diumenge, 23 de desembre de 2012

Aquell a qui han conegut el bou i la mula, nosaltres no som capaços de reconèixer-lo...

Frontal d'Avià. Romànic català, segle XIII.
La imatge tan nítida l'he agafat d'aquí

El Sant Pare ha acabat la seva trilogia sobre Jesús de Natzaret i el tercer volum és un bellíssim estudi dedicat als relats de la Infància de Jesús.
Encara és incomprensible (i això indica la banalitat d'un sector del periodisme) que s’hagi divulgat la idea, totalment absurda, de què el Papa ha dit que al naixement no hi havia ni bou ni mula i que, per tant, no s’han de posar al pessebre. El Papa diu, justament, el contrari i n'explica el valor simbòlic d'aquesta iconografia nadalenca.

Per cert... com si el Sant Pare no digués coses molt més importants i decisives per al món d'avui: Com és ara el Missatge del Papa en ocasió de la Jornada de la Pau en el qual diu que una economia fonamentada només en el lucre és insostenible i moltes altres coses. Us recomanem la lectura d'aquest Missatge.

Tornant a la tradició del bou i la mula, el que diu el Papa és que aquesta no ve de l’Evangeli de Lluc, i això és cert, doncs allí no són esmentats per a res. D’on ve, doncs, la iconografia cristiana de posar un bou i una mula al costat del pessebre? Ve d'un verset del llibre d'Isaïes que es llegia la nit de Nadal on es diu:

Un bou coneix el seu amo, i un ase, l'estable del seu senyor, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora. (Is 1,3)

La poesia cristiana, des d'aquest text d'Isaïes, interpreta que el bou i la mula sí que coneixen, a diferència del poble, qui és i on és el seu Senyor. I allí són. Representats iconogràficament. Com un testimoni de què la creació coneix qui és el QUI HA NASCUT. Ells prediquen i evoquen el text d'Isaïes.

El bou i la mula són un testimoni que ens diuen: ¡mira que ells coneixen qui és el seu amo i saben on és la menjadora, però nosaltres no som capaços de reconèixer Aquell que ens ha nascut i que és la Vida i la mateixa Vida!.

Oh si us plau!!... no tragueu el bou i la mula del pessebre, són allí per recordar-nos aquesta veritat. I entrem allà on Maria ha deslliurat el Fill de les seves entranyes i recordem les paraules del Pròleg de l’Evangeli de Joan:

Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.

Casa seva és l’Església, casa seva és el nostre cor. Que Jesús no se senti estrany ni a casa seva ni el cor. Som el seu poble!