Ciutat celeste, Mare nostra, Església santa, Oh, ciutat dels batejats!

Durant aquest estiu i inicis de tardor hem anat fent exèquies que havien quedat pendents del temps de la pandèmia, alguns havien mort de la Covid. Amb amor hem acollit el dolor de les famílies que vàrem acompanyar amb molt de sofriment durant la seva malaltia.

Hem estat testimonis del dolor de moltes famílies amb escenes i amb frases que et queden al cor per sempre. La intercessió i el consol de la Mare de Déu s’ha fet present sempre. Algunes vegades, quan explicaven històries tant humanes, els ulls es negaven en el plor i en la tendresa. Que Déu ens doni un cor compassiu. 

El dijous, dia 15 d’octubre, vàrem celebrar el funeral de la Teresa Corts. Una dona que era de casa, feia més de quaranta anys que feia catequesi. Va morir quasi en la solitud sense poder-la acompanyar en la seva malaltia, justament ella que gairebé no l’havíem vist mai malalta. Que n’era de bona la Maria Teresa! Com estimava la parròquia! Li vaig demanar que la continués estimant des del cel i que la seva memòria sigui una benedicció. L’altra Maria Teresa, la Ginovart, va dir unes paraules molt sentides i belles en nom de l’equip de catequistes. 

La pandèmia ens ha fet aprendre que som família, que ens estimem més del que ens pensem, que els vincles que es creen en una parròquia són realment entranyables. És així que trobem a faltar i ens estranya el pensament que ja no veurem mai més en aquest món a creients que han viscut la fe entre nosaltres. La Teresa Corts, la Fina Prat, el Jordi Mallafré, la Isabel Correig, el Boni Medina... Déu meu! Que els retrobem en el cel. 

A la celebració de les exèquies de la Maria Teresa vàrem cantar la Marxa de l’Església, amb el Narcís a l’orgue. Quina emoció quan cantàvem les paraules: Ciutat celeste, dia sense nit, mare nostra Església santa, oh ciutat dels batejats, que un gran jorn vostra lloança tots els fills cantin plegats. És en aquesta ciutat, Maria Teresa, que volem que visquis, la Jerusalem del cel, la nostra mare. Poso la música original en francès, de Julien David, és un disc de fa cinquanta anys, magnífic. Escoltem-ho amb el record agraït pels nostres difunts.

En la mort de l’estimada Maria Teresa Corts Escuté

Quan es feia de dia, avui, 21 d'abril, ha mort la Maria Teresa Corts. El dia és plujós, com si plorés per la mort d’una persona estimadíssima a la parròquia de Crist Rei de Reus. La Maria Teresa sempre hi era quan hi havia catequesi, era catequista i més que catequista. Hi era sempre, des de fa molts anys. Tota una vida. Per a ella no hi havia diferència entre la Parròquia i casa seva.

No ens podem fer a la idea què en aquest món ja no veurem més la Maria Teresa a la parròquia! Ens és inimaginable, Déu meu!

Participava cada any a l’Escola de Catequesi del SIC, anava a les reunions arxiprestals (Encara la recordo fent de reina Ester en una trobada d’infants de comunió als patis del Santuari de Misericòrdia). Essent aquí no recordo cap dia, en els onze anys que hi sóc, que no fos a la catequesi. Hi va ser fins al final i encara va posar els cartells de la Quaresma d'enguany, hi va ser fins que no va poder més.

Tots els armaris de la catequesi porten la seva empremta: Ella coneixia, guardava i conservava els cartells i materials ambientadors de cada temps litúrgic, fotografies, lletres, flors i estimava una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Posava pau sempre, ha vist tota la història recent de la parròquia i sempre ha estimat. A Crist Rei els preveres sempre sou estimats! Deia sovint.

Rebia amb amor i conscient del que feia el Cos de Crist. Menuda d'estatura, tant gran en el cor! Una de les pedres vivents de la casa del Senyor. Tindrem temps d’explicar tot l’itinerari creient de la Maria Teresa, ara tenim el cor massa tocat. A la terra estem tristos, però al Cel estan de festa.

Ha mort silenciosament dins de la Vida de Déu. Crist és consol i esperança pels qui vivim, i vida eterna pels difunts. Hem de donar gràcies a Déu pel testimoni de la seva fe i del seu amor a la parròquia. Ara preguem per la seva família, que tinguin consol i la satisfacció d’haver tingut una gran mare. I, preguem pel seu espòs, ancià i malalt.

Fins al cel, estimada Maria Teresa!

Un vent nou bufa la meva vela

“Un vent nou bufa la meva vela”: Sota aquest lema vàrem ser rebuts a Cambrils, lloc on es va fer la Trobada Diocesana de Catequistes, el diumenge de Pentecosta.

Només arrivar, ens donaren la benvinguda, ens van entregar un capell i ens embarcàrem en un catamarà. Allí, amb la brisa del mar, el blau del cel, les veles, la pregària, el cant, la lectura d’un fragment de l’Evangeli... tot allò ja ens feia preveure que seria un dia molt intens.

Al desembarcar, ens esperaven els capitans de les barcasses per veure una subhasta de peix “a l’antiga”... els tallers de repassar les xarxes, els nusos de les cordes -que són molt importants-, com van ser les primeres barques, què es menjava a alta mar... i, a cada un d’aquests moments, es llegia un passatge d’Evangeli que hi tenia relació.


De l’espiritualitat de la paraula, vàrem passar al dinar que, com no, era una fideuà típica dels pescadors. Havaneres, rom cremat... i de tot això arribàrem al més important, L’Eucaristia que, com no podia ser d’altra manera, es va celebrar a l’església de Sant Pere.

Va estar molt ben preparada -presidida pel sr. Arquebisbe, que també ens va acompanyar al dinar, i els preveres de les diferents parròquies- i molt participativa per tots nosaltres amb els cants, la pregària, les ofrenes...

Per tots va ser un veritable dia de Pentecosta, ja que el vent va deixar osca en tots nosaltres. Tal com ens van dir durant tota la jornada, junts es poden fer moltes coses si tenim com a guia a Sant Pere i de capità a Jesús, el millor cap de colla.

Les fotografies d'aquest post són copiades de la Web de l'Arquebisbat de Tarragona.