Meditació sobre la Mare de Déu durant el temps d'Advent

Maria espera el Nen que ja és present. Ella viu en la promesa del Nadal, però sap que des del moment en què ha donat el seu sí tot ja està complert. La seva espera no és un buit que més tard serà emplenat, la seva espera mateixa ja és una part de l'acompliment de Crist que es revelarà en el seu Nadal. I ella serà la primera que tindrà la gràcia de veure a el Nen. 

En tota espera humana d’un infant que ha de néixer hi ha un cert temor, una certa inquietud. En general un no sap si sortirà airós, si correspon al moment decisiu, si s’han ben disposat totes les coses perquè l'esdeveniment imminent pugui rebre la seva forma correcta i adequada. Maria, en canvi, té la certesa que el Nen que està esperant és Déu mateix. El Pare li ha enviat l'àngel per anunciar. i ella, donant el seu assentiment, participa per endavant en el que ve. No ha d'inquietar-se ni afligir-se. El que el present porta, això és. És Déu el qui ve. Ell porta el compliment que Ell mateix és. I amb el seu compliment també porta la possibilitat de sortir airosos i de correspondre els qui són amb Ell. 

A mesura que el temps avança, la vinguda imminent es torna més i més perceptible per la Mare. Al mateix temps, ella veu els homes més i més clarament a la llum de la redempció que està venint. Per a ella, tot el que un dia el Fill realitzarà està ara com a contingut en ella, i així participa de manera molt íntima en tot el que ve. Però Maria no pondera aquest fet, sinó únicament el que el Fill ha de fer. Ella només és punt de partida en vista de la donació, ells espera el compliment de Déu. I precisament aquesta espera és la seva manera de participar en la realització. 

Al celebrar l'Advent amb ella i tornar a l'oració, és bo que deposem el nostre saber habitual sobre el cristianisme i la vida eclesial per tornar a aquesta cèl•lula originària de la vida cristiana i veure el Senyor com el qui ve i compleix la promesa. En el seu esdevenir, Ell ja és; en el seu venir, Ell ja regala. A la seva Mare li regala la certesa de la seva pròpia missió i aquesta certesa conté el coneixement segur de la redempció del món. I aquest regal no s'atura en ella: per mitjà d'ella va a l'Església, fins arribar a nosaltres. Nosaltres tenim part en aquest regal. Quan Maria es troba en el seu entorn amb gent coneguda, els veu des del punt de vista de la redempció. Ells també són aquells als quals ha de portar al seu Fill. I així el cercle es va ampliant als desconeguts, als quals troba casualment, als llunyans que mai veurà i que no coneix. Tots tenen necessitat de la mateixa redempció. Per això ella té alguna cosa per donar a tots: el seu Fill. Així ella s'alegrarà de tots, perquè pot agraciar a tots. Rarament es tractarà d'un tasca visible i comprovable, gairebé sempre serà el do d'una tasca que es compleix únicament en l'interior de la seva gran donació a Déu. 

En la seva missió existeix alguna cosa que no podia preveure quan va donar el seu assentiment i que ara es fa visible: la inclusió de tots els altres, el fet d'estar present de tots en l'espera del Redemptor. També d'aquells que encara no han arribat a saber res d'això, que no poden comprendre-ho. El compliment està en Déu. Però també està en la vocació, al posar-se a disposició, en la disponibilitat i en el perseverar de Maria; i, per tant, també en la seva invitació a tots a estar presents ia col·laborar, a compartir amb ella el ser part, per tal que participin en la festa que el Fill li prepara la seva Mare, sense que es debiliti a través del temps, i per tal de que el Nadal es faci realitat per a cada un, llavors, avui i en l'eternitat. 

En aquest recolliment del fluir de tots els temps en el temps de l'Advent jeu, amagat en el fons, el misteri de Maria: com ella es plega, se sotmet, segueix, comprèn, obeeix, estima. Sent convidats ens és donat participar amb ella en la seva esperança, fundada en la seva missió i, per aquesta, en la missió de cada persona que comparteix la fe. Potser no hi hagi una preparació millor al Nadal que aquest saber-nos estar inclosos en la pregària de la Mare, inclosos en la seva certesa, lliure de tot temor i inquietud, que per la gràcia del Fill nosaltres correspondrem a La seva espera, el dia que ell vingui a nosaltres.

Maria, gloriosa i assumpta al cel. Una nova estrella, resplendent més que cap.

Totes les Esglésies del món, a l’orient i a l’occident, celebren avui la dormició de la Mare de Déu i la seva gloriosa assumpció. Maria obre el cel que el Fill ha preparat per a nosaltres. Ella forma part del cel de Déu. Tant que la litúrgia la celebra com una estrella nova del cel amb una bella imatge de l’himne de l’Assumpció. Glorificada en el cos i en l’ànima, en la totalitat de la seva humanitat. 

Tota l’obra de la redempció del Crist està realitzada en ella. Nosaltres portem encara el bordó de peregrins i la contemplem com la que ja ha arribat a la plenitud del Regne i a la caritat consumada. Ella és signe i senyera d’esperança pel poble de Déu que peregrina. 

En aquest temps marcat per la incertesa i la inquietud que vivim a causa de la pandèmia, Maria ens ha acompanyat i ens acompanyarà. Maria ens fa mirar sempre més enllà del present que vivim, ens fa mirar, en definitiva, vers Déu, com a plenitud de la fe que volem viure. 

L’Assumpció ens diu que més enllà del món present hi ha el món de Déu i que la fe ens fa transcendir la vida. Els cristians no hem de preguntar-nos pel sentit de la vida, aquest ha estat explicat per Jesucrist. Hem estat creats per Déu i per a Déu. 

Celebrem en comunió amb totes les Esglésies l’Assumpció de la Mare de Déu i una vegada més encomanem a Maria el dolor del món, d’una manera ben viva la ciutat de Beirut, la noble nació del Líban. I felicitem a totes les noies i dones que porten el nom de Maria.

Pregàries del Papa Francesc per a resar aquest mes de maig després del Rosari.

Pregària 1

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança.

Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció. Amén.

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Pregària 2

«Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu».

En la dramàtica situació actual, plena de sofriments i angoixes que oprimeixen el món sencer, acudim a vós, Mare de Déu i Mare nostra, i cerquem refugi sota la vostra protecció.

Oh Verge Maria, gireu envers nosaltres els vostres ulls misericordiosos en aquesta pandèmia de coronavirus, i consoleu els qui es troben confosos i ploren per la pèrdua d’éssers estimats, a vegades enterrats d’una manera que fereix l’ànima. Sostingueu aquells que estan angoixats perquè, per evitar el contagi, no poden estar prop de les persones malaltes. Infoneu confiança als qui viuen en el temor d’un futur incert i de les conseqüències en l’economia i en el treball.

Mare de Déu i Mare nostra, imploreu al Pare de misericòrdia que aquesta dura prova acabi i que tornem a trobar un horitzó d’esperança i de pau. Com a Canà, intercediu davant del vostre Fill Diví, demanant-li que consoli les famílies dels malalts i de les víctimes, i que obri els seus cors a l’esperança.

Protegiu els metges, els infermers, el personal sanitari, els voluntaris, que en aquest període d’emergència combaten a primera línia i arrisquen les seves vides per salvar-ne d’altres. Acompanyeu el seu heroic esforç i concediu-los força, bondat i salut.
Mantingueu-vos al costat dels qui assisteixen, nit i dia, els malalts, i dels preveres que, amb sol·licitud pastoral i compromís evangèlic, procuren ajudar i sostenir tothom.

Verge Santa, il·lumineu l’enteniment dels homes i dones de ciència, perquè trobin les solucions adequades i es venci aquest virus.
Assistiu els líders de les nacions, perquè actuïn amb saviesa, diligència i generositat, socorrent als qui no tenen el més necessari per viure, planificant solucions socials i econòmiques de llarg abast i amb un esperit de solidaritat.

Santa Maria, toqueu les consciències perquè les grans sumes de diners utilitzades en la incrementació i en el perfeccionament d’armaments siguin destinades a promoure estudis adequats per a la prevenció de catàstrofes similars en el futur.

Mare amantíssima, feu créixer en el món el sentit de pertinença a una única i gran família, prenent consciència del vincle que ens uneix a tots, perquè, amb un esperit fratern i solidari, sortim en ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria. Animeu la fermesa en la fe, la perseverança en el servei i la constància en la pregària.

Oh Maria, Consol dels afligits, abraceu tots els vostres fills atribolats, feu que Déu ens alliberi amb la seva mà poderosa d’aquesta terrible epidèmia i que la vida pugui reprendre el seu curs normal amb serenitat.

Ens encomanem a Vós, que brilleu en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça sempre Verge Maria! Amén.

(versió catalana de la Conf. Episc. Tarraconense)

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

El Dia vuitè de la festa de Nadal és la festa de Maria, amb el títol més gran de la fe cristiana: ella és MARE DE DÉU. Ja que Jesucrist és veritable Déu i veritable home, Maria és també veritablement la Mare de Déu. 

Ella col·laborà amb la seva llibertat a la manifestació del Fill de Déu al món. Hem de donar gràcies a Déu per aquest títol a Maria. Si ella no portés aquest títol significaria que Jesús no és Déu i, per tant, no seria el nostre Salvador. 

Després de vuit dies, tal com marcava la llei, el circumciden, així entra a formar part del poble de l’aliança. Li posen el nom de Jesús, que significa Déu salva. Maria contemplava tot això i ho guardava en el seu cor. Ella és la primera memòria de l’Església, el seu cor és el primer arxiu. 

L’Evangeli no ha volgut conservar gaires paraules de Maria, ella és la dona del silenci, més que de les paraules. Ella porta el secret del seu Fill dins seu. Ella, més que ningú, sap qui és el seu Fill. Un Fill que ella ha nodrit amb la seva sang dins seu i amb la seva llet i que ha de fer gran amb amor i sol·licitud com qualsevulla mare.

El cristià que ha arribat a la maduresa porta la seva fe dins seu com un tresor i no en parla massa (sap que ho podria banalitzar, també sap que només un cristià pot entendre un altre cristià). Porta la fe com un goig íntim, com una certesa del cor. Sap que el llenguatge de la fe són les obres, més que no pas les paraules. El cristià sap que Déu és present en tot i ho viu. Sap que el temps que ve es temps de Déu –tocat per Déu– des de l’encarnació. Un temps que va cap a Déu i troba en ell la seva plenitud. Hi ha una alfa i una omega.

Donem gràcies a Déu per tot el bé que hem fet i, per tots els seus dons i per les persones bones que Déu sempre posa al costat. I demanem-li perdó per tot allò que Déu esperava de nosaltres i no hem fet.

Un inici d’any és un començament i els començaments sempre són bells, comencem l’any no des de la perifèria del cor, sinó des de Déu. Un cristià, per naturalesa, mai és superficial. Maria ens ensenya això, a començar i a viure des del cor, allà on conflueixen la intel·ligència, els sentiments i la voluntat. Deixem els farcells del passat que ja no tornarà i visquem el present i el futur que la vida ens dóna des del cor.

Cal mirar Maria perquè expressa com vol que siguem: portar Déu en les nostres vides i quan un cristià mira cap al centre de sí mateix veu Déu. Cal que l'Església miri a Maria, així la vol el Senyor, pobra i rica d’amor, neta de pecat i unida a Jesús, amb poques paraules i moltes obres i amb molta pregària.

Que tinguem un any 2020 ple de benediccions. Beneïm Déu perquè el qui beneeix Déu és ell mateix beneït. I desitgem la pau al país, al món.

Tota la comunitat parroquial dóna gràcies a Déu pels seus dons i ens felicitem els uns altres pel nou any i ens desitgem pau al cor, joia i salut.

També preguem i desitgem que a ningú falti el pa de cada dia i que el món avanci pel camí de la pau.

REGINA CAELI LAETARE

Tota l’Església canta amb joia immensa l’antífona mariana Pasqual: Regina caeli laetare. Quan el canto a la Parròquia penso amb mils de parròquies a tot el món, monestirs, catedrals, seminaris que la canten durant la festa de cinquanta dies que és la Pasqua. És com una respiració, com un crit de joia, com el naixement d’un infant: Es un dir: «Mare, ha ressuscitat» I viu per sempre. Està en nosaltres. L’aire surt del pulmó per fer la nota precisa: resurrexit.

Maria és la primera d’alegrar-se de la resurrecció del seu Fill. I el cant de l’església és una felicitació. En gregorià té dues melodies, la simple I la solemne. També és definitiva la versió de Mozart. Cantem-la a cor ple en aquesta Pasqua: La resurrecció de Crist és l’alegria més gran de l’Església, també del cor de la Mare de Déu.

Posem tres versions de la Regina Caeli

Gregoriana simple

La de W. A. Mozart

La de Marco Frisina

Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria

Maria, concebuda sense pecat original i redimida anticipadament, és la figura més perfecta i acabada de l’Església. Aquesta celebra avui la precedència i la primacia de la gràcia. És la gràcia creadora de Déu que crea el temple de la humanitat del seu Fill, l’Arca de la Nova Aliança. Certament: “Aquesta verge puríssima havia de donar-nos el vostre Fill” (Pref.). Ho havia de fer, ho podia fer i ho va fer, (potuit, decuit, ergo fecit) segons la cèlebre formulació del beat Duns Escot. No oblidem que la Immaculada és la primera solemnitat de l’Any litúrgic amb tota la significació que això comporta. Primer i abans que tot hi ha el do de Déu, la gràcia. L’Església contempla en la benaurada Verge Maria la santedat que està cridada a viure i la seu destí gloriós.

¿JA RESES A LA MARE DE DÉU?

Text de G. Bernanos.

¿Reses a la Santa Mare de Déu? És la nostra mare comprens? És la mare del gènere humà, la nova Eva, però és, al mateix temps la seva filla. El món antic i dolorós, el món anterior a la gràcia, la bressolar molt de temps en el seu cor desolat -segles i més segles- en l'espera fosca, incomprensible d'una «Virgo Genitrix» .¡Pensa bé en el que va passar! 'La Verb es va fer carn i ni els periodistes es van assabentar! Presta atenció, petit: La Verge Santa no va tenir triomfs, ni miracles. El seu Fill no va permetre que la glòria humana la fregués si més no. Ningú ha viscut, ha sofert i ha mort amb tanta senzillesa i en una ignorància tan profunda de la seva pròpia dignitat, d'una dignitat que, però, la posa molt per sobre dels àngels. Ella va néixer també sense pecat ...

Quina estranya soledat! Un rierol tan pur, tan límpid i tan pur, que Ella no va poder veure reflectida en ell la seva pròpia imatge, feta per la sola joia del Pare Sant -oh, soledat sagrada! -. Els antics dimonis familiars de l'home contemplen de lluny a aquesta criatura meravellosa que està fora del seu abast, invulnerable i desarmada. La Verge és la innocència. La seva mirada és l'única veritablement infantil, l'única d’infant que s'ha dignat fixar-se mai en la nostra vergonya i la nostra desgràcia. Ella és més jove que el pecat, més jove que la raça de la qual ella és originària i, tot i que Mare per la gràcia, Mare de les gràcies, és la més jove del gènere humà, la més petita de la humanitat.