El nostre estimat Saltiri

SALM 1

Feliç l'home que no es guia pels consells*

dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.

Estima de cor la llei del Senyor,*

la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua,*

dóna fruit quan n'és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;

duu a bon terme tot allò que emprèn.

No serà així la sort dels injustos,*

seran com la palla escampada pel vent.

Els culpables no resistiran al judici,*

cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor vetlla els camins dels justos,*

I els dels culpables acaben malament.

El Salm 1, Beatus vir, és el pròleg de tot el llibre dels salms. Ja que en la bíblia hebrea no hi ha títol, cal considerar-lo tot ell títol de tots els salms. Sant Jeroni afirma que és el «Pròleg de l’Esperit Sant a tot el saltiri». 

Les venerables paraules del Salm primer obren el salteri. Fa goig i estremiment pensar quants creients i cercadors de Déu han trobat llum en les paraules del primer salm. Es el Salm amb el qual a comencem una i altra vegada la lectura del saltiri i sempre és un goig retrobar-lo. Ja que el Salm primer marca un camí de benaurança obert per tots nosaltres. Són paraules que omplen de reverència interior quan consideres que totes les paraules dels salms són paraules que el Senyor mateix ens ha volgut donar, perquè esdevinguessin per a nosaltres paraules pregades. Totes les paraules dels salms són per a dir amb els llavis i el cor davant del Senyor, en el temple interior de la seva Presència. Totes les pregàries del saltiri són del Senyor Jesús, per aquesta raó són paraules nostres. Per l’encarnació formen part del Logos.

Feliç l'home. El Senyor proclama la benaurança dels enamorats de la Paraula del Senyor; és la benaurança dels qui estimem a Jesucrist. El verset: Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia, indica com una mena de constant murmuratio de la Paraula de Déu, l’orant porta sempre al cor i als llavis la Llei de Déu. De fet, tot Israel és el poble de la memòria, el que recorda una i altra vegada les paraules i els esdeveniments de la història salvífica, una història d’aliança. La salmòdia cristiana és continua, inacabada, sempre torna a començar. És incansable l’Església en la pregària dels salms. Quan ja els ha dit tots els torna a començar, és una repetició d’amor.

Una benaurança que és una promesa de fecunditat, ja que el just dóna fruits, talment un arbre arrelat vora el corrent de l’aigua. La sort dels injustos serà com la palla escampada pel vent, que el Messies garbellarà, segons la predicació del Baptista (Mt 3:12).

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua. Els enigmes dels salms són revelats en el Nou Testament: el just enamorat de la Llei és el mateix Senyor i l’arbre, arrelat a les aigües de l’amor que venen del Sant Esperit, és la seva santa Creu (v.1:3). Com canta la primera antífona de tot el saltiri: L’arbre de la vida s’ha manifestat en la Creu de Nostre Senyor. Sota aquest arbre volem resar tot el saltiri, perquè a l’ombra d’aquest arbre trobem consol i alegria. És la creu gloriosa del Senyor, de la qual els cristians ens nodrim i per la qual ens delim, les seves arrels ens fan créixer. La cima d’aquest arbre toca el cel, centre del misteri de l’univers, epifania de la Santa Trinitat, arbre de la vida eterna. Sota aquest arbre brollen totes les fonts de la pregària, del desig del Déu viu: Adorem Senyor la vostra creu, lloem i glorifiquem la vostra resurrecció, per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món. També recorda les estrofes d’Aureli Prudenci: Nullum uret aestus frondibus  arboris huius, luna nec in nocte neque meridie. Tu planctata micas secus, est ubi cursus aquarum spargis ornatas flore recente comas. (Sota les fulles d’aquest arbre, no hi ha foc que cremi, ni lluna de nit ni sol de dia. Plantat vora la corrent de les aigües, resplandeixes, t’engalanes i floreixen les flors novelles que t’adornen). Es bonic que el salteri comenci amb aquest Salm. 

VI DIUMENGE DE QUARESMA

BENEIT EL QUI VE EN NOM DEL SENYOR. EL SISÈ DIA ABANS DE PASQUA.- ACLAMEM EL SENYOR! ÉS DIUMENGE DE RAMS!

Escoltem amb una profunda reverència el salm 21; és el salm que el Senyor va dir des de la creu. Tanqueu els ulls i entreu dins del cor i poseu-vos amb la imaginació de la fe davant dels ulls elo Crist Crucificat Es el salm de la litúrgia d’aquest Diumenge dels Rams. Tota l’Església a tot el món ha commemorat l’entrada de Jesús a Jerusalem. Hi ha algunes fotos de la Pasqua ortodoxa, allí ho fan amb una planta gemmada de primavera que no sé exactament que és.

Jesús no entra triomfalment a Jerusalem a la manera com els poderosos d’aquest món porten els seus trofeus. Hi entra com a rei pacífic, humil. Però entra en una ciutat, Jerusalem, plena de contradiccions, egoismes, odis, violència, injustícies...una ciutat no molt diferent com les nostres ciutats d’avui. Jesús continua entrant en les nostres ciutats: no es cansa de venir-hi i de renovar per a nosaltres el misteri de la seva passió: Hi entra per mitjà de l’eucaristia celebrada cada diumenge.

Acollim-lo amb amor en l’Eucaristia. El diumenge de Rams s’inicia l’Eucaristia –la missa del Diumenge- amb aquest clima de festa. Hauríem de comprendre que aquest gest, encara que més senzill, és –ha de ser- el gest propi de cada diumenge. Us ho diré amb les paraules que Benet XVI, digué a Munich: “Us ho demano, aneu amb els vostres nens a l’Església per a participar en la celebració eucarística del diumenge. Veureu que no és temps perdut; és el que manté veritablement unida la família. El diumenge es fa més formós, tota la família es fa com més bella, si junts hi participeu. I pregueu també junts a casa: a taula i abans d’anar a dormior. La pregària ens porta no només a Déu, sinó també envers l’altre. És una força de pau i d’alegria. La vida de família es fa més festiva i adquireix un abast més ampli si Déu hi és present i si s’experimenta la seva proximitat en l’oració”

Vè DIUMENGE DE QUARESMA

DIUMENGE 5è DE QUARESMA DE L’ADÚLTERA PERDONADA.

Com cada diumenge, aquí tenim el Salm corresponent al dia d'avui per a poder escoltar-lo i meditar-lo.

La gràcia d’un nou començament

Esperança d'Israel,

quedaran confosos

tots els qui t'abandonen!

Els qui s'aparten de tu, Senyor,

seran inscrits a terra,

perquè han abandonat el Senyor,

la font d'aigua viva.(Jr 17.13)

A més, avui, completem el post amb aquestes reflexions homilètiques sobre l'Evangeli

Text de l'Evangeli (Jn 8,1-11): 
En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S'assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.

Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més».

Comentari
Les paraules del perdó de Jesús en la seva vida terrena anunciaven el perdó que vindria després per la gràcia de la redempció. Allí anticipa el gran perdó de les culpes de tots donada en els sagraments del Baptisme, de l’Eucaristia i de la Penitència. Els sagraments sempre es regalen des de la gràcia i es consumeixen en l’amor. En l’amor de Déu Trinitat, venen de Déu i es consumeixen en Déu. Tots els sagraments venen de Déu i porten a la plenitud de Déu, són sagraments de Vida eterna.

La cèlebre perícopa de l’adúltera que llegim aquest diumenge cinquè de la Quaresma en el cicle C, un diumenge que es pot anomenat també Diumenge I de la Passió del Senyor és preciosa. Té una història molt curiosa, havia quedat aïllada en els textos primitius i algú la va incloure després a l’evangeli de Joan. Era un relat massa preciós perquè és perdés. Llegit en aquest Diumenge de la Quaresma adquireix un significat molt simbòlic, amb un simbolisme que va més enllà d’aquesta al·legoria.

¿Qui és aquesta dona adúltera? Aquesta dona adúltera és l’Església, pecadora en els seus membres. Ella és la «casta meretrix» que deien els Pares. Una Església que es posada davant del Crist i que és acusada pel món de les seves infidelitats. Avergonyida de sí mateixa perquè ha cercat altres amants: el poder segons el món, els mètodes pastorals sense la gràcia i molta mundanitat. Ens hem oblidat d’adorar el Senyor i practicar la justícia i la misericòrdia que cerca allò més últim. Els pecats dels fills de l’Església són tants! Amb raó l’Església és humiliada davant del món pel pecat i els escàndols!

Tot i així l’Església mai és reductible al pecat, perquè sempre hi ha la frontera dels sants, dels qui viuen en l’amor de Déu i sota el signe de la creu. Mai és reductible al pecat perquè dins d’ella hi ha l’Esperit Sant que la santifica. Per això la seva condició és ser casta meretrix, per exemple sant Agustí (cf. Sermó 188:4). Aquest és un tema homilètic present en la literatura cristiana antiga i medieval. Luter l’extrapola fins a l’heretgia.

La que no presentable als ulls del món, és sempre presentable davant del Senyor de la misericòrdia. Ningú pot tirar la primera pedra, i tots des del primer fins a l’últim hem de marxar. Al cap i a la fi aquells que van marxar van tenir coneixement. No podien fer altra cosa. Acusant-la s’havien fet culpables d’hipocresia.

Es troba ara davant del Senyor: es troben la misèria i la misericòrdia. Es troba el pecat i la font de tota gràcia, que és la humanitat de Jesús. Aquest els fa marxar a tots (ningú ha de ser testimoni, com la trobada del penitent amb el sacerdot i amb les paraules secretes i velades per sempre que allí es diuen). «Relicti sunt duo: misera et misericordia», predica sant Agustí. Es troben la misericòrdia i el pecat, sols. Jesús no es digna ni mirar com els altres se’n van. Qui sap si la dona que havia escoltat les paraules. Qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra, i sabia que ningú la podia condemnar, però podia pensar: I què farà aquell que està net de tot pecat que és Jesús mateix. L’únic que la podia condemnar. L’únic que hagués pogut tirar la primera pedra. Però es troba amb els ulls de la misericòrdia i amb les paraules de la misericòrdia: Jo tampoc et condemno, vés-te’n! Fixeu-vos: condemna el pecat, però perdona el pecador.

¿Què és el que escriu el Senyor a terra? Qui ho sap? Són tantes les interpretacions donades! Els pares els agrada comentar que escrivia el verset de Jeremies 17:13 en què es diu que els noms dels qui abandonen el Senyor són escrits a terra, allí son esborrats sempre pel vent. Jo crec que escrivia la paraula hessed que amb hebreu vol dir amor o misericòrdia. Després mira els ulls de la dona i li diu: «Qui t’ha condemnat?», ella respon: «Ningú, Senyor». Jesús li respon: «Jo tampoc, vés i no pequis més». Fixem-nos que no li diu que el seu pecat sigui excusable (una fe a mitges no és fe, una confessió a mitges no és confessió). Aquella se’n va amb aquesta paraula:«Jo tampoc et condemno». La prostituïda ha esdevingut verge de nou. L’ha deixada neta de culpa i els ulls li brillen i el cor li diu: Ell m’ha perdonat. Porta la dignitat del perdó.

Se’n va agraïda i amb el secret del perdó de Jesús; se’n va amb aquesta sobreexigència per la vida que ha de continuar. Portar el perdó de Déu dins del cor, portar a la memòria el perdó de Déu és una sobreexigència. Com podré viure des d’ara? O També: ¿Com hauré de viure des d’ara? Des d’ara la vida terrena que li queda quedarà marcada per aquesta paraula de perdó, la dona aprendrà que, des d’ara, la vida que de nou li ha estat donada pertany al Senyor i com més alta és aquesta sobreexigència més sabem que la vida perdonada i reconciliada està a les seves mans i que Ell disposa per quins camins nous hem d’anar. Com diu sant Pau:

«No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist» (F l3:12-14).

Uns camins que sempre ell prepara davant nostre. Jesús ja no serà un desconegut ni tant sols algú que m’ha ensenyat el que encara no sabia, Jesús és per a mi el qui m’ha perdonat els meus pecats, la meva història. El qui ha entrat en la meva vida i m’ha dit: Jo no et condemno, ni ara ni mai. Vés, continua el camí de la vida. Portes dins teu el meu perdó amb el qual et podràs estimar a tu mateix i amb el qual aprendràs a estimar als altres i a perdonar-los sempre.

Tanmateix el Senyor li diu «Des d’ara no pequis més» car sap que la dona pecadora podrà realment tornar a pecar i que el perdó del Senyor no li donava garantia de no pecar mai més. Tampoc l’Església tindrà garantia en sí mateixa de la salvació, que l’haurà de rebre sempre de la creu del Senyor. Aquella dona portarà sempre la por a la seva pròpia feblesa, però aquesta por quedarà superada pel perdó del Senyor. M’ha dit que no pequés més, d’acord!, però abans m’ha perdonat. M’ha deixat en un inici de camí nou, m’ha deixat en un nou començament de la vida, en la gràcia d’un nou començament. Sempre és així. Allò que el Senyor havia escrit a terra quedava a mercè de l’aire i de les petjades: qui pot refer un escrit fet amb el dit a la terra? Qui pot refer un nom escrit a la sorra de la platja quan l’onada el pren i l’esborra?

La pregària
L’oració-col.lecta d’avui és una súplica (epiclèsi) en la qual demanem al Senyor que ens faci progressar en aquella caritat per la qual Jesucrist es va entregar a la mort. Es a dir, l’amor més gran i suprem. Progressar en llatí vol dir caminar endavant, mai endarrere, de manera cada vegada més generosa, i caminar amb una caritat no diferent de la de Déu, la mateixa caritat.

IV DIUMENGE DE QUARESMA

Seguint la pauta que hem fixat per aquests dies de Quaresma, avui diumenge escoltarem, des de Montserrat, un Salm que és molt conegut de tots nosaltres: "Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor". D'aquest amor sense límit del Pare en tenim exemple en la paràbola de l'Evangeli d'avui, paràbola que sempre hem anomenat "del fill pròdig" però en la que l'autèntic protagonista no és aquest fill que marxa i retorna quan ho ha perdut tot sinó el Pare que l'estima tant que, quan el veu venir de lluny, el perdona immediatament, li obre els braços i les portes de casa i gairebé ni tan sols li dóna temps a dir les paraules de disculpa que duia pensades.

Paraules del Papa Francesc:
“¡La alegría de Dios es perdonar! Es la alegría de un pastor que encuentra a su ovejita; la alegría de una mujer que encuentra su moneda; es la alegría de un padre que vuelve a recibir en casa al hijo que se había perdido, que estaba como muerto y ha vuelto a la vida. Ha vuelto a casa”.

III DIUMENGE DE QUARESMA

Com cada diumenge escoltem el bellíssim salm de la Missa d’avui. Ben escaient: l’amor de Déu és entranyable, únic per cadascú de nosaltres. Ell ens sacia d’amor entranyable. On ens sacia d’amor entranyable? Més que mai quan ens posem a la fila dels germans que van combregar i humilment rebem el Cos de Crist. En aquest moment quasi imperceptible Jesús, el Senyor i Mestre, sacia el nostre desig d’Amor. Allí sóc el pobre que rep la caritat de Déu: el seu Fill estimat. Es llavors que un només es pot dir a sí mateix, en diàleg íntim: Beneeix el Senyor ànima meva! Realment, tu que llegeixies aquest post: ¿T’ho creus que el Senyor t’estima? . La resposta només pot ser aquesta: Ho vull creure, Senyor, ajudeu-me perquè m’ho cregui, perquè assimili aquesta veritat, i en faci vida i festa.

Tot el que es canta en el Salm es realitza en Crist Jesús. Ell ha revelat el seu estil d’obrar a l’Església, ha rescatat de la mort la nostra vida i també de la tristesa que ofega, ha sentenciat a favor dels pobres i oprimits i ha revelat que l’amor del Pare del cel és tant gran com la distància del cel a la terra, és a dir, insuperable.

Aquest Diumenge totes les nacions viuen amb l’ai al cor per la treva de pau a Síria. Desitgem tant que s’acabi aquesta guerra, i desitgem que l’ajut humanitari arribi a aquella població devastada per una guerra interminable. Com si no haguéssim après la lliçó? Després d’una guerra tothom diu, tant els vençuts com els victoriosos: ¿Total per què? ¿Calia tanta mort, tanta destrucció, tantes llàgrimes? Qui ha guanyat realment? Segurament només els qui fabriquen armes i les venen.

Beneeix el Senyor ànima meva

Unes paraules del Papa Francesc
La nostra primera crida és aprendre a dir "Pare nostre": Pare nostre, no ens deixis caure a la temptació de la resignació.

II DIUMENGE DE QUARESMA O DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

Disculpeu que el post d'avui no surti fins aquestes hores de la tarda. Un problema amb el teclat de l'ordinador, que no funcionava bé, no ens permetia pujar-lo. Solucionades aquestes incidències, per fi podem publicar l'entrada corresponent al dia d'avui, el segon diumenge de Quaresma.

Es va transfigurar davant d’ells

Per un instant Crist els concedeix contemplar la glòria de la seva divinitat, que estava unida hipostàticament, «sense confusió", sense canvi, sense divisió i sense separació» a la seva naturalesa humana (Definició de fe del IV Concili Ecumènic de Calcedònia). Revela als ulls oberts dels apòstols la glòria inaccessible i insuportable que havia velat per condescendència sota el vel de la carn, a l'ombra del seu cos, i mostra la seva humanitat transparent com cristall.

Sant Gregori Palamàs ensenya:

"El poder diví brillava com a través de làmines de vidre, resultant diàfan a quants havien purificat l'ull del cor" (Sant Gregori Palamàs, Primera homilia sobre la Transfiguració, PG 151, 433C).

Com vàrem fer diumenge passat, avui també us posem un salm cantat des de Montserrat. Escoltem-lo, meditem-lo i fem-lo pregària.

Unes paraules del Papa Francesc:

La misericòrdia de Jesús abraça a tots i a tots els racons de la terra. Obre-li el teu cor!

I DIUMENGE DE QUARESMA O DE LES TEMPTACIONS DE JESÚS EN EL DESERT

"Ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins"

Els diumenges de Quaresma escoltarem en el YouTube  el Salm de la Missa que es canta a la basílica de Montserrat. Escoltem les estrofes del salm 90. El salmista ens convida en una confiança en el Senyor. Les temptacions de la humanitat de Jesús en aquest diumenge I de Quaresma ens ensenyen que nosaltres també serem temptats en el camí de la fe.

La primera temptació és deixar de creure. Només ben units a Jesús podem superar aquesta temptació, sense la gràcia de l’Esperit Sant és impossible mantenir-se en el do de la fe. Per això hem de pregar sempre: Senyor, doneu-nos més fe. El Maligne sempre vol separar-nos de Déu i dividir el cor i crear confusió dins d’ell. El Maligne destorba la pregària i crea mandra per a fer-la. El Maligne ens fa ineptes per estimar. Al final ho espatlla tot i treu la pau. Aquestes i moltes altres són les temptacions o pedres que fan caure en el camí de la fe. Per això hem de demanar cada dia: Allibereu-nos de qualsevol Mal. El Mal radical és l’esperit antidiví, que té forma de mentida.

Els àngels són el signe de la providència de Déu que ens acompanyen en el camí, hi ha els àngels invisibles de Déu, però hi ha també els àngels visibles, que són les persones bones que ens estimen, ens acompanyen i ens donen confiança. Mirem-los els ulls i descobrirem com, darrera d’ells, hi ha els àngels de Déu. Us explico que el salm 90, aquest, és el que l’Església prega cada dia, a la nit, a Completes, per raó d’aquestes paraules: Tu que passes la nit a l’ombra de l’Altíssim. En els temps antics el poble cristià tenia una gran devoció a aquest salm, ara ni el coneix. Molts, en aquells temps, el sabien de memòria. L'última estrofa del salm és meravellosa, és una promesa, de vida, d’amor i d’eternitat.

Escoltem, com una pregària, el cant responsorial de la Missa d’avui des de la basílica de Montserrat. Deixem que ens parli i fem-ne motiu de pregària.

Reflexionem també avui amb una frase del Papa Francesc:
Veig l’Església com un hospital de campanya després del batalla: cal curar les ferides!