diumenge, 29 de maig del 2011

Una alegria molt gran per a l'Església Catòlica


El Diumenge, dia 1 de maig d’aquest any, queda inscrit en la memòria de l’Església Catòlica per a la beatificació del Papa Joan Pau II, només a cinc anys de la seva santa mort. Ha estat el Papa que ha marcat tres decennis de la nostra vida en tant que catòlics que som. Amb ell varem entrar en el tercer mil•lenni.

La beatificació del Papa, encara que s’hagi observat tot el procés canònic, ha estat per l’aclamació de l’Església. Perquè aquesta té un sentit per reconèixer els homes de Déu en cada temps. Un temps crucial en la vida de l’Església. Aquesta ha pelegrinat a Roma amb una multitud incomptable per participar de la celebració. I quan el Papa Benet, amb ulls profunds, d’una gran intel•ligència espiritual, proclamava les paraules canòniques de la beatificació, una immensa alegria, expressada amb aclamacions i oneig de banderes. Aquesta alegria era una manifestació de l’Esperit Sant. Tenia una naturalesa carismàtica. Una alegria que s’expandí per tota la catolicitat.

Són moltes les coses que podríem dir del Papa Joan Pau, però en vull dir una de sola: Una vegada un peridotita li va preguntar: ¿Què és el més important en la vida del Papa? I, ell, sense dubtar, va dir: l’oració. I el testimoni de la seva pregària que formava part del secret de la vida era certament admirable.


Quan era estudiant a Roma, i moltes altres vegades, sempre m’impressionava com abans de les celebracions litúrgiques se submergia en la pregària i donava la impressió que el Papa no hi era. Que estava en Déu i fins que ell no donava el senyal de què havia acabat la pregària de preparació i d’acció de gràcies, tot quedava paralitzat, encara que l’esperés una immensa multitud que el volia aclamar.

Això em fa dir en aquestes paraules cordials que escric: que un sacerdot que no s’agenolla per pregar no té la saviesa de Déu. Aquesta només s’aprèn en la pregària, altrament no donem l’aigua de la vida, sinó ideologia i confusió. Això és per a mi un esperó a ser fidel en la pregària i per a vosaltres una invitació a què sigueu homes i dones de pregària. Però no cal que en parlem més de la pregària, la féu i prou. Un creient que prega entra en un món nou, una parròquia que prega es transforma, perquè deix pas i lloc a l’Esperit Sant que actua en nosaltres. Beat Joan Pau, Papa, prega per la nostra parròquia.

dimecres, 25 de maig del 2011

Entrevista a... Roser Barberà


“Que ningú marxi d’aquí sense res”

Maria del Roser Barberà va néixer a l’ Almoster. Casada i mare d’una filla. És mestressa de casa, catequista i forma part de l’equip de Càritas Parroquial com a voluntària. La seva feina, entre d’altres, és atendre les persones i repartir aliments.

P. Des de quan pertanys a la Parròquia?
R. Em vaig casar l’ any 1984 a Almoster, però vaig venir a viure a Reus (d’on era el meu marit) ara farà 27 anys, al carrer Bertran de Castellet i, des de llavors, pertanyo a la parròquia de Crist Rei.

P. Com vas començar a fer catequesi?
R. M’ho va proposar Mn. Eduard, era el setembre del 1994, feia pocs mesos que la nostra filla havia fet la primera comunió.

P. Quin altre servei fas a la parròquia?
R. Formo part del grup de Càritas parroquial, des d’aquest curs. Quan els fills es fan grans, tens més temps per a servir “els altres” i, donades les circumstàncies socials i econòmiques del nostre país. i la demanda de voluntaris que feia Càritas, em vaig oferir.

P. Fes-nos cinc cèntims de com funciona Càritas parroquial.
R. En primer lloc, he de dir que hi ha persones com el Francesc Aixalà o la Beatriu, que porten molts anys i són les veritables “alma mater” així com Mn. Rafael, que és qui ha proposat i organitzat aquest servei, des de la nostra parròquia. La Núria Aymemí i jo som les últimes incorporacions.
Tots els dimarts a primera hora, dues persones van a recollir els aliments al Banc d’aliments de Reus i, entre tots, els descarreguem, classifiquem, emmagatzemem i preparem. Els dimecres al matí fem la distribució dels aliments. Comptem, també, amb l’assessorament de l’assistenta Social, la Imma, que fa la fitxa de cada persona, per tal de detectar les necessitats que s’ han de cobrir.

P. Quantes persones o famílies ateneu?
R. Quan vam començar el curs eren unes 20 però, actualment són una quarantena, si bé sempre es presenten algunes més, que són acollides i ateses seguint el lema del nostre rector: “cap persona necessitada ha de marxar sense res

P. Darrerament es parla d’algunes modificacions.
R. Sí, hi ha el projecte -vigent des de fa pocs dies- d’una atenció més personalitzada i individualitzada a cada persona o família, amb la vocació no només de donar els aliments sinó també educar-los en el consum (de vegades, fins i tot se’ls ha d’ensenyar a preparar o cuinar els aliments) i que ells mateixos puguin triar, en funció de les seves necessitats.

P. Amb quin esperit feu aquest servei?
R. Com el mateix nom diu, amb esperit de caritat i de servei als altres, doncs servir els altres és com servir el Senyor. També amb un profund agraïment a totes les persones que, desinteressadament, s’ofereixen a ajudar (la Montserrat, la Teresa Corts, la Consol… ). Sempre s’agraeix qualsevol ajut, en bé d’aquesta causa, ja que en cada persona atesa hem de veure el rostre del Mestre.

dissabte, 21 de maig del 2011

Un diumenge memorable


El diumenge primer de maig, diumenge de l’Octava de Pasqua, de la Divina Misericòrdia i en el qual el Papa Benet inscrivia en el nombre dels benaurats al Papa Joan Pau II, vaig convocar els fidels de Crist Rei al Santuari de Misericòrdia per felicitar-la pel goig de la Pasqua i donar-li gràcies per la seva materna intercessió.

Durant el dia vaig pensar en el meu interior: no hi haurà ningú. Oh quina sorpresa quan vaig arribar que el Santuari de la Mare de Déu estava ple. Tots eren fidels de la nostra parròquia. Quan avançava cap al presbiteri per la nau central, amb la creu alçada de la Parròquia, em venien les llàgrimes als ulls i vaig pregar, tot mirant a la Mare de Déu: només Vós, oh Maria, pots convocar l’Església del Senyor.

Amb tot el meu cor vaig celebrar la Santa Eucaristia i vaig predicar la Paraula i després de la Missa varem oferir una rosa vermella a la Mare de Déu, com un signe d’amor i de pregària. Amb tot amor vaig encomanar a la Mare de Déu el camí que fem com Església en la nostra parròquia. Que visquem la gràcia del Senyor Ressuscitat com un esdeveniment real que transforma els cors i així irradiem el testimoni de la fe.

Jesús és viu, aquest és el Punt de Llibre que va ser repartit a la Nit de Pasqua. Sí, és el Vivent, està present en l’Eucaristia i forma part del relat de la nostra vida.

A la tarda vaig anar a predicar a la Catedral per a la festa de la Divina Misericòrdia i encara vaig batejar a un infant de la Parròquia. A mi batejar sempre m’entendreix. A la nit, després de Completes, vaig evocar el salm de Pasqua: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho. Al•leluia.

Estic content de ser rector vostre, de pregar amb vosaltres i per vosaltres. Gràcies a tots. Us beneeixo.

dijous, 19 de maig del 2011

Càritas ens informa que...

Amics,

Càritas ens informa que estan a punt d’arribar els aliments que envia la Unió Europea i que hi ha previst rebre en quantitats elevades tant arròs com macarrons. També està previst que arribi cacau en pols. Així doncs, d’aquests productes en podrem tenir una bona reserva i, al menys de moment, no caldrà que en porteu.

Us volem agrair a tots aquells que, en la mesura de les vostres possibilitats, aneu fent donació d’alguna cosa, i us indiquem quins són els productes que ens fan més falta:

- Llaunes de tonyina.
- Llaunes de sardines.
- Sopes de sobre.
- Llegums seques, sense cuinar (cigrons, fesols i llenties)
- Cafè instantani.

Gràcies de nou a tots per la vostra col•laboració!

dimarts, 17 de maig del 2011

Crònica del Triduum Pasqual

Un any més, la nostra parròquia ha viscut i celebrat la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, amb tota la solemnitat i devoció que mereix.
Vam començar el diumenge 17 d’abril al migdia amb la benedicció, al parc de Sant Jordi, dels rams i palmes que enlairaven al cel una munió d'infants que s'hi van aplegar; tot seguit, vam marxar (tot cantant l’Hosanna) en processó, cap a l'església (que lluïa la seva nova cara: nova il•luminació i instal•lació elèctrica, nou dosser sobre el Pantocràtor, nova ubicació del Santíssim i pintura de parets i envernissat dels bancs), on vam celebrar l’Eucaristia dominical.

A la tarda, abans de la Missa vespertina, va tenir lloc la pregària del Sant Via-Crucis, l´ultim del temps quaresmal, meditat pel nostre rector i acompanyat dels cants de totes les persones que hi érem presents.

La catequesi d’adults, una meditació sobre la Passió i Mort de Senyor, segons sant Marc) i la celebració comunitària de la Penitència del Dimarts Sant (molt concorreguda i en la que, com a signe de penitència es va demanar l’aportació d’un litre de llet per a Càritas), ens van deixar a les portes del Triduum Pasqual.

Dijous Sant, dia d’Acció de gràcies al Senyor per la institució de l'Eucaristia (el cos i la sang de Crist, recordats en el salm “El calze de la benedicció”) perpetuada en la missa dominical, dia de l’amor fratern, dia de Càritas, dia de la comunió i la fraternitat, dia de pregària silenciosa als peus del “monument”; en definitiva, dia de l’Amor de Déu, manifestat en el fet de rentar els peus als deixebles (Jn 13, 1) perpetuat en el mateix gest del celebrant.

L’Hora Santa, la pregària de Laudes del matí del Divendres Sant i el tradicional Via-Crucis meditat amb les reflexions fetes per diversos feligresos, van preludiar el gran Silenci, el gran dol i la gran esperança de la litúrgia de la tarda del Divendres Sant, quan l’altar es presenta despullat de tots els seus ornaments i el celebrant es postra davant d’ell.

El Divendres Sant fou el dia de l’homenatge i adoració de la Creu, dia sense consagració i dia sense benedicció final (el fidels marxen en silenci).

Vetlla Pasqual, Diumenge de Pasqua, dia d’alegria, dia de Glòria, dia d’Al•leluies i felicitacions, dia de desitjar-nos bona Pasqua, dia de celebrar el que el Senyor ha fet per nosaltres; dia de rituals del foc nou i de l’aigua, dia de renéixer a una nova vida, dia en que la foscor del pecat i la Mort ha estat vençuda i resplendeix la Gran Llum, la Llum que cegà i ofuscà els sentinelles guardians del sepulcre, la Llum del Crist Ressuscitat. Aquest esperit pasqual ens acompanyarà cinquanta dies.

Que l’encens de la nostra penitència quaresmal, la caritat del nostre amor i la llum del nostre testimoni de Fe, presideixin tots els dies de la nostra vida!!

dissabte, 14 de maig del 2011

Pasqua, pas de mort a Vida

Silenci, tenebra, tristesa, por... així acabava aquell Divendres Sant. Als ulls de quasi tots els jueus semblava que tot s’havia clos. Aquell que havia passat fent el bé, guarint, perdonant els pecats, obrint escletxes d’amor i comprensió, anunciant el Regne de Déu i donant a conèixer el Pare del Cel estava enterrat, el seu cos amortallat, restava en un sepulcre nou. Els Apòstols desconcertats, atemorits, desesperançats, no acabaven de comprendre allò que havia succeït. El seu Mestre, al que seguien entusiasmats i plens de joia, havia sigut mal tractat, escarnit, torturat, amb corona d’espines coronat, befa del poble i finalment crucificat. No havien entès el missatge que Ell els ensenyava.

Bocabadats escoltant el sermó de la muntanya, aquelles benaurances plenes de sentit, la admiració davant la multiplicació dels pans i peixos, la guarició dels malalts, les paràboles explicant-los-hi a què es podia comparar el Regne del Cel, la resurrecció de Llàtzer... se’ls hi havia quasi esborrat de la seva memòria. El Mestre ja no era amb ells. Però... una petita espurna d’esperança restava en els seus cors. I si fos veritat que el tercer dia ressuscitaria? El dubte els tenia aclaparats, reunits i amb les portes tancades. Els mancava confiança i la covardia niava en els seus cors.


El diumenge quan despuntava el dia, unes dones van córrer cap al sepulcre per dir l’ultim adéu al Mestre i ungir el seu cos amortallat a la tomba. Quin amor tan gran pel seu Mestre!

De sobte, quin esglai! Veieren que la pedra estava apartada i el Sepulcre buit. Estaven del tot perplexes quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents i ells els digueren: No és aquí “Ha Ressuscitat”. Elles van anunciar promptament el fet als Onze.

Tot això és la Pasqua, el triomf de l’amor i l’esperança davant la covardia i la por. La Pasqua és el pas de la mort a la vida. El pas de l’home vell, egoista, sense esperança, individualista, orgullós, violent a l’home nou. Home al servei dels altres amb amor i senzillesa. La mort ha estat engolida.


El Senyor és enmig nostre i ens acompanya. És el nostre guia, el nostre Capdavanter, aquell que ens ensenya el camí, per viure amb alegria, estimant, perdonant, comprenent, acompanyant, és a dir, seguint les petjades del Vivent. Cal que siguem llum en el món, estant amatents a les circumstàncies de la societat que vivim, plena de incoherències. La saba del Ressuscitat ha de córrer per les nostres venes i alimentar el nostre cor per fer-lo bategar i així viure sempre amb il•lusió, entusiasme, coratge, humilitat i valentia per anar estenent el Regne de Déu que Jesús va inaugurar.

AL•LELUIA! El Senyor, el Vivent, continua fent camí amb nosaltres.

divendres, 13 de maig del 2011

Problemes a Blogger

Estimats amics:

Potser hi ha hagut algú que avui ha intentat entrar al Blog de la Parròquia i s’ha trobat que no funcionava bé.
Els blogs, per poder sortir públics a Internet, estan allotjats a unes plataformes virtuals una de les quals, BLOGGER, és la que dóna suport al nostre blog parroquial.
Els serveis de Blogger han estat tenint problemes greus les darreres quaranta-vuit hores i el servei ha funcionat molt malament.
Ara fa poc que s’ha tornat a restablir i, mica a mica, tot anirà tornant a la normalitat.
Podeu llegir algunes informacions clicant aquí i aquí.

dimarts, 10 de maig del 2011

Els aliments que reparteix Càritas Parroquial

Qui llegeix habitualment EL BLOG DE LA PARÒQUIA, sap prou bé que portem ja una colla de mesos administrant Càritas des dels locals de la nostra Parròquia i, certament, ho valorem d’una forma ben satisfactòria doncs cada vegada són més les persones que ens venen a demanar ajuda, tant en forma d’aliments com d’orientació legal o laboral o d’ajuts socials. A tothom atenem per mitjà de l’assistenta social, del rector o de les persones que formen l’equip parroquial voluntari de suport.

Tal com ja hem comentat en aquest mateix espai, i per al que fa als aliments, ens nodrim dels productes que provenen de la Comunitat Europea, dels que setmanalment anem a buscar al banc d’aliments de Reus i de les aportacions de la feligresia d’acord a les necessitats.

De la Comunitat Europea l’any 2010 varen arribar a la parròquia més de tres tones d’aliments considerats bàsics:
Arròs (344 kg.), Cacau (214 Unitats), pasta de sopa (331 kg.), farina (250 kg.), formatge (200 kg.), galetes (222 kg.) Llet (1.408 lit.), sucre (287 kg.), batuts (33 lit.).

Com es pot veure aquests aliments solen ser productes de llarga durada (a excepció dels làctics) tot i que per la demanda no arriben mai a la seva data de caducitat.
Des de fa unes setmanes hem penjat uns cartells en els que us demanem aquells productes que ens manquen en un moment determinat, i així ho anirem fent perquè ens ha donat bon resultat.

Actualment ens aniria bé si ens poguéssiu portar:
Llaunes de tonyina i sardines, sopes de sobre, cacau i cafè instantani.
Moltes gràcies!!


A la panera que hi ha als vestíbuls de l’església i de la catequesis hi podeu deixar les vostres aportacions i us demanem que procureu respectar el llistat d’aliments que demanem perquè aquests, junt amb els que anem a buscar al banc d’aliments (que són frescos i de consum immediat) ens permeten fer front a les necessitats setmanals.

dilluns, 9 de maig del 2011

Conferència: A l'Església, tot s'hi val?


El proper dijous, dia 19 de maig, es clou l'actual edició del cicle de conferències que organitza cada curs l'arxiprestat de Reus,amb una nova xerrada, en aquest cas a càrrec de l'Arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol.

El bisbe Jaume reflexionarà sobre la situació social d'avui en relació a la moral, l'ètica i la relaxació dels valors cristians, tot plegat sota un pretès “tot s'hi val”; i també si aquesta situació es trasllada -o es pot traslladar- a la vida de l'Església.

La xerrada tindrà lloc, com és habitual, a la sala d'actes de la parròquia de Crist Rei de Reus a partir de les 8 del vespre.

En aquest curs s'han ofert un total de cinc xerrades que han abastat temes de bioètica, serveis eclesials, Càritas o moral, que han aplegat en total més 1.000 persones.

Us convidem, com sempre a assistir a aquesta xerrada.

dissabte, 7 de maig del 2011

La Missa més maca de l'any

Fa uns dies, parlant via Internet amb una amiga sobre les celebracions d’aquests dies passats, em va dir textualment “La Missa de la vetlla Pasqual és la més important de l'any, i la més bonica!!!” i jo, en llegir les seves paraules, vaig somriure perquè em van portar un munt de records de la meva infantesa.

Quan era petita, amb els pares, no teníem costum d’anar a la Missa del Gall ("comença molt tard i fa fred", em deien) però en canvi no ens perdíem mai la Vetlla Pasqual. Sortíem de casa molt d’hora, amb molt de temps, perquè l’església s’omplia ràpidament, fins i tot hi havia persones que guardaven lloc per a familiars.

A mi, tot i que encara hi havia coses que no entenia del tot, em resultava una celebració fascinant. Veia l’església tan plena, amb tots els llums oberts i la gent molt participativa, amb uns rituals diferents de la missa de cada diumenge, la cerimònia del foc, el ciri, la renovació de les promeses del baptisme, un munt de lectures i molts cants... en recordo un -que després vaig saber que era un salm- que deia “com la cérvola es deleix de l’aigua, també es deleix de vos la meva ànima” i, en sortir, contents cap a casa, anàvem a dormir i al dia següent, per la tele, veiem la benedicció del Sant Pare des de Roma.




Aquestes sensacions les revisc ja fa anys aquí a Reus, amb la mateixa il·lusió, a la nostra Parròquia... L’església, neta i arreglada -ha quedat preciosa després de les obres-, les flors tan ben posades, les catifes, la creu, el canelobre, els nostres escolans a punt, el ciri pasqual, l’encens, l’aigua, els cants, les lectures, la reflexió del mossèn a l’homilia, tot plegat... Les millors gales per la festa de les festes, la nit més gran, la celebració de la resurrecció de Jesús, nostre Senyor, que ha vençut la mort i viu per sempre.

A més, aquest any tres nenes precioses (l’Alba, l’Aina i la Sandra) van rebre el sagrament del Baptisme a la renovada pila baptismal amb gran alegria per part de tots els assistents.




En acabar, com ja fa uns quants anys, el sorteig d’una gran Mona entre tots els assistents i una Mona petita per a cada escolà i les nenes batejades i, en sortir, un punt de llibre de record amb aquesta frase, tan certa, triada pel mossèn “Jesús viu per sempre

Sí, és cert la Missa de la Vetlla Pasqual és la més maca de l’any!

Amics, Crist ha ressuscitat, Al·leluia!!

dijous, 5 de maig del 2011

Ressenya: Iniciació al silenci i a la pregària dels nens i nenes.- Luis M. Benavides

Fitxa del llibre:
Títol: Iniciació al silenci i a la pregària dels nens i nenes
Autor: Luis M. Benavides
Editorial: Centre de Pastoral Litúrgica (Col·lecció Emaús, num. 92)
Any: 2011
Pàgines: 100


Quan comences a llegir aquest llibre, ben aviat tens la sensació que l’autor coneix el tema en profunditat i en té una gran experiència. I és que Luis M. Benavides és catequista, mestre, director d’una escola primària a Buenos Aires i membre de l’equip directiu de l’Institut Superior de Catequesi de l’Argentina. Totes les vivències tingudes en la seva tasca de tants anys es reflecteixen en la gran practicitat del text que comentem.

Comença dient-nos que a resar s’aprèn resant. El gust per la pregària s’encomana i es transmet mostrant als altres la felicitat que dóna viure en presència de Déu.

L’ infant han de créixer en la fe amb tres certeses adquirides, viscudes des de petit:

- La grandesa de Déu totpoderós,
- Que Déu l’estima i acompanya sempre, que mai no l’abandona,
- La necessitat de transcendència, d’admirar-se d’aquesta grandesa.

A través de diversos apartats, curtets i plens d’exemples, ens va parlant dels tipus de pregària: lloança, súplica i petició, acció de gràcies.

També les diverses formes en que els infants poden expressar aquestes pregàries quan es fan en grup: amb el gest, el cant, el dibuix.

Dedica un apartat al Parenostre, inclou un llistat dels Salms més adequats per a resar amb els nens i nenes i algunes possibilitats molt interessants per resar el Rosari amb els petits.

Distingeix la pregària comunitària de la pregària personal i és llavors quan proposa diverses activitats i exercicis per introduir als infants en el silenci com a forma de posar-se en disposició per parlar amb Déu.

El llibre acaba amb un capítol sobre la pregària en família i la integració de l’infant en la mateixa.

Com a catequista, l’he trobat molt interessant i el recomano a tothom que tingui interès en el tema de la pregària amb infants.