divendres, 23 d’agost del 2013

Quina alegria quan em digueren: anem a la casa del Senyor. Augureu la pau a Jerusalem.


Les notícies de l’Orient ens commouen, la interminable i quasi oblidada guerra de Síria i els enfrontaments atroços d’Egipte. La desolació de les esglésies cristianes, (aquesta setmana han cremat trenta sis esglésies d'El Caire)... Visquem intensament la solidaritat amb el sofriment del món, i encara que sembla que nosaltres no podem fer res, sí que podem pregar. La pregària és un signe de comunió i un deixar la història dels homes a les mans de Déu (només a la fi del temps sabrem de l’eficàcia de les nostres pregàries).

Tanta notícia de guerra, de morts i de dolor contrasta amb el pelegrinatge a Terra Santa d’aquest estiu. Es tant gran entrar a la Basílica del Sant Sepulcre, allí en els llocs sants de la redempció (el calvari i el sepulcre de Crist) totes les confessions cristianes hi volen ser. Totes tenen en comú la professió de fe en Crist, Fill de Déu. Quan entres en el Sant Sepulcre (el Senyor em va concedir de celebrar-hi l’Eucaristia) i veneres amb els llavis i el cor la pedra on el Senyor fou dipositat, només és possible una pregària: «Senyor, fes-me sempre, fins al final de la vida:testimoni de la vostra resurrecció».

Preguem , estimats feligresos de Crist Rei de Reus, per la pau a Terra Santa, a Síria, a Egipte... prenem el rosari i resem els Salms:

Compadiu-vos de la filla de Sió i dels seus fills. Es Raquel que plora els seus fills i ningú la pot consolar, perquè ja no hi són.

Per acabar, mirem aquest vídeo en homenatge als serveis de Càritas del Líban:

dissabte, 17 d’agost del 2013

Teniu la reina a la dreta. El seu vestit és de brocats d'or.



El llibre de l’Apocalipsi és sempre una finestra oberta al cel. El Dia de l’Assumpció de Maria l’obríem per aquelles paraules: Es va veure un signe en el cel, una dona vestida d’estrelles, amb el sol per vestit i la lluna sota el seus peus. Els cristians sempre en la fe quan mirem el cel veiem aquest signe de Maria Immaculada, assumpta i salvada. En Maria no hi ha distància entre el cel i la terra, la seva mort fou un moment més, un passar d’aquest món a Déu. Era i és la plena de gràcia.

Des d’aleshores -diu el concili Vaticà II- esdevé un signe d’esperança i de consol pel poble que peregrina en aquest món. I un far que sempre senyala, en la singladura tumultuosa del món, el port on hem d’arribar, a la pàtria veritable, on finalment tots serem a casa. Visquem aquesta esperança i visquem cada dia el combat de la pregària i de la caritat.

Maria, des d’aleshores, és una nova estrella del cel que il·lumina amb la llum de Crist. Deixem que el sol ens il·lumini al rostre. Maria és el primer dels miracles del Crist, el més gran de tots els miracles. I Maria i l’Església estan estretament unides, és una relació essencial. És Mare de Crist i nostra. És també germana nostra. Gloriosa en la seva Assumpció no oblida mai cap dels seus fills, ens estima i ens cuida. El Papa Francesc ho va pregonar al Santuari de la Aparecida aquest estiu, vegem-ho en aquest vídeo:

dijous, 15 d’agost del 2013

L'Assumpció de la Mare de Déu


Navegant per la xarxa trobo aquest text preciós al Blog Goigs i devocions populars... demano permís per copiar-lo i, imaginant que me'l donen, aquí el comparteixo amb vosaltres:

GÒIGS AL GLORIÓS MISTÈRI DE L'ASSUMPCIÓ DE MARIA SMA.
TITULAR DE L'IGLÉSIA PARROQUIAL D'ARDÈVOL Y PATRONA DE LA PARRÒQUIA.

Desde 'l cèl hont exaltada
ens contemplèu Vèrge pía.
Siau la nòstra advocada,
Reyna dels ángels, María.

Vòstre mòrt, tránzit ditxós,
un ángel vos anuncia
de part de Deu, qui l'envía,
y que alegre rebèu vós;
gosarèu de vòstre espòs
y car fill la companyía.
...
Tota hermosa inmaculada
entrèu al cèl trïumfant
y en tròno rich, alt, brillant
sou per Jesús colocada
hont dels ángels saludada
sou per sa reyna y sa guía.
...
D'Ardèvol la parroquial
per sa Titulá' us venera
y de sa Patrona espera
protecció y amor maternal;
defensèula de tot mal
puig en vós tota confía.

Reyna del cèl adorada,
dels pecadors nòrt y guía.
Siau la nostra advocada
reyna dels ángels, María.


I ara cliquem el PLAY d'aquest vídeo per poder gaudir d'un muntatge molt bonic fet amb quadres i imatges clàssics de la Mare de Déu i, de fons, la preciosa melodia de l'Ave Maria de Schubert.

dilluns, 12 d’agost del 2013

Aquestes imatges fan mal

Molts diumenges posem la tele a dos quarts d'onze per veure i escoltar la Missa que retransmet La-2 de RTVE, en català, des del convent de les Dominiques de Sant Cugat del Vallés. No és que la seguim amb total atenció, és cert, doncs a vegades ens distraiem, estem esmorzant... però la idea és haver escoltat ja les lectures per quan anem a Missa de 12... com una petita preparació "d'estar per casa" i mai millor dit.

Si engeguem el televisor una mica abans, ens trobem amb un programa en castellà que es diu Testimonio. Dura menys de cinc minuts i és molt, molt interessant. Sempre troben alguna persona que explica alguna experiència que val la pena escoltar.

Ahir parlava Fernando de Haro, periodista, autor d'un llibre anomenat "Cristianos y leones" que va sobre la persecució dels cristians a l'actualitat. Les xifres que donava i les imatges que van acompanyar al reportatge eren esfereïdores, i crec que són tan importants que s'han de conèixer.

Aquí al blog ja hem fet algun post sobre aquest tema (com, per exemple, aquí  o aquí) i crec que aquest vídeo explica molt bé tota la situació. Us aviso que algunes imatges són molt dures.

dijous, 8 d’agost del 2013

Mai més la guerra


Aquests dies ha fet setanta-set anys que la ciutat de Reus va conèixer una setmana de terror. Per oblidar. I per desitjar que mai més passi. Aquella setmana que havia començat pacíficament, amb la Fira de Santa Marina, al voltant del Santuari de Misericòrdia, esdevingué terrible i interminable. Les esglésies de Reus incendiades, la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia desapareguda i el Crist de la Sang cremat. Aquella mateixa setmana tres mossèns varen ser assassinats i el Sr. Rector de Montbrió era executat el dia de Sant Jaume a les portes mateix del Santuari de Misericòrdia.

Santuari de Ntra. Sra de la Misericòrdia.
Primers anys del segle XX

La guerra civil havia començat. Ja res tornaria a ser com abans. Enmig de tanta desferra i desolació els cristians recordem el martiri de tants sacerdots, innocents, que morien perdonant els qui els mataven i eren fidels a la seva fe i al seu sacerdoci (cap capellà de l’arxidiòcesi de Tarragona va apostatar). Alguns d’aquests sacerdots seran beatificats el dia 13 d’octubre del 2013.

Els fets d’aquests anys, tan dolorosos, han de ser mirats amb una gran compassió i tenir la certesa que Jesucrist redimeix tota la història, tant la d’un bàndol com la de l’altre, tant la dels botxins com la de les víctimes. Els sacerdots màrtirs, perdonant els seus enemics, són signes de la redempció cristiana. Mai més la guerra i la violència. Per sempre més la pau. Amb la guerra es perd tot i amb la pau tot es guanya.


Escoltem, en memòria seva, com una complanta d’infinita compassió per tantes llàgrimes de la guerra, la música de Haendel


divendres, 2 d’agost del 2013

La claredat del mar de Galilea



No us podeu arribar a imaginar la impressió que fa proclamar el Sermó de la Muntanya (les Benaurances) tenint davant dels ulls el Mar de Galilea. És una experiència que he fet, juntament amb un matrimoni amic, al començament d’aquest estiu. La terra d’Israel és el cinquè Evangeli, perquè te n’adones que l’Evangeli d’avui i de sempre fou proclamat en un temps i en un lloc concret i que, veritablement, la Paraula es va fer carn (Joan 1:14) També fou per mi quelcom emocionant dormir una nit a Natzaret i posar-me al llit i pensar “en aquest lloc la Mare de Déu, preciosa entre les dones, també hi va viure i hi va dormir”

Amb els novells esposos, simpàtics i enamoradíssims, anàrem als llocs que s’hi podia anar i als que no es podia anar (pel risc de la situació), intrèpids i valents, tota la geografia del país de Jesús la varem fer nostra.

Natzaret a l'actualitat

Esguardant la bellesa del mar, la lluminositat i les muntanyes de noms bíblics que l’envolten, la Paraula de Jesús, proclamada allí per primera vegada, es fa extraordinàriament suggerent i audible. Israel, i en concret la Galilea, està a l’origen del relat de la nostra Fe (el Messies venia de Galilea, Marc 1:1ss.).

A la ciutat santa de Jerusalem, venerant amb un immens amor, el sepulcre de Jesús i comprovar que, veritablement, el cos de Jesús no hi és. Ha ressuscitat i viu per sempre amb nosaltres.

Quan contemplava el país de Jesús, el record i la pregària constant era la nostra Parròquia de Crist Rei i tenia la certesa que, d’ençà de l’encarnació de Jesús, tota la Terra és Terra Santa i que la nostra Parròquia pot esdevenir una nova Galilea on el Senyor proclama les Benaurances del Regne, crida els seus seguidors i ens convida a viure el seu Evangeli.

Per acabar hem pensat que us farà il·lusió poder escoltar el Parenostre en hebreu, la llengua sagrada de la Bíblia en la qual Jesús pregava.