Tot s'aprèn. “A-prendre”, vol dir “agafar de fora” alguna cosa, i fer-la meva.
Aprenem de petits una llengua (la de la comunitat on hem nascut), per tant, aprenem a parlar.
També, aprenem a caminar, a menjar, a saltar, a escriure, i possiblement aprendrem a nedar, a anar en bicicleta, a conduir un cotxe o un avió, a tocar el violí o el fagot, o potser parlarem l'anglès o l'alemany si ens apunten a alguna acadèmia o tenim l'oportunitat d'anar a colònies a l'estranger... tot es pot aprendre..., també podem aprendre a cuinar, escombrar... sobretot podem aprendre habilitats i coneixements.
Però ara parlaré d'altres aprenentatges: I em pregunto, com s'aprenen?
Com puc aprendre a resar, o a estimar, a treballar, a ser feliç, a estar sempre contenta, a ser una persona positiva o negativa, a viure en l'esperança o en la desesperança... Com puc aprendre o haver après jo tot això?
Conscient o inconscientment, tot ho hem après. Però com i de qui?
Aprenem fonamentalment per imitació. I imitem a les persones que trobem admirables.
Potser serà la mare, el pare, el germà gran, la tieta o un bon amic o amiga, o un mestre... els adolescents necessiten “referents “ per construir-se la seva identitat.
Al costat de persones “cronològicament adultes”, però “adolescents”, segurament és molt difícil créixer i fer-se gran. Jo havia sentit dir, que “dels pecats dels pares, els fills en van geperuts”. I un altre de més bonic, potser, “el cor d'una mare, és l'escola del fill”.
Sí jo “admiro” a la meva mare, potser naixerà en mi el desig de ser com ella, d’imitar la seva manera de fer, ser o estar en aquest món...
I si anem més lluny... si jo “admiro” a Jesús, potser també naixerà en mi el desig de ser com Ell, no?
Acabo:
Tot s’a-prèn, en un primer moment, per ADMIRACIÓ. En un segon moment per IMITACIÓ i s’instaura en nosaltres per REPETICIÓ.
Hi esteu d’acord?
Aprenem de petits una llengua (la de la comunitat on hem nascut), per tant, aprenem a parlar.
També, aprenem a caminar, a menjar, a saltar, a escriure, i possiblement aprendrem a nedar, a anar en bicicleta, a conduir un cotxe o un avió, a tocar el violí o el fagot, o potser parlarem l'anglès o l'alemany si ens apunten a alguna acadèmia o tenim l'oportunitat d'anar a colònies a l'estranger... tot es pot aprendre..., també podem aprendre a cuinar, escombrar... sobretot podem aprendre habilitats i coneixements.
Però ara parlaré d'altres aprenentatges: I em pregunto, com s'aprenen?
Com puc aprendre a resar, o a estimar, a treballar, a ser feliç, a estar sempre contenta, a ser una persona positiva o negativa, a viure en l'esperança o en la desesperança... Com puc aprendre o haver après jo tot això?
Conscient o inconscientment, tot ho hem après. Però com i de qui?
Aprenem fonamentalment per imitació. I imitem a les persones que trobem admirables.
Potser serà la mare, el pare, el germà gran, la tieta o un bon amic o amiga, o un mestre... els adolescents necessiten “referents “ per construir-se la seva identitat.
Al costat de persones “cronològicament adultes”, però “adolescents”, segurament és molt difícil créixer i fer-se gran. Jo havia sentit dir, que “dels pecats dels pares, els fills en van geperuts”. I un altre de més bonic, potser, “el cor d'una mare, és l'escola del fill”.
Sí jo “admiro” a la meva mare, potser naixerà en mi el desig de ser com ella, d’imitar la seva manera de fer, ser o estar en aquest món...
I si anem més lluny... si jo “admiro” a Jesús, potser també naixerà en mi el desig de ser com Ell, no?
Acabo:
Tot s’a-prèn, en un primer moment, per ADMIRACIÓ. En un segon moment per IMITACIÓ i s’instaura en nosaltres per REPETICIÓ.
Hi esteu d’acord?
