Villanueva de Argaño (Burgos, España) es el pueblo de Consuelo Santamaría que –si no hubiese sido por el confinamiento– hubiese celebrado las fiestas patronales. En su memoria los campaneros tocaron a fiesta desde la torre del campanario (las que se oyen en el youtube) El mismo día que en el pueblo burgalés hubiesen celebrado las fiestas patronales, el día 2 de mayo, en sábado, nos dejaba el Dr. Bonifacio Medina, feligrés de nuestra parroquia. Lo habíamos perdido poco a poco a causa de la enfermedad que sufría, el terrible Alzheimer. Su esposa Consuelo, fiel al ministerio de tocar el órgano a Misa de 12, lo ha cuidado, dándonos un gran testimonio de esposa. Amar con fidelidad a una persona que ya no te conoce es la expresión más gratuita del amor.
Villanueva de Argaño
El Dr. Medina, Boni, como le llamábamos habitualmente fue un gran psiquiatra, enamorado de su profesión, hasta el final le gustaba estar al día en los temas de psiquiatría. Era un excelente esposo y padre de familia, paciente y bondadoso Era también un gran cristiano, Había entregado su juventud al Señor, desde entonces aprendió lo que significa orar con el corazón. Su gozo más grande era la celebración dominical de la Eucaristía. Devoto como nadie del beato Rafael Arnaiz, burgalés como él, leía habitualmente sus obras. Participaba en las actividades de la parroquia y durante muchos años participó en el equipo de la Pastoral de la Salud. En el colegio de La Presentació fue durante muchos años presidente de la del AMPA y todavía le recuerdan. Su conversación rezumaba bondad. Era un hombre justo y honrado. En toda su trayectoria profesional, primero durante doce años en Colombia, luego en el Instituto Pere Mata de Reus ejerció siempre su profesión con una gran humanidad y preocupación por sus pacientes.
Damos el pésame a nuestra querida Consuelo, a sus hijos Xavier i David, y al pequeño Pau. El domingo mientras le dábamos sepultura los ojos resplandecían de lágrimas; de sus queridos hijos, la esposa y también el párroco. Nos embargó un sentimiento de paz cuando salíamos del cementerio, era la primera hora de mañana, del primer domingo de mayo, de flores y cielo limpio. Las palabras de la Escritura retornaban constantemente a mí: Las almas de los justos están en manos de Dios. Ahora el Dr. Medina nos acompañará desde el cielo en el camino de la vida.
Amb molta tristesa us comunico que Nostre Senyor ha cridat cap Ell a Mn. Ricard Cabré i Roigé, que va néixer l’any 1929 a Riudecols. L'any 1953 fou ordenat sacerdot de Crist, com a prevere de l’Església diocesana de Tarragona. Aquests últims anys ha exercit el ministeri a la nostra parròquia. Ha mort pobre tal com ha viscut tota la vida; ell, que estimava tant els pobres, ha estat rebut per ells a la porta de la Jerusalem del cel, la nostra mare.
Va treballar en el ministeri fins que va poder i entre nosaltres era molt estimat. Mn. Ricard va viure el treball ministerial de cada dia, ordenat i incansable, coherent amb uns principis amb els quals sempre ha volgut viure’n la coherència. Una vida, en definitiva, lliurada, que participa de l’oblació eucarística del Senyor. Tindrem temps d’explicar tot l’itinerari humà i ministerial del mossèn. Ara estic massa trist. Dono testimoni que ha mort en la pobresa perquè mai va tenir res com a seu. I si mai tenia alguna cosa ho donava als germans que ho necessitaven. Era un bon company dels altres preveres i la seva conversa era culte i amable.
El 29 de novembre de 2013 vàrem celebrar el 60è aniversari de l'ordenació de Mn. Ricard Cabré, prevere adscrit a la nostra Parròquia i fou ell qui presidí la Missa de 12.
Al mossèn, ho sabeu, li agradava la poesia i la música i quan va celebrar el Jubileu sacerdotal a publicar el seu llibre: El salms d’avui, els seus salms. On hi ha tota la seva espiritualitat i la seva vida feta pregària. D’aquí copio els versos:
Em sento ple de tu, amb una presència ingràvida
que em rabeja d’exultança i em crema per dins,
com una brasa incandescent que m’arbora l’ànim.
La salmòdia interior, que va posar per escrit, ara que no hi és, té un valor incomparable i més gran. Ell va viure la fidelitat a l’Evangeli i amb fidelitat a l’Església. Ara, per la misericòrdia de Déu, participa del banquet etern, un banquet del qual ell en va escriure aquets bells versos:
Senyor, ens heu cridat en el silenci d’un instant,
per convidar-nos ben pròdig a la festa i a la dansa.
Heu parat per a tots una taula molt gran,
i ens heu llescat amatent, el pa de l’aliança.
Els germans preveres de l’Abadia, el Sr. Prior, les seves nebodes i, aquests darrers mesos, les Germanetes l’han envoltat d’afecte i d’amor. Us confesso que venia sempre aviat a la parròquia (de vegades s’equivocava i venia una hora abans) i es posava a resar Vespres i els dijous es quedava a l’adoració. Si l’anava a saludar em deia: M'estic preparant, Rafael. Preparant per a veure Déu cara a cara, en la caritat consumada de la Trinitat, un Regne pel qual viure, que va predicar i que va celebrar en l’Eucaristia. Trobarà la Mare Josefina del Carmel de Tarragona, que va morir engalanada com una esposa, al seus germans Mn. Josep Maria i al seu germà jesuïta, l’eminent sismòleg Ramon, i a la Maria, poetessa, la germana gran, també de la nostra parròquia. També ara a nosaltres se’ns fa impensable de no veure més a la parròquia el Mossèn. Preguem per ell.
A mossèn Ricard li agradava molt el Concierto de Aranjuez i, en homenatge seu, aquí en compartim aquest fragment amb tots.
La Missa que els mossens de l'Arxipresat diuen cada dia, demà serà en la seva memòria.
Quan es feia de dia, avui, 21 d'abril, ha mort la Maria Teresa Corts. El dia és plujós, com si plorés per la mort d’una persona estimadíssima a la parròquia de Crist Rei de Reus. La Maria Teresa sempre hi era quan hi havia catequesi, era catequista i més que catequista. Hi era sempre, des de fa molts anys. Tota una vida. Per a ella no hi havia diferència entre la Parròquia i casa seva.
No ens podem fer a la idea què en aquest món ja no veurem més la Maria Teresa a la parròquia! Ens és inimaginable, Déu meu!
Participava cada any a l’Escola de Catequesi del SIC, anava a les reunions arxiprestals (Encara la recordo fent de reina Ester en una trobada d’infants de comunió als patis del Santuari de Misericòrdia). Essent aquí no recordo cap dia, en els onze anys que hi sóc, que no fos a la catequesi. Hi va ser fins al final i encara va posar els cartells de la Quaresma d'enguany, hi va ser fins que no va poder més.
Tots els armaris de la catequesi porten la seva empremta: Ella coneixia, guardava i conservava els cartells i materials ambientadors de cada temps litúrgic, fotografies, lletres, flors i estimava una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Posava pau sempre, ha vist tota la història recent de la parròquia i sempre ha estimat. A Crist Rei els preveres sempre sou estimats! Deia sovint.
Rebia amb amor i conscient del que feia el Cos de Crist. Menuda d'estatura, tant gran en el cor! Una de les pedres vivents de la casa del Senyor. Tindrem temps d’explicar tot l’itinerari creient de la Maria Teresa, ara tenim el cor massa tocat. A la terra estem tristos, però al Cel estan de festa.
Ha mort silenciosament dins de la Vida de Déu. Crist és consol i esperança pels qui vivim, i vida eterna pels difunts. Hem de donar gràcies a Déu pel testimoni de la seva fe i del seu amor a la parròquia. Ara preguem per la seva família, que tinguin consol i la satisfacció d’haver tingut una gran mare. I, preguem pel seu espòs, ancià i malalt.
