dimecres, 27 de febrer del 2013

La barca de l’Església no és nostra, és de Crist.

El Sant Pare, en el penúltim dia del seu pontificat, ha obert el seu cor en la gran, multitudinària i última audiència general a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. I una vegada més ens hem adonat del gran creient que és i del molt que ens ha estimat. El Papa ha deixat amb les seves paraules com una mena de Testament espiritual i ha donat les gràcies a tots els fidels. Com si retornés l’abraçada que l’Església li fa a la mateixa Església. Com un dir: «Gràcies per tot l’afecte que m’heu donat».


I, plens d'estupor, hem contemplat el Misteri de l’Església, aplegada per la força de l’Esperit de Déu. Un Esperit que la renova sempre, que fa que l’Església sigui un arbre que rebrota sempre. Una Església en la qual mai ningú pot dir: l’últim que tanqui la porta! no, l’Església sempre té la porta oberta a Crist i d'Ell rep la vida. I això fa que sempre tingui futur, més enllà d'ella, malgrat ella. Un futur que Jesucrist li regala.

I el Sant Pare ens ha dit una i altra vegada que les arrels de l’Església són al cel, no a la terra. Del cel viu. I vers aquest cel, que és Déu mateix, peregrina. Mirant el Papa, Bisbe de Roma, successor de l’Apòstol Pere i signe de la unitat de tota l’Església diem humilment les paraules de Jesús «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». I el Papa Benet es submergirà en el silenci de la pregària, gairebé a l’escola dels monjos, i serà el primer de retre obediència al Papa nou, del qual només, ara per ara, el Senyor en sap el nom.

Siguem comprensius amb l’opinió dels mitjans de comunicació quan fan crònica de la vida de l’Església aquests dies. Molt sovint els manca la clau d'interpretació que és la fe. Sense la fe no es pot comprendre que l’Església no és una institució només humana i que el poder dins de l’Església és sempre un servei humil. Com que el que ha fet el venerat Papa Benet.

Adéu, estimat Papa, hem rebut la teva darrera benedicció, ens has comunicat l’alegria de creure en Jesucrist i sentir-nos fills de la Mare Església, en la fe de la qual volem viure i morir. Ara només cal pregar que l’Església sigui digne dels dons que el Senyor li ha confiat.

dijous, 21 de febrer del 2013

I si vivim, per a Ell vivim...


Aquests dies de Quaresma, a la Parròquia estem cantant un himne molt maco. Aquí us deixem tota la lletra, perquè la pugueu llegir i meditar-la.

I si vivim, per a Ell vivim,
i si morim, per a Ell morim.
Tant si vivim com si morim
som del Senyor, som del Senyor.

Si el gra de blat mai no s’enterra,
si no s’enterra mai no fruitarà,
però si s’enterra fruit abundant donarà,
un fruit de vida que no morirà.

Ens cal morir per a donar fruit,
a les mans teves el meu esperit.
Ens cal morir per a donar fruit,
a les mans teves el meu esperit.


Aquí podem sentir l'himne interpretat en anglès. L'idioma no hi fa res, no importa, tanquem els ulls, escoltem la música i recordem els versos llegits.

dissabte, 16 de febrer del 2013

Escola de Pregària (2a. Lliçó)

Crist ho és tot per a nosaltres,

En Crist vivim, morirem i ressuscitarem. Crist ho és tot pels cristians. Aquesta és la primera veritat cristiana, ja que ser cristià no és una ideologia, sinó la relació personal i íntima amb Jesús, el Senyor. La pregària és entrar en aquest diàleg interior amb Jesús. No cal fer cap cosa estranya, només cal entrar dins nostre i sentir la mirada del QUI ENS VEU, ENS CONEIX i ENS ESTIMA.


Es com una rosella oberta al vent i al sol, fragilíssima. Una rosella que floreix en el temps que ha de florir i estima en el temps que toca d'estimar, de manera gratuïta, sense preguntar-se per què.

Cal aprendre a pregar sense finalitat i interès, simplement per la joia d'estar davant del Déu Vivent i de la Llum més pura. Per això cal el silenci del cor i el silenci interior i exterior. No judicar res, ni a nosaltres mateixos. Déu ho sap tot i ho perdona tot. Crist és aquí, dins meu. Com una presència amorosa que ens acompanya sempre i que la pregària desvetlla el seu record. Però cal la fidelitat i una voluntat de donar un temps cada dia al Senyor (per breu que sigui). Cal trobar aquest espai en que no fem res, només estem davant del Senyor (encara que siguin set minuts). I habitualment els matins i les nits són els moments de les grans confidències amb el Crist. Si un és fidel, això sí cada dia, poc a poc el Crist troba lloc dins del cor i esdevé com una font d'aigua que corre per les nostres existències i les renova. Com un riu de gràcia que poc a poc omple els records ferits de la memòria, les persones que estimem, el passat, i el present. L’afectivitat, la quotidianitat. Tot. Deixa’t prendre per Crist i trobaràs la pau.

Si el Crist ho és tot per a nosaltres ¿és que podem regatejar-li un temps cada dia? Un temps en què estem amb el Senyor. La Vida eterna ja ha pres possessió de nosaltres. La pregària és un exercici de la fe.

Un consell pràctic: trobar el temps de silenci i, segons la paraula de Jesús, (Cf. Mt 6:6) asseure’s i humilment tancar els ulls, havent fet el senyal de la creu i dir: «Oh Crist vós sou el meu Senyor i el meu Redemptor et dono la meva vida, dóna’m el teu amor» i deixar que l’Esperit ens porti i, després d'un temps, no importa la llargària, importa la intensitat, dir lentament el Pare nostre i la salutació a Maria. Si hi sou fidels us asseguro que algun dia, quan el Senyor disposi, notareu d'una manera molt viva la presència del Crist, els sants l’han experimentat tant viva que fins i tot han plorat de goig. Però sobretot importa la fidelitat de cada dia.

Ningú pot ensenyar a pregar a un altre. Només el Crist és el mestre de la pregària. Deixem que Ell ens ensenyi. Cadascú té la seva història amb Déu, perquè cada existència nostra Ell la porta escrita al palmell de la seva mà. Al capdavall què costa?

"En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà." (Mt. 6:6)

Us deixem amb aquest cant de l’Església Ortodoxa romanesa. La Veu del Diaca és preciosa. És un cant monòton però que conté un punt de joia. És l’himne ACATIST en el qual es canta la lloança a Déu per la Creació. L’original és llarguíssim, això només és un fragment. No entenem la lletra, però sí l’esperit.


dimarts, 12 de febrer del 2013

Adéu, estimat Papa Benet!


Adéu, estimat Papa, gràcies pel teu servei a l’Església! El dia 28 de febrer, a les vuit del vespre, tornaràs a ser el bisbe Josep Lluís Ratzinger, i romandràs com a bisbe emèrit de la diòcesi de Roma. I l’Església, amb esperança i molta pregària, esperarà que el Col·legi cardenalici, amb la guia del Sant Esperit, elegeixi un nou successor de Pere per presidir la comunió de l’Església Universal.

Només el Papa Benet coneix les raons de la seva abdicació i només per amor a l’Església ha deixat el ministeri petrí. Qui no comprèn que a un home de vuitanta-cinc anys se li faci onerós el govern de l’Església universal? El Papa Benet és prou humil i savi per a prendre aquesta decisió inusitada en l’Església. El ministeri en l’Església sempre és més gran que les persones que l’exerceixen i el Sant Pare ja ha patit tot el que havia de patir, ha conegut el misteri de Getsemaní i ara s’endinsarà en el silenci per esperar la glòria del Senyor. Trobarem a faltar la solidesa del seu ensenyament, la intuïció teològica d’allò que és essencial en l’Església i la serenitat i la fermesa amb què ha governat l’Església de Déu. No han estat fàcils les qüestions que hagut de resoldre i orientar.

De petit ja tenia la mateixa mirada intel·ligent i bondadosa.

Des del començament no ha deixat de ser allò que ell va proclamar el dia de la seva elecció. «Sóc simplement un humil treballador de la vinya del Senyor». Ara ell se submergirà en el silenci i es dedicarà a allò que li plau més l’estudi de l’Escriptura i la Teologia, tocar el piano. Tot el seu cor serà pregària viva per l’Església. Nosaltres només podem donar gràcies al Senyor pel do del seu ministeri i desitjar-li una ancianitat plena de pau.

El Papa tocant el piano. La música és una de les seves passions,
sobre tot la de Mozart.
Ara tindrà més temps per practicar aquesta afició.

El Papa amb el seu germà, que també és sacerdot i un gran músic,
resant el Breviari.
El Papa llegeix la pregària perquè el seu germà, més gran que ell,
gairebé ha perdut la visió.

La història de l’Església judicarà aquest Papa com un home savi, ferm i humil. Sobretot humil. Ha estat un bon servidor de l’Església i se n’ha anat amb senzillesa de cor, com ho faria qualsevol rector, donant les gràcies als qui l’han ajudat, demanant perdó pels seus defectes i encomanant al Pastor Suprem de l’Església, que és el Crist, i a la intercessió de la Mare de Déu, aquesta nova etapa de la història de l’Església. Certament crucial.

Sí, el Papa ha renunciat, però l’Església durarà sempre fins que el Senyor torni i les forces del mal no la podran vèncer. Ni les de dins ni les de fora.

Amb afecte i molta emoció recordem les Jornades Mundials de la Joventut presidides pel Papa l’estiu de l’any 2011. No us estranyeu si us venen llàgrimes als ulls, és realment impressionant.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Llevem l'àncora!


Als pares de l’Església els agradava de predicar, per Quaresma, que l’Església, a manera de vaixell, es posava a navegar fins arribar al port de la Pasqua.

El vaixell només navegarà si el Sant Esperit l’infla el velam. No naveguem sols, Jesús és a la barca amb nosaltres; és el timoner i el patró.

Desitgem-nos els uns als altres bona navegació. Salpem i que les onades no ens facin por, ni tampoc les nits ni els vents contraris.

Tres consignes pels navegants: En primer lloc l’alegria de viure la llibertat dels Fills de Déu; en segon lloc la convicció de que el Port hi és i que hi arribarem i, la tercera, que estimem i practiquem la justícia.

Pel camí del mar lloem Déu i saludem els qui ja han arribat a Port, entre ells, Santa Maria i tants germans que hem estimat. I, no oblideu, portem sempre amb nosaltres l’àncora de l’Esperança.

dijous, 7 de febrer del 2013

Programa de Quaresma


- Dia 13, Dimecres de Cendra, missa a les 12 a la Parròquia i, a les 8 del vespre, a la Prioral de Sant Pere, tal com es costum.

- Cada diumenge, exposició del Santíssim Sagrament amb el cant de Vespres a les 7 de la tarda.

- Cada divendres, a les 7 pregària del Via Crucis.

- El diumenge, dia 10 de març, sortida parroquial per assistir a la Passió d’Esparraguera. Serà un dia esplèndid. Anem a veure la Passió com si assistíssim a una catequesi.

- Durant la Quaresma s’organitzaran dues conferències parroquials que seran oportunament anunciades.

- Us recordem que, tant el Dimecres de Cendra com el Divendres Sant, són dies de dejuni i abstinència i que tots els divendres de quaresma són dies d'abstinència. Aquestes pràctiques són signe de solidaritat amb els pobres segons la tradició de l’Església, cosa que avui té molt de sentit, donat els temps difícils que estem vivint.


dimecres, 6 de febrer del 2013

Déu és llum i m'omple el cor


“Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” Jn 8, 12

dissabte, 2 de febrer del 2013

Els meus ulls han vist el Salvador


Avui celebrem la Festa de la Llum, com un preludi de la Pasqua! En el trobament de l’ancià Simeó i la família de Natzaret –en la presentació de l’infant Jesús- es troben l’antic i el nou testament. La humanitat en les tenebres i la Llum! La terra i el cel! I la pregària de l’ancià Simeó és la pregària de tota la humanitat! Els meus ulls han vist el Salvador del món. Imaginem-nos per un moment que no haguéssim conegut aquesta llum, que visquéssim i moríssim sense conèixer aquesta Llum.

La Llum, que és Crist, irromp en el nostre món. Una Llum que, sense disminuir, es difon en el cor de molts. És la llum de la fe, de la gràcia i de la glòria. Que la llum de Crist ho il•lumini tot! No extingim mai la llum de la fe dins dels nostres cors. Mantinguem-la abrandada i joiosa per la pregària de cada dia.

El dia del nostre baptisme va ressonar la paraula creadora de la llum: «Que es faci la llum». Que sigui la Llum per tu, entra en el Regne de la Llum. És el món de Déu, infinit. Des d’aleshores el Crist ens porta de la mà fins a la plenitud de la Llum. Sí, en aquest món on es desencadenen totes les forces de la tenebra, com és tota mentida i corrupció, tota injustícia, tota violència inútil... la Llum que és Crist ens fa veure més lluny i més clar!


En Vós, Senyor, hi ha la Llum i veiem la llum en la vostra llum

divendres, 1 de febrer del 2013

Tan petit que és un gra de mostassa... i tant com creix!!



"Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques" (Mt. 13,31-32)