dilluns, 28 de setembre del 2015

Déu beneeixi Amèrica. God bless America!

La terra dels lliures i la pàtria dels valents

El Papa Francesc ha retornat aquest matí dels Estats Units i, com sempre fa, abans d’anar cap a la residència, se’n va a Santa Maria la Major per a donar gràcies a la Mare de Déu per la visita apostòlica a l’Església de Cuba i dels Estats UnitsNo crec que descansi massa ja que el dimecres d’aquesta setmana ja tornarà a presidir l’audiència general al Vaticà. Ell va demanar als preveres dels Estats Units que treballessin més i en dóna exemple. És infatigable i això que l’hem vist cansat i quasi a punt de caure, a causa de l’artrosi dels seus genolls, pujant a un avió. La seva força és la del Senyor i també la seva alegria. El Papa és un home de Déu i irradia la bondat del Pare del cel i la humilitat del sant Esperit. Per aquesta raó tot li surt bé.


Visità l’església de Cuba provada en la fe i que ara viu un temps d’esperança. Després entrà als Estats Units, ell no hi havia estat mai. La santa Església Catòlica dels EUA el va rebre amb un gran amor, amb un aplaudiment unànime del qui venia en el nom del Senyor. Les grans ciutats l’acolliren amb delicadesa i amb una gran reverència.

A Washington parlà al Capitoli (cap Papa hi havia entrat mai) i cità els grans somnis d’Amèrica, citant a Abraham Lincoln, Martin Luther King, Dorothy Day i el gran Thomas Merton. Després saludà la multitud i la beneï. El president del Congrés dels Estats Units John Boehner ja s’emocionà només comença el discurs del Papa. S’entrevistà amb el president Obama que el rebé a casa seva. I ja tenim el Papa a la casa dels poderosos de la terra parlant dels descartats de la terra i dels rostres dels qui en la vida només han conegut el dolor.


Ell es presentà amb el seu Fiat tant humil enmig dels cotxarros oficials. Era tot un símbol. Fou acollit després a New York on parlà davant del ple de les Nacions Unides, resà emotivament a la Zona Zero en el memorial dels atemptats de les torres bessones. Entre altres actes, amb una agenda realment estimable, celebrà l’Eucaristia a Madison Square Garden. El Cardenal de New York, Dolan, que és un home gras i simpàtic, crec que s’engreixà més de satisfacció.


La litúrgia fou bellíssima, tal com celebren els catòlics d’Amèrica, bella pels cants, per la música, per la reverència exquisida, bella per la pregària dels assistents. Amèrica és un poble molt religiós. Em cridà l’atenció que anaven vestits de festa, anaven a Missa i anaven a veure el Papa. Els fidels dels Estats Units són grans creients, devots i que estimen la família. Recordo que al final de la Missa, durant aquell immens aplaudiment de l’assemblea, el Papa queda com quiet, sense fer res. Ni tant sols aixeca les mans o prem els punys per a dir: sóc el millor. Acota el cap, com si digués: «Això no va per a mi, és pel Senyor Jesús».


Després l’esperava Filadèlfia que quedà amb els carrers buits, tots eren a veure el Papa. Allí es trobà amb les famílies i parlà que les societat creixen fortes i sòlides quan els fills són educats i els ancians cuidats. El testimoni dels creients d’Amèrica ha estat preciós. Si fas comparança amb el món eclesial nostre et fa una certa enveja! Ells tenen quelcom de desitjable que nosaltres no tenim. Crec que el sentit de la pietat en el significat més teològic de la paraula.



El Papa ha parlat amb un magisteri profund tant a nivell social com eclesial d’aquests punts: la custòdia del planeta, els drets dels immigrants, el fonamentalisme religiós, la defensa de la vida, els deures de les nacions unides, la pau en el món, l’abolició de la indústria de les armes, l’abolició de la pena de mort. Ell porta sempre els pobres en el seu cor, no se’ls treu del cap. És la seva veu:«Jo també sóc fill d’immigrants» va dir. A l’Església va dir-li que caminés amb els pobres, que en les grans ciutats anònimes també hi ha el dolor i el misteri de Déu, i que, seguís el camí de la creu del Senyor, treballant sense ser referencialista, sense res a canvi, i que anunciés l’evangeli de l’amor i que les famílies s’obrissin a l’amor de Déu. A més es reconcilià amb les religioses que feia anys que estaven enfadades amb el Vaticà i els digué: Us estimo molt. Les bones religioses esclataren de goig i de llàgrimes d’alegria. Era Pere qui els parlava, el successor de Pere. Va ser molt bonic.


El Papa amb la veritat, la humilitat es capaç de superar tots els conflictes. Donem gràcies a Déu per aquesta visita apostòlica del papa Francesc a les esglésies dels Estats Units i agraïm a Déu el testimoni de la fe provada dels catòlics de la vasta Amèrica i alegrem-nos en.

Us posem tres You Tubes. El tercer de la homilia carismàtica del papa als preveres i consagrats a la catedral de Santiago i el segon la homilia espontània de la Vetlla de pregària amb les famílies catòliques a Filadèlfia i el primer conté el discurs del Papa al Congrés dels Estats Units. La gent espiritual els recomano vivament que escoltin l’homilia de les Vespres, els agradarà i l’entendran, és Evangeli pur.

Discurs del Papa al Congrés dels Estats Units

Homilia del Papa a Filadelfia a la Vetlla de festa i de pregària de les famílies

Homilia del Papa a les Vespres, a la Catedral de Santiago de Cuba. Es una homilia molt recomanable, crec que hi ha el cor del Papa Francesc.

divendres, 25 de setembre del 2015

Mare de Déu de Misericòrdia


En honor de la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la noble i fidel ciutat de Reus, us convidem a escoltar i, als qui sou creients, a pregar, amb un dels himnes més antics i bells de la himnòdia cristiana dedicats a la Mare de Déu. És la Salve Mater Misericordiae, on Maria és saludada com la Mare de l’alegria i de l’esperança. Son l’alegria i l’esperança que ens ha donat Jesús, el seu Fill.

Amb aquesta alegria i esperança ens llevem cada matí i cada nit ens adormim. Dolçament.

El dia de la Misericòrdia la Mare de Déu ens fa a tots un petó i deixa a la galta una rosa d’amor.

Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Us posem el text de la pregària en llatí i, la tornada traduïda al català, castellà i anglès (doncs sabem que el nostre blog rep algunes visites des dels Estats Units)


Salve, mater misericórdiae,
Mater Dei et mater véniae,
Mater spei et mater grátiae,
Mater plena sanctae laetitiae,
O Maria! (Refrain)

Salve, mare de misericòrdia,

Mare de Déu i mare del perdó,
Mare de l’esperança i mare de la gràcia,
Mare plena de la santa alegria,
Oh, Maria!

Salve, madre de misericordia,

Madre de Dios y madre del perdón,
Madre de la esperanza y madre de la gracia,
Madre llena de la santa alegria,
¡Oh, Maria!

Hail, Mother of Mercy

Mother of God and Mother of pardon
Mother of hope and Mother of grace
Mother full of holy joy
O Mary!

Salve, Virgo dignior céteris,

Quae virgines omnes transgréderis,
Et áltius sedes in súperis, O Maria!

Te creávit Deus mirábilem,

Te respéxit ancillam húmilem,
Te quaesivit sponsam amábilem,
Tibi numquam fecit consimilem, O Maria!

Te beátam laudáre cúpiunt

Omnes justi, sed non sufficiunt:
Multas laudes de te concipiunt,
Se in illis prorsus deficiunt, O Maria!

Esto, Mater, nostrum solátium,

Nostrum esto, tu Virgo gáudium:
Et nos tandem, post hoc exsilium,
Laetos junge choris caeléstium, O Maria!

Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d'amor.

dijous, 24 de setembre del 2015

Arrels cristianes de Catalunya



De cara a les properes eleccions catalanes, alguns fidels han demanat que els hi facilitem el document Arrels cristianes de Catalunya, donat a llum l’any 1985. Aquest document expressa el magisteri dels pastors de les esglésies que tenen seu a Catalunya sobre la identitat del nostre poble. La seva lectura pot col·laborar de cara al discerniment del moment actual.

Podreu baixar-vos el document clicant AQUÍ

O llegir-lo directament entrant al següent quadre:


dimarts, 22 de setembre del 2015

Pregària per la pau


Prou, Senyor,

Se senten de lluny remors de guerra,

la ciutat d’Alep destruïda, una desferra.
Les esglésies enrunades.
amb les icones estimades destruïdes.
El plor dels nens, l’esglai de les bombes
i les famílies que prenen camí d’èxode.
Ja no se senten cants de núvia ni de festa.

Prou, Senyor.
Que la pau davalli sobre aquest món.
Enfila’t, coloma, de plomes argentades,
enmig de les oliveres.
Enfila’t coloma fins al Cel.

Rei del Cel consolador,
Esperit de la Veritat,
Veniu i habiteu en nosaltres.
Tresor de tot bé i donador de la vida.
Veniu!

dimecres, 16 de setembre del 2015

Dues hores amb el Senyor

Ja som a setembre i, des de la setmana passada, estem reprenent els horaris habituals a la Parròquia. Una de les coses que més contents estem de poder-vos oferir és l'Adoració Eucarística dels divendres.


Des de les cinc de la tarda fins a les 7, tots els divendres, podeu venir a fer una estona de visita al Senyor. Cadascú segons la seva disponibilitat.

Cap a tres quarts de set el mossèn fa una meditació i a les set en punt es reserva el Sagrament amb la Benedicció.

divendres, 11 de setembre del 2015

Onze de setembre


Avui, diada nacional de Catalunya, encomanem a la Mare de Déu de Montserrat la nostra pàtria, el seu present i el seu futur.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Celebrem amb goig el naixement de la Mare de Déu



Aquest estiu vaig anar a Madrid per un curs sobre la mística de sant Joan de la Creu. Bé, no era a Madrid, era a les afores, en una casa d’espiritualitat. Va ser molt bonic perquè a part d’aprendre molt sobre la mística de sant Joan, varem fer moltes hores de pregària i d’adoració. Feia molta calor. 

En un verset del Cántico Espiritual hi ha un vers que resa així: Al par de los levantes de la aurora. Es una expressió bellíssima en llengua castellana del segle XVI. Feia calor i vaig decidir llevar-me abans de l’aurora per anar a pregar al bosc. Les estrelles eren immenses, amb el Triangle d’estiu i la Polar que brillava més que mai. Vaig distingir el nom de les constel·lacions que conec: la Cassiopea i les dues Osses, tant la Minor com la Maior. Vaig pregar i vaig esperar. Lentament una llum daurada, una insinuació de llum s’elevava darrere la planúria, una llum creixent. Era realment el naixement del dia. Era l’aurora. Déu meu, quina bellesa! 

L’experiència m’evocà l’albada del dia de Pasqua, però sobretot m’evocà el naixement de la Mare de Déu. Festa que celebra no la llum, sinó el començament de la llum, quan la nit esdevé dia. Una llum daurada que esdevé una promesa de llum plena. Així fou el naixement de Maria, la festa més amagada de totes, la més humil. Una noia posada al món i Maria és massa humil per voler ser celebrada sola, Maria és l’inici de l’Església, la seva icona més bella. Tota la seva vida és donada als altres. Fins i tot el seu naixement va ser un regal per a nosaltres.

La icona de la Nativitat de Maria està plena de gent. Maria és la porta oriental del temple, riu que alegra la ciutat de Déu, font d’aigua viva, ciutat de Déu, estel del matí i consol dels afligits. També Causa de la nostra alegria. Abans que res, al principi de tot, hi ha el misteri d’un bressol i dins un infant, una filla d’Israel, bressolada per la gràcia. Un do del Senyor. Una aurora. Si Maria no hagués estat predestinada a ser Mare del Senyor hagués viscut en l’anonimat d’una vida i d’una mort. No era cap heroïna.


La imatge de sant Joan de la Creu és una bella imatge de la vida cristiana: el cristià no viu en la nit, sinó en una aurora d’una llum, que no serà plena sinó en la vida eterna. Inundats de la llum daurada que ve del cel que fa estremir el cor.

Felicitem a les noies que porten el nom de Aurora, que és un nom molt bonic, però també el nom de Núria, Sió, Meritxell, Pineda, Camí... que sàpiguen que porten el nom més bonic del món, perquè és el de Maria. Les dones que porten aquest nom són dones plenes de bondat ja que el nom en certa manera imprimeix caràcter a les persones. No pot ser que una dona que es digui Núria no porti bondat al cor, oi? Estic segur que em doneu raó.

A totes les dones, noies i nenes que celebren el seu sant els hi dediquem aquesta preciosa peça musical


dilluns, 7 de setembre del 2015

La foto més trista que hem vist

"A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són". Mt 1:18


Quan vaig veure aquesta fotografia vaig pensar, després de les imatges de la pròpia vida que es porten dins del cor, crec que és la imatge més trista que he vist mai. Tots hem plorat mirant aquesta foto. Fa tant de respecte que només pots mirar-la i pregar. Un infant mort bressolat per les onades del mar. No és mort vaig pensar, està amb Déu.

Si hi ha pecats que desvetllen la ira de Déu sobre el món deuen ser aquests. Una ira que només el Crist crucificat conté. Una imatge que no es pot comentar, davant de la qual només es pot plorar, com ho faríem davant de la creu de Jesús. Infant, fill estimat dels teus pares, i fill estimadíssim de Déu.

Tot plegat ha estat un estiu tristíssim per la visió continuada de l’èxode d’aquesta multitud, que fuig de la guerra de l’orient. És tristíssim pensar amb una ciutat com Alep en el qual els vells cristians han marxat. Un sacerdot de l’Irak va anar a explicar la situació del seu poble al Papa aquest estiu i el papa va plorar. És tristíssim que alguns dels pastors de la nostra Església no hagin dit res ni tinguin la iniciativa per a res. El Papa els dóna exemple a tots! Ell no ha fet vacances ni ha deixat escrits els sermons per a quedar l’estiu tranquil.

A França a quasi totes les diòcesis les campanes van tocar el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu per recordar el dol dels cristians perseguits. Va ser impressionant! El dia 7 de setembre, vigília del naixement de la Mare de Déu, se celebren a Roma i al món vetlles de pregària i de solidaritat per la pau a l’orient. Aquí no ens assabentem de res. Hom ha dit, i amb raó, que després de la gran guerra del segle XX no ha existit una tragèdia més gran que aquesta.

Em rebenta veure que els mitjans s’escandalitzen per la desaparició de les restes arqueològiques de Palmira i molts obviïn la desaparició dels cristians a l’orient. És una gran hipocresia que els benestants que en el passat han viatjat a Síria ara lamentin la destrucció del patrimoni de la humanitat però que no lamentin la pèrdua del veritable patrimoni de la humanitat que són les persones és massa insuportable.

Aquest infant mort a la platja els representa a tots. ¿De quin infern deuen fugir quan, prenent els infants, emprenen un camí incert i ple de penalitats, com en terra de ningú? Abandonats a les màfies com ara aquell camió aparcat a l’autopista en el qual van trobar, com si fossin porcs, persones asfixiades.

Però sempre hi ha esperança. L’esperança del moviment de solidaritat i de compassió que s’ha aixecat a tot el món en favor dels pròfugs i refugiats. El signe és l’acolliment dels habitants de la noble Àustria que ha aplaudit i s’ha posat a ajudar el primer carregament de refugiats que ha arribat a Europa. Estic ben segur que entre les persones que els han acollit hi havia gent de la parròquia d’aquell poble. No ho han dit, però n’estic convençut. Com també el testimoni admirable de tanta gent que s’ha compadit d’ells pels camins i quan arribaven a les costes de les illes de Grècia i d’Itàlia. Que siguin beneïts tots pel Senyor, ells i els seus fills.

Beneït sigui aquest noi que recull
amb amor i delicadesa el cos de l'infant.

El mar, el nostre estimat mar, ha estat la sepultura de molts, però hi ha un altre mar, un immens mar sense límits ni fons que és la misericòrdia del Pare del cel que els submergeix a tots en la vida eterna. Per Ell tots, tots, tots, sense excepció són els seus fills i els dóna la vida. La vida que els homes hem pres. Fill meu, tot el cel és per tu. Mentre escoltem la pregària demanem al Senyor que es recordi d’aquest món i resem el salm 43 en nom de tots els qui han estat vençuts per la guerra i la persecució.

Ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por;
ens heu fet com anyells per a matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.
Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels passos que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.
A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls de vergonya
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.
¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels vostres camins,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals,
sota un mantell de tenebra.
Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?
És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per a matar.
Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.
Per què ens amagueu la mirada
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
amb tot el cos estenallat a terra.
Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens tenia, allibereu-nos.


Escoltem i preguem amb aquest Pie Jesu

diumenge, 6 de setembre del 2015

Mn. Ramon Anglerill, rector de Gòsol i Xiskya Valladares, la monja twittera


El programa Signes dels temps de TV3 durant l'estiu ha repetit algunes de les seves emissions més interessants. Avui ens ha ofert el capítol 1254 amb un reportatge sobre Ramon Anglerill, rector de Gòsol 
...la qüestió és que sàpigues estimar a Déu, fer el bé als altres... saber dir cada dia un Parenostre, pensar que al costat hi tens uns germans...
...aquell que et sembla que no val res, potser val més que tu: mai hem de menysvalorar ningú... tots som fills de Déu, del mateix pare i hem de saber ser germans...




I, després, una entrevista amb Xiskya Valladares, coneguda com la monja twittaire, amb més de 25.000 seguidors al twitter i presència també als blogs, instagram, etc., evangelitzadora des de les xarxes socials.

"Cuanto más nos adentramos en la realidad, más tenemos necesidad de darle un sentido desde la fe y de iluminarlo con la Palabra de Dios" 
"Evangelizar desde las redes sociales es una necesidad y un mandato: Jesús dijo «id y anunciad a todas las gentes» y ese todas las gentes hoy es lo que conocemos como El continente digital"

Dos personatges tan diferents i tan admirables tots dos!! Crec que val la pena veure-ho.


Aquí us deixem l'enllaç per veure el programa:

Signes dels temps - Capitol 1254

I aquest és l'enllaç per llegir i participar en el twitter de la germana Xiskya:

https://twitter.com/xiskya