dijous, 22 de juliol del 2010

Revisió de curs de la Catequesi de Primera Comunió

La darrera reunió de catequesi de primera Comunió, i sota la presidència de Mn. Rafael, es va fer revisió de la feina feta durant aquest 2009/10. Després de la valoració i l’agraïment a les catequistes, es van presentar diverses propostes de millora per al proper curs, entre les quals cal destacar:

  • 1. Caminar cap a una catequesi més teologal i conceptual, no basada només en l’aprenentatge de valors sinó també en la memorització d’una mena de Catecisme d’unes 25-30 preguntes (que Mn. Serra elaborarà durant l’estiu). 

  • 2. Potenciar el contacte entre catequistes i pares.

  • 3. Preparar alguna sortida (a més de la ja habitual a Misericòrdia) fora de Reus. 

  • 4. Convidar les famílies que vinguin amb els nens i nenes a Missa.

  • 5. Continuar amb les campanyes habituals de recollida d’aliments segons les necessitats de Càritas.

  • 6. Continuar amb les Misses familiars (cada diumenge, en els temps litúrgics forts).

  • 7. Reunir tots els grups, a l’acabament de cada sessió i no a l’inici per tal de tenir alguns moments de pregària i cant amb tothom.

  • 8. Introduir algun grup o classe de suport (per als nens amb més dificultats).
La reunió es va acabar tot compartint un berenar amb coca i beguda, tot plegat amb la satisfacció del treball fet i amb el desig d’una eficaç proposta per al proper curs.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Pastoral de la salut

La vida de Jesús és un testimoniatge de la seva predilecció pels pobres, malalts i els qui estan o es senten sols, perquè malaltia i solitud són mancances que fan que uns i altres siguin depenents i necessitin un acompanyament. Jesús no va passar de llarg davant els malalts. S'apropava a ells doncs eren i continuen essent els seus predilectes. El seu exemple ens ensenyà que el malalt és prioritat en l’Església i, doncs, a la Parròquia. Per això la Pastoral de la Salut ens ajuda a reflexionar i comprendre el dia a dia d'aquestes persones. I, com a resposta, els membres de la Pastoral, amb la guia dels mossèns, visitem malalts, els acompanyem, els fem sentir que no estan sols i que els estimem, perquè malgrat passa el temps, no canvia la necessitat de sentir-se acompanyat i estimat.
Sense aquesta projecció enfora, a la Parròquia li faltaria un element important: el de situar e malalt al centre de la nostra predilecció i, sobretot, quan malaltia i sofriment es fan crònics es fa més necessària la companyia.
Aquest estar amb ells és una inversió de temps, un temps que altrament no és nostre perquè pertany a qui més el necessita.
Un altre servei pastoral que fa la Parròquia es portar periòdicament la Sagrada Comunió a les persones d'aquests col·lectius que així ho han demanat.
El grup de la Pastoral de la Salut està obert a qui vulgui donar part del seu temps.
Una reflexió final: Mentre el món llença a la brossa tot el que és vell, inservible, usat o antic, Déu recull el derrotat, el vell, el deteriorat.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Festa de la dedicació del temple parroquial

Diumenge, 20 de juny, varem celebrar la festa de la dedicació del temple en el seu 38é aniversari. Aquells llunyà dia l’arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol dedicà i consagrà aquesta església i l’altar, essent rector Mn. Josep Torres, tan estimat i recordat. Es culminava el llarg camí iniciat el 4 de novembre de 1979, quan es va posar la primera pedra del nou temple.
La celebració va començar amb l’entrada de Mn. Rafael Serra i Mn. Francesc Benet, precedits per tots els escolans, que portaven la Creu, l’encens i l’Evangeli.
Mn. Serra va recordar, només començar, les paraules de l’homilia del bisbe Josep: “tots els membres de la parròquia som pedres vives” i es va procedir -tal com és costum en la litúrgia- a la lectura de l’acta de la dedicació, que es consagrà amb la titulació de Crist Rei.
En l’homilia, Mn. Rafael va dir que la dedicació ha de ser la presa de consciència que tots nosaltres som temples del Déu vivent. Els creients som pedres vivificades pel do de l’Esperit Sant i el ciment que ens uneix ha de ser l’amor que ens hem de tenir els uns i els altres.
La celebració va comptar amb la presència de l’Escolania i Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang, dirigida per la Sílvia Virgili, que la va solemnitzar. A més, acabada l’Eucaristia, l’Escolania va obsequiar els assistents amb un petit concert en el que va interpretar cinc peces del seu repertori essent calorosament aplaudits.

dijous, 8 de juliol del 2010

Els bells sons de la Paraula

El diumenge que vam celebrar la dedicació del temple parroquial, vam gaudir de la companyia de la capella i l’escolania de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de la nostra ciutat. A tots ens va sorprendre de forma molt agradable el seu treball i la bellesa dels seus cants. Per això, us convido a reflexionar sobre el que és la música, el que significa per a nosaltres i la seva relació amb la Paraula revelada en l’Escriptura.
Us heu aturat a pensar en la música? No parlo d'una música determinada que recorda un episodi de la nostra vida especialment sentimental, sinó de la música, dels sons ordenats segons unes regles que ens són agradables. Què fa que l'ésser humà sigui capaç d'emocionar-se fins a extrems impensables sentint una música, un so? Quan estem nerviosos cantem, quan estem contents cantem, quan celebrem la nostra fe cantem, quan ens sentim buits... hi ha tants àmbits de la nostra vida que omplim de música!
Us heu fixat que és present en la nostra vida: tant en els moments importants com en el fer de cada dia? Ho podem intentar esbrinar d'una altra forma: Penseu durant una estona la nostra vida diària sense cap bri de música.

Diuen que l'inici de la música s'ha de situar en la prehistòria, quan l'ésser humà adquireix capacitats cognitives i comença a fixar-se en el cant dels ocells, en els sons de la natura i mira d'imitar-los amb la seva boca i les seves possibilitats. Més tard ho farà amb l'ajut dels instruments que ell mateix crearà...
La música era -i és, òbviament- part de la comunicació i es presenta abans que l’escriptura.
I ja que hem parlat de celebrar la nostra fe, no és un racó extremament musical i bell de la Història de la Salvació el llibre del Saltiri (els salms), una col·lecció de poemes per a ser cantats pel poble d'Israel. Són poemes escrits entre els anys 1.000 i 700 abans de Crist!! Fa 3.000 anys! Amb la idea de reconèixer Déu, la seva bondat i la seva misericòrdia, la seva intervenció en la història, l'elecció del poble...

L’Església de tots els temps ha estat un vas on es serveixen begudes musicals excelses. Les composicions musicals per honorar Déu, la musicalitat dels fragments de la Sagrada Escriptura feta per centenars de compositors, la profunditat dels sentiments que s’ajunten a la música, li atorga un espai preeminent a les nostres celebracions.
Potser no caldria dir-ho, però la Revelació de la Paraula de Déu, ja destil·la en ella mateixa una música celestial perquè s’adreça directament als nostres cors. Aleshores no hi ha possibilitat de cantar malament. Podrem desafinar, però el nostre cor mira cap a Déu. No deixem de cantar mai, no dimitim de participar a l’assemblea que canta el Senyor, no renunciem a afegir-nos a la comunitat que canta i lloa com ho feia el poble d’Israel, com ho feien els primers cristians, com ho ha fet l’Església, com ho han fet joves i grans de tots els temps.

També la nostra comunitat té com a expressió genuïna i actual, la lloança a Déu.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Entrevista a... Pere Caballé

P.- Com i quan prens contacte amb la nostra parròquia?
R.- L’any 1970 ens varem traslladar a viure al barri, i això va suposar que batejos, primeres comunions i celebracions ens portessin aquí; bé, era l’antiga església encara. Però des d’aleshores hi ha hagut una continuïtat ja que en aquell moment la Remei, la meva esposa, va començar també a fer de catequista. Hem crescut amb la parròquia.

P.- Ara el rector et crida a una nova responsabilitat, formant part del nou Consell econòmic?
R.- Cert. Suposo que per la meva professió de treballador de banca i per la meva situació actual de jubilat, ara se'm presenta aquesta possibilitat que he acceptat de molt bon grat.

P.- En la situació actual de crisi aquesta serà una feina important?
R.- Clar, tot i que sempre diem que els números són freds, i degut a que a la parròquia s’han de fer millores que representen uns costos i un control sobre les despeses. Per això crec que necessitem opinions i persones per fer això, i aquesta feina la farà aquest consell que el formem tres persones. Les despeses són més altes i, apart de les campanyes tradicionals, en si el que és les despeses fixes de la parròquia són importants i això s’ha de tenir en compte i pensar en els feligresos i augmentar més el control.

P.- Què diries a la feligresia sobre com implicar-se en l’economia de la parròquia?
R.- En la situació actual, per a nosaltres el més important és tenir els ingressos compromesos. Els qui venim a l’Església hem de comprometre’ns en el seu manteniment, per això el més adient seria fer una subscripció periòdica estable. Això és molt important.

P.- També haureu de vetllar per les obres en aquest Consell?
R.- És veritat, el mandat de l’Assemblea de fer les obres precisarà d’una administració concreta, d’estudi de les fórmules més adients per poder tenir els diners, de la forma de pagar-les, de les possibilitats i tot això és el que haurem de fer nosaltres.

P.- Passem a un terreny més personal. No és el millor moment per a pertànyer a una comunitat de fe?
R.- Observo que hi ha una fe adormida, que ha fet que siguem els que som. La fe adormida fa que el jovent s’allunyi. Però això no vol dir en cap moment que ens desanimem, ni distreure’ns. Encara que els aires, des de fora, no ens son favorables: el que cal potser és no desanimar-se i tenir confiança i seguir donant exemple amb les nostres vides, amb esforç i donant cada dia exemple. Hi han hagut molts alts i baixos en la història de l’Església. Però qui diu que en uns anys hi hagi un nou canvi.

P.- I el canvi ha de venir precedit d’una nova espiritualitat?
R.- Avui tot és molt materialista i ens ha fet distreure a tots de la vessant espiritual. Fa falta quelcom més que els números. Crec que es necessari que es facin trobades i celebracions. Però sobretot no ens desanimem, fem coses. M’agrada dir també que en aquest vigor que han de tenir les comunitats també hi influeix la qualitat dels pastors.
També voldria dir que necessitaríem que la parròquia oferís coses, que encapçalés la renovació. Els que som hem de continuar i fer-ho millor, ser més receptius i ser més participatius. Sobretot, no hem de caure en el desànim.

dijous, 1 de juliol del 2010

Temps per a descansar

Ja estem a l’estiu! Una estació de l’any que a tots ens agrada i alegra. Gaudim de llargues hores de sol que ens il·lumina i escalfa. A les nits podem contemplar el cel atapeït d’aquests petits llumeners, que veuen les nostres pupil·les, i ens apropen a l’Infinit.
Ara cal descansar i relaxar-nos, és el moment idoni de canviar el ritme, massa accelerat, de la nostra vida i asserenar el nostre esperit.
L’estiu serà molt diferent per a alguns de nosaltres. Hi haurà qui podrà viatjar, conèixer noves cultures i noves persones, visitar monuments, museus, catedrals, on admirant la mà de l’home, també els portarà a pensar en el Déu Creador que ha donat una intel·ligència prodigiosa a la persona. D’altres admiraran l’horitzó del mar blau i escoltant la remor de les suaus onades també s’aproparan a Déu.
Aquells que vagin a la muntanya podran contemplar la verdor amb un colorit tant diferent dels arbres, els pins, els desmais, les pollancres, els arbustos... escoltar el suau soroll del rierol que s’escola muntanya avall, el xiuxiueig dels ocells que de matinada ja els despertaran, també hi sabran trobar a Déu.
Però hi haurà qui passarà el temps al llit, en una cadira de rodes o amb unes crosses. Malgrat aquestes limitacions, també han de descobrir aquest Déu entranyable que ens estima i sempre vetlla per nosaltres.
Així, enmig d’aquest divers ventall de possibilitats, aprofitem el temps per dedicar més estones a la pregària, al silenci a la reflexió, a la lectura... tot ens ajudarà a canviar les nostres actituds, algunes negatives i esponjar el nostre cor per saber estimar i mirar amb ulls d’amor i comprensió a tothom. Deixem-nos portar per la força de l’Esperit, el seu alè ens ajudarà a tenir les oïdes ben obertes per escoltar-lo i seguir escampant la Bona Nova que el Mestre ens ensenyà.

Ànim! Visquem aquest estiu amb joia, il·lusió, entusiasme, serenor, alegria, allà on estem, encara que sigui per alguns un llit i tinguin el cos adolorit per tant sofriment.