dimarts, 14 de gener de 2014

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món...

El Senyor se’n va vers el Jordà. Es un noi ja fet, fort. Venia dels silencis de Natzaret.

Es posa a la fila dels pecadors. El Jesús de Nadal al nostre costat.


Va al Jordà, el riu sant, i allí el jove profeta el bateja. Calia que se submergís en les nostres aigües, com nosaltres necessitem submergir-nos en les aigües de la seva gràcia. De la riuada d’amor que té l’origen en el si de la Trinitat. El cel s’obrí i l’Esperit davallava. El cel des d’aleshores és obert per a nosaltres perquè hi entrem. Des que l’Esperit ha davallat estem a un pas del Pare.

El Fill estimat del Pare és Jesús. D’ençà del nostre baptisme també nosaltres som els fills estimats del Pare en Jesús i com Jesús. Ell serà, des del seu baptisme al Jordà, l’Anyell que lleva el pecat del món. També els nostres pecats. Ell se’ls ha fet seus i ens n'ha alliberat. Quina sort més gran!

Diumenge passat celebràrem el baptisme del Senyor, recordem el nostre propi baptisme i preguem pels nostres pares que ens van portar a les fonts de la salvació. I també pel mossèn que ens va batejar, és igual que no sapiguem el seu nom. Déu el sap. Gràcies, Senyor, sóc el teu fill/a. Mai podràs dir que no ets el meu Pare.