divendres, 31 de gener del 2014

"Ens alegrem per un gol, però sovint lloem al Senyor amb fredor"

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (10)


Feia dies que no dedicàvem un post a reflexionar sobre algunes de les frases que el Sant Pare diu a les seves homilies. Ell sempre parla clar. Amb un to pedagògic i entenedor diu les coses som son i ens fa pensar en tot allò que podem millorar. Anem a veure, doncs, alguns dels seus missatges:

- "La gelosia, l’enveja i murmurar destrueixen les comunitats cristianes" Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 23 de gener de 2014:
"Avui, en aquesta Missa, preguem per les nostres comunitats cristianes, perquè aquesta llavor de la gelosia no se sembri entre nosaltres, perquè l'enveja no trobi lloc en el nostre cor, en el cor de les nostres comunitats, i perquè puguem seguir endavant amb la lloança del Senyor, lloant el Senyor amb alegria.
 
És una gran gràcia, la gràcia de no caure en la tristesa, en ser un ressentit, en la gelosia i en l'enveja".

- "Ens alegrem per un gol, però no cantem lloances al Senyor?" Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 28 de gener de 2014:
"La pregària de lloança ens fa fecunds". El Papa, fent referència a l'alegre dansa de David al Senyor, llegida a la primera lectura, va assenyalar que, si ens tanquem en les formalitats, la nostra oració es converteix en freda i estèril.
"Una bona pregunta que ens podem fer avui: “com va la meva pregària de lloança? Jo lloo al Senyor? Lloo el Senyor o quan reso el Glòria o el Sanctus, ho faig només amb la meva boca i no amb tot el meu cor?”

El Papa ens convida a imaginar a David que balla amb totes les seves forces davant el Senyor i pensar en l'agradable que és fer la pregària de lloança. Ens farà bé, va dir, repetir les paraules del Salm 23: "Aixeca el teu front; aixequeu antics llindars més antics i que entri el Rei de la Glòria. El Senyor, fort i valent, és el Rei de la Glòria"

divendres, 24 de gener del 2014

Quart aniversari del nostre Blog


Doncs sí, amics, avui, dia 24 de gener, fa quatre anys que va néixer aquest Blog amb la publicació del seu primer article. Des de llavors, molts han estat els escrits que heu pogut llegir, tots ells acompanyats d'imatges i molts amb música .

Segons dades que facilita Blogger:
En total, hem publicat -comptant aquest- 418 posts.
En aquests quatre anys hem rebut 76.243 visites
Fa més d'un any que ja passem de les 2.000 visites mensuals.

Estem contents, però volem seguir creixent i arribar a molta més gent, per això, preguem al Senyor i a Maria, Reina i Mare de la Nostra Parròquia, que ens ajudin!


dimarts, 21 de gener del 2014

Com es pinta una icona?


Per pintar una icona es segueix una tècnica totalment diferent als sistemes de pintura als que estem acostumats aquí, en l'actualitat. És un treball llarg i pacient, que requereix tota una preparació i, després, la pintura es va efectuant a través de diverses capes que es van superposant unes damunt de les altres.

És una feinada impressionant i, als nostres ulls occidentals, es fa estrany veure com, a vegades, després d'haver estat una bona estona pintant quelcom, ho tornen a recobrir d'un color fosc; quan ja tenen dibuixades les faccions de la imatge, la repinten tota de verd o marró. Però després ja aniran entrant els colors més clars... Igualment és molt curiós veure com fan les aplicacions dels daurats. Els pigments són naturals i es fan servir altres elements com el rovell d'ou, vinagre o cervesa.

L’arquitectura de les icones és estranya. No hi ha cap respecte a les proporcions. El món vegetal i animal, quan apareix, està representat únicament per alguns indicis, a vegades amb formes rares, fora de la lògica humana.

La perspectiva és en la seva major part “inversa” i contribueix a aquesta harmonia del conjunt, típica de les icones: les línies de perspectiva no es troben en un punt de fuga darrera la imatge, sinó davant. Las línies de força surten de dins de la icona cap a l’espectador. És tot al contrari que una pintura, per exemple, del Renaixement, en la que, amb un art especial es procura donar profunditat d’espai.

El millor és poder-ho veure, així que us deixo un parell de vídeos molt interessants. Val la pena dedicar-hi una bona estona.


dimarts, 14 de gener del 2014

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món...

El Senyor se’n va vers el Jordà. Es un noi ja fet, fort. Venia dels silencis de Natzaret.

Es posa a la fila dels pecadors. El Jesús de Nadal al nostre costat.


Va al Jordà, el riu sant, i allí el jove profeta el bateja. Calia que se submergís en les nostres aigües, com nosaltres necessitem submergir-nos en les aigües de la seva gràcia. De la riuada d’amor que té l’origen en el si de la Trinitat. El cel s’obrí i l’Esperit davallava. El cel des d’aleshores és obert per a nosaltres perquè hi entrem. Des que l’Esperit ha davallat estem a un pas del Pare.

El Fill estimat del Pare és Jesús. D’ençà del nostre baptisme també nosaltres som els fills estimats del Pare en Jesús i com Jesús. Ell serà, des del seu baptisme al Jordà, l’Anyell que lleva el pecat del món. També els nostres pecats. Ell se’ls ha fet seus i ens n'ha alliberat. Quina sort més gran!

Diumenge passat celebràrem el baptisme del Senyor, recordem el nostre propi baptisme i preguem pels nostres pares que ens van portar a les fonts de la salvació. I també pel mossèn que ens va batejar, és igual que no sapiguem el seu nom. Déu el sap. Gràcies, Senyor, sóc el teu fill/a. Mai podràs dir que no ets el meu Pare.

dissabte, 11 de gener del 2014

La seva alegria va ser immensa...!


Feia dies que no escrivia al blog per la feina de la parròquia i tornar-ho a fer és un goig. Avui he anat a casa de l’Anna, una noieta de la nostra catequesi, a veure el seu pessebre i m’ha fet un petit concert al piano, car n'aprèn. El pessebre era bonic i ple de tendresa, amoixat per les seves mans que delicadament teclejaven el piano. Com un concert pel mossèn. He evocat el record de la seva santa besàvia.

Decidida, ha tocat el River Flows In You (del gran compositor Yiruma, de Corea). És una melodia que estimo i conec i que m’evoca molts paisatges interiors. M’he recordat de l’evangeli de l’Epifania: «la seva alegria en veure l’Infant fou immensa».

El cel i la terra són plens de la vostra glòria, Senyor, Déu meu.

Sí, la joia més gran del nostre Nadal ha estat el mateix Jesús, retrobar-lo en la humilitat del seu pessebre, sota la mirada bellíssima de la Mare. És amb aquesta alegria (realment immensa, que no té límits) que hem començat el nou any.

És una xifra bonica 2014. Sí, 2014 del naixement del Senyor. La vida és camí, el que val és el «cada dia». Un dia sense Déu és un dia buit, que és el mateix que dir «un dia sense amor» és un dia buit. No val la pena viure’l. Encara hi sóc a temps: que l’any del qual hem arrancat els primers fulls del calendari sigui venturós. Un any més, un any més pel Senyor, un any més per estimar. La melodia m’evoca les paraules de Sant Francesc: «Si sabéssim adorar Déu la nostra vida coneixeria la pau dels grans rius que van vers el mar». Vers el mar, o l’oceà infinit, Déu mateix en la glòria de la seva Trinitat.

Us desitjo a tots els lectors del nostre humil blog, pau i benedicció.

dissabte, 4 de gener del 2014

"Tres paraules clau per viure en pau i alegria en la família: si us plau, gràcies i ho sento"

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (9)


Us portem unes reflexions del Sant Pare durant l'Àngelus a la Plaça de Sant Pere del Vaticà el dia 29 de desembre de 2013

Déu és on l'home està en perill, on l'home pateix, on s'escapa, on experimenta rebuig i abandonament, però Déu és també allà on l'home somia, on espera tornar a la seva pàtria en llibertat, fa projectes i tria per la vida i la dignitat de si mateix i de la seva família".

El Sant Pare fa una invitació a fixar la mirada en la Sagrada Família i en la "senzillesa de la vida que condueix a Natzaret":

"És un exemple que fa tant bé a les nostres famílies, les ajuda a convertir-se cada cop més en una comunitat d'amor i de reconciliació, on s’experimenta la tendresa, l'ajuda entre tots, el perdó mutu".

El Papa Francesc ha recordat "les tres paraules clau per viure en pau i alegria en la família: si us plau, gràcies, ho sento".

"Quan una família no és intrusiva, es demana "si us plau". Quan una família no és egoista, s'aprèn a dir "gràcies! gràcies!”. I quan en una família, hom s'adona que ha fet quelcom malament i sap demanar "perdó", en aquesta família hi ha pau i hi ha alegria”.