Avui, 13 d’abril, Dijous Sant. A la Parròquia: A les 20:30 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor A les 11 de la nit Hora Santa. (A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia) També dir-vos que avui Dijous hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. Un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.
Un noi que ha entrat al nostre Seminari aquest any i que és procedent de la República Democràtica del Congo escriu aquest testimoniatge veritablement preciós de la seva vocació. Es diu Robert Otaba. És escaient posar el seu testimoniatge avui perquè, en el Sant Dijous del lliurament del Senyor, Jesús, no tant sols va instituir el sagrament de l’Eucaristia, sinó també el de l’Orde Sacerdotal. Que la Mare de Déu l’acompanyi a ell i a tots els qui el Senyor crida al seu servei. Forma part de les mils històries que el Senyor ha començat en el cor de molts i ell, i tants altres, són els qui celebraran l’Eucaristia i serviran el poble de Déu quan nosaltres, la meva generació, no hi siguem. No els faltarà, com no ens ha faltat a nosaltres, la intercessió de la Mare de Déu.
Estimats germans i estimades germanes, abans de començar el meu testimoniatge, us demano perdó i que m’escolteu amb paciència perquè no tinc domini de la nostra estimada llengua de català i ni tampoc del castellà. Us parlaré de dues petites coses sobre el procés de la meva vocació amb dues preguntes importants. Què ha fet el Senyor a la meva vida? I l’Església em demana de fer-ho?
Al primer terme, la meva vocació és l’experiència amb Déu, és a dir l’encontre personal que he tingut amb Jesucrist. El Senyor em va donar la gràcia de néixer dins d’una família cristiana i que em va acompanyar durant tot el moment decisiu i relatiu a la meva vocació. És a l’edat de nou anys que vaig sentir dins del meu cor el desig de ser capellà, després de la santa missa. Recordo com si fos ahir les paraules del mossèn “Senyor Déu meu doneu-nos els sacerdots sants segon el vostre Cor per a la vostra Església.” Jo vaig ser tocat per aquelles paraules, tot el dia pensant que el Senyor ha d’atorgar els sacerdots a l’Església perquè jo volia ser escolà. I l’encontre amb Jesús fou capital quan vaig entrar al seminari menor fent l’experiència de la pregària personal davant Jesús present en el sagrari. Des d’aquell moment jo vaig decidir respondre a aquella crida volent ser mossèn missioner. Després del seminari menor vaig entrar en un institut religiós que és diu Els missioners dels sagrats cors fundat a Mallorca. Vaig estar sis anys com a religiós i vaig marxar cap a França. En aquest moment jo vaig reflexionar si era necessari continuar un procés vocacional perquè les dificultats m’envaïen però el meu cor no cessava d’escoltar aquesta veu del Senyor. Gràcies a Déu vaig trobar un ajut d’un mossèn per a venir a Tarragona. Una vegada més vaig discernir la voluntat de Déu dins de la meva vida. Una història que Déu sol té la iniciativa des del dia que jo vaig escoltar aquella crida fins al dia d’avui. La meva arribada a l’arxidiòcesi de Tarragona és com un camí d’Abraham que el Senyor va dir : “Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré” (Gènesi 12,1). Sóc ben bé ací fent l’experiència vocacional de Déu enmig vostre.
Seguidament, l’Església avui ens demana de pregar per les vocacions sacerdotals. Primerament ens recorda la necessitat de la pregària al centre de la nostre vida cristiana. Podem tenir els sacerdots sants si solament preguem i ho demanem al Senyor. Tot seguit, l’Església ens convida com família cristiana a pregar també per a les famílies font on surten als sacerdots. El dia del seminari és un dia on tots pensem i preguem per a recordar al Senyor la seva promesa de donar al seu poble els pastors segons el seu Cor.(Jeremies 3,15: “allà us donaré pastors com desitja al meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny”).
Estimadíssims germans i germanes, l’única cosa important que podem donar a la nostra Mare, l’Església, és la pregària i el nostre servei per a l’anunci del Regne de Déu. Els sacerdots són els qui ens fan present cada dia el Regne de Déu i ens recorden que tenim la Vida Eterna oferta per Jesucrist, veritable Home i veritable Déu que ens ha estimat tant.
Per acabar el meu testimoniatge, vull fer una petició humil, que cada un de vosaltres reseu pels seminaristes, els mossens del nostre arquebisbat i de tota l’Església, i pels joves que es plantegin aquest desig de servir al Senyor. Com ens diu el Senyor “la collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats”. (Joan10,2).
Robert
Us oferim un bellíssim i pietós Pange Lingua per agrair immensament el do de l'Eucaristia, el tresor més gran que tenim els cristians.
És Dijous Sant i aquest vespre comença la celebració de la Pasqua amb la Missa del sant Sopar del Senyor. Anirem a la sala alta on hi ha el Senyor que, havent rentat els peus els seus deixebles, es dóna eucarísticament amb el pa trencat i repartit i amb la copa de la nova aliança. Són el seu Cos i la seva Sang preciosa. Jesús és l’amfitrió i l’amor mateix para taula. Es dóna amb les seves pròpies mans (manibus suis se dat). En aquelles mans de Jesús trencant el pa hi ha tota la seva vida: les seves pregàries i els seus secrets, la crida dels deixebles, la predicació de la Galilea, els silencis de Natzaret, l’amor de la Mare sempre propera dins seu, l’amor amb què havia mirat les persones i les havia guarit, els camins i la pols dels camins, les albades i les mirades sobre el mar... tota la seva vida estava en aquelles mans que trencaven el pa, però també el que encara faltava: la seva passió i la seva mort. Tot estava allí. I tot ho donava a l’Església. Deixem-nos estimar per Jesús, deixem que s’agenolli als nostres peus i ens els renti, deixem-nos mirar per Jesús i mengem el seu Pa. Són les mans de Jesús, les “mans santes i venerables” que diu la litúrgia de l’Església avui. Diem-li una i mil vegades: “oh Jesús, sempre més estimat, et dono les gràcies per convidar-me a la teva taula”. Mira com porto el cor, mira la meva pobra fe i la meva pobra caritat, però tu m’has convidat”. Ningú em pot treure fora, ningú, perquè ets tu qui m’ha convidat. Tinc lloc a la teva taula, amb els meus germans. Humilment rebo de tu el Sagrament del teu amor, com qualsevol membre de l’Església, com qualsevol membre del Cos de Crist, que tot orgull finalment mori en mi. Tot és gràcia.
“Preneu i mengeu .. beveu-ne tots”. Avui l’Església se sent plena d’estupor pels regals del Senyor. Ell demà anirà a la creu, però ens ha deixat l’Eucaristia i el manament de l’amor. L’Eucaristia és el Do més gran del Senyor, ens uneix els uns als altres, ens uneix al Senyor que per nosaltres ha mort, ens porta cap el Pare, anticipa el Regne de Déu, és penyora de vida eterna, crea el misteri de l’Església. Es obertura cap al cel i cel obert sobre nosaltres. El Pa que aquella nit el Senyor va repartir és repartit pels segles per l’Església, és el seu tresor, el seu secret, el seu amor. Allò més íntim que té l’Església. Es el Senyor qui li ha donat, només el Senyor. L’Església no es dóna a sí mateixa l’Eucaristia, la rep del seu Senyor i del seu Espòs, agraïda, confosa per tant d’amor, amor que realment enamora.
Escoltem el Ave verum de Mozart i disposem-nos a viure la Pasqua
Escoltem també "Lord I need you" (Senyor, jo et necessito) la cançó que va ser interpretada durant l'adoració eucarístia a la Jornada Mundial de la Joventut 2013, a Rio de Janeiro
--- o O o ---
OFICIS DE SETMANA SANTA
DIJOUS SANT De 6 a 7:30 de la tarda.- Confessions. 8 del vespre.- Missa del Sant sopar del Senyor 11 h fins a les 12 h.- Hora Santa
La parròquia es tancarà a les 2h de la matinada
A les 01 h. OFICI DE LECTURA DEL DIVENDRES SANT
DIVENDRES SANT 9:30 h.- Laudes de l’Ofici de Tenebres 10 h.- Via crucis 17.30 h.- Celebració de la Passió i mort del Senyor
Després de la celebració silenci de pregària
davant de la creu fins a les 19h.
DISSABTE SANT 10h.- Laudes DIUMENGE DE PASQUA 11 de la nit del Dissabte.- VETLLA PASQUAL. 10 h del matí.- MISSA DE PASQUA 12 h del migdia.- MISSA SOLEMNE DE PASQUA 7 de la tarda.- VESPRES BAPTISMALS
Al vespre de Pasqua no hi ha Missa
La Missa durant la setmana de Pasqua serà cada dia a les 10 h del matí
Comencem avui la celebració de la Pasqua amb la Missa del Sant Sopar del Senyor. El Senyor ens convida a la taula. És el mateix Amor. S’agenolla als nostres peus i es fa servidors nostres per tal que «tinguem alegria i una alegria ben plena» quan nosaltres aprenem a estimar-nos.
El lavatori dels peus Giotto di Bondone (1267-1337)
Aquesta nit el Senyor va ordenar sacerdots als apòstols i el ministeri sacerdotal començava en aquella cena. Un ministeri que seria, després de la Pentecosta, pel Sagrament de l’Orde Sacerdotal. Tot el que els mossens som i fem té sentit pel que va fer el Senyor aquella nit. Homes que per la unció de l’Esperit Sant porten al cor, a les mans, als llavis el misteri de l’Eucaristia.
El Senyor abans d’anar a la creu i de donar-se va voler donar-se eucarísticament a l’Església en el Sagrament del Cos i de la Sang del Senyor. Amb les seves pròpies mans es dóna a sí mateix. I l’Eucaristia roman en l’Església com una font d’amor, de Presència, de Comunió. És el Sagrament de l’Amor i l’Església no podria viure ni sabria viure sense l’Eucaristia. La rebem i l’adorem. I també al revés: l’adorem i la rebem. Ja que no es pot rebre l’Eucaristia sense adoració, sense aquella fe que confessa que després de la invocació de l’Esperit Sant i de les paraules de la consagració, el Pa ja no és Pa, ni el Vi ja no és Vi, només ho semblen. Són el Sagrament real i veritable de la Presència del Senyor glorificat en la humilitat dels seus sagraments.
MEDITACIÓ DE LA NIT DE DIJOUS SANT
Totes les llàgrimes que els homes vessen sobre sí mateixos i sobre els seus amics tenen a veure amb les llàgrimes del Senyor a Getsemaní. Perquè la humanitat de Jesús per la seva unió substancial amb el Verb de Déu assumí totes les sofrences de la humanitat, des d’aleshores tot sofriment ha quedat transfigurat i té un valor de redempció. El seguiment dels deixebles s’acaba aquí, a l’Hort de les Oliveres, en aquella nit. Vet aquí que els qui ho havien deixat tot per seguir a Jesús, al final, l’abandonen a ell. Un l’havia negat, un altre l’ha traït i els altres l’abandonen. ¿Per què havien de vetllar per un home que Déu havia abandonat? L’Església, les nostres comunitats (i cadascú de nosaltres) podem deixar sol al Senyor. (I sempre hem de tenir present que el qui va ajudar la creu al Senyor fou Simó de Cirene, un pagà, no era pas un cristià). Abandonem el Senyor quan deixem de viure en la gràcia que ens ha estat donada.
Què és el que hi ha de cristià en nosaltres? Allò que és de Crist. Només allò que és seu, només allò que ha estat transformat per la gràcia. Quan dormim i no vetllem sobre la nostra fe deixem que el Mal i la Traïció entrin i fem com el porter de la paràbola que dorm perquè ja no espera que arribi l’amo. Per què vetllar si ell no tornarà?
No, no podem viure com si el Senyor no hagués mort i ressuscitat per nosaltres. Un dia sense Déu pels cristians és un dia perdut. I l’Església sense la gràcia de Crist ja no serveix per a res. És com una resta de sèrie, inservible. Però el Senyor amb la seva gran misericòrdia ve a nosaltres, a cadascú, fins i tot als seus sacerdots, i tocant les espatlles ens deixondeix, ens desperta i ens diu: ¿Per què dorms, desvetlla’t i viu aquella gràcia que t’ha fet fill de Déu, pecador sempre perdonat, i vés on la gràcia et porti per esdevenir testimoni del meu amor i apòstol del meu Evangeli. Vés allà on els homes sofreixen, són els teus germans. Tu que t’havies allunya’t de mi, torna a mi i amb els meus germans anuncia, amb humilitat i senzillesa de cor, el meu Regne.
A la nit de Pasqua sentirem, gairebé com un tropari, aquestes paraules: Desvetlla’t tu que dorms i el Crist t’il·luminarà. Quin do més gran que el primer que veiem quan ens desvetllem és el rostre de Jesús, un rostre d’infinita pau.
O BÉ, DEL LLIBRE DE LA IMITACIÓ DE CRIST
A Getsemaní
Tot s’ha d’abandonar a les mans del Senyor, amb una entrega total d’un mateix, és així que llegim aquesta pregària en la Imitació de Crist:
“Senyor, vós sabeu més que ningú allò que és millor per a mi; que tot s’esdevingui com vós disposeu. Doneu-me el que vós voleu, com ho vulgueu i quan ho vulgueu. Tracteu-me com vós volgueu, perquè em fio de vós, que tot sigui per a la vostra glòria. Poseu-me on vós volgueu i feu de mi el que desitgeu. Em poso a les vostres mans, preneu-me i doneu forma a la meva vida segons la vostra voluntat. Vull ser el vostre deixeble i estic disposat a tot. Senyor, no vull viure per a mi, sinó per a vós. Que la vostra voluntat sigui la meva i la meva voluntat sigui la vostra i vulgui allò que vós voleu i no vulgui el que vós no voleu. Que amb vós pugui desitjar tot el que pugui somniar i que el meu cor trobi la pau només en vós, perquè vós sou la veritable pau del cor, el seu únic descans (...) Sense vós tot és neguit i inquietud. En vós, Jesús, tot torna a la pau. Jesús, vull estar sempre amb vós.”
Escoltem amb devoció (podem llegir la lletra que va sortint al vídeo) l'ADORO TE DEVOTE, himne eucarístic probablement escrit per Sant Tomàs d'Aquino.
