dijous, 29 de gener del 2015

El goig d'ensenyar el Parenostre


Us adjuntem aquestes reflexions que Mn. Rafael va escriure dedicades a les catequistes de la nostra Parròquia amb motiu de la festivitat de Sant Enric d'Ossó, patró dels catequistes.

Les dones sempre han sabut transmetre més bé la fe que els homes. Crec que la raó és el paradigma de Maria. Ella va transmetre la fe d’Israel a Jesús. Forma part de la seva maternitat. Del seu ser mare. La catequesi representa la maternitat de l’Església. Representa a l’Església mare. 


L’Església, encara que els seus pastors siguin homes, té una ànima femenina, una capacitat d’estimar a Jesús, una condició d’esposa i de mare que queda reflectida en la persona de Maria. No hem d’oblidar mai que és la mare la que sosté el nen quan és batejat. 


No hem d’oblidar mai que es poden estudiar les coses de la fe, però la fe no ve per l’estudi, la fe és un do que ve del testimoni acompanyat de l’oració. Hi ha moltes maneres de fer catequesi, però mai una catequista és una voluntària. És una dona creient, amarada de la presència de Jesús, que respira la fe en tot el que fa i viu. Una dona ungida de pietat (d’amor a Jesús). Algunes de vosaltres fa tants anys que feu catequesi i heu preparat generacions i més generacions de nens i nenes per a rebre a Jesús en la primera comunió. Ells s’han fet grans... i viuen... però els queda allò més preciós (de vegades només queda el Pare nostre). Els queda una certa intuïció de les coses de Déu i els queda la capacitat de la pregària i, a la memòria del cor, l’oració del Senyor.




Per ensenyar el Parenostre heu de ser dones del Parenostre. El Parenostre no són unes paraules, és una vida. El Pare sempre; la santificació del Nom de Déu que és Jesús; el Regne, la voluntat de Déu, l’amor de cada dia i que ens alliberi de caure en la temptació. 


Podeu créixer en la vida espiritual, és aquest posar-nos cara a cara amb Jesús. És un rostre estimat, que dóna la pau. Una immensa pau. No m’adonava però tu caminaves amb mi. Sempre. Jesús meu. L’Església -s’ha dit- és el poble del Parenostre. Us recomano l’oració de la petita Teresa: en tinc prou amb el Pare nostre, dit a poc a poc, sentint la dolcesa de les seves paraules. No hi ha pregària més alta. Es la més alta, la que ho pren tot, perquè ens la va ensenyar Jesús.


dimecres, 28 de gener del 2015

Any Maria Rosa Molas.- Concert


En el marc de la celebració de l'Any Maria Rosa Molas, el divendres 30 de gener a les 20'30h. al saló d'actes del col·legi Maria Rosa Molas tindrà lloc un concert de música popular d'arreu del món. Us convidem a gaudir de la música. Piano, Esther Bernat; guitarra, Mª Dolores García; soprano Leslie Atkinson.

dissabte, 24 de gener del 2015

Beneir la taula (I)

Un dels records que tinc més clars de la meva vida quotidiana des de ben petita és el fet de beneir la taula. Abans de dinar, tots junts, dèiem una pregària breu que, amb el temps, vaig descobrir que era la més coneguda, la que sortia a molts llibres de pregàries. Diu així:

Déu i Pare omnipotent,
amb sa divina paraula
beneeixi aquesta taula
i a tots nosaltres. Amén.


Al menjador de casa els pares hi ha dos petits quadres amb un text escrit amb una lletra molt bonica, com imitant un pergamí antic. En un d'aquests quadres es pot llegir la pregària per beneir taula que us acabo de posar i, a l'altre, hi ha la corresponent a donar les gràcies després d'haver menjat, que diu així:

Déu i Pare omnipotent,
que ens haveu alimentat,
sigueu per sempre alabat
per tots nosaltres. Amén.

He de reconèixer que, tal com recordo perfectament que la primera no ens l'oblidàvem mai (és més, no es beneïa la taula fins que tothom estava ben assegut i col·locat al seu lloc), la segona ben poques vegades la dèiem... i és que, quantes vegades ho fem això de demanar però després no donem les gràcies! En tot cas, l'oblit es justificava perquè no tots acabàvem de dinar al mateix moment, ni marxàvem amb la mateixa pressa. Els dies festius més significatius en que havíem menjat un àpat més especial sí que el meu pare, al final, ens deia: "Ep, donem-ne gràcies a Déu d'aquest dinar" i, llavors sí, era el moment en que, plegats, dèiem la pregària del segon quadret.

dijous, 15 de gener del 2015

Veniu, Esperit Creador



Veniu, Esperit Creador,
nostres fronts il·lumineu,
i de santa gràcia ompliu
els cors que Vós creàreu.

Vós que sou anomenat
Paràclit, Do de l'Altíssim,
Font viva, Foc, Caritat
i Unció de les ànimes;

Vós, la Gràcia septiforme,
Vós, la Promesa del Pare,
Vós, el Dit de sa mà dreta,
Vós, que ens doneu la paraula:

Poseu llum en els sentits,
fiqueu foc d'amor als cors,
confirmeu amb la virtut
la corporal feblesa.

Feu-nos ben lluny l'enemic,
feu-nos ben a prop la pau,
i que així, guiant-nos Vós,
ens apartem de tot mal.

Doneu-nos Vós coneixença
del Pare i del Fill etern,
i que a Vós, de l'un i l'altre
Esperit, us confessem.

Glòria a Déu Pare i al Fill
d'entre els morts ressuscitat
i al Paràclit Esperit,
per tota l'eternitat. Amén.


Llegim poc a poc la pregària a l'Esperit Sant, mentre escoltem la bellesa de la música en aquesta preciosa versió de Marco Frisina. 

dilluns, 5 de gener del 2015

Nadal, simfonia de Déu




Nadal
Comença avui la simfonia inacabada
Orquestrada en la nit per cors angelicals
Només l’han oïda els pastors de la contrada


Nadal
Llum pura d’eternitat a les fondalades
Dolça moixaina de Déu a la humanitat
Empremta de l’etern sobre sorra blana


Nadal
Crit de llibertat que es deixonda en l’horitzó
tots els vels de cop i volta s’han esquinçat
I un infant ha esberlat els grills de la presó


Nadal
Estremiment de la carn curulla de Déu
La pols resplendeix amb guspireig de flam
Els homes ja no són esclaus, sinó hereus


Nadal
Crit silenciós d’alliberament i gaubança
Sobre una terra orba de llum i de sal
Els pobres albiren camins de benaurança,

Mn. Ricard Cabré

dijous, 1 de gener del 2015

Un venturós any 2015

El primer dia de l'any celebrem la festivitat de
Santa Maria, Mare de Déu

Des de la parròquia rebeu la felicitació de l’any nou. El temps és sempre una possibilitat. És un temps donat i regalat per als altres, per a Déu. Visquem el temps... que mai retorna sobre sí mateix, sempre va cap al davant, sempre va cap a Déu. Que visquem en pau. Pau a tots: desitgem-nos aquesta pau els uns als altres. Que les paraules de l’Escriptura que escoltarem el primer dia de l’any, siguin el desig més gran, de tots i per a tots.

«Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau» (Nm 6,24-26)

Escoltem aquest bellíssim cant ortodox eslau en honor a la Mare de Déu: