dilluns, 31 de desembre del 2012

Feliç 2013!!

Vivim uns temps difícils i a vegades costa trobar paraules, fins i tot per expressar els bons desigs. Llavors és quan busques al Nou Testament i trobes allò que buscaves... Si durant el 2013 ens deixem guiar de tot cor per aquestes paraules, segur que tot anirà bé!

De la Carta als Romans 12, 9-18



Vull aprofitar aquest post per donar-vos les gràcies a tots els que aneu seguint aquest blog. L'indicador de visites que ofereix Blogger ens informa que, el darrer mes del 2012, hem batut el rècord de visites, havent superat, per primera vegada, les 3.000 en un mes, concretament 3.274 quan ho he mirat a quarts d'onze de la nit del dia 31.


L'anterior màxim de visites correspon al mes de juny amb 2.994. Durant l'estiu (juliol, agost i setembre) van baixar bastant, cosa que és molt normal i, després ja han estat pujant fins a trencar aquesta barrera dels 3.000!


dijous, 27 de desembre del 2012

La música i el Nadal

Parlar sobre música i Nadal és ben complicat. Hi ha molta música per a celebrar el Nadal; tant en l'àmbit popular, les Nadales; com obres cultes. Pràcticament tots els compositors han escrit música sobre temes nadalencs.

Una peça que és molt popular i quasi sempre s’interpreta pels volts de les festes nadalenques és l’oratori compost per G.F. Haendel, “El Messies”, però en època de Haendel aquest oratori s’interpretava per Pasqua. Si ens centrem en la seva estructura veurem que està dividit en tres actes que parlen del naixement, passió i resurrecció del Senyor Jesús. Si ens fixem en la lletra veurem que tot són fragments de l’Antic i Nou Testament.

George Frideric Handel, 1685-1759

La forma que coneixem com a oratori va néixer a Itàlia a l’Edat Mitjana i es va acabar convertint en una òpera religiosa. La seva forma, com a l’òpera tradicional està estructurada en tres actes, hi ha una trama argumental amb diversos personatges, i té recitatius, àries i cor. L’única diferència amb l’òpera és l’absència de decorats, vestuari i actuació teatral, els cantants només canten. Un gran compositor d'oratoris va ser precisament G.F. Haendel.

Del que parlaré avui és d'un altre “oratori”, una altra obra cabdal de la música culta de tots els temps, és l’Oratori de Nadal BWV 248, de J.S.Bach. Aquest oratori, però, no té la forma convencional de l’oratori barroc, sinó que són un seguit de cantates que Bach va compondre per a ser cantades a les dues esglésies principals de Leipzig durant els sis dies de les festivitats nadalenques: 25, 26 i 27 de desembre, el primer diumenge després de Nadal, la diada de cap d'any i la diada de Reis.

Johann Sebastian Bach, 1685-1750

Ell el va anomenar oratori perquè el fil conductor de tota l’obra és el personatge que va narrant els fets, l’Evangelista. Aquests fets estan basats en els Evangelis de la infància del Senyor Jesús, són: el naixement, l'anunciació als pastors, l’adoració dels pastors, la presentació de Jesús al Temple, la visita dels savis d'Orient i la fugida a Egipte. La seva estrena començà el 25 de desembre de 1734 i es va concloure el dia de Reis, el 6 de gener de 1735.

Aquestes cantates, com he dit abans, estaven concebudes per a cantar-les a l’Església. Hi havia orquestra, solistes i cor; les intervencions de l’Evangelista eren només recitades, els solistes, a més de recitar, cantaven les àries, però la part del cor la cantaven els fidels, aquestes melodies eren més senzilles perquè tothom les pogués cantar i, si ens fixem en el text, veurem que són pregàries. Són les famoses corals luteranes i si ara les escoltéssim segur que reconeixeríem més d'una melodia, perquè nosaltres també les cantem a la Parròquia.

Us recomano vivament l’audició d'aquest Oratori; si no hi esteu avesats, potser al principi se us farà feixuc, però l’experiència val la pena. És molt important tenir a mà la traducció del text, així s’entén més la intenció que va donar el compositor a la música.

Podeu trobar la traducció al català clicant aquí, i en castellà, aquí.

No puc estar-me de transcriure la traducció de la primera coral de la primera cantanta, crec que és un text que ens pot ajudar a la pregària d'aquests dies:

CORAL Com us he de rebre? Com he de trobar-me amb vós? Oh desig de la terra sencera, oh gala de la meva ànima! Jesús, Jesús, poseu dins meu la torxa per tal que allò que us és grat sia per mi conegut i sabut.

Aquest article ha estat publicat a La Veu de la Parròquia del dia 25 de desembre de 2012... Però aquí, al blog, tenim la sort que, si volem, podem escoltar l'obra ara mateix. Som-hi!!


I per acabar aprofito l’avinentesa per a felicitar-vos les festes a tots.

UN BON I SANT NADAL!

dilluns, 24 de desembre del 2012

Sant i joiós Nadal


Aquesta és la nit en què el Fill estimat del Pare esdevingué de la nostra humanitat. Des d'ara és l'Emmanuel, Déu amb nosaltres per sempre. Sant i joiós Nadal!

La nostra Parròquia felicita la Pasqua del Nadal a tots els qui visiten el seu blog i demana al Senyor que els concedeixi el que desitja el seu cor.

Pau a la terra. Que ningú avui estigui trist. És Nadal!

diumenge, 23 de desembre del 2012

Aquell a qui han conegut el bou i la mula, nosaltres no som capaços de reconèixer-lo...

Frontal d'Avià. Romànic català, segle XIII.
La imatge tan nítida l'he agafat d'aquí

El Sant Pare ha acabat la seva trilogia sobre Jesús de Natzaret i el tercer volum és un bellíssim estudi dedicat als relats de la Infància de Jesús.
Encara és incomprensible (i això indica la banalitat d'un sector del periodisme) que s’hagi divulgat la idea, totalment absurda, de què el Papa ha dit que al naixement no hi havia ni bou ni mula i que, per tant, no s’han de posar al pessebre. El Papa diu, justament, el contrari i n'explica el valor simbòlic d'aquesta iconografia nadalenca.

Per cert... com si el Sant Pare no digués coses molt més importants i decisives per al món d'avui: Com és ara el Missatge del Papa en ocasió de la Jornada de la Pau en el qual diu que una economia fonamentada només en el lucre és insostenible i moltes altres coses. Us recomanem la lectura d'aquest Missatge.

Tornant a la tradició del bou i la mula, el que diu el Papa és que aquesta no ve de l’Evangeli de Lluc, i això és cert, doncs allí no són esmentats per a res. D’on ve, doncs, la iconografia cristiana de posar un bou i una mula al costat del pessebre? Ve d'un verset del llibre d'Isaïes que es llegia la nit de Nadal on es diu:

Un bou coneix el seu amo, i un ase, l'estable del seu senyor, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora. (Is 1,3)

La poesia cristiana, des d'aquest text d'Isaïes, interpreta que el bou i la mula sí que coneixen, a diferència del poble, qui és i on és el seu Senyor. I allí són. Representats iconogràficament. Com un testimoni de què la creació coneix qui és el QUI HA NASCUT. Ells prediquen i evoquen el text d'Isaïes.

El bou i la mula són un testimoni que ens diuen: ¡mira que ells coneixen qui és el seu amo i saben on és la menjadora, però nosaltres no som capaços de reconèixer Aquell que ens ha nascut i que és la Vida i la mateixa Vida!.

Oh si us plau!!... no tragueu el bou i la mula del pessebre, són allí per recordar-nos aquesta veritat. I entrem allà on Maria ha deslliurat el Fill de les seves entranyes i recordem les paraules del Pròleg de l’Evangeli de Joan:

Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.

Casa seva és l’Església, casa seva és el nostre cor. Que Jesús no se senti estrany ni a casa seva ni el cor. Som el seu poble!


dissabte, 22 de desembre del 2012

Avui encenem la quarta lluminària d’Advent


Es bonic que els cristians visquem la roda de les festes durant l’any. I l’Advent no tant sols celebra el Naixement de Jesús, sinó que celebra el seu darrer Adveniment, quan el Senyor vingui en la glòria del seu Regne. Es bonic que els cristians comencem pel final, per allò que serà i encara no és.

La celebració del Nadal significa que l’eternitat i el temps es troben no només en Crist, sinó en nosaltres, en l’Home, en la nostra vida, en el nostre món, en el nostre temps. Hem d'acceptar la fi abans de poder començar, sempre de nou, la vida cristiana.

El final és el Crist gloriós i aquest final ja és al començament de tots els camins de la fe. Que n'és de bonica aquesta paradoxa: allò que és darrer ja està al començament! I la fe en Crist no és un mur o una paret, sinó una obertura a l’Infinit. Per a ser cristians hem d'acceptar el final ja des del començament.

Entre tant serem recercadors de la Llum. Una Llum que retrobarem, intensíssima, en la Nit de Nadal on direm les paraules: Llum de llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare. Oh sí el Crist està al començament de tots els camins de la fe, Aquell que serà la Plenitud i el Final, és ja al començament. I el cristià comença sempre.

Que el Nadal d'aquest any sigui un nou començament en la vida de la fe de cadascú.

Mentre esperem el goig de Nadal escoltem la delicadíssima música de
O Come O come Emmanuel, de la cantautora Enya


dissabte, 15 de desembre del 2012

Cap dona pot anticipar el dia en què infantarà el seu fill, només el pot esperar...

I l’Església tampoc pot anticipar els dons del Senyor, només els pot esperar. Amb amor, amb alegria i esperança. L’Església espera el Fill que li serà donat. Es el Fill de Maria, però també és el Fill de l’Església, ja que el Senyor va dir «tot aquell que fa la voluntat del Pare n’és germà i germana i també la meva mare». Crist neix cada any per Nadal en el cor d’aquells que celebren el seu naixement. Es la gràcia del Nadal de cada any, el misteri del Déu en nosaltres.

L’Església espiritualment, juntament amb Maria, durant l’Advent, està de part. Imaginem la tendresa dels esposos que esperen el seu primer fill, oh, quins sentiments! Com serà el nen o la nena, quins ulls tindrà, com seran els seus cabells... quin amor! Amb quina il·lusió es fan aquestes preguntes! Amb aquest amor i amb aquesta tendresa hem d’esperar el naixement del Senyor.


I cal tenir present la bellíssima frase del místic alemany Angelus Silesius: Encara que Crist hagués nascut mil vegades a Betlem de Judà si no nasqués en el teu cor estaries perdut per sempre. Estaríem perduts perquè no sabríem res de l’Amor en què hem estat creats i l’Amor en què hem estat redimits. I tampoc sabríem res dels misteris de la Vida eterna. ¿I on trobaríem la força per estimar i fer la gran cursa de la vida... ? Es tant veritat que l’amor del Crist és l’alegria més interior dels cristians! Es tant veritat que el Senyor, només el Senyor, és la font de l’esperança!

Aquest Advent i aquest Nadal, fem que tot sigui autèntic. Jesús és la Paraula de Déu donada als homes i la fe és la paraula humana donada a Déu. La Paraula que Déu ens ha donat és autèntica, veritable i fidel. Que la paraula de la nostra fe sigui també autèntica, una paraula falsa té el mateix valor que un bitllet fals: cap. Revestim d’autenticitat les paraules de la fe. I l’autenticitat només ve donada en la mesura que les vivim en la quotidianitat de cada dia.

Esperem amb amor la celebració del Nadal d’aquest any. I no vulguem anticipar els seus dons. Deixem que Déu sigui Déu i com el salmista diguem la pregària: “Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons, Senyor”

La música bellíssima De Vangelis i les imatges de l’inoblidable pel·lícula Chariots of fire ens animen a comprendre que a cadascú de nosaltres ens ha estat proposada una cursa i que allò important és saber que correm pel Senyor i que Ell és la meta, però també el camí, i que com diu Isaïes: “els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir” (Is 40,31)


I, com el jove atleta que després esdevingué missioner, diguem:

“Jo no sé com s’acabarà aquesta carrera,
però el que sé és que corro per TU, Déu meu”

diumenge, 9 de desembre del 2012

Flashmob amb Beethoven


Vas un dia pel carrer i tens la sort de trobar-te amb una sorpresa així... Fantàstic! Màgic!

Pugeu el volum dels altaveus, seieu tranquil·lament i gaudiu de la música i les imatges (les expressions de la gent, els més petits seguint el ritme...)

Novena simfonia de Beethoven
- Orquestra simfònica del Vallès
- Cor Lieder Càmera
- Coral Belles Arts
- Cor Amics de l'Òpera

La gravació és feta a la Plaça de Sant Roc, de Sabadell, el passat 19 de maig a les 6 de la tarda. És un vídeo pujat per Ràdio Estel.

dissabte, 8 de desembre del 2012

Primera solemnitat de l'Any Litúrgic



La bellesa de Maria, la plena de gràcia

La Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria Verge és la primera festa de l'any cristià. I la primera festa està dedicada a la Verge celebrada en la seva concepció immaculada. És el primer regal de Déu a la humanitat: preparar la mare del seu Fill.


Déu prepara el temple del seu Fill. I, fonamentada en la salutació de l'àngel, els creients han descobert que Maria és, des del primer moment de la seva concepció, la «plena de gràcia». Ella és la anticipadament redimida. I es converteix així en la més jove de la raça humana, la d'abans del pecat dels orígens. (Primera lectura)

Quan preguem a la Mare de Déu hem de sentir la seva mirada, en definitiva, la mirada de la innocència mateixa, la qual no pot comprendre com els homes no poden estimar Déu, el seu Creador, ni la donació del seu amor, que és el fill de les seves entranyes.

Aquesta gran festa celebrada, la primera abans que totes, ens recorda que primer sempre hi ha la iniciativa i el regal de Déu. Els dons de Déu sempre van per davant. Abans de Nadal hi ha una gràcia oculta: el destí d'una noia de Natzaret, que el Senyor va escollir per donar sang i llet al Verb de Déu encarnat. L'Església naixia amb ella, gronxada de gràcia. I la Immaculada Concepció resplendeix per la convergència de la bellesa més alta, la mateixa bellesa de Déu, que és la BELLESA DE L'AMOR.

Pregària:

«Oh Mare de Déu, a vós us encomanem tota la parròquia de Crist Rei, és la comunitat dels germans i germanes que volen estimar i fer estimar al teu Fill»

dijous, 6 de desembre del 2012

La festivitat de Crist Rei

El passat diumenge, dia 2 desembre va començar l'Advent, període que abraça els quatre diumenges abans de Nadal i amb el que comença l'Any Litúrgic.

Diumenge anterior doncs, 25 de novembre, festivitat de Crist Rei, havia estat la clausura de l'any anterior, i dia molt important per a nosaltres, doncs és la Festa Major de la nostra Parròquia.

A las 12 del migdia va ser la Missa Major:


era també Missa Familar, per la qual cosa, l'Església lluïa preciosa, plena de tots els infants de catequesi i les seves famíies i, per fer-ho encara més especial, havia vingut Mn. Miquel Marimon, recent ordenat Diaca, i a qui el Mossèn havia convidat a predicar. Van ser uns instants veritablement molt emotius.




I, per la tarda, un concert de categoria, la Coral Scherzo, de Vila-Seca, formada per espectaculars veus femenines, ens va oferir una variada selecció de peces que van fer les delícies dels nombrosissims assistents. Bàsicament peces clàssiques però també un toc de gospel i nadales populars. L'èxit va ser rotund i, a petició del públic, amb els seus aplaudiments, la Coral va oferir un Bis.


És molt d'agrair el fet que la coral va actuar a benefici de Càritas, per tant, de forma gratuita, sense cobrar res a la Parròquia i aconseguint una bona quantitat per aquest servei parroquial que cada vegada, donada la greu crisi que estem passant, ha d'atendre a més persones.







diumenge, 2 de desembre del 2012

Veniu, esclat del nostre hivern...

La veu dolça d'Enya, neta i angelical per començar l’Advent

Ahir vespre vàrem encendre la primera lluminària d'Advent; quan les quatre siguin flamejants, serà el Nadal del Senyor. Quina pau tornar a la infància de l’Església i esperar de nou la gràcia del Nadal!


Viure l’Advent i celebrar el Nadal del Senyor en aquest hivern, com a metàfora de molts hiverns del cor, en la vida social (difícil i plena de conflictes, i de sofriments per a molts, també en la vida de l’Església) ha de ser una voluntat real pels cristians. Una voluntat de conversió a Crist, de pregària i de misericòrdia envers els altres.

I acollir la vida que ens ha estat donada com un regal de Déu i valorant l’avui que vivim i les persones que tenim el costat i amb les quals fem el camí de la vida. Cal valorar les persones que ens estimen i que estimem. El proïsme que tenim al costat, la pròpia família, els fills, els nets i també l’espòs o l’esposa. També els qui són companys de la feina i de la comunitat parroquial. De tant en tant ens hem de dir que ens estimem i que ens volem bé els uns als altres. Perquè l’amor manifestat guareix el cor, omple d'esperança i ens fa somriure. Aquest dir-nos l’amor cal fer-ho amb els mil detalls de la vida quotidiana.

Aquest any celebrem l’Advent i el Nadal dins l’Any de la Fe ... ¿què podem fer i què hem de fer els cristians en aquest Any de la Fe? Tornar a l’essencial. I l’essencial de la fe és el Crist, esperat en l’Advent i acollit en cada Nadal. Tornar a Ell, només a Ell, que és el centre, fonament i origen de la fe. Per això, us proposo a tots aquest exercici: Des de dilluns cada dia trobarem cinc minuts, només cinc minuts de pregària, una pregària feta sense llibre, ni rosari, sense paraules d'un altre... es tracta de cercar el silenci del cor, el propi jo i comprendre que el Crist ens habita i aprendre a pregar amb el cor.


Cal tancar els ulls i cercar el nostre interior. Ho podem fer al matí quan ens desvetllem o en les hores tranquil·les de la nit o entrant en la parròquia i cercar el Sagrament (si és que en trobeu una d'oberta, que ja és difícil!) Aquests cinc minuts de pregària s’acaben dient a poc a poc el Parenostre, assaborint cada paraula. I si el primer dia no surt res, dieu simplement: Senyor, ensenya’m a pregar! Jesús escolta sempre aquesta pregària i el desig de pregària impetuós ve immediatament. I si no deixeu-lo fer. Ell no abandona els qui creuen en Ell.

I els més audaços poden progressar: la primera setmana d'Advent cinc minuts, la segona deu, la tercera quinze minuts i la quarta vint. Us atreviu? Creieu-me, pregar és fascinant i aprendre un idioma nou i un entrar i anar a un país nou, el de Déu Trinitat. Que aquesta sigui la nostra corona d'Advent  de pregària i de llum, i de pregària i de llums creixents, in crescendo, com el desig del cor per Jesús.