Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastoral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastoral. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Preparant amb il·lusió el nou curs de la Pastoral de la Salut de la nostra Parròquia


Estimaràs al pròxim...

La paraula pròxim és una paraula bonica. Vol dir “estimar el qui està més a prop”. Té la seva lògica, estimar el qui està lluny és fàcil i no costa res. L’amor per si mateix sempre busca un rostre concret. Estimar vol dir estimar a algú que sempre és concret.


L’Església, com a comunitat, ha d’estimar el “pròxim”, el qui està més a prop d’on ella viu i celebra la fe. Per tant, dins de la proximitat de la comunitat hi ha els malalts i els ancians, als quals hem de portar l’amor de Jesús, amb l’amor que els manifestem. El regal que els fem som nosaltres mateixos, la nostra presència. Ells són els qui estan “més a prop” i és un apostolat que no el podem traspassar a ningú. Una parròquia no pot dir “ja ho farà un altre”. No! És ella qui ho ha de fer.

Això implica tres paraules: autenticitat del cor (és per l’altre i no per a mi que vaig a visitar-los), fidelitat (no és un dia, sinó un temps fins que el Senyor disposi), alegria (l’alegria de veure l’altre i anar-hi per l’alegria que donem a l’altre). És d’aquesta manera que estimem a Jesús.


A Jesús només el podem estimar en els altres. Creiem profundament que la missió de la Pastoral de la Salut és eclesial. En la mesura de què hi anem en nom de la comunitat eclesial descobrirem el sentit del nostre apostolat. I d’aquesta manera serà un ministeri/servei responsable.

Escoltem aquesta preciosa cançó que, amb lletra de la Primera carta de Sant Pau als cristians de Corint, ens diu què és l'amor:

dimecres, 20 d’abril del 2011

Jornada diocesana de la Pastoral de la Salut


El proppassat dia 26 de març celebràrem la Jornada Diocesana de Pastoral de la Salut al Nou Hospital Sant Joan de Reus.
Ens aplegàrem unes 70 persones de les diferents comunitats de Reus, Tarragona, Valls, Alió, Falset, Salou,... per aprofundir en l'acompanyament espiritual del malalt segons el model de Jesús, el Bon Samarità. La xerrada va anar a càrrec del religiós camil P. Francisco Àlvarez, professor de l'Institut Internacional de Teologia Pastoral Sanitària de Roma i professor de les escoles de Pastoral de la Salut.
El Dr. García Navarro, director de l'Hospital, ens va donar la benvinguda, ens va acollir i ens digué que és important i necessari el caliu humà dels membres de la Pastoral de la Salut.

El religiós camil va encetar el tema: Acompanyament espiritual del malalt segons el model de Jesús el Bon Samarità, tot dient que aquest acompanyament és espiritual quan té en consideració la integritat de la persona, quan ens posem en camí amb ella, connectem amb la seva decepció, la seva depressió, el seu desconcert, el seu pessimisme, recordant així els deixebles d'Emaús. Per això va insistir en què nosaltres hem de saber discernir les necessitats espirituals del malalt, i adonar-nos de la necessitat que té donar sentit a la vida, de recuperar la fe perduda, del perdó, de rebre l'Eucaristia, d'abandonar-se a les mans de Déu.

El conferenciant digué que no podem oblidar mai que salut i malaltia són inherents a la persona humana. Som éssers febles, vulnerables i viure és ser ferit. La malaltia ens introdueix en un món nou, és una sotragada forta, és una experiència personal i posa en evidència la soledat que se sent. Sovint el malalt troba manca de comunicació, a vegades a nosaltres, els apòstols de la Pastoral de la Salut, ens costa estar en silenci al costat d'ell, però a ell aquest acompanyament i relació ja li parla, sense paraules.

Jesús el Bon Samarità és el model d'acompanyament, i és un model complet. Jesús no vingué a posar “etiquetes”, va venir a conquistar el cor dels homes. El religiós insistí que nosaltres ens hem de fer presents on es troba la gent necessitada, posar-nos en camí, buscar els altres i oblidar-nos del nostre “jo”. Per aconseguir això és important tenir una actitud de servei, no de lluïment, sentir un amor entranyable, un saber mirar als ulls, fet que neix de dins, i commoure’ns davant del sofriment. Sempre hem de tenir present que som “enviats” per l’Església i actuem en nom de Jesús. Anem a escoltar les experiències de la persona que pateix, no a explicar les nostres, tot i que a vegades les nostres experiències també ens ajuden a comprendre la dels altres.

En la segona part de la conferència Francisco Álvarez digué que l’Evangeli de la Salut és una proposta de vida saludable per als joves. Referent als joves va presentar tres vessants:
a) Signes/ senyals saludables en el joves d’avui: l’esport, les colònies, ser voluntaris, oberts a la natura, oberts a experiències noves.
b) Símptomes patògens, patològics: ansietat, angoixa, sentiment de por, inseguretat, manca de maduresa de la persona jove, depressió, fractura de l'autoestima, falta d'estímuls, culte al cos, pèrdua de valors.
c) Els joves, mirall dels adults i de la societat en general.
Avui els joves viuen el sentit grupal, el fet d'estar junts.

Per acabar, el conferenciant ens digué que la dimensió espiritual és allò que més identifica a tota persona. El camí més curt per arribar al cor de la persona és el cor, l'empatia, l'afecte, l'amor... Ens preguntem, quin sentit té la vida? En Ell vivim, ens movem i existim, aquest és el gran sentit de la nostra vida.
El desig de Déu és que l'home visqui i visqui bé. Ens va enviar a Jesús, el seu Fill, que vingué com a Salvador únic i atípic (neix en una cova i mort a la Creu). Jesús vingué a transformar les persones, a donar-nos una bona qualitat de vida. Crist irradia salut, és la persona més seductora, és l'home excepcional, allà per on passava deixava un rastre agradable. És exigent, però ens diu que el Regne que Ell proposa ja el portem en el cor si sabem buscar la veritat, l'amistat, la justícia, la llibertat, una llibertat interior. Per a nosaltres la salvació és el marc, el referent, allò que Déu no nega a ningú.
El model de salut que Jesús ofereix va adreçat a tota la persona. La qualitat més atractiva de Jesús és la relació i en l’Evangeli trobem el sentit de la vida.
Acabàrem la Trobada amb una viscuda pregària.

diumenge, 10 d’abril del 2011

En memòria i homenatge als qui ens han precedit

Us faig avinent tota la informació sobre les obres que estem duent a terme a la parròquia. I m’agrada encapçalar les meves paraules amb aquest títol tant escaient: “En memòria i homenatge dels qui ens han precedit”. És bonic fer-ho així, no ho creieu?
Perquè des del 20 de juny de 1982, quan el benvolgut bisbe Pont i Gol -acompanyat del rector Mn. Josep Torres, tant estimat per tots- va presidir la gran cerimònia de dedicació d’aquest temple i, certament, des de molts anys abans, quan es va fer l’erecció de la parròquia i la implantació de la demarcació parroquial, moltes han estat les persones que ens han precedit en la fe, en la gràcia i en la bondat i que han vestit amb la seva pròpia llum les pedres vives d’aquestes parets que ben aviat veurem lluminoses i acolorides.
De tota aquesta munió de persones, unes quantes ja no estan entre nosaltres i ens miren -segurament encuriosides- des del cel estant.
Pensant en ells estem fent tot això. Pensant en ells, i en nosaltres, volem que la casa de Déu resplendeixi amb una llum nova.
Tots plegats ens en hem de donar gràcies.

Mn. Rafael Serra

El finançament de les obres

El cost total de les obres les pagarem mitjançant un crèdit a 10 anys -pel total del pressupost- que ens ha avalat el propi Arquebisbat (que ja té els acords necessaris i les partides oportunes destinada a aquest fi).
El retorn del crèdit es farà en un termini màxim de 10 anys, tot i que esperem fer-ho abans d’aquest temps. Hem previst tres formes de col·laboració per aconseguir aquestes quantitats, que us expliquem:

- Les quotes fixes (que duraran com a màxim el mateix temps que es trigui en tornar els diners). Aquestes es poden demanar amb les butlletes que trobareu en aquesta VEU i a l’entrada de la parròquia. Per a nosaltres, aquesta és la forma més adient, doncs ens permet saber en cada moment les xifres de les que disposem i planificar així els pagaments.

- Les aportacions. Són quantitats que es donen en un sol cop i de forma particular per a destinar-les íntegrament a les obres.

- Les col·lectes extraordinàries. És una fórmula establerta que destina la totalitat de la recaptació que es fa a totes les misses d’un dia determinat a pagar les obres. S’han previst col·lectes extraordinàries en dies especials: Pasqua, Pentecosta, Festa de la Dedicació, Inici de curs, Crist Rei o Nadal, en són exemples. De totes formes s’aniran comunicant oportunament.

divendres, 11 de febrer del 2011

Xerrada del responsable de l’equip del PADES a Reus

El 12 de gener de 2011, a la Pastoral de la Salut vam tenir com a convidat el Dr. Manuel Esteban, responsable a Reus de l’equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport). Aquesta vegada, enlloc de portar llibres sobre cures pal·liatives, va portar la Bíblia, perquè ens va parlar sobre la missió que tenim els membres de la Pastoral de la Salut: persones creients que acompanyem els altres en la seva malaltia.
Un creient, com acompanya a una persona que ha de morir? La fe és important en aquest acompanyament. Actualment vivim en un món que s’autodefineix com a post  cristià, es mira la fe com una crossa, un recurs per a persones febles. Els forts no necessiten aquest recurs, però davant la malaltia i la mort el fort no és res. S’obliden que sense fe és impossible viure. Aquesta afirmació la va il·lustrar en diversos exemples, entre ells la vida de parella: per viure en parella és imprescindible la fe, l’un ha de confiar en l’altre.
Recolzant-se en la Bíblia i per parlar de la importància de la fe esmentà el capítol 11 de la Carta als Hebreus on es va desgranant el perquè per la fe van obrar un seguit de
personatges. I després, per parlar de com hem d’actuar de cara als altres va citar la 1a. Carta als Tessalonicencs, concretament el capítol 1. Entre altres coses, el Dr. Esteban va dir:
- Quan la gent rep coses de nosaltres, ho entenen.
- El que no hi és no es pot donar ni compartir.
- Fer el bé constantment és esgotador i difícil.
- Nosaltres tenim l’esperança que algun dia ens retrobarem amb les persones que ens estimem.
- La fe ens faculta per prendre decisions difícils.
- La fe l’hem de compartir.
- La fe ens capacita per suportar el patiment.
- La fe guareix les ferides que portem al cor.
En acabar l’exposició del doctor Esteban, mossèn Rafael li va donar les gràcies i va destacar que: nosaltres som col·laboradors en restaurar la vida dels altres i que no podem judicar.
A l’hora del col·loqui la pregunta que li vam fer que puc destacar més va ser: com podem manifestar la nostra fe? No sempre les persones a qui anem a visitar són creients.
La resposta que ens va donar va ser el que ell diu als seus pacients: “Tu potser no creus, però jo pregaré per tu”. He de dir que vam seguir tota la xerrada amb una gran atenció, el silenci que hi havia a la sala ho demostrava.
Finalment, dir-vos que les xerrades que organitzem a la Pastoral de la Salut estan obertes a tothom. Si mai us interessa alguna de les activitats que organitzem, no tingueu recança a venir, esteu convidats.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Cal posar de nou la mà a l’arada

Comencem un nou curs, una nova estació de l’any, cosa que ens fa pensar en reprendre tots els nostres serveis amb coratge, amb dinamisme, amb més compromís i més il·lusió. Ja hem refet les nostres forces i tots tenim ganes de retrobar-nos. És, doncs, el moment idoni per tornar a "posar mà a l’arada". Hem de fer fructificar, a dojo, els dons rebuts perquè a cada etapa de la nostra vida hi ha un servei que hem de desenvolupar.

El Senyor ens crida una vegada més a la gran missió que ens ha encomanat, espera la nostra resposta. No podem mai amarrar la barca al port, hem d’anar mar endins a fi de descobrir nous horitzons.


Cal deixar enrere les mancances i desavinences, el Mestre comprèn i perdona les nostres faltes i ens diu: “No tingueu por”. Està amb nosaltres per ajudar-nos, tan sols cal que tinguem el cor obert per estimar i les oïdes atentes per escoltar-lo.

Els infants, els adolescents, els joves... les persones grans, els malalts ens esperen, confien en nosaltres, no podem defraudar-los. Hem de ser una torxa encesa que il·lumini constantment tots els qui ens envolten. Entre tots hem de saber donar un aire fresc a la Parròquia, on cadascú ocupi el seu lloc amb senzillesa, humilitat, virtut (encara que avui dia no estigui de moda) i esperit de servei.

Hem d’escampar arreu la Bona Nova de l’Evangeli i per això ens cal estones de pregària, de silenci interior, d’oblidar el nostre jo i un ímpetu extraordinari per estendre aquest Regne de Déu que ja està enmig nostre. Tenim un Guia que sempre ens acompanya i l’alè de l’Esperit que ens empeny a seguir les petjades del nostre Capdavanter, Jesucrist.

“Ànim!”, que aquest nou curs que ara comencem ens porti a viure amb més goig, felicitat, pau, comprensió i generositat totes les nostres activitats, sempre en bé dels altres.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Pastoral de la salut

La vida de Jesús és un testimoniatge de la seva predilecció pels pobres, malalts i els qui estan o es senten sols, perquè malaltia i solitud són mancances que fan que uns i altres siguin depenents i necessitin un acompanyament. Jesús no va passar de llarg davant els malalts. S'apropava a ells doncs eren i continuen essent els seus predilectes. El seu exemple ens ensenyà que el malalt és prioritat en l’Església i, doncs, a la Parròquia. Per això la Pastoral de la Salut ens ajuda a reflexionar i comprendre el dia a dia d'aquestes persones. I, com a resposta, els membres de la Pastoral, amb la guia dels mossèns, visitem malalts, els acompanyem, els fem sentir que no estan sols i que els estimem, perquè malgrat passa el temps, no canvia la necessitat de sentir-se acompanyat i estimat.
Sense aquesta projecció enfora, a la Parròquia li faltaria un element important: el de situar e malalt al centre de la nostra predilecció i, sobretot, quan malaltia i sofriment es fan crònics es fa més necessària la companyia.
Aquest estar amb ells és una inversió de temps, un temps que altrament no és nostre perquè pertany a qui més el necessita.
Un altre servei pastoral que fa la Parròquia es portar periòdicament la Sagrada Comunió a les persones d'aquests col·lectius que així ho han demanat.
El grup de la Pastoral de la Salut està obert a qui vulgui donar part del seu temps.
Una reflexió final: Mentre el món llença a la brossa tot el que és vell, inservible, usat o antic, Déu recull el derrotat, el vell, el deteriorat.