dimecres, 18 de març de 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVIII)

Pel dimecres de la 4a. setmana de Quaresma...

Quins són els amors de la nostra vida?

Sant Francesc va ser una joia per l’Església. Encara ho és. I el Papa va escollir el seu nom. Un nom que és tot un programa i un missatge,
Tothom estima el pobrissó d’Assís que, havent marxat de casa, va voler viure segons la «norma del sant Evangeli». El Senyor li va concedir companys. La seva manera de vida s’encomanà a la joventut d’Europa (gairebé com una vida alternativa) i molt aviat aquests companys esdevingueren multitud. Sant Francesc portà molts amors en la seva vida. Portava, primer que tot, l’amor del Crist i, al final de la vida, l’Amat li va concedir un cos semblant al seu i les marques de la passió de Jesús quedaren impreses en el seu cos. 
No us penseu que li fou fàcil; va conèixer l’abandó dels seus i la incomprensió. De fet, ¿qui el podia comprendre en la seva radicalitat en el seguiment de Jesús? Li agradava pregar als boscos i des dels penyals. Fou ell qui composà el cèlebre càntic de les Criatures. En el seu cor portava l’amor del Crist, portava l’amor a la santa pobresa, a qui anomenava «la seva esposa» i als pobres, els seus germans. Portava l’amor als companys, portava l’amor a la mare Església, portava l’amor a santa Clara, la seva amiga, qui, com ell seguí el Crist. Portava l’amor a la creació i en descobrí la seva bellesa que, per ell, era un reflex de la bondat de Déu. Francesc d’Assís, germà universal. Ell portà molts amors en la seva vida i cal preguntar-nos: ¿quins amors portem nosaltres en la nostra vida? i posar noms a aquests amors, però també preguntar-nos si portem l’amor de Déu dins del cor i, al final, ens adonarem que no som nosaltres els qui portem l’amor de Déu, sinó l’amor de Déu que ens porta a nosaltres amb tots els nostres amors. Fem nostra la pregària del salm: «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós».
***
Escoltem ara aquesta bella música del gran Marco Frisina i de la pelicula, segurament la més bella, de tantes que s’han fet sobre la vida de Sant Francesc: