Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vellesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vellesa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Pastoral de la Salut: Una crida de servei

Com cada inici de curs i, de fet, com fem d’una manera permanent, la Pastoral de la Salut de la parròquia fa una crida a aquelles persones que puguin oferir una petita part del seu temps per acompanyar a d’altres persones que estan malaltes, soles o que, per l’edat que tenen, veuen limitades les seves possibilitat d’integració social i comunitària.
“Cada cop ens hem d’esforçar més per saber descobrir aquelles situacions de bona gent que tenen necessitat d’un acompanyament i que, des de la parròquia hem de saber donar”, va dir el rector en la primera reunió del Consell Pastoral. També va afegir que “és una santa acció que la parròquia s’apropi a la casa d’aquelles persones que no poden venir a celebrar la seva fe amb la resta de comunitat”. Per tot això els agents de la Pastoral de la Salut de la parròquia esdevenen veritables apòstols del Senyor, doncs porten el signe de l’amor de Déu als germans i germanes.
Un somriure, una mirada amable, una companyia silent, una paraula agradable o una estona de pregària... són moltes les petites accions que es poden fer amb aquesta gent, veïns i veïnes nostres, que ens necessiten, no per a guarir la seva salut física, sinó per donar-los-hi salut emocional i fraternal.
La gent que s’animi a fer aquest servei pot posar-se en contacte amb la persona que és responsable de la Pastoral de la Salut de la parròquia, la Fina Prat.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Pastoral de la salut

La vida de Jesús és un testimoniatge de la seva predilecció pels pobres, malalts i els qui estan o es senten sols, perquè malaltia i solitud són mancances que fan que uns i altres siguin depenents i necessitin un acompanyament. Jesús no va passar de llarg davant els malalts. S'apropava a ells doncs eren i continuen essent els seus predilectes. El seu exemple ens ensenyà que el malalt és prioritat en l’Església i, doncs, a la Parròquia. Per això la Pastoral de la Salut ens ajuda a reflexionar i comprendre el dia a dia d'aquestes persones. I, com a resposta, els membres de la Pastoral, amb la guia dels mossèns, visitem malalts, els acompanyem, els fem sentir que no estan sols i que els estimem, perquè malgrat passa el temps, no canvia la necessitat de sentir-se acompanyat i estimat.
Sense aquesta projecció enfora, a la Parròquia li faltaria un element important: el de situar e malalt al centre de la nostra predilecció i, sobretot, quan malaltia i sofriment es fan crònics es fa més necessària la companyia.
Aquest estar amb ells és una inversió de temps, un temps que altrament no és nostre perquè pertany a qui més el necessita.
Un altre servei pastoral que fa la Parròquia es portar periòdicament la Sagrada Comunió a les persones d'aquests col·lectius que així ho han demanat.
El grup de la Pastoral de la Salut està obert a qui vulgui donar part del seu temps.
Una reflexió final: Mentre el món llença a la brossa tot el que és vell, inservible, usat o antic, Déu recull el derrotat, el vell, el deteriorat.

dimecres, 26 de maig del 2010

Pastoral de la Salut

El passat 24 d’abril es va dur a terme la II Jornada Diocesana de Pastoral de la Salut, aquest cop a Tarragona.
Ens hi aplegàrem una seixantena de persones de tota l’Arxidiòcesi, entre les quals set de la nostra Parròquia.
La xerrada va anar a càrrec de Mn. Joan Manuel Bajo, que és delegat diocesà de Pastoral de la Salut del Bisbat de Tortosa. El tema que va desenvolupar fou “El sentit del dolor humà”.
Començà dient-nos que pensar en el dolor és pensar que som poca cosa, que l’ésser humà és vulnerable i fràgil. D’altra banda tothom vol ser feliç, i aquí rau la difícil convivència del dolor amb la fe, aquests són els plantejaments del “nou Job” que s’encara a Déu.
Va seguir l’explicació repassant els interrogants de la persona sobre:
- El passat. Què he fet jo? Qui hi ha darrere? Déu té alguna cosa a veure?
- El present. Per què? Regal de Déu? Indiferència de Déu? Fatalisme?
- El futur. Què he d’esperar...?
El dolor és company de camí, certament incòmode, de l’ésser humà però en aquest caminar hi trobem Déu.
Existeix el dolor físic, molt controlat per la medicina, i el dolor moral, el sofriment, al que els cristians trobem la resposta en Jesucrist.
El conferenciant afirmà que cadascú ha de trobar la resposta personal al dolor doncs no existeixen paraules fàcils. Després va analitzar les actituds de Jesús davant el sofriment:
a) Afrontar-lo amb realisme. Déu ens acompanya sempre en el bo i en el dolent.
b) No tancar-nos en el sofriment. Hem de ser sensibles al dolor dels altres.
c) Expressar els sentiments. Jesús a Getsemaní ens mostrà el seu rostre humà.
d) Omplir-lo d’amor.
e) Pregar. Jesús troba en la pregària la força necessària.
f) Viure en l’esperança. Jesús ens va demostrar que el dolor no té la darrera paraula: Hi ha la Resurrecció.
Com a grup de Pastoral de la Salut és molt important implicar la Comunitat. Quan un membre està malalt és tot el cos que emmalalteix.
Fou una Jornada no sols molt interessant sinó que ens va fer reflexionar i veure que hem de millorar les nostres actituds i ens va fer viure aquest apropament a Jesús, sobretot a Jesús sofrent.

dimecres, 10 de febrer del 2010

El do d'envellir...

«La vellesa, temps de reconciliació i de trobar la pau del cor»

Per Mn. Rafael Serra. Prev.

Guarda’m jove per a tu, Senyor meu.
Renova cada dia la meva fe.
No m’abandonis ara que tinc els cabells blancs.


La situació de la gent gran no és fàcil. De vegades és molt dolorosa. Hi ha vels de solitud, de vegades de por, darrera els ulls venerables d’un ancià. Tampoc val un llenguatge infantil que enganya. I és un llenguatge que no diu res. Ens fem vells i prou i la vida és així. Dissimular la vellesa és absurd i ridícul. La vellesa esdevé Bellesa quan s’accepta en la pau del cor i confiant en la misericòrdia del Senyor.
 
A. El do de saber envellir


El do de saber envellir. El do de saber acceptar el darrer temps de la nostra vida. El do de saber trobar la pau del cor. I com tot do que ve del Senyor, així l’hem de demanar i acollir-lo. De la mort ningú se’n pot escapolir i en la mesura que ens anem fent grans la mesura del temps s’apressa. Tot ha passat tant aviat....
 
descarregueu-vos tot el document clicant aquí.