dimecres, 4 de març de 2015

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIV)

Pel dimecres de la 2a. setmana de Quaresma...

No parlar tant de mi

Es una delicadesa que els altres agraeixen que no parlem del propi jo quan dialoguem amb ells. Sempre tendim a inflar el jo de cadascú i posar-lo a l’aparador perquè el vegi tothom. Cansen tant les persones que sempre parlen de sí mateixes i són de compadir! Al final prefereixes no trobar-te-les i les evites! Quin mal costum és aquest de trencar la conversa de l’altre i referir-me sempre a mi mateix.
Fem-nos aquest propòsit i pensem que això agrada al Senyor: quan parlem amb algú no interrompem la conversa per parlar de nosaltres mateixos, per portar el seu tu al meu jo. Mirar el propi jo és una mica avorrit (prou que ens coneixem) i cansa una mica. Escoltar l’altre i mentre aquest parla, no fer veure que escoltem per pensar què es el que li diré. Simplement cal escoltar amb afecte, amb sorpresa, amb empatia. Que l’altre, quan explica alguna cosa de la seva vida, senti que realment ens importa. Ja sabeu que la primera paraula que diu un nen no és «jo», sinó «mare». Penseu que la Paraula que surt del sí del Pare és el seu Fill estimat. En l’ordre cristià el tu és més important que el jo. Demanem a Jesús avui que quan dialoguem amb els altres el propi jo quedi en un segon terme per tal que l’altre se senti estimat i realment escoltat. A l’Evangeli no trobem pas que Jesús parli gaire de sí mateix, parlava del Regne i de l’amor que tenia al Pare del cel. Hi ha un salm que diu delicadament: Preserveu-me, Senyor, de l’orgull que no s’apoderi de mi, així seré irreprensible i net d’una gran culpa.