diumenge, 21 d’abril de 2019

Plens de la gran Joia de Pasqua



Meditació Pasqual

PLE DE LA GRAN JOIA DE LA PASQUA

Quan a l’arquebisbe de París, el dia mateix de l’incendi de Notre Dame, li van preguntar quina era per ell la joia més important de la Catedral, va respondre: Un tros de Pa (un morceau du pain) que és el Cos de Crist. L’Eucaristia és sagrament de Presència del Senyor; si Crist no hagués ressuscitat seria vana la predicació de l’Església i vana de la fe (1 Co 15:14), tampoc   tindríem el Sagrament de la Presència. És el sagrament de la comunió que ens endinsa en la comunió del Pare i del Fill en l’Esperit Sant, en el qual viu l’Església. Amb Crist ressuscitat tot és possible, tot es pot reconstruir, tot són nous començaments. Se salva l’esperança!

Ell és la nostra alegria! Adonem-nos que l’alegria de la Pasqua no és fruit dels esdeveniments de la passió i de la mort del Fill, No ve del silenci del sepulcre, ni de l’abandó dels deixebles, tampoc de l’abandó del Fill i la seva mort. Tot això no pot causar alegria. L’alegria de la Pasqua és nova, és un do de Déu, es fa present en els cors des de l’alba del primer dia. Un dia que és també últim, (no té un dia després), és perenne i etern. És el Dia que ha fet el Senyor (Dies qui fecit Dominus). Una alegria inesperada i sorprenent. La veritable alegria sense causa precedent que Lluc formula amb la bella expressió: De tanta alegria no s’ho podien creure! (Lc 24:13ss).

Quan sentim l’anunci angèlic, el cèlebre passiu diví en aorist: Ha ressuscitat, no és aquí.  S’ha d’interpretar com quan anem a visitar a algú i ens diuen “Ara aquí no hi és”. Però, que no sigui allí, no vol dir que no és. La resurrecció és un misteri íntim entre el Pare i el Fill (Només vós sabeu l’hora, canta el Pregó Pasqual), però nogensmenys els fruits de la resurrecció del Senyor són patents. Els primers fruits són l’alegria i la pau. En la tradició monàstica abans de començar les Laudes, els germans quan arribaven el cor s’abraçaven  i es felicitaven la Pasqua amb les paraules: Crist ha ressuscitat i es responia: Veritablement ha ressuscitat. Les Laudes del matí de Pasqua són molt importants: és la segona celebració litúrgica del Temps Pasqual, després de la Vetlla. Els qui la poden celebrar en comunitat ho han de fer amb goig, és l’hora en què les dones van trobar el sepulcre buit i quan arribaren, s’adonaren que el sol ja havia sortit (Mc 15,2 ). El Sol que és Ell: Joiosa Llum santa d’un dia sense posta.


Acollim en el moment present de la vida de l’Església, del món, de Catalunya, l’anunci de la Resurrecció com un regal immens de goig. És una alegria que no ve nosaltres, de res que sigui nostre, ve del cel, gratis. Sí, Crist està amb el Pare, ens ha donat l’Esperit, ens convoca com Església, ens perdona els pecats i ens dóna un cor nou, treu de nosaltres el cor de pedra, ens dóna un cor de carn, sensible als qui sofreixen, i ens ha fet el do de la dolcesa de la pregària! La pregària és un do del Senyor glorificat. El Sant Esperit del cel és el mateix que hi ha a la terra i als nostres cors (Rm 5:5). És en aquest Esperit que exultem de goig, allargassada durant tota la cinquantena pasqual, fins a la Pentecosta, pletòrica dels fruits de l’Esperit Sant. Felicitem-nos, amics, amb el goig de la Pasqua, pel qual tot el món exulta. La resurrecció de Crist és una realitat vivent i indivisa. No depèn de nosaltres, ni de la nostra fe, roman per sempre en ella mateixa. Rebem-la com l’alegria més íntima i la que ens fa més feliços aquí a la terra. És una alegria per la qual els fills de Déu exulten per tota la terra. Ran del sepulcre, diu l’himne, els àngels criden a festa triomfant.



divendres, 19 d’abril de 2019

El més valuós que hi ha dins una Catedral és un tros de pa.

S’havien cantat les Vespres del Dilluns Sant i celebrada la Missa i, quan es disposaven a tancar la Catedral, se n’adonen que a les cobertes del sostre hi havia foc. Un inici d’incendi que hagués pogut esdevenir fatal. L’esglai al cor de tots, els bombers (les soldats du feu, que diuen a França) s’apressaven amb força, intel·ligència i amb un gran amor per a salvar la seva Catedral. Els joves catòlics de París es posaren a pregar en grups molt nombrosos, demanant a la Mare de Déu pel treball dels bombers i perquè no prenguessin mal. 



El capellà de guàrdia dels bombers, ell mateix també bomber, el P. Fournier, amb un grup d’oficials s’endinsà valent dins del temple fumejant, envoltat de flames, visibles cada vegada més perquè la nit queia. Sense dubtar-ho el P. Fournier va anar directe a salvar el Santíssim Sagrament i la relíquia més preuada: La corona d’espines del Senyor. Mentre ho fa se n’adona que les flames ja entren en una de les torres de la façana i ell amb un immens amor dóna la benedicció amb el Santíssim Sagrament.
De manera prodigiosa el foc no tira endavant per aquest lloc que hagués pogut ser fatal. Ell mateix en el you tube que annexem en dóna testimoni, amb senzillesa de cor i sense fer l’heroi.


La gent resta esglaiada per la notícia increïble: La nostra Catedral s’està cremant. Totes les Esglésies de París queden obertes i els fidels entren a resar i les campanes, pel manament de l’arquebisbe de París, Mons Michel Aupetit, sonen.


Arquebisbe de Paris Mons Michel Aupetit

La bona alcaldessa de París i el president de la Republica es fan presents immediatament, fent costat a l’arquebisbe Michel i al rector del temple. Emmanuel Macron, visiblement emocionat, dóna suport a la comunitat catòlica en un dia en què ja havia començat la Setmana Santa.

Certament hi ha una diferència entre miracle i prodigi. No hi hagué miracles, però si que hi hagué prodigis. Prodigis com que l’estructura dels murs de la Catedral s’ha mantingut ferma, que cap bomber de París va prendre mal, amb una intervenció tan difícil, que el cèlebre orgue (8000 tubs) s’ha conservat, que la imatge bellíssima de la Mare de Déu (Notre Dame de Paris), ha restat intacta, incòlume, també l’altar i que en les tenebres de fum la creu daurada de l’absis es mantingué ferma i visible, quasi resplendent enmig de la desolació. 


Recordem que davant d’aquesta imatge es va convertir Paul Claudel. Hagués pogut ser pitjor i la destrucció hagués pogut ser total. Però és possible pensar en una reconstrucció. França és un país de constructors, va dir el President.

La reacció dels catòlics de França fou unànime. Ells saben que l’Església està feta de pedres vives, però que les pedres de la Catedral, els representaven a ells. Com també representaven una comunió en la història. L’Església de França és la “Filla primogènita” de l’Església, ja que fou la primera nació que acceptà el baptisme. L’Església de França no ha caigut en cap heretgia postmoderna i està molt renovada i viu sota el signe de la Presència del Senyor en l’Eucaristia i la devoció a la Mare de Déu, invocada en tants llocs del gran país, entre tots el més cèlebre, el de Lourdes.



L’Arquebisbe de París, Michel Aupetit, que abans de ser capellà havia exercit de metge, va dir, quan li van preguntar, sobre el que era el més valuós per ell de la Catedral cremada, va respondre: Un tros de Pa, que és el Cos de Crist, (un morceau du pain). 

París, el món, la vella Europa, amb les arrels cristianes, va plorar l’incendi de la Catedral parisenca, no perquè fos un monument artístic (no hi hagués hagut la mateixa emoció si s’hagués incendiat el Louvre, per exemple), ni per ser un centre cultural, sinó perquè porta el símbol de la fe d’Europa, de la seva ànima cristiana. En aquest sentit ha esdevingut un signe per a fer-hi moltes consideracions, tant presents en aquests dies en la premsa europea. Una catedral del segle XII i XIII (del temps de sant Bernat), implica la continuïtat en una història, que, si de cap, desapareix, es crea el buit espiritual. Per això l’incendi provocà tant d’estupor.



No és un prodigi, a l'inrevés, era d'esperar, que tots els que representen el pensament dominant a occident es lamentin per la pèrdua d'aquest símbol 'cultural', 'artístic', 'històric', fent equilibrismes per evitar esmentar la nostra fe, que és l'única cosa que importava als homes que van trigar més d'un segle a aixecar la catedral. Així els vergonyosos mitjans de comunicació de Catalunya. En el nostre país hauríem d’aprendre del laïcisme, sa i equilibrat de França.


No és lògic pensar que una ciutat de 50.000 habitants, com era el Paris de l'època, sense mitjans tecnològics ni suficient acumulació de capital, construís semblant prodigi de pedra, tal oració col·lectiva, pensant en 'l'art', la 'història' o 'la cultura'. Volien fer una casa digna per a un Déu que es fa pa i vi, i la “resta” ens ha estat donat de més a més.


Ens unim en al pregària amb l’estimada Església de França, admirable per la seva vitalitat i pionera del que serà l’Església en el nostre país en els anys que vindran (segurament molts de nosaltres ja no hi serem). Les Catedrals a França són de l’Estat, no hi faltaran els mitjans i ben aviat la Catedral serà reconstruïda, encara més preciosa i com un signe d’una Església nova que es renova sempre en Crist. Els poderosos d’aquest món presumiran dels donatius, però qualsevol donatiu o almoina d’un fidel de França tindrà més valor que els primers, que haurien de tenir la mateixa generositat per erradicar la fam en el món. La glòria de Déu no resplendeix primer amb els edificis, sinó en qualsevol persona humana.

El qui escriu aquesta crònica estima molt la aquesta Catedral, que encara que només hi ha estat una sola vegada, va tenir el goig de celebrar la Santa Missa i participar de les Vespres i invocar amb tot el cor a Santa Maria.

divendres, 12 d’abril de 2019

Programa de Setmana Santa 2019

14 d'abril.- DIUMENGE DE RAMS
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues abans de la missa)
- Missa 2/4 de 9 del vespre

15 d'abril.- DILLUNS SANT
- 2/4 d'11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona.
- 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

16 d'abril.- DIMARTS SANT
- 10 del matí, missa a la Parròquia.
- 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA.

17 d'abril.- DIMECRES SANT
- 10 del matí, missa a la Parròquia.
- 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA A LA PRIORAL.

18 d'abril.- DIJOUS SANT
- 2/4 de 9 del vespre.- MISSA DEL SANT SOPAR DEL SENYOR.
-11 de la nit.- HORA SANTA
- A les 2 de la matinada es tancarà la Parròquia.

19 d'abril.- DIVENDRES SANT
-2/4 de 10 del matí.- Laudes
- 10 del matí.- Via Crucis.
- 2/4 de 6 de la tarda.- CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR.
                (La col·lecta és per Terra Santa)

A les 10 de la nit del dissabte, 20 d'abril.- VETLLA PASQUAL
21 d'abril.- PASQUA DE RESURRECCIÓ
- 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
- 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne

EL DIUMENGE DE PASQUA AL VESPRE NO HI HA MISSA.