dilluns, 29 de febrer de 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XIII)

DILLUNS DE LA TERCERA SETMANA DE QUARESMA

Déu sempre és desconcertant! Oh Déu deixeu que sempre ens deixem desconcertar per vós!



Evangeli
En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

Comentari:
Aquest evangeli és una gran lliçó per a tots. Desconcerta als creients i alegra els no creients. El Senyor Jesús certament es va passar una mica amb la gent del seu poble; els va treure en cara que de vegades els qui són més de casa, els qui haurien de comprendre més són, de fet, els pitjors, els qui entenen menys i els qui són més resistents. Si per cas alguna persona que no és de la parròquia, d’aquells que ho són de tota la vida, s’apropa a la parròquia amb ganes de participar de la vida de la comunitat, els qui ho són de tota la vida, no saben com reaccionar i no saben a on posar-lo. Al final se’n cansen i se’n van. I els primers parlen sempre que han de ser acollidors ... etcètera etcètera. Algunes vegades ho he vist. Els conversos sempre tenen problemes quan entren a la comunitat. En el fons els qui són de la Sinagoga de tota la vida no accepten que la gràcia de Déu pugui fer meravelles i pugui cridar els qui no són de la Sinagoga de sempre. Com els habitants de Natzaret que no acceptaren que un que era d’ells fos el Messies. Però el Senyor els diu si vosaltres no accepteu la gràcia, Déu és prou poderós per a donar-la a aquells que no formen part del poble sant, com és ara la vídua estrangera de Sarepta (pagana) i Naaman, també pagà, de Síria.

Ho tenim tot com a complicat i alhora meravellós: Déu crida i treballa fins i tot en aquells que no són de la Sinagoga de tota la vida, que amb tota la bona voluntat creuen que son imprescindibles i que amb el treball i servei que han fet es pensen que tenen drets. Quantes vegades un mossèn té problemes amb els qui són de la parròquia de tota la vida, més que no pas amb aquells que són a la porta, gairebé demanant la caritat de què els deixin fer alguna cosa. 

En la vida cristiana i eclesial tot és desconcertant, són coses de Déu. Com la bona gent de Natzaret també els cristians podem no acollir Jesús, creient-nos que ho fem i els qui no són creients que tinguin alegria, perquè Déu els pot manifestar a ells els seus dons i la seva gràcia i els pot cridar. Déu és l'absoluta llibertat: crida quan vol, a qui vol i com vol. I ningú li pot demanar comptes, és la llibertat absoluta de Déu i del seu amor. Demanem a Déu que sempre ens deixi desconcertar. Malament quan tenim massa programada la nostra vida cristiana. Déu té al·lèrgia a aquests programes: Déu no és avorrit.

Ara tanquem els ulls i amb els colzes damunt la taula i amb les mans al cap deixem-nos portar per aquesta dolcíssima música i deixem que l’Esperit de l’Amor ens penetri


Paraules del Papa Francesc:
L'aliança de Déu amb els homes és una història de misericòrdia