L’aula de l’Església parroquial està presidida pel Pantocràtor. La tradició oral de la parròquia creia que era un tapís (això estava motivat pel serrell de llana que en rematava la seva part inferior), però pròpiament és una pintura a l’oli. No queda clar en l’arxiu de la parròquia qui és l’autor, però les nostres investigacions ens han portat a trobar que va ser pintat per Jaume Minguell, conegut autor de murals religiosos, l’any 1959.
L’obra, enfosquida pel temps, va ser netejada i restaurada l’any 2011 per l’artista Josep Fernández. La imatge de Crist està inspirada en l’art universal cristià (penseu en les pintures murals del Pirineu). S’hi representa Crist gloriós dins de la màndorla, que simbolitza la divinitat. Crida l’atenció que els peus del Senyor traspassen la forma d’ametlla per indicar que han trepitjat la nostra Terra i, per tant, és un símbol de la seva encarnació.
Al fons de la màndorla hi ha dos tons de blau per significar el firmament, el dia i la nit i la multitud d’estrelles: Ell és Senyor del temps i del l’espai. A la divisòria entre la nit i el dia, representat per la tonalitat dels blaus, hi ha els colors de l’arc de Sant Martí, per significar que Ell és la pau i uneix el Cel i la Terra.
Crida l’atenció el rostre de Jesús, amb uns ulls, que segons el llibre de l’Apocalipsi, són de foc, vivents i penetrants. Tanmateix és una mirada que no infon por sinó pau i serenitat.
La corona del Senyor està marcada per la Creu, per indicar que Ell és Rei des de la Creu. «Regnabit Deus a ligno», això és, des de l’amor entregat. Crist és Rei perquè és el que estima més, amb un amor no només humà sinó diví. Els braços del Senyor tenen actituds simbòliques. Amb la mà dreta beneeix fora de la màndorla, per significar que Ell beneeix el món i, amb la mà esquerra, sosté el pergamí dels Evangelis i, de manera visible, hi ha aquestes paraules llatines «Ego sum lux mundi», aquestes paraules es refereixen al conjunt de la seva persona representada en aquest excel·lent pantocràtor. Els vestits del Senyor estan constituïts per la túnica sacerdotal i l’ample mantell daurat, que significa la seva glòria. «Seu a la dreta del Pare». La imatge dóna la impressió de sortir del pla bidimensional i apropar-se a nosaltres, en un efecte també de profunditat i perspectiva contrària, quasi a manera d’escorç.
Tal com era costum en aquestes representacions inspirades en els llibres de Daniel i de l’Apocalipsi, la imatge ve acompanyada, en el seus quatre angles, amb el tetramorfs, això és: els símbols dels quatre evangelistes, com els pregoners i heralds de la Bona Nova de Jesús. Són: en l’angle superior Mateu, amb el símbol de l’home i Marc amb el símbol del lleó, en els angles inferiors tenim el Bou com a símbol de Lluc i l’àguila com a símbol de Joan. Les quatre figures estan alades, per significar que l’Evangeli ha de ser proclamat per tota la terra i que són àngels-missatgers.
El pantocràtor és dels pocs objectes conservats de l’antiga i primera parròquia situada, com els més grans saben, a l’altre angle del Parc de Sant Jordi. Per això, els ancians de la parròquia, l’estimen tant.
Posem, com a música, el final del Te Deum de Bruckner, per donar gràcies a Déu per la comunió eclesial present a la nostra Parròquia. És una música grandiosa i oberta a l’infinit.
Del Papa Pau VIè escriuríem cents de post, fou gran pastor de l’Església, va concloure feliçment el Concili Vaticà II i tingué cura de la seva complicada i ingent aplicació. Suportà la creu, però el Senyor també el va consolar i ajudar; moria el dia de la Transfiguració; mentre agonitzava només repetia les paraules: Pater noster. Fou un pastor de l’Església ple de saviesa, bondadós, Fou ell que, després de sant Pere, retornà a Jerusalem i s’abraçà amb el Patriarca Atenagores, obrint un camí, que feia mil anys que estava barrat, al diàleg amb les Esglésies santes de l’Orient. Defensà la vida i la santedat del matrimoni. Ell proclamà que l’Església és experta en humanitat. Estimat sant Pau, papa VI, prega per l’Església i per nosaltres.
Hem traduït al català el Testament Espiritual. El van trobar post mortem. És un text magnífic que revelà l’amor de Papa Papu Vè, ara sant, al món, a l’Església. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.
1 – Fixa la mirada en el misteri de la mort i del que a aquesta segueix a la llum de Crist, l'únic que la esclareix; i per tant, amb confiança humil i serena. Percebo la veritat que per mi s'ha projectat sempre des d'aquest misteri sobre la vida present, i beneeixo al vencedor de la mort per haver dissipat les seves tenebres i descobert la seva llum.
Per això, davant la mort i la separació total i definitiva de la vida present, sento el deure de celebrar el do, la fortuna, la bellesa el destí d'aquesta mateixa existència fugaç: Senyor, Et dono gràcies perquè m'has cridat a la vida , i més encara, perquè fent-me cristià m'has regenerat i destinat a la plenitud de la vida. Així mateix sento el deure de donar gràcies i beneir qui va ser per a mi transmissor dels dons de la vida que m'has concedit Tu, Senyor: els que m'han portat a la vida (siguin beneïts els meus Pares, tan dignes!). Els que m'han educat, estimat, fet bé, ajudat, envoltat de bons exemples, de cures, afectes, confiança, bondat, cortesia, amistat, fidelitat, respecte. Contemplo ple d'agraïment les relacions naturals i espirituals que han donat origen, ajuda, consol i significat a la meva humil existència: Quants dons, quantes coses belles i elevades, quanta esperança he rebut jo en aquest món! Ara que la jornada arriba al crepuscle i tot acaba i s'esvaeix aquesta estupenda i dramàtica escena temporal i terrenal, com agrair-te, Senyor, després del do de la vida natural, el do molt superior de la fe i de la gràcia, al que únicament es refugia al final el meu ésser? Com celebrar dignament la teva bondat, Senyor, perquè amb prou feines entrat en aquest món, vaig ser inserit en el món inefable de l'Església catòlica? I com, per haver estat cridat i iniciat en el sacerdoci de Crist? I com, per haver tingut el goig i la missió de servir les ànimes, als germans, als joves, als pobres, al poble de Déu, i haver tingut l'honor immerescut de ser ministre de la santa Església, en Roma sobretot, al costat del Papa, després a Milà com a arquebisbe en la càtedra, massa alta per a mi i venerabilíssima, dels sants Ambròs Carles, i finalment en aquesta de Sant Pere, suprema i tremenda i santíssima? In aeternum Domini misericòrdies cantabo.
Rebeu la meva salutació i benedicció totes les persones que he trobat en la meva peregrinació terrenal; els qui van ser col·laboradors meus, consellers i amics, i ¡tants ho han estat, i tan bons i generosos i estimats! Beneïts siguin els que van rebre el meu ministeri i van ser fills i germans meus en el nostre Senyor!
A vosaltres, Lodovico i Francesco, germans de sang i d'esperit, i a vosaltres els éssers tan estimats tots de casa meva, que no m'heu demanat res, ni heu rebut cap favor terreny de mi, i que sempre m'heu donat exemple de virtuts humanes i cristianes, que m'heu comprès amb tanta discreció i cordialitat i, sobretot, m'heu ajudat a buscar a la vida present el camí cap a la futura, a vosaltres va la meva pau i la meva benedicció.
El pensament es torna cap enrere i s'estén al voltant; i sé bé que no seria complerta aquest comiat, si no em acordés de demanar perdó a tots els hagi pogut ofendre, o no servir, o no estimar prou; i igualment si no em recordés del perdó que alguns puguin desitjar de mi.
La pau del Senyor sigui amb nosaltres.
I sento que l'Església m'envolta: oh, Església santa, una vegada i catòlica i apostòlica, rep el meu suprem acte d'amor amb la meva benedicció i salutació.
A tu, Roma, diòcesi de Sant Pere i del Vicari de Crist, tan estimada d'aquest últim servent dels servents de Déu, la meva benedicció més paternal i més plena, perquè Tu, Urbs de l'Orbe, tinguis sempre present la teva misteriosa vocació i sàpigues respondre amb virtuts humanes i amb fe cristiana a la vostra missió espiritual i universal, tot al llarg de la història del món.
I a Vosaltres tots, venerables germans en l'Episcopat, la meva salutació més cordial i reverent; estic amb vosaltres en l'única fe, en la mateixa caritat, en l'afany apostòlic comú, en el servei solidari de l'Evangeli, per a edificació de l'Església de Crist i salvació de tota la humanitat. A tots els Sacerdots, els Religiosos i les Religioses, els Alumnes dels nostres Seminaris, els Catòlics fidels i militants, els joves, els que pateixen, els pobres, els que busquen la veritat i la justícia: a tots, la benedicció del Papa, que mor.
I també, amb particular reverència i agraïment als Senyors Cardenals ia tota la Cúria romana: davant vosaltres, que em sou més propers, professo solemnement la nostra Fe, declaro la nostra Esperança, celebro la Caritat que no mor, acceptant humilment de la divina voluntat la mort que em estigui destinada, invocant la gran misericòrdia del Senyor, implorant la intercessió clement de Maria santíssima, dels Àngels i dels Sants, i encomanant la meva ànima a l'oració dels bons.
