diumenge, 28 de febrer de 2016

III DIUMENGE DE QUARESMA

Com cada diumenge escoltem el bellíssim salm de la Missa d’avui. Ben escaient: l’amor de Déu és entranyable, únic per cadascú de nosaltres. Ell ens sacia d’amor entranyable. On ens sacia d’amor entranyable? Més que mai quan ens posem a la fila dels germans que van combregar i humilment rebem el Cos de Crist. En aquest moment quasi imperceptible Jesús, el Senyor i Mestre, sacia el nostre desig d’Amor. Allí sóc el pobre que rep la caritat de Déu: el seu Fill estimat. Es llavors que un només es pot dir a sí mateix, en diàleg íntim: Beneeix el Senyor ànima meva! Realment, tu que llegeixies aquest post: ¿T’ho creus que el Senyor t’estima? . La resposta només pot ser aquesta: Ho vull creure, Senyor, ajudeu-me perquè m’ho cregui, perquè assimili aquesta veritat, i en faci vida i festa.

Tot el que es canta en el Salm es realitza en Crist Jesús. Ell ha revelat el seu estil d’obrar a l’Església, ha rescatat de la mort la nostra vida i també de la tristesa que ofega, ha sentenciat a favor dels pobres i oprimits i ha revelat que l’amor del Pare del cel és tant gran com la distància del cel a la terra, és a dir, insuperable.


Aquest Diumenge totes les nacions viuen amb l’ai al cor per la treva de pau a Síria. Desitgem tant que s’acabi aquesta guerra, i desitgem que l’ajut humanitari arribi a aquella població devastada per una guerra interminable. Com si no haguéssim après la lliçó? Després d’una guerra tothom diu, tant els vençuts com els victoriosos: ¿Total per què? ¿Calia tanta mort, tanta destrucció, tantes llàgrimes? Qui ha guanyat realment? Segurament només els qui fabriquen armes i les venen.

Beneeix el Senyor ànima meva


Unes paraules del Papa Francesc
La nostra primera crida és aprendre a dir "Pare nostre": Pare nostre, no ens deixis caure a la temptació de la resignació.