Com la Predicació serà a les 8 del vespre
la missa s'avança mitja hora
i serà a les 7.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquebisbe Joan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquebisbe Joan. Mostrar tots els missatges
dissabte, 20 de març del 2021
dimecres, 17 de març del 2021
Propers actes a la nostra Parròquia
Dia 19 de març, divendres, Sant Josep
A les 12 del migdia, Missa
A 3/4 de 7 del vespre: Meditació: "Josep, el sant del silenci"
A 2/4 de 8 del vespre: Missa
Dia 23 de març, dimarts
A les 8 del vespre
PREDICACIÓ QUARESMAL DEL
SR. ARQUEBISBE JOAN
"Missió, conversió i perdó"
dimecres, 12 de febrer del 2020
Del magisteri del nostre Arquebisbe Joan
Les estrelles brillen i són belles
Transcrivim al bloc el bell text de l’arquebisbe Joan en ocasió de la vida consagrada. És bell pel contingut i per la forma.
Érem al vespre en unes colònies de muntanya, a l’hora de l’esplai d’havent sopat. Tot d’una, un nen es quedà astorat assenyalant el cel: «Mireu les estrelles com brillen.» Tots els altres companys aixecaren el cap i quedaren embadalits. Havien descobert els estels, uns estels que sempre orienten en la foscor de la nit. Amb tot, els humans tenim massa feina per entretenir-nos a contemplar el cel. I, si ens queda temps, tampoc no el podem veure. Les lluminàries que hem creat eclipsen les estrelles. Tanmateix, les estrelles hi són, orienten, brillen i són belles.
M’he recordat d’aquesta anècdota, tant aquests dies passats de Nadal, quan he visitat algunes comunitats contemplatives i les eremites de la nostra arxidiòcesi, com ara, que escric aquesta Carta Dominical amb motiu de la Jornada de la vida consagrada a Déu. Avui és la diada de la Candelera, amb Maria que sempre ens orienta cap a la Llum, que és Crist.
L’utilitarisme que empeny la vida social ofusca la visió de la vida consagrada. Fins i tot, a molts cristians els costa de comprendre aquesta vocació. «Ja n’hi ha prou sent un bon cristià enmig de les ocupacions diàries, en la família i el treball, en l’oci i el descans…», diuen o pensen. Amb tot, les persones d’especial consagració, en les diverses formes de vida solitària o cenobítica, en la diversitat i varietat de famílies religioses, són com els estels que il·luminen el firmament de la nostra vida cristiana, i ens recorden que, al capdavall, vivim d’esperança.
«Les veritables estrelles de la nostra vida són les persones que han sabut viure rectament», afirmava el papa Benet XVI en l’encíclica Spe salvi (n. 49). I afegia: «Elles són llum d’esperança.» Perquè, per arribar cap a Jesús, la llum per antonomàsia, «necessitem també llums properes, persones que donin llum reflectint la llum de Crist, oferint així orientació per a la nostra travessia». Com afirma el Concili Vaticà II, les persones que han abraçat la vida consagrada, donant-se totalment a Déu, vivint amb radicalitat la consagració baptismal, poden viure quelcom del que no tenen oportunitat els altres cristians: La seva família religiosa els pot oferir «una major estabilitat en la manera de viure», «una doctrina aprovada per arribar a la perfecció», «una comunitat fraternal en el servei de Crist» i, finalment, «una llibertat enfortida per l’obediència» (Vaticà II, Lumen gentium, 43).
No podem obviar que Déu és gratuït. Aparentment, les hores passades en la pregària no reporten cap guany comerciable. Els homes i dones consagrats a Déu, vivint d’esperança, són un testimoni viu que Déu és gratuït, i fan de la seva vida un regal a Déu, en nom dels batejats i de tots els homes. «Què seria del món si no existissin els religiosos?», es preguntava justament santa Teresa de Jesús (Llibre de la Vida, c. 32,11). Per a molts, la vida consagrada a Déu no és notícia. No importa. Tampoc no en són, de notícia, les estrelles del cel. Però hi són, orienten en la foscor de la nit, brillen i són belles.
Ben vostre,
Joan, Arquebisbe.
Mentre meditem aquest escrit del nostre Arquebisbe, podem escoltar el preciós Adaggio d'Albinoni.
Transcrivim al bloc el bell text de l’arquebisbe Joan en ocasió de la vida consagrada. És bell pel contingut i per la forma.
Érem al vespre en unes colònies de muntanya, a l’hora de l’esplai d’havent sopat. Tot d’una, un nen es quedà astorat assenyalant el cel: «Mireu les estrelles com brillen.» Tots els altres companys aixecaren el cap i quedaren embadalits. Havien descobert els estels, uns estels que sempre orienten en la foscor de la nit. Amb tot, els humans tenim massa feina per entretenir-nos a contemplar el cel. I, si ens queda temps, tampoc no el podem veure. Les lluminàries que hem creat eclipsen les estrelles. Tanmateix, les estrelles hi són, orienten, brillen i són belles.
M’he recordat d’aquesta anècdota, tant aquests dies passats de Nadal, quan he visitat algunes comunitats contemplatives i les eremites de la nostra arxidiòcesi, com ara, que escric aquesta Carta Dominical amb motiu de la Jornada de la vida consagrada a Déu. Avui és la diada de la Candelera, amb Maria que sempre ens orienta cap a la Llum, que és Crist.
L’utilitarisme que empeny la vida social ofusca la visió de la vida consagrada. Fins i tot, a molts cristians els costa de comprendre aquesta vocació. «Ja n’hi ha prou sent un bon cristià enmig de les ocupacions diàries, en la família i el treball, en l’oci i el descans…», diuen o pensen. Amb tot, les persones d’especial consagració, en les diverses formes de vida solitària o cenobítica, en la diversitat i varietat de famílies religioses, són com els estels que il·luminen el firmament de la nostra vida cristiana, i ens recorden que, al capdavall, vivim d’esperança.
«Les veritables estrelles de la nostra vida són les persones que han sabut viure rectament», afirmava el papa Benet XVI en l’encíclica Spe salvi (n. 49). I afegia: «Elles són llum d’esperança.» Perquè, per arribar cap a Jesús, la llum per antonomàsia, «necessitem també llums properes, persones que donin llum reflectint la llum de Crist, oferint així orientació per a la nostra travessia». Com afirma el Concili Vaticà II, les persones que han abraçat la vida consagrada, donant-se totalment a Déu, vivint amb radicalitat la consagració baptismal, poden viure quelcom del que no tenen oportunitat els altres cristians: La seva família religiosa els pot oferir «una major estabilitat en la manera de viure», «una doctrina aprovada per arribar a la perfecció», «una comunitat fraternal en el servei de Crist» i, finalment, «una llibertat enfortida per l’obediència» (Vaticà II, Lumen gentium, 43).
No podem obviar que Déu és gratuït. Aparentment, les hores passades en la pregària no reporten cap guany comerciable. Els homes i dones consagrats a Déu, vivint d’esperança, són un testimoni viu que Déu és gratuït, i fan de la seva vida un regal a Déu, en nom dels batejats i de tots els homes. «Què seria del món si no existissin els religiosos?», es preguntava justament santa Teresa de Jesús (Llibre de la Vida, c. 32,11). Per a molts, la vida consagrada a Déu no és notícia. No importa. Tampoc no en són, de notícia, les estrelles del cel. Però hi són, orienten en la foscor de la nit, brillen i són belles.
Ben vostre,
Joan, Arquebisbe.
Mentre meditem aquest escrit del nostre Arquebisbe, podem escoltar el preciós Adaggio d'Albinoni.
dimecres, 24 de juliol del 2019
Tornem!... Recordant el Fi de Curs
Per diverses circumstàncies que la gent de la Parròquia ja coneix, hem hagut de fer un parèntesi en les publicacions al blog parroquial que estimem tant. Ara reprenem la seva actualització i, per començar, us fem una petita crònica de com va anar el final de curs.
El final del curs fou marcat per a les celebracions habituals, la joia de les primeres comunions, l'acabament de les activitats dels diversos grups de la parròquia, sempre amb l’acció de gràcies i amb la voluntat de continuar en el seguiment de Jesús i en les obres de l’apostolat.
Participàrem de prop pels esdeveniments diocesans: la joia de la beatificació del metge d’Arbeca i, sobretot, l’acomiadament del bisbe Jaume i l’acolliment del bisbe Joan PLANELLAS BARNIOL, que el dia 8 de juny era consagrat a la catedral de Tarragona. Un home bo, humil, savi, arrelat a la terra. Preguem per ell, l’hora de la vida de l’Església diocesana és incerta, hi ha dificultats, però no hi manca l’esperança, com a do teologal, ni tampoc la santedat dels fills i filles de Déu, que el Senyor beneirà. El bisbe Joan li agrada anomenar amb una tendresa infinita al poble fidel amb aquesta expressió: el sant poble de Déu. Ho diu amb una profunda convicció teològica.
L’endemà mateix de la seva ordenació l’arquebisbe Joan Planellas va venir a la parròquia a confirmar un grup de nois i noies. Administrà el sagrament de la confirmació amb unció espiritual, i predicà de manera captivadora tant pels confirmands com pels seus familiars. Porteu el segell de l’Esperit Sant al front i al cor! Tots vàrem tenir la certesa de que el bisbe que el Papa ha designat per al’Església diocesana és una benedicció per Tarragona.
El final del curs fou marcat per a les celebracions habituals, la joia de les primeres comunions, l'acabament de les activitats dels diversos grups de la parròquia, sempre amb l’acció de gràcies i amb la voluntat de continuar en el seguiment de Jesús i en les obres de l’apostolat.
Participàrem de prop pels esdeveniments diocesans: la joia de la beatificació del metge d’Arbeca i, sobretot, l’acomiadament del bisbe Jaume i l’acolliment del bisbe Joan PLANELLAS BARNIOL, que el dia 8 de juny era consagrat a la catedral de Tarragona. Un home bo, humil, savi, arrelat a la terra. Preguem per ell, l’hora de la vida de l’Església diocesana és incerta, hi ha dificultats, però no hi manca l’esperança, com a do teologal, ni tampoc la santedat dels fills i filles de Déu, que el Senyor beneirà. El bisbe Joan li agrada anomenar amb una tendresa infinita al poble fidel amb aquesta expressió: el sant poble de Déu. Ho diu amb una profunda convicció teològica.
L’endemà mateix de la seva ordenació l’arquebisbe Joan Planellas va venir a la parròquia a confirmar un grup de nois i noies. Administrà el sagrament de la confirmació amb unció espiritual, i predicà de manera captivadora tant pels confirmands com pels seus familiars. Porteu el segell de l’Esperit Sant al front i al cor! Tots vàrem tenir la certesa de que el bisbe que el Papa ha designat per al’Església diocesana és una benedicció per Tarragona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)