Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXI)

Pel dissabte de la 4a. setmana de Quaresma...

Lloeu el Senyor, és agradós de lloar-lo.

És bonic aquell conte del rei que buscava l’amor de la seva vida i estava cansat de les noies que només el volien perquè era un jove rei. Es decideix a viure en una gran ciutat i treballa sense revelar la seva identitat en una pizzeria i allí coneix una noia bonica i s’enamoren. Ell no li diu que és el rei. Però quan es casen llavors el rei a anònim li diu: «Ets reina. I t’estimo». 
Déu no vol ser estimat pel que ens dóna aquí a la terra o al cel. Déu vol ser estimat per sí mateix. Per això la lloança del Senyor dóna alegria i és el començament de tota la pregària. T’estimo, Senyor, perquè tu ets. Com el glòria de la Missa quan cantem: «Us donem gràcies per la vostra immensa glòria». Lloar el Senyor perquè Ell és. Lloar el Senyor perquè Ell és Pare, és Fill i és Esperit Sant, un sol Déu en tres persones, aquest és el nostre Déu, (canten les nenes i els nens de la nostra parròquia). Déu és Déu en la seva glòria i res de nosaltres pot afegir res a la glòria i a la joia infinita que té Ell mateix. Som nosaltres que ens omplim i participem de la seva glòria quan el lloem. Que la nostra pregària d’avui sigui de lloança. Evoquem el cant de lloança de Maria, la imagino quasi dansant quan la noia de Natzaret canta el Magnificat. I des que el va cantar per primera vegada el dóna a l’Església.

El Magnificat de Maria és el Magnificat de l’Església i preludia el Magnificat final i últim, quan puguem dir al final de la història: «S’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Sentim la versió del nostre Marco, mira que es maca, però no pot superar la de Bach, que és definitiva. Ja l’escoltarem per Pasqua.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXX)

Pel divendres de la 4a. setmana de Quaresma...

Una obra bona i bonica

Una obra bona. La que sigui i quan sigui. Una obra bona que per a si mateixa sigui bona i a favor dels altres. Ningú pot arribar al Divendres Sant sense haver fet aquesta bona obra que, naturalment, ha de ser una obra de misericòrdia, ja sigui material o espiritual. 
Aquest divendres els qui heu seguit aquest humil itinerari espiritual de la Quaresma l’heu de pensar i decidir. Ningú pot dir: «Jo no tinc cap obra bona per a fer». Cap cristià ho ha de fer. Tots tenim aquelles obres que el Pare ha pensat per a nosaltres perquè les complim. Té a veure amb la Quaresma i amb la Setmana Santa, ja que cal pensar en aquella dona que ungí el cap de Jesús sis dies abans de la Pasqua i el Senyor va dir als qui la volien fer marxar: «Deixeu-la estar, ha fet una obra bona». I una obra bona és, sempre, una obra bonica. És bella per ella mateixa, fa bona olor i alegra tot el Cos de Crist. Sobretot, sobretot... feu una BONA OBRA, la que sigui. Només pel Senyor, perquè és una obra que li agrada a ell. Si feu aquesta bona obra, el Divendres Sant, quan mireu la Creu, l’evocareu. És una bona obra que us acompanyarà per tota l’eternitat. Feu-la! Una de concreta i secreta entre la vostra consciència i el Pare del cel. Us ho demano en nom de Jesús feu aquesta obra bona. No espereu un altre temps, feu-la la Quaresma d’aquest any.

I ara deixem que la música ens ajudi a reflexionar en el que acabem de llegir:

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIX)

Pel dijous de la 4a. setmana de Quaresma...

Sant Josep, la fidelitat en les coses de cada dia.

Avui és sant Josep. Crec que la mare de Déu està contenta que l’Església celebri amb festa i joia la memòria del seu Espòs. 
Josep va prendre la seva esposa que portava el Fill a les entranyes. Un Fill que no era seu. La va prendre amb un immens amor. El Senyor li encomanava aquesta missió. Només aquesta missió, ser custodi de Maria i de l’Infant Jesús. Ell així ho va fer, va tenir cura de la família de Natzaret, ara custodia la família de l’Església i també la nostra vida. Encomanem-nos a Sant Josep perquè si ell aquí a la terra va estar molt a prop de Jesús, en el cel també hi està. L’Església, encara que tard, així ho ha descobert i li ha donat el títol de Patró de tota l’Església. Sant Josep, just, obedient a la voluntat del Senyor, silenciós, de somriures còmplices amb Maria i que feu gran a l’Infant Jesús. Un home just i ple del temor al Senyor. Recordem-nos de felicitar als Joseps i les Josefines. 
De vegades el Senyor no ens demana grans coses, sinó el que hem de fer cada dia, que no és poc i fer-ho amb alegria i amor. L’obediència a les coses de cada dia és el camí per a viure l’Evangeli, la fidelitat al Senyor. Justament perquè és allò de cada dia, és el que costa més. Aquesta és la manifestació més alta de la fidelitat. Ho sabíeu que el Papa Francesc és un gran devot de sant Josep? Demanem-li algun favor a sant Josep, ell estarà content de fer-vos aquest regal. Us atreviu?


En honor de sant Josep escoltem les Benaurances de Marco Frisina

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVIII)

Pel dimecres de la 4a. setmana de Quaresma...

Quins són els amors de la nostra vida?

Sant Francesc va ser una joia per l’Església. Encara ho és. I el Papa va escollir el seu nom. Un nom que és tot un programa i un missatge,
Tothom estima el pobrissó d’Assís que, havent marxat de casa, va voler viure segons la «norma del sant Evangeli». El Senyor li va concedir companys. La seva manera de vida s’encomanà a la joventut d’Europa (gairebé com una vida alternativa) i molt aviat aquests companys esdevingueren multitud. Sant Francesc portà molts amors en la seva vida. Portava, primer que tot, l’amor del Crist i, al final de la vida, l’Amat li va concedir un cos semblant al seu i les marques de la passió de Jesús quedaren impreses en el seu cos. 
No us penseu que li fou fàcil; va conèixer l’abandó dels seus i la incomprensió. De fet, ¿qui el podia comprendre en la seva radicalitat en el seguiment de Jesús? Li agradava pregar als boscos i des dels penyals. Fou ell qui composà el cèlebre càntic de les Criatures. En el seu cor portava l’amor del Crist, portava l’amor a la santa pobresa, a qui anomenava «la seva esposa» i als pobres, els seus germans. Portava l’amor als companys, portava l’amor a la mare Església, portava l’amor a santa Clara, la seva amiga, qui, com ell seguí el Crist. Portava l’amor a la creació i en descobrí la seva bellesa que, per ell, era un reflex de la bondat de Déu. Francesc d’Assís, germà universal. Ell portà molts amors en la seva vida i cal preguntar-nos: ¿quins amors portem nosaltres en la nostra vida? i posar noms a aquests amors, però també preguntar-nos si portem l’amor de Déu dins del cor i, al final, ens adonarem que no som nosaltres els qui portem l’amor de Déu, sinó l’amor de Déu que ens porta a nosaltres amb tots els nostres amors. Fem nostra la pregària del salm: «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós».

***

Escoltem ara aquesta bella música del gran Marco Frisina i de la pelicula, segurament la més bella, de tantes que s’han fet sobre la vida de Sant Francesc:

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVII)

Pel dimarts de la 4a. setmana de Quaresma...

Sóc cristià per la gràcia de Déu

La paraula gràcia en cristià significa: do, gratuït, a manera de regal. Un no és cristià perquè s'ho mereixi, o perquè ho hagi estudiat, o fins i tot perquè ho vulgui. No! La fe és un regal! La gràcia és sempre sense fons, sense mèrit. Déu ens ha fet aquest do i l'Esperit ha posat els medis perquè el descobrim i el visquem. No creieu que és el do més gran de la vida? No creieu que és un do molt gran poder pregar? És molt diferent viure la vida amb Jesús que sense Jesús! Es molt diferent viure la vida pregant que sense pregar! Avui donem les gràcies a Déu pel primer do, el do de la fe. Es un do que no te l'acabes mai i que al final esdevé vida eterna. És la fe que per nosaltres van demanar els nostres pares el dia que ens van batejar (Beneïda sigui la seva memòria), és la fe que ens fou donada en el baptisme. Us dono gràcies, Senyor per haver-me fet cristià. I la fe, com l'amor, creix quan es viu. Recordem avui el Catecisme i les preguntes inicials: «Ets cristià?» : «Sí, sóc cristià per la gràcia de Déu». Per un regal de Déu que no mereixo i sé que el senyal del cristià és la Santa Creu i sé també que «Jesús és el Fill de Déu, fet home, nascut de la Verge Maria i que ha vingut al món per a salvar-nos». Aquestes paraules contenen una saviesa que ens situen de manera diferent davant de la vida i de la mort. Són paraules netes, com el cor d'un infant que es prepara per a la primera comunió. Són paraules que emocionen. Podem oblidar paraules i conceptes, però aquestes paraules del Catecisme romanen sempre dins del cor, per una gràcia de l'Esperit Sant.

***

Escoltem ara amb la bella música de Marco Frisina que res ni ningú ens pot separar de l'amor del Crist, el Senyor: Es realment emocionant, Mons Marco té el costum de fer cantar a tothom en els seus concerts:

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVI)

Pel dilluns de la 4a. setmana de Quaresma...

Qui sóc jo per tu?

És la pregunta que el Senyor va formular als apòstols: «I per vosaltres qui sóc jo?». A Jesús l'hem de posar dins de la geografia de les persones conegudes i estimades. Si tots nosaltres féssim una llista de les persones que estimem veritablement segur que hi posaríem a Jesús. Un nom que estimo, perquè conec i estimo la persona que el porta. Jesús, pels cristians, no és un desconegut, ni un estrany, és algú íntim. És el meu Senyor, el Company de la meva vida, l'Amic, el meu Tot, el qui em porta a Déu, el qui em porta a estimar, el qui em treu de mi mateix i em dóna als altres, el meu Redemptor. Jesús, el nom més dolç i més estimat. Conec algú que comença sempre la seva pregària dient: Oh, Jesús, sempre més estimat. 
Si algú em preguntés: «Qui és Jesús per tu?» cal que respongui: «El meu Senyor i el meu Amic». Com els apòstols, l'hem acollit en la nostra vida i el seguim a Ell. Avui diguem: «Et seguiré sempre, Senyor, fins el darrer dia de la meva vida». Els qui segueixen a Jesús no envelleixen mai, sempre són joves, perquè cada dia renoven l'amor.

Les persones que fem aquest blog ens vàrem proposar posar un post cada dia durant la Quaresma. Una breu reflexió, una pregària, uns pensaments... i, de moment, estem contents perquè, gràcies a Déu, ho anem aconseguint i sabem que molts de vosaltres entreu a llegir cada dia aquest petit text. Durant aquesta setmana que comencem, hem decidit afegir-hi un detall: l'acompanyament musical de la mà de Mons. Marco Frisina, sacerdot, músic, compositor i biblista. Rector de la Basílica de Santa Cecília de Trastevere i Director de la Coral -que ell mateix va fundar- i Orquestra de la Diòcesi de Roma. Avui comencem amb aquest tema, el nom del qual, "Et seguiré", va unit a la pregària que hem proposat.