dimarts, 12 de febrer de 2013

Adéu, estimat Papa Benet!


Adéu, estimat Papa, gràcies pel teu servei a l’Església! El dia 28 de febrer, a les vuit del vespre, tornaràs a ser el bisbe Josep Lluís Ratzinger, i romandràs com a bisbe emèrit de la diòcesi de Roma. I l’Església, amb esperança i molta pregària, esperarà que el Col·legi cardenalici, amb la guia del Sant Esperit, elegeixi un nou successor de Pere per presidir la comunió de l’Església Universal.

Només el Papa Benet coneix les raons de la seva abdicació i només per amor a l’Església ha deixat el ministeri petrí. Qui no comprèn que a un home de vuitanta-cinc anys se li faci onerós el govern de l’Església universal? El Papa Benet és prou humil i savi per a prendre aquesta decisió inusitada en l’Església. El ministeri en l’Església sempre és més gran que les persones que l’exerceixen i el Sant Pare ja ha patit tot el que havia de patir, ha conegut el misteri de Getsemaní i ara s’endinsarà en el silenci per esperar la glòria del Senyor. Trobarem a faltar la solidesa del seu ensenyament, la intuïció teològica d’allò que és essencial en l’Església i la serenitat i la fermesa amb què ha governat l’Església de Déu. No han estat fàcils les qüestions que hagut de resoldre i orientar.

De petit ja tenia la mateixa mirada intel·ligent i bondadosa.

Des del començament no ha deixat de ser allò que ell va proclamar el dia de la seva elecció. «Sóc simplement un humil treballador de la vinya del Senyor». Ara ell se submergirà en el silenci i es dedicarà a allò que li plau més l’estudi de l’Escriptura i la Teologia, tocar el piano. Tot el seu cor serà pregària viva per l’Església. Nosaltres només podem donar gràcies al Senyor pel do del seu ministeri i desitjar-li una ancianitat plena de pau.

El Papa tocant el piano. La música és una de les seves passions,
sobre tot la de Mozart.
Ara tindrà més temps per practicar aquesta afició.

El Papa amb el seu germà, que també és sacerdot i un gran músic,
resant el Breviari.
El Papa llegeix la pregària perquè el seu germà, més gran que ell,
gairebé ha perdut la visió.

La història de l’Església judicarà aquest Papa com un home savi, ferm i humil. Sobretot humil. Ha estat un bon servidor de l’Església i se n’ha anat amb senzillesa de cor, com ho faria qualsevol rector, donant les gràcies als qui l’han ajudat, demanant perdó pels seus defectes i encomanant al Pastor Suprem de l’Església, que és el Crist, i a la intercessió de la Mare de Déu, aquesta nova etapa de la història de l’Església. Certament crucial.

Sí, el Papa ha renunciat, però l’Església durarà sempre fins que el Senyor torni i les forces del mal no la podran vèncer. Ni les de dins ni les de fora.

Amb afecte i molta emoció recordem les Jornades Mundials de la Joventut presidides pel Papa l’estiu de l’any 2011. No us estranyeu si us venen llàgrimes als ulls, és realment impressionant.