Arran de la pandèmia pel coronavirus Covid-19, per poder protegir la salut de tots, es van suspendre moltes activitats, una d'elles va ser la Catequesi. Els nens i nenes han entès molt bé què és això d'estar "confinats" a casa, s'estan portant de meravella, fins i tot, han rebut per Internet activitats per part de les escoles, per poder tirar endavant el Curs. Des de la Catequesi també els hi hem enviat alguns materials, dibuixos per fer, pregàries per recordar, reflexions... Per Diumenge de Rams vàrem fer una Palma de cartolina!! I els van quedar xulíssimes!! Durant tota la Setmana Santa hem vist el què recordem cada dia, Dijous Sant, Divendres Sant... i ara, per celebrar la Pasqua, hem pintat uns ous de colors!!
Elsa Fernández Martín
Paula Fernández Martín
Pere Sentís Vives
Carlota Rincón Macaya
Víctor Miquel Carmona
Núria Miquel Carmona
Marc, Montse i Enric Cardús Caballer
Nico Serrano Araus
Berta Serrano Araus
Eva Jacob García
Artur Jacob García
Oi que són tots maquíssims? Encara hi sou a temps... si n'envieu més, més que en publicarem!! Gràcies a tots, artistes!!
Crist ha resuscitat! ¡Cristo ha resucitado! Χριστός Ανέστη Cristos a înviat Христос воскрес Хрыстос уваскрос
Le Christ est ressuscité Christus ist auferstanden Christ is risen
கிறிஸ்து உயிர்த்தெழுந்தார்
Quan a l’arquebisbe de París, el dia
mateix de l’incendi de Notre Dame, li van preguntar quina era per ell la joia
més important de la Catedral, va respondre: Un
tros de Pa (un morceau du pain) que és el Cos de Crist. L’Eucaristia és
sagrament de Presència del Senyor; si Crist no hagués ressuscitat seria vana la
predicació de l’Església i vana de la fe (1 Co 15:14), tampoc tindríem el Sagrament de la Presència. És el
sagrament de la comunió que ens endinsa en la comunió del Pare i del Fill en
l’Esperit Sant, en el qual viu l’Església. Amb Crist ressuscitat tot és
possible, tot es pot reconstruir, tot són nous començaments. Se salva
l’esperança!
Ell és la nostra alegria! Adonem-nos que
l’alegria de la Pasqua no és fruit dels esdeveniments de la passió i de la mort
del Fill, No ve del silenci del sepulcre, ni de l’abandó dels deixebles, tampoc
de l’abandó del Fill i la seva mort. Tot això no pot causar alegria. L’alegria
de la Pasqua és nova, és un do de Déu, es fa present en els cors des de l’alba
del primer dia. Un dia que és també últim, (no té un dia després), és perenne i
etern. És el Dia que ha fet el Senyor (Dies
qui fecit Dominus). Una alegria inesperada i sorprenent. La veritable
alegria sense causa precedent que Lluc formula amb la bella expressió: De tanta alegria no s’ho podien creure! (Lc
24:13ss).
Quan sentim l’anunci angèlic, el cèlebre
passiu diví en aorist: Ha ressuscitat,
no és aquí. S’ha d’interpretar com quan anem a visitar a
algú i ens diuen “Ara aquí no hi és”. Però, que no sigui allí, no vol dir que no és. La resurrecció és un misteri íntim
entre el Pare i el Fill (Només vós sabeu l’hora, canta el Pregó Pasqual), però
nogensmenys els fruits de la resurrecció del Senyor són patents. Els primers
fruits són l’alegria i la pau. En la tradició monàstica abans de començar les
Laudes, els germans quan arribaven el cor s’abraçaven i es felicitaven la Pasqua amb les paraules: Crist ha ressuscitat i es responia: Veritablement ha ressuscitat. Les Laudes
del matí de Pasqua són molt importants: és la segona celebració litúrgica del
Temps Pasqual, després de la Vetlla. Els qui la poden celebrar en comunitat ho
han de fer amb goig, és l’hora en què les dones van trobar el sepulcre buit i quan
arribaren, s’adonaren que el sol ja havia
sortit (Mc 15,2 ). El Sol que és Ell: Joiosa Llum santa d’un dia sense
posta.
Acollim en el moment present de la vida
de l’Església, del món, de Catalunya, l’anunci de la Resurrecció com un regal
immens de goig. És una alegria que no ve nosaltres, de res que sigui nostre, ve
del cel, gratis. Sí, Crist està amb el Pare, ens ha donat l’Esperit, ens
convoca com Església, ens perdona els pecats i ens dóna un cor nou, treu de
nosaltres el cor de pedra, ens dóna un cor de carn, sensible als qui sofreixen,
i ens ha fet el do de la dolcesa de la pregària! La pregària és un do del
Senyor glorificat. El Sant Esperit del cel és el mateix que hi ha a la terra i als
nostres cors (Rm 5:5). És en aquest Esperit que exultem de goig, allargassada
durant tota la cinquantena pasqual, fins a la Pentecosta, pletòrica dels fruits
de l’Esperit Sant. Felicitem-nos, amics, amb el goig de la Pasqua, pel qual tot
el món exulta. La resurrecció de Crist és una realitat vivent i indivisa. No
depèn de nosaltres, ni de la nostra fe, roman per sempre en ella mateixa.
Rebem-la com l’alegria més íntima i la que ens fa més feliços aquí a la terra.
És una alegria per la qual els fills de Déu exulten per tota la terra. Ran del sepulcre, diu l’himne, els àngels criden a festa triomfant.
14 d'abril.- DIUMENGE DE RAMS - Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre. - Missa de 10 del matí. - Missa de 12 del migdia (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues abans de la missa) - Missa 2/4 de 9 del vespre 15 d'abril.- DILLUNS SANT - 2/4 d'11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona. - 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia. 16 d'abril.- DIMARTS SANT - 10 del matí, missa a la Parròquia. - 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA. 17 d'abril.- DIMECRES SANT - 10 del matí, missa a la Parròquia. - 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA A LA PRIORAL. 18 d'abril.- DIJOUS SANT - 2/4 de 9 del vespre.- MISSA DEL SANT SOPAR DEL SENYOR. -11 de la nit.- HORA SANTA - A les 2 de la matinada es tancarà la Parròquia. 19 d'abril.- DIVENDRES SANT -2/4 de 10 del matí.- Laudes - 10 del matí.- Via Crucis. - 2/4 de 6 de la tarda.- CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR. (La col·lecta és per Terra Santa) A les 10 de la nit del dissabte, 20 d'abril.- VETLLA PASQUAL 21 d'abril.- PASQUA DE RESURRECCIÓ - 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa - 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne EL DIUMENGE DE PASQUA AL VESPRE NO HI HA MISSA.
Tota l’Església canta amb joia immensa l’antífona mariana Pasqual: Regina caeli laetare. Quan el canto a la Parròquia penso amb mils de parròquies a tot el món, monestirs, catedrals, seminaris que la canten durant la festa de cinquanta dies que és la Pasqua. És com una respiració, com un crit de joia, com el naixement d’un infant: Es un dir: «Mare, ha ressuscitat» I viu per sempre. Està en nosaltres. L’aire surt del pulmó per fer la nota precisa: resurrexit.
Maria és la primera d’alegrar-se de la resurrecció del seu Fill. I el cant de l’església és una felicitació. En gregorià té dues melodies, la simple I la solemne. També és definitiva la versió de Mozart. Cantem-la a cor ple en aquesta Pasqua: La resurrecció de Crist és l’alegria més gran de l’Església, també del cor de la Mare de Déu. Posem tres versions de la Regina Caeli
Una Pasqua divina avui se’ns ha revelat. Pasqua nova i santa. Pasqua solemníssima de Crist! Pasqua immaculada i gran. Pasqua dels creients. Pasqua que obre les portes del Paradís. Pasqua que santifica a tots els cristians. Pasqua dolcíssima, Pasqua del Senyor. Pasqua! Una Pasqua santíssima ens ha estat donada! És Pasqua: celebrem-la. Abracem-nos mútuament. Vós, oh Crist sou la nostra Pasqua que destruïu tota tristesa, El Crist Jesús resplendent i gloriós ha ressuscitat.
Estikiràs de Pasqua de la Litúrgia Bizantina
Bona i santa Pasqua a tots els lectors i seguidors del Blog de Crist Rei de Reis,
que Crist visqui en els vostres cors i sigueu testimonis de la seva resurrecció.
Fem un petit parèntesi en les nostres visites espirituals a la Mare de Déu en les seves diferents advocacions per les que es coneguda a diverses localitats del nostre país per poder llegir un magnífic article sobre la Pasqua, escrit per Mn. Rafael i publicat a Catalunya Cristiana.
Totes les santes Esglésies celebren a tot el món la cinquantena de la Pasqua, és una praxi ecumènica i universal i patrimoni de l’Església encara indivisa. Celebrem el «gran dia» de cinquanta dies, les set setmanes i el múltiple de cinc que indica plenitud. Per tot arreu ressona el triple al·leluia. El primer perquè lloem el Senyor, el segon perquè, si el lloem poc, el lloem encara més i el tercer perquè el lloem amb entusiasme. Tots participen de l’alegria universal: «Per això ple de la gran alegria de la Pasqua tot el món exulta», que canta el Prefaci. És una alegria que el Senyor ens ha donat que ve de saber que el Senyor ens estima, amb l’amor que el Pare li té: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor » (Jn 15:9). Tenir notícia que el Senyor ens estima amb el mateix amor que el Pare li té és quelcom abismal.
En aquests cinquanta dies, tant els neòfits com els fidels, tenen dret a participar de la santa mistagògia. Aquesta paraula que és inusual a les nostres comunitats, hauria de ser comuna i familiar, com ho és la paraula «catequesi» i d’altres. La mistagògia és anar pel camí que porta cap a dins del misteri. La catequesi mistagògica no és per aprendre res, sinó per assaborir molt. Per la predicació, la pregària i la lectio divina és penetrar (més i més) en el que som com a creients. Crist és allò que m’ha passat a mi, el Qui he conegut, el Qui estimo, perquè és també el Qui em coneix i el qui m’estima. Quan conèixer el Crist és «el que m’ha passat» la pregària brolla sola, també el desig d’estimar i d’unir-me a la comunitat Església. I estar content que sigui així i donar-ne amb senzillesa gràcies a Déu.
És un ensenyament des de l’experiència i vivència de cada creient i de cada Església. L'Esperit Sant és el gran mistagog diví, el qui ens fa entrar en el món de Déu. És descobrir la meravella de què hem estat batejats en la mort i en la resurrecció de Crist i que vivim, en la temporalitat de la vida present, la Vida de Déu. És descobrir amb admiració de què hem estat ungits per l’Esperit Sant, que ens dóna el coneixement de les coses de Déu, ens fa apòstols i ens dóna una mirada de tendresa vers la humanitat i una passió pels qui sofreixen. Es descobrir (més i més) què significa participar del banquet eucarístic, ja que qui s’uneix al Senyor esdevé un sol esperit en Ell (1Co 6:17). La mistagògia ve de la predicació al ritme de les lectures dels diumenges de Pasqua, que ens situen no al llindar del Misteri de Crist, sinó en el cor. Les lectures dels diumenges de Pasqua són bresques del mel. Si volem créixer en nombre hem de créixer en qualitat. És una llei molt cristiana. Si no hi ha qualitat de vida cristiana, l’Església no pot evangelitzar res. Quin amor de Crist hem d’anunciar si nosaltres no n’hem fet carn de la nostra carn i vida de la nostra vida? La qualitat de la vida cristiana ve de la vida de la gràcia, només de la gràcia, del Foc inconsumible que ens és donat per la Pentecosta.
Si durant la Quaresma sentíem els planys d’Adam davant de les portes del paradís tancat i perdut, per Pasqua sentim els crits de la seva alegria, pel paradís obert i retrobat. L’Església se sent en els cinquanta dies, sense disminució de goig, agraïda i radiant de tanta llum i resplendor, com una núvia estimada, santificada per la Sang de l’Anyell, convidada al banquet del Regne i plena de gràcia.
El paradís ha estat obert i l’arbre de la vida s’ha manifestat en la creu del Senyor, allí com un aiguaneix brolla incessant la vida. Durant la cinquantena la litúrgia sent com un atractiu per la primera Església, s’hi vol reflectir. Es així que llegeix el Llibre dels Fets, un llibre inacabat perquè cada comunitat haurà d’escriure un capítol del llibre dels apòstols fins que el Senyor torni. En el primer dels anomenats sumaris de la vida de la primera comunitat (que llegíem el diumenge de l’Octava) hi ha com una mena de passivitat dels primers creients. Què feien? Eren constants en l’ensenyament dels apòstols, compartien els béns i participaven de la pregària i de la fracció del Pa. I vivien una existència pasqual, això és, joiosa, humil, donada (amb alegria i senzillesa de cor). La resta ho feia el Senyor: «Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats»
És Ell que fa créixer el seu poble per l’amor difusiu de l’Esperit Sant. Quan una parròquia viu del riu de l’aigua de la vida, que neix als peus de la creu de Jesús, aquesta es renova i els creients veuen les meravelles de Déu que no para d’atreure cap a sí a molts. La comunitat creix des de dins, des de la gràcia i ha vençut a la temptació de quedar-se en els mètodes i institucions (encara que siguin pastorals) i no anar cap a Déu. L’Església és una comunitat de lloança i ningú pot lloar el Senyor sense alegria ni sense la gràcia de l’Esperit Sant. Jesús és el Senyor, el Kýrios, deixem que el Senyor faci conèixer la força poderosa i eficaç de la seva resurrecció (Ef 1:19). Realment és Pasqua florida. Totes les flors, belles i precioses que s’esbatanen en honor de la resurrecció del Senyor.
L’Evangeli de Mateu de la Resurrecció és encantador. Els Evangelis de Pasqua són els més grans, realment fonamentals, tots els Evangelis de l’any tenen sentit per l’anunci de la Resurrecció, però els de Pasqua són realment la plenitud de l’anunci evangèlic. No hi ha nova més gran que la Resurrecció de Crist.
Passada la festa, quan l’alba encara havia de despuntar, en el crepuscle impressionant del matí de Pasqua, les dues dones, Maria i l’altra Maria, es lleven i se’n van al sepulcre, tallat a la roca. Hi ha una teofania: «L’àngel del Senyor, baixat del cel», que havia fet rodolar la pedra del sepulcre i l’àngel s’hi havia assegut, entronitzat damunt la pedra del sepulcre, a manera d’entronització. El terratrèmol, el segon després del Divendres Sant, estremeix la terra. I l’àngel «resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la meu». Qui és aquest àngel del Senyor, sinó el Senyor mateix, vencedor de la mort? La tradició més antiga de l’Església de Jerusalem, que conservà els records més antics dels primers dies, anomenava a aquest àngel amb el nom arameu de Mi-ka-el, que vol dir: «Qui com Déu?». Com Déu només ho és el Fill, que com el dia de la seva transfiguració apareix en la seva glòria, resplendent amb la fulgència d’un llamp i amb vestits blancs com la neu. Els guardes se sobresalten i queden com morts per l’esglai. El missatger anuncia la resurrecció.
És la divina tendresa de Déu que sap que les persones davant la manifestació del sobrenatural s’omplen de por que els diu: «No tingueu por, sé que busqueu Jesús, el crucificat». Doncs bé: Aquest ni hi és aquí, ha ressuscitat tal com ho havia predit. Com devia ressonar això en el cor de les dones? De manera incisiva i quasi increïble (ho esperaven tot menys això). No és aquí i no hi serà mai més. Aquest sepulcre està destinat a ser buit per sempre. «Veniu a veure ell on havia estat posat» i «aneu de seguida» a dir als deixebles que «ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea». És a dir, quan arribin a Galilea ja li trobaran, i la història que va començar allí, encara no ha acabat, continua i torna a començar. Però elles no caldrà que vagin a Galilea per veure el Senyor (el seu amor a Jesús era massa gran per esperar, elles que esdevenien com la enamorada del llibre dels Càntics que de nit havia sortit per trobar l’amor de la seva vida), el trobaran en el camí. Un camí que fan «amb por, però amb una gran alegria» i corrents (sento el batec del seu cor) per anunciar als deixebles la nova més gran i inesperada.
Mentre corrien pel corriol que pujava a la ciutat, Jesús els sortí al pas i les saluda, dient-los: Shalom, Déu vos guard. Primer l’àngel (el Senyor mateix no recognoscible en la seva glòria i ara, en figura corporal, (ell mateix, amb la seva veu, el crucificat) i, naturalment, les dones «se li acostaren, se li abraçaren els peus i l’adoraren». Prosternades davant del Fill de Déu, que s’apareix als homes «com el sol d’un dia serè». ¿Què donaríem per saber amb quina figura van veure el Senyor? Què podien fer sinó caure als seus peus, com li podien mirar els ulls? Jesús els dóna una missió: «Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran». S’acompleix així el salm 21 que Jesús havia començat a pregar a la creu quan el verset 23 es diu: «Anunciaré als meus germans el vostre nom». Els deixebles que havien fugit no tant sols no són rebutjats sinó que els anomena per primera vegada i meravellosament «els meus germans». Nosaltres som d’aquesta descendència, d’aquests germans que reben l’anunci de la resurrecció i talment atletes, a manera de cursa de relleus, l’hem de transmetre, generació rere generació. Les dones, «Maria i l’altra Maria» sempre seran representants del sexe femení, coratjós i capaç de grans amors, amb raó, i com a record, en la disposició més antiga de les esglésies, la banda de l’Evangeli estava reservada a les dones, perquè elles foren les primeres de rebre l’anunci de la Resurrecció.
Anem a anunciar, a compartir a revelar que és cert: el Senyor és Viu!!
EN: Let us go back to proclaim, to share, to reveal that it is true: the Lord is alive! PT: Vamos anunciar, partilhar, revelar que é verdade: o Senhor está Vivo! ES: Vayamos a anunciar, a compartir, a descubrir que es cierto: el Señor está Vivo! IT: Andiamo ad annunciare, a condividere, a rivelare che è vero: il Signore è Vivo! FR: Allons annoncer, partager, révéler que c’est vrai : le Seigneur est vivant! DE: Gehen wir, um zu verkünden, um mitzuteilen und zu offenbaren, dass es wahr ist: Der Herr lebt!
Benvolguts fidels, aquest any fem tots un esforç, els qui podeu i sou aquí, de participar a la Vetlla Pasqual, la farem aviat, a les 10 del vespre. Creieu-me, és la nit més gran i preciosa de tot l’any. És la celebració fonamental de la nostra fe.
Us copio un poema del segle IV que canta a la nit de Pasqua.
Oh nit més brillant que el dia,
oh nit més bella que el sol,
oh nit més blanca que la neu,
oh nit més resplendent que les torxes,
oh nit més deliciosa que el paradís,
oh nit plena de llum,
oh nit que fas vetllar amb els àngels,
oh nit anhel de tot un any.
Beneïda nit de Pasqua
Asteri de Amasé, anomenat el Sofista.
Us desitjo a tots una joiosa i vivificant Pasqua de Resurrecció, la seva alegria ho omple tot i allunya de nosaltres tota tristesa.
JOIOSA PASQUA ESTIMATS AMICS I LECTORS D’AQUEST BLOG QUE NO TÉ ALTRE GOIG QUE PARLAR DE JESÚS. A TOTS BENEDICCIÓ I PREGÀRIA I SANTA PASQUA AMB TOTS ELS IDIOMES DEL COR!
En la litúrgia pasqual de la Nit de Pasqua proclama la glòria del Senyor Vivent. Els primers germans no saben com dir-ho: Ha ressuscitat! Ell ha retornat d’entre els morts. És el Primogènit dels germans! El rumor s’escampa... i encara ara es divulgat, com una Bona Notícia que transforma els cors. La nit del món ha estat il·luminada, com retirada per la Llum del Senyor Ressuscitat. La primera creació és no res comparada amb la nova creació, que és la resurrecció de Crist. El Pare no abandonà el seu Fill i la distància entre el Pare i el Fill ha estat retrobada per sempre. Es com si el Pare hagués trobat el Fill i l’hagués abraçat i amb ell tota la humanitat, totes les existències: «Ets el meu Fill, el meu estimat».
La resurrecció de Crist fa que l’home passi del finit a l’Infinit, cridat a Déu. Cridat a la vida. Ell ha obert l’eternitat per tots nosaltres, el paradís de Déu. Sempre serà cert: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co4:17) ja que «l’esperança no enganya» (Rm 5:5).
Que ha canviat? Tot. Hem estat batejats en Crist i som una nova criatura, i nosaltres passem de mort a vida, de pecat a gràcia, de l’esclavitud a la llibertat dels fills de Déu. La font de la misericòrdia raja sempre del cor obert de Jesús. La Pascua florida esdevindrà ben aviat Pasqua granada, plena dels fruits de l’Esperit Sant.
Si Crist no hagués ressuscitat no sabriem on són els nostres difunts. No sabríem a quin Déu pregar, no tindríem els sagraments, no tindríem l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors i ens fa dir Abbà Pare (Rom 5:5) Aquest amor ens fa incansables per estimar i ens dóna l’esperança de què, d’ençà del Tot s’ha consumat de Crist a la creu, tota la història es consuma en la gran misericòrdia de Déu. El temps dels homes avança gris i obscur, marcat per la monstruositat del mal, però no es tanca en sí mateix, per la resurrecció s’obre cap a Déu i a la seva gran misericòrdia (escric sota la impressió dels dolorosos atemptats de Brussel·les). L’Església sap que la Creu gloriosa del Senyor marca un límit al mal, més enllà del qual aquest no pot passar.
"Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre," (Jn 20,3-4)
Crist ha ressuscitat, donem-nos la pau als uns als altres,
Crist ha ressuscitat, alegrem-nos tots,
Crist ha ressuscitat, que tota l’Església ho celebri!
Crist ha ressuscitat: estimem-nos els uns als altres!
SURREXIT DOMINUS, AL·LELUIA!
REINA DEL CEL, ALEGREU-VOS!
En la litúrgia de la Pasqua antiga hi ha un moment en què el diaca demana al bisbe que entoni l’al·leluia. «El temps de l’al·leluia ha arribat, entoneu-lo» i, com una mena de respirar profund, l’al·leluia s’entona, in crescendo, fins que està als llavis i al cor de tots. Es l’al·leluia de la Pasqua: Crist ha ressuscitat! Ell és amb nosaltres per sempre! Ell ha inaugurat per nosaltres el Misteri de la Pasqua. Jesús ha posat la humanitat de cara a Déu, la mort ha estat vençuda i l’amor ha estat més fort que la mort. N’ha resultat victoriós. No hi ha alegria més gran, més íntima, més profunda que la del Crist Ressuscitat i vivent. És Déu Pare que recull tot el dolor del Fill i tot el seu amor i el ressuscita i el dóna al món. Recollim tots els tresors de la gràcia que el Senyor ha posat davant nostre, són els trofeus de la seva victòria. Que la felicitació de la Pasqua arribi a qui presideix la Santa Església: el Papa Francesc, que arribi allà on els cristians, germans nostres, coneixen de prop la persecució. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els fidels de la comunitat parroquial. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els homes i dones de bona voluntat. I també a vosaltres, lectors d’aquest blog, que no té cap altra voluntat sinó la de donar testimoni de l’amor de Crist. Us felicitem i preguem per tots vosaltres, Déu sap el nom de cadascú i reparteix com vol totes les pregàries.
Gaudim i cantem aquesta magnífica peça musical "Cristo nostra Pasqua"!
29 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor: - Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre. - Missa de 10 del matí. - Missa de 12 del migdia. (Benedicció dels Rams al carrer General Moragues, davant de la Parròquia) - Concert Sacre de l’Escolania Major de la Congregació de la Puríssima Sang de Reus, a les 7 de la tarda - Missa a dos quarts de 9 del vespre 30 de març.- Dilluns Sant A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia. 31 de març.- Dimarts Sant A les 10 del matí Missa a la Parròquia. A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA 1 d’abril.- Dimecres Sant A les 10 del matí Missa a la Parròquia. (A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral) 2 d’abril.- Dijous Sant A les 8 del vespre Missa del Sant Sopar del Senyor A les 11 de la nit Hora Santa.
3 d’abril.- Divendres Sant A 2/4 de 10 del matí, Laudes de l’Ofici de Tenebres. A les 10 Via Crucis. A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor ( Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor) 5 d’abril.- PASQUA A les 11 de la nit del dissabte, dia 4 d’abril, Vetlla Pasqual A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne. A les 7 de la tarda, Vespres Baptismals del dia de Pasqua (No hi ha missa el diumenge de Pasqua al vespre) NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. També dir-vos que, un quart abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.
Es per nosaltres que Crist, el Fill de Déu, s’encarnà i es feu home. Es per nosaltres que el Senyor lliurà la vida i estengué els braços a la creu amb una abraçada que ho agafa tot i ho pren tot cap al Pare. I per això la Pasqua del Senyor és nostre. És nostra l’Eucaristia que ens ha donat, és nostre el manament de l’amor amb el qual hem de mostrar al món que som deixebles seus.
És nostre l’Esperit que ens lliurà des de la creu i és nostre la Mare que el Senyor ens ha donat. També és nostre el misteri de l’Església en aquest món i l’altre. Com també és per a nosaltres el cel (la vida infinita de Déu) que ell ens ha donat. Tot això pertany al do del Senyor. Ho tenim sempre per a nosaltres. Si ens ho ha regalat no ens ho hem de deixar prendre. Cal vivificar-ho sempre en la pregària. Això és, amics meus, el que celebrem en la gran setmana de Pasqua. La Pasqua del Senyor és tota la nostra vida i allò que estimem més.
Celebrem amb humilitat i reverència de cor els Misteris de la nostra salvació. Sobretot no deixem de participar en la Nit més santa de l’any en la celebració de la Vetlla de la Pasqua del Senyor. Donem testimoni de què som fills de Déu en la humilitat i en el desig de ser sants, amics de Déu.
Celebrem la Pasqua, germans estimats, amb molta pregària, amb un gran amor al Senyor, en l’alegria de donar testimoni de l’Evangeli i sense deixar-nos prendre l’esperança ni fugir de la gloriosa i lluminosa Resurrecció de Crist. En l’amor del Crist rebeu pregària i benedicció.
Eugene Burnand."Les disciples Pierre et Jean courent au tombeau le matin de la Résurrection" 1898. Museu d'Orsay - Paris
Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat. Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre (...) Jn 20, 2-4
Aquest quadre de Eugéne Burnand, sempre m’ha agradat. I molt. Representa els dos deixebles a l’albada de Pasqua corrent vers el sepulcre. Són Pere i Joan. Corren enmig dels camps cultivats i el cel és d’or. Una albada daurada, bellíssima. El rostre de Joan, el jove deixeble, ja porta la intuïció de l’amor, ja porta la fe inscrita als ulls que sembla que diguin: Serà veritat que Jesús, el meu Senyor i Amic, està amb el Pare? I Pere, porta als ulls tantes incerteses i tantes preguntes i un gran desconcert.
Aquest diumenge, com a tantes parròquies del món, hem celebrat l’Eucaristia del Senyor. Ha estat un diumenge bellíssim, de cel clar i net, de primavera. De Pasqua i d’alegria. No tindria cap sentit celebrar l’Eucaristia si el Senyor no hagués ressuscitat, si no tinguéssim la certesa de què Ell viu en la glòria del Pare i que ens ha donat el seu Esperit Sant, que és l’ànima de l’Església.
És el Do de l’Esperit Sant que fa que el pa i el vi oferts esdevinguin el Cos i la Sang del Senyor. És el Do de l’Esperit que suscita dins nostre el desig de la pregària i ens fa comprendre una veritat fonamental que DÉU PARE SEMPRE ENS ESPERA, a tots i a cadascú de nosaltres.
La Bona Nova de la Resurrecció de Crist ens fa comprendre que, des del dia de Pasqua, ha començat la gran cursa cristiana. L’antiga literatura cristiana deia que som atletes de Crist, que fem una cursa, i cursa de relleus, en la quan ens anem passant la torxa de la fe, una cursa sempre victoriosa, perquè Ell en la seva resurrecció l’ha guanyada per a nosaltres. Correm, doncs, germans i germanes, vers la meta que és el Crist. Ajudem-nos els uns als altres en aquesta cursa, no defallim, deixem-nos portar pel Vent de l’Esperit. Nosaltres que som fills del Vent. I si ens falta l’aire per continuar obrim la boca i respirem el Do de l’Esperit. Ell renova les forces.
Mentre encara ressonen als nostres cors els cants de joia de la nit de Pasqua, escoltem amb emoció aquesta bellíssima peça de la litúrgia anglicana interpretada pel cor del King's College de Cambridge "Jesus Christ is risen today" que podem traduir com "Jesús, avui, ha estat ressuscitat"
És estrany com, a vegades, les mateixes paraules ens evoquen imatges tan diferents... Així, mentre nosaltres preparàvem aquest escrit pel blog parlant de la cursa victoriosa de Crist per nosaltres, arribava als noticiaris el terrible atemptat terrorista de Boston durant la cursa Marató de la ciutat. És per això que volem dedicar aquest article a les víctimes d'aquest atemptat, a les persones que han mort o han resultat ferides. Per a elles i als seus familiars recollim les paraules de Sean O´Malley, arquebisbe de Boston: "En mig de l'obscuritat d'aquesta tragèdia ens girem envers la llum de Jesucrist"
