Veritable icona», veritable imatge. Els cristians contemplarem la faç de Jesús en les persones que porten inscrit en el rostre el sofriment: els refugiats sense pàtria, els exiliats, els empresonats, les dones maltractades, els infants que no poden jugar per causa de la guerra, els aturats i tots aquells que són víctimes de la injustícia del món. En ells cal contemplar la faç velada de Jesús i són aquests rostres aquells als que hem d’eixugar les llàgrimes del dolor, amb una caritat activa, solidària i incansable. Intercedim en aquesta estació pels qui sofreixen. Fem silenci. La pregària d’intercessió és la forma més alta i cristiana de solidaritat. Tal volta en moltes situacions no podem fer res, però sempre podem pregar. La pregària és estimar els altres en Déu i en la comunió dels sants. Amb la pregària estic a prop dels qui sofreixen i també a prop dels qui els ajuden. Tot el que es fa en el Cos de Crist és participat per tots.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Setena estació.- JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA


Meditació

En aquesta segona caiguda el Senyor ens recorda que tots som pecadors. Tots els sants, excepte Maria, són pecadors convertits a Jesucrist. Que ningú de nosaltres digui: «Jo no peco». Tots pequem, al menys d’omissió. El cristià ha de dir, amb el Salm, «Aparteu la mirada dels meus pecats, Senyor» i també «Tinc sempre present el meu pecat i he fet el que és dolent als vostres ulls». Cal tenir els pecats davant dels nostres ulls, perquè Déu no els tingui presents davant dels seus. Els dies sense Déu són dies perduts, dies sense pregària, dies sense testimoni, dies sense amor. Som deixebles desmemoriats, amb el cor endurit, amb amors possessius, referits al propi jo. De tot això hem de demanar perdó al Senyor. També de les paraules vanes i de la peresa per a fer el bé. I així tantes coses per l’estil.

En aquesta Quaresma adelerem-nos a rebre el Sagrament de la Penitència. És el Sagrament de l’alegria, d’un nou començament. El Senyor ha caigut perquè nosaltres ens puguem redreçar. La vida cristiana és un tornar a començar sempre. Anem de començament en començament fins a un començament sense fi.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Vuitena estació.- JESÚS TROBA LES DONES DE JERUSALEM


Meditació

Elles el planyen, eren dones de Jerusalem. Representaven la ciutat de Sió que plora la mort dels seus fills com si fos la mort d’un fill primogènit. ¿Qui les pot consolar? Elles, joioses, l’havien vist entrar a la ciutat com un rei, ara el veuen “tret de la ciutat”, ple d’ignomínia i dut a la mort. La passió de Jesús sempre consola l’Església. El Senyor li surt a l’encontre per donar-li la pau, el perdó i la força. Ell no abandonarà mai els qui són seus. Ell sempre els mirarà compassius: «Almenys vosaltres m’heu estimat».

Que ressoni el cant de les Lamentacions: Jerusalem, Jerusalem, converteix-te al Senyor, el teu Déu; que és el mateix que dir: Església, Església, converteix-te al teu Senyor. El Senyor mateix, per boca del profeta Osees diu al poble: «Jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré ni que no s’ho mereixin».

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Novena estació. - JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA


Meditació

No pot més i cau per tercera vegada. Al límit de les seves forces. Com un sacerdot que es postra davant de les grades de l’altar, així el Senyor, abans de pujar a la seva creu. Ell, que a la creu esdevindria al mateix temps, sacerdot, altar i víctima. Tres vegades ha caigut, perquè tres vegades Sant és el Senyor.

La darrera caiguda del Senyor, enmig de la multitud, ens fa contemplar el seu títol de glòria: Ell és el rei. És rei perquè es el qui ha estimat més. Fixeu-vos: Jesús sempre va per terra: ajupit davant de la pecadora dibuixant una sentència d’amor a terra, agenollat per rentar els peus dels seus deixebles, postrat sobre la roca a Getsemaní i, ara, caigut, bocaterrosa, en el tram final del camí de la creu. Vet aquí la reialesa del Senyor, la reialesa de l’amor. Oh Crist, salvador nostre, salveu-nos!

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Desena estació.– JESÚS ES DESPULLAT


Meditació

Talment Adam, que després del pecat s’adonà que anava nu, també el Senyor havia de ser despullat per a esser elevat a la creu. En Jesús va ser crucificat el primer Adam, per tal que es manifestés com el darrer Adam que dóna la vida (1 Co 15,15). En Crist tota la humanitat pecadora és exposada davant Déu (com una mena de confessió general). En la nuesa de Jesús veiem al descobert els nostres propis pecats i els del món. Cal que sentim en la nuesa de Jesús, la vergonya de les incapacitats per estimar, i del mal que hem fet.. Tot ha quedat descobert en Crist Crucificat. Ell expia tant la culpa com la pena i, si a l’infern hi ha algú, no és per cap culpa ni per cap pena (perquè ell les ha expiades) sinó perquè ha refusat el seu amor. En l’himne que trobem escrit a la carta de sant Pere escoltem aquestes paraules: «Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, ens curava»

Així Ell reconciliava el món, i entregava tota la humanitat a Déu Pare en l’amor de l’Esperit Sant. Ell que havia predicat: Benaurats els pobres ara compleix a la perfecció la benaurança i esdevé «el pobre» (pobre y sin nada, de sant Joan de la Creu) i, amb la seva pobresa, ens enriqueix a tots i ens obre el paradís que Adam va perdre. El primer Adam va tancar el jardí, el segon l’obre. I ningú ja no el pot tancar rere seu. L’obre per tots nosaltres.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Onzena estació.- JESÚS ÉS CLAVAT A LA CREU


Meditació

Claven a Jesús en la creu i la sang raja de les seves mans i els peus, complint-se a la perfecció les paraules del Salm: Les meves mans i els meus peus han foradat. Els soldats tiben les cordes i amb un esglai el cos de Crist queda elevat entre el cel i la terra. El dolor del Senyor és indicible i inimaginable. Ell recita els salms del poble de la fe: Pare, a les vostres mans lliuro el meu esperit... tot jo tinc set de vós, Déu meu... Déu meu per a què m’heu abandonat?. Mentre les trompetes del temple convocaven al sacrifici de la tarda, el veritable Anyell de la Pasqua era immolat i la salmòdia del Servent de Jahvè, recitada amb els seus llavis, esdevenia com unes primeres Vespres. Les primeres Vespres del dia solemne de Pasqua, quan les campanes de tota l’arxidiòcesi i de tota l’Església, tocaran a glòria.

Així el Senyor oferia el sacrifici que ens salva. El sacrifici amb el qual glorificava perfectament al Pare i santificava, també perfectament, la humanitat. Ofert amb l’encens -foc i amor de l’Esperit Sant- Jesús clavava a la creu el document que ens feia culpables i l’anul·lava, al temps que se’ns enduia com un seguici triomfal (cf. Col 2:15).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Dotzena estació.- JESÚS MOR A LA CREU


Meditació

Ell havia dit: «Mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot es complirà». Amb la seva mort, Jesús compleix tota la llei per nosaltres, és per això que les seves darreres paraules seran Tot ha estat consumat; això és, tot l’amor viscut. Més és impossible.

Inclinà el cap sobre aquell pit ple de pregàries i d’amor al Pare. La darrera mirada, segur, va ser per Maria i per Joan (és el darrer que va veure en aquest món). Oh sí, la darrera mirada de Jesús és per l’Església! És com si digués: És per tu, Església meva, que moro; és per tu que dono la vida! És l’amor que et vivificarà generació rere generació!. Serà aquest amor que l’Església, en boca de Maria, cantarà en el Magnificat: L’amor dels qui creuen en Ell s’estén de generació en generació.

Ella, ara, la pobra serventa de Déu, només podia repetir plena de fe: Que sigui així, Senyor; Déu meu, que es faci segons la teva voluntat. Cadascú de nosaltres pot dir en aquest moment com sant Pau: M’ha estimat i s’ha entregat per mi. Que tota la creació emmudeixi davant de la mort del Just. Tota la Trinitat és aquí: el Pare ha lliurat el Fill en l’amor de l’Esperit Sant per nosaltres. Sant, Sant, Sant, veritablement sant és el Senyor.

Cadascú de nosaltres ha de repetir dins seu:
Sóc fill (a) de Déu per la gràcia del baptisme
Per voluntat de Déu, Maria és la meva mare.
Sóc membre del Cos de Crist
Sóc temple de l’Esperit Sant
Sóc fill (a) de l’Església.
Sóc hereu (va) de la vida eterna.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Tretzena estació.– JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU


Meditació

Desclaven Jesús i el davallen de la Creu. Nicodem porta el llençol per amortallar i Josep d’Arimatea el rep. Maria besa el front santíssim de Jesús i diu: «Gràcies, fill meu, per tot el que has fet per nosaltres». Enmig del gran dolor el deixeble estimat hi és present. Tots ells representen l’Església que rep el Cos de Crist. Se saben custodis i hereus del seu amor. L’Església custodiarà el Cos de Crist, l’adorarà en el Sagrament i l’estimarà en els pobres.

El rostre de Jesús, deixondit i distès ja del dolor, retroba la pau immensa del Fill de Déu. També nosaltres contemplant la Faç de Jesús trobem la pau, la pau dels fills i filles de Déu. Tota l’Església, plena d’estupor, es pregunta en aquesta estació: ¿Què n’haig de fer amb aquest amor immens i insuperable?

Només pot fer una cosa: Deixar que l’amor del Crist flueixi en el cor de tots, com un riu de gràcia, també de caritat. L’Església, quan es regada per la gràcia, esdevé un jardí on tot creix. Creixen la pregària, el desig de la lloança, la caritat humil, la passió pels pobres i per la justícia. Creix també el consol i la comprensió que ens hem de regalar els uns als altres. Els qui no viuen en l’amor de Crist no poden ser testimonis de ningú i de res, fora d’ells mateixos. Els apòstols i els màrtirs creixen en la terra de l’amor del Crist, on ha arrelat llur cor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Catorzena estació.- JESÚS ES SEPULTAT


Meditació

Les mirròfores arriben amb els perfums. Uns perfums que ja no necessitaran. El cos de Jesús es posat a la pedra de la unció. Maria de Magdala porta la mirra, (és aquella dona de la qual el Senyor havia profetitzat: «Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet»). (Mc 14:9). Malgasta-la tota, Maria, és el teu Senyor. Ningú mai més t’ho retraurà. És un perfum d’amor que emplena tota la casa de l’Església, com la sentor de la pedra de la unció de sant Sepulcre. És ja perfum de Pentecosta.

L’amor, les mans i el cor amoroseixen el cos santíssim de Jesús exànime. Es posat amb una reverent delicadesa dins del sepulcre i la llosa es feta rodolar. La nit cau i comença el gran silenci del dissabte sant, l’esperança s’ha esvaït del cor de tots, menys del cor de Maria. Caldrà esperar l’albada, la primera llum que desfà la nit. Serà llavors que la nova correrà, com els deixebles al sepulcre, i es propagarà increïble: Jesús ha ressuscitat! No és aquí!. L’Església s’apressarà a encendre, al cor de la nit, el foc nou i la llum nova. Jesús per la glòria de la seva resurrecció no ha sortit de la història, forma part de la nostra història, la de tots i cadascú i nosaltres som els qui vivim en Crist. Som una creació nova i cadascú de nosaltres pot dir amb Tomàs: Senyor meu, i Déu meu. ¿Com podríem negar la resurrecció si cadascú de nosaltres pot experimentar el Crist vivent dins del seu cor?

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...

Parenostre.

Oració final

Us demanem, Senyor,
la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill
va estimar tant el món, que es va entregar a la mort.
Per nostre Senyor Jesucrist.

dijous, 22 de març de 2018

Programa de Setmana Santa 2018


25 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia (Benedicció dels Rams al c. General Moragues)         
- Missa a dos quarts de 9 del vespre.

26 de març.- Dilluns Sant
A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

27 de març.- Dimarts Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

28 de març.- Dimecres Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

29 de març.- Dijous Sant
A les 2/4 de 9 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor
A les 11 de la nit Hora Santa.
(A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia)

30 de març.- Divendres Sant
A 2/4 de 10 del matí, Laudes.
A les 10 Via Crucis.
A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor
La col·lecta és per Terra Santa
(Després de la celebració, durant mitja hora, silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

1 d’abril.- PASQUA
A les 10 de la nit del dissabte, dia 31 de març, Vetlla Pasqual
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
 (No hi ha missa el diumenge de Pasqua al vespre)

NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. Un quart d’abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.