divendres, 2 d’agost de 2013

La claredat del mar de Galilea



No us podeu arribar a imaginar la impressió que fa proclamar el Sermó de la Muntanya (les Benaurances) tenint davant dels ulls el Mar de Galilea. És una experiència que he fet, juntament amb un matrimoni amic, al començament d’aquest estiu. La terra d’Israel és el cinquè Evangeli, perquè te n’adones que l’Evangeli d’avui i de sempre fou proclamat en un temps i en un lloc concret i que, veritablement, la Paraula es va fer carn (Joan 1:14) També fou per mi quelcom emocionant dormir una nit a Natzaret i posar-me al llit i pensar “en aquest lloc la Mare de Déu, preciosa entre les dones, també hi va viure i hi va dormir”

Amb els novells esposos, simpàtics i enamoradíssims, anàrem als llocs que s’hi podia anar i als que no es podia anar (pel risc de la situació), intrèpids i valents, tota la geografia del país de Jesús la varem fer nostra.

Natzaret a l'actualitat

Esguardant la bellesa del mar, la lluminositat i les muntanyes de noms bíblics que l’envolten, la Paraula de Jesús, proclamada allí per primera vegada, es fa extraordinàriament suggerent i audible. Israel, i en concret la Galilea, està a l’origen del relat de la nostra Fe (el Messies venia de Galilea, Marc 1:1ss.).

A la ciutat santa de Jerusalem, venerant amb un immens amor, el sepulcre de Jesús i comprovar que, veritablement, el cos de Jesús no hi és. Ha ressuscitat i viu per sempre amb nosaltres.

Quan contemplava el país de Jesús, el record i la pregària constant era la nostra Parròquia de Crist Rei i tenia la certesa que, d’ençà de l’encarnació de Jesús, tota la Terra és Terra Santa i que la nostra Parròquia pot esdevenir una nova Galilea on el Senyor proclama les Benaurances del Regne, crida els seus seguidors i ens convida a viure el seu Evangeli.

Per acabar hem pensat que us farà il·lusió poder escoltar el Parenostre en hebreu, la llengua sagrada de la Bíblia en la qual Jesús pregava.