dimarts, 28 de desembre de 2010

Càritas ja atèn des dels locals parroquials

Aviat farà un mes que el servei de CÀRITAS PARROQUIAL es fa als locals de la Parròquia. Cada dimecres, de 10 a 12 del matí, un bon equip de voluntaris i voluntàries, amb l’ajut de professionals de Càritas, aten a tothom qui ho necessita. El grup de Càritas Parroquial està molt content del servei, de la forma i del pas que s’ha fet arrel la decisió de l’Assemblea Parroquial.
Degut als temps que ens està tocant viure, Càritas de la Parròquia de Crist Rei, vol no ser únicament un servei de donació d’aliments a les persones que ho necessitin, cosa lloable que es continua fent, sinó per donar suport a les persones -especialment les grans- que ho puguin necessitar. Per això estem en contacte amb les persones de la Pastoral de la Salut per a col·laborar estretament amb ells amb tot allò en que ens podem ajudar mútuament (acompanyar gent al metge, anar a comprar medicaments...)

QUÈ NECESSITEM?
Càritas Parroquial es finança amb la col·lecta del dia del Corpus que comparteix amb Càritas Diocesana i Càritas interparroquial; amb alguna col·lecta extraordinària, amb aportacions econòmiques puntuals i amb les quotes fixes d’algunes persones de la parròquia (actualment són només 13).
El que es reparteix prové de la Comunitat Europea i del Banc d’aliments de Reus.
Necessitem de forma URGENT que més persones facin aportacions fixes a Càritas de la parròquia ja que això ens ajuda a cobrir més bé les necessitats que se’ns presenten contínuament.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Els Pastorets en imatges (Nadal 2010)

Avui, dia 26 de desembre, a dos quarts de set de la tarda ha tingut lloc al petit teatre parroquial, la representació d’Els Pastorets. Els nostres infants de catequesi ho han fet d’allò més bé... i, com a prova, us deixem aquestes imatges que segur que us agradaran ;-)















dissabte, 25 de desembre de 2010

Avui ens ha nascut un Salvador...

Nadal! Després d’aquest Advent en el que hem purificat el nostre cor, i hem polit les actituds negatives, l’Església celebra la vinguda del Senyor Jesús. Ens ha nascut un Infant, Príncep de la Pau que ve a salvar-nos i a inaugurar el Regne de Déu.

Si tot naixement és un esclat de joia en una família, aquest per a nosaltres representa una gran Festa que ens omple d’alegria, de pau, de llum, de ganes de fer el bé. És un encontre entre el cel i la terra. Déu ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

Per als cristans han de ser uns dies especials en que meditem la grandesa i tendresa de Déu que se’ns mostra en un infant humil, senzill, nascut en una cova, embolcallat amb bolquers i gronxat en els braços de la seva mare, Maria. Tot això va passar en un poblet petit i desconegut, Betlem, anunciat ja pel profeta Miquees (segles VIII-VII aC).

La seva vida també acabarà essent pobre, clavat a la Creu, quasi sol, però Maria una vegada més estarà al seu costat.

La seva vinguda fou anunciada per uns àngels, primer a uns pastors, gent senzilla, de cor obert, que tenien les oïdes promptes a escoltar, que eren agraïts, i ràpidament van a adorar-lo. Després una estrella guiarà uns savis per adorar aquest Rei de la Gloria. Li oferiren or, com a rei, encens, com a Déu, i mirra com a home.

- Nadal és la culminació de l’Antic Testment i la plena manifestció del Fill de Déu.
- Nadal és celebrar la vinguda del Senyor, el Messies.
- Nadal és voler viure amb sobrietat.
- Nadal és compartir amb els més necessitats.
- Nadal és apropar-nos als malalts, ancians, persones que pateixen solitud i que estan molt a prop nostre.
- Nadal és viure endinsant-nos en l’amor de Déu, és pregar, és tenir alegria, és irradiar felicitat, serenor, pau i amor.
- Nadal ens convida a ser missatgers d’aquesta Bona Notícia: que Déu s’ha fet Home i viu entre nosaltres.

Així docs, hem d’escampar-la arreu perquè el Nadal no quedi reduït tan sols a carrers il·luminats, música, regals, taules molt ben guarnides i dinars suculents, ja que això seria un Nadal buit del vertader sentit de la Festa que celebrem.

Aprofundim en el veritable significat del Nadal. Preparem el nostre cor, per què? Perquè aquest Nadal sigui diferent, viscut en el nostre interior, i aflori en l’entorn amb una gran pau i alegria.

Fina Prat

Missa del Gall en imatges:




dimecres, 22 de desembre de 2010

Nadal 2010

Em pregunto... ¿quines paraules empraré per a felicitar tota la meva feligresia de Crist Rei de Reus aquest Nadal?
Voldria que fossin senzilles i tendres i que alhora tinguessin força perquè comuniquessin amb tot l’ardor el Do que celebrem: un do increïble humanament parlant, però creïble per l’esperit creient: Déu s’ha fet home en el Crist!
El canonge barceloní Carles Cardó en el seu memorable pròleg diu «No sabríem que existeixen les estrelles, si no fos la nit». Nosaltres tampoc sabríem res de l’existència de Déu si no fos per la nit santa i benaurada del Naixement de Jesús, per la santa i benaurada nit de Nadal. És una nit veritablement joiosa perquè en ella s’uneixen el cel i la terra, el temps i l’eternitat.
Jesús va néixer en la pobresa real (gens idíl·lica), només tenia com a riquesa més gran l’amor de Maria, la seva mare. I la castedat de Sant Josep que vetllava pel Misteri.
I retornem una i altra vegada a les paraules cristianes: és per a tu que Déu s’ha fet home. Es per tu que Ell ha nascut perquè tu puguis néixer a l’eternitat.
Fa goig pensar que en tantes i tantes parròquies del món la nit de Nadal els creients es reuniran per celebrar el naixement de Jesús. També la nostra parròquia. I encendran al voltant del seu bressol tres llànties, la primera porta el nom de la fe, la segona, de la caritat, i la tercera, la de l’esperança. I ressonaran els càntics joiosos de Nadal que provoquen tanta tendresa. Crist ha nascut, és Déu amb nosaltres per sempre.
Creixem com a comunitat parroquial al voltant del pessebre del Senyor i sota la intercessió d’Aquella que ens ha donat el QUI ES TOT PER A NOSALTRES.
Sí, amics i germans, us desitjo amb tot el meu cor un sant Nadal. També en aquest any de dificultats, però també d’esperances. En la vida del món, també en la vida de l’Església. Veniu tots, adorem el Senyor i dipositeu als peus del bressol de Jesús l’ofrena de la vostra fe, de la vostra esperança i de la vostra caritat. No ens cal res més. Ell ho farà créixer.
El do més gran és la pau. La pau que els àngels varen cantar en aquella santa Nit. Una pau que desitjo a tots, una pau que és el fruit de l’amor. Estimeu-vos molt. No només això, tingueu voluntat d’estimar-vos. Aquest és el missatge de Jesús. Un sant Nadal a totes les famílies de la parròquia. Una benedicció i una pregària per a tots.
Rafael Serra. Rector.

dimarts, 21 de desembre de 2010

El pessebre dels "més jovenets" de Confirmació

Com alguns ja sabeu, a la nostra Parròquia tenim dues “vies” de Catequesi de Confirmació. Els nois i noies que, seguint el sistema fet fins ara, comencen als 15 o 16 anys i els més jovenets que, després d’haver fet la Comunió, continuen venint a catequesi per preparar-se ja per aquest nou Sagrament.


El passat dimecres, dia 15 de desembre, alguns d’aquests xiquets van fer la celebració de fi de trimestre, i amb lectures de l’Evangeli, cants i figures de cartró van anar muntant un pessebre que, després, van envoltar d'ampolles d'oli, col·lecta que la nostra Parròquia fa per a Càritas.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Vetlla de la Puríssima a Misericòrdia

El passat dia 7 de desembre va tenir lloc, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, la vetlla Diocesana de la Puríssima a la que el senyor Arquebisbe havia convocat especialment als nois i noies que es preparen per rebre el sagrament de la Confirmació.

A la nostra Parròquia ens varem trobar a les vuit del vespre per sopar plegats. Dues catequistes, la Josefina i la Remei, havien preparat entrepans, plum-cakes, pastissos salats i dolços de tota mena. Les taules parades tenien un aspecte magnífic i allí, en tan bona companyia, varem fer un bon àpat. Entre tots érem una trentena d’edats ben variades, grans, joves, adolescents i fins als més petits, dels grups de Confirmació de post-comunió, que tenen entre 9 i 13 anys.

Havent-nos alimentat físicament, arribava l’hora d’anar a buscar l’aliment espiritual i, amb diferents cotxes, (aprofito per donar les gràcies als pares que van oferir places lliures i ens van acompanyar) ens varem dirigir al Santuari. La cerimònia va ser maquíssima. Amb el senyor Arquebisbe i més d’una quinzena de concelebrants, incloent el senyor Prior, Mn. Creu Sàiz; el rector del Santuari, Mn. Roqué; el nostre rector Mn. Rafael Serra i el nostre vicari Mn. Joan Francesc Amigó.

L’església era plena a vessar i, amb tanta gent jove, feia goig de veure. Les lectures llegides per joves, els Salms cantats, ofrenes d’espelmes i cintes de colors amb frases dedicades a la Mare de Déu i un magnífic acompanyament musical a càrrec del JOCAT (Orquestra i cor de joves de l’Arquebisbat de Tarragona)... tot creava un ambient d’oració i alegria.

Acabada la Missa i, entre tota la gent, alguns dels més petits van voler anar a saludar personalment al senyor Arquebisbe, el qual, amb el seu tarannà sempre tant proper, va estar parlant una estoneta amb ells. I, per acabar, hi va haver coca per a tots. Un bon final per una magnífica vetllada de pregària i festa.
Assumpta Casadejús

divendres, 17 de desembre de 2010

Trobada de catequistes a Cambrils

El dissabte 27 de novembre va tenir lloc una Trobada de catequistes de la nostra parròquia a Cambrils. Ens vam aplegar una vintena de persones, acompanyades per Mn. Rafael i per Mn. Joan Francesc. Vam sortir a 2/4 d’ onze del matí i, en arribar allí, ens va rebre Mn. Ramon Martí, rector de la parròquia de Santa Maria, primera etapa del nostre itinerari cambrilenc. Vam visitar, en primer lloc, les dependències parroquials de la Catequesi i, en la sala d’actes, entre Mn. Ramon i Mn. Rafael  ens van fer una petita semblança de la figura de l’insigne cardenal Dr. Francesc Vidal i  Barraquer, els seus últims dies a Catalunya, el seu exili, el retorn de les seves despulles a la Catedral de Tarragona, així com algunes detalls sobre la seva personalitat. Igualment ens van fer esment de la forta vocació sacerdotal d’aquesta vila marinera, que ha donat molts homes de Déu a la nostra diòcesi tarragonina.
A l’interior del temple vam visitar la pica baptismal on fou batejat el cardenal Barraquer i vam pregar als peus de la imatge de la Immaculada Concepció, per acabar amb una pregària a la capella del Santíssim.
La segona i última etapa fou la visita a l’ermita de la Mare de Déu del Camí (tan estimada i venerada pels cambrilencs, com ens va senyalar Mn. Ramon), on vam poder gaudir de les explicacions dels nostres “guies” així com dels nostres cants al Cambril de la Mare de Déu .
Vam acabar la Trobada amb un dinar excel·lent i amb bon humor a l’hora de les postres en un acollidor  restaurant de la vila, al qual es va afegir Mn. Amador, rector de Vilafortuny.
Encara, abans de la tornada, vam poder gaudir d’ un interessant recorregut pel Cambrils antic, sovint tan poc conegut pels usuaris del sector turístic.
Pere Valls

dijous, 16 de desembre de 2010

Pregària d'Acció de gràcies per a després de la Comunió.

Us dono les gràcies, Senyor Jesucrist, perquè acabo de rebre el vostre santíssim Cos i la vostra Sang preciosa.

Us demano que mai de la vida em separi de Vós i sigui fidel a la vostra Paraula.

Que la comunió que he rebut sigui per a mi perdó per les meves culpes, guarició de les ferides del meu cor i l’alegria més íntima de la meva vida.

Feu gran la meva fe, la meva esperança i la meva caritat.

Que visqui sempre en la vostra pau i amb la certesa del vostre amor.

M’abandono a Vós amb una immensa confiança i us demano que mai m’avergonyeixi de Vós. Que Visqui sempre en la vostra gràcia i que ningú per culpa meva s’aparti de Vós.

Us demano per totes les persones que estimo i concediu-me el do de perdonar de tot cor a les persones que m’han fet mal.

Us demano també per la meva parròquia, concediu-li la plenitud de l’amor de Déu.

També per tots els qui sofreixen.

Que el vostre amor, Senyor, no em deixi mai, aquesta és l’esperança que he posat en Vós.

Que el meu cor i tota la meva existència sigui un bressol per a Vós i que visqui sempre estimant-vos i per amor vostre estimi tothom.

Amén.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Campanya de recollida d’oli per Càritas

Tal com es va fer l’any passat, de nou us demanem la vostra col•laboració en forma d’ampolles d’oli. Cada vegada són més les persones a les que Càritas ajuda i, sense vosaltres, seria impossible poder realitzar aquesta tasca.

Les ampolles han de ser de litre doncs això facilita el seu repartiment. Moltíssimes gràcies!!



Recollida d'oli 2009

dijous, 9 de desembre de 2010

Entrevista... a Joaquim Brufau


“No és difícil ser membre actiu d’una comunitat de fe. El difícil és fer-ho entendre"

El diumenge dia 10 d’octubre, durant la celebració de l’Eucaristia de l’inici de curs, se li va lliurar, junt amb altres 6 persones de la parròquia, el nomenament signat per part del Sr. Arquebisbe, de Servidor de l’Eucaristia. Aquestes persones són les que tenen autorització per administrar el sagrament en totes les esglésies del bisbat.
P. Què t’ha representat aquest nomenament? De fet és una continuïtat, doncs ja ho feies.
R. Sentir-me més implicat en la Parròquia. Ser servidor de l’Eucaristia em fa sentir que em dono més als altres.
P. Per què et vas fer Servidor de l’Eucaristia?
R. Em vaig fer servidor de l’Eucaristia perquè ja fa temps mossèn Eduard Arrufat m’ho va demanar i és una forma d’estar més implicat en el Sagrament de la Comunió.
P. Com és que vas triar aquesta Parròquia? Quants anys fa que véns? Quan vas començar a col·laborar amb els serveis de la Parròquia? Com va ser?
R. Ens hi vam veure implicats des que em vaig casar amb la Marta Bonet i vàrem venir a viure al terme parroquial, a l’Avinguda de Sant Jordi. Ens vam fer feligresos de la Parròquia i sempre ens hi hem sentit molt a gust i també molt acollits. He de dir també que la Marta està més implicada que jo en la vida comunitària.
També he de dir que les nostres dues filles han estat batejades en aquesta parròquia i han fet tot el seu procés de formació cristiana aquí. Una de les alegries com a cristià seria que les meves filles visquessin el cristianisme i participessin de forma activa. És un repte realment important per a aquesta generació.
P. Actualment en quins grups col·labores?
R. Participo en un dels grups de les Assemblees Familiars que es van formar ja fa molts anys a Reus. Precisament es tracta d’un grup molt actiu que ens reunim un cop cada mes a casa la Magda Pagès i som: la M. Neus Caelles, la Matilde del Rio, la M. del Carme Nolla, l’Assumpta Piqué i la Fina Prat.
P. Et sembla difícil en els temps que vivim ser membre actiu en una Comunitat de fe?
R. Difícil no ho és, allò que és difícil és donar-se als altres i fer-ho entendre això que fas i perquè ho fas. Això és una necessitat cristiana. Cal donar-se sense esperar res a canvi.
P. Com veus la nostra Parròquia? Què hi trobes a faltar a més a més del jovent?
R. La nostra Parròquia la veig bé, avui és molt activa doncs crec que hi ha molta gent amb ganes de veure’s implicat en temes importants des de la fe.
Òbviament que hi falten coses, materials, per exemple fa falta pintar l’església... i també falten coses més espirituals, com el jovent...

dimarts, 7 de desembre de 2010

El Crist servidor

El misteri més pregon de l’Església Universal és fer present Crist en la història, i una de les formes més preclares l’exerceix quan palesa el ministeri del Crist Servidor, que es treu el mantell, es cenyeix la tovallola a la cintura i renta els peus als deixebles que el tenien per Mestre i Senyor (Jn 13, 4).
Aquest fet de rentar els peus, la tradició de l’Església l’inscriu no tan sols en el context sublim de l’amor de Jesús pels seus, sinó també en un acte de lliurament definitiu al Pare a través dels germans, fent-se servidor entre els servidors.
Encara més enllà, en el sentit teològic més profund, aquest servei o diaconia (diakonia) s’inscriu en el doble mandatum que recordem en la litúrgia del Dijous Sant quan ens diu “també vosaltres renteu-vos els peus els uns als altres” (Jn 13, 14) i, després d’instituir l’Eucaristia, “feu to això en memòria meva” (Lc 22, 19b).
Les primeres comunitats així ho van entendre i així ho van practicar, doncs tots eren constants en la pregària i en el servei (Cf. Ac 1, 14).
Quina bellesa més profunda que tenim davant els ulls: Jesús servidor!!.
I aquest mandat de Jesús és molt més que fer un gest solidari, és combregar (és a dir, formar part) de la mateixa humilitat de Déu. I davant d’això no hi ha altra resposta que posar-se al servei dels altres. Per això, tota l’Església és servidora, tota l’Església exerceix un immens diaconat.
Aquest és el sentit més profund de la diaconia que van entende molt bé els cristians dels primers segles tot instituint un ministeri del propi servei. Sant Ignasi d’Antioquia ho diu bellament quan els anomena ministres servidors de l’Església de Déu perquè certament el Fill de l’Home no va venir a ser servit sinó a servir (Mt 20, 28) i donar la vida per tots (Mc 10, 45).
Ja modernament, el papa Joan Pau II deia en la seva primera encíclica Redemptor hominis, que cada ésser humà es converteix en camí de l’Església per a traslladar aquest servei del Crist als germans i germanes.
I on s’aplica tot aquest devessall de servei? En l’ésser humà, la dignitat del qual està per sobre de qualsevol altra cosa. En tot aquest rerefons teològic s’inscriu l’existència del ministeri diaconal, el primer després de la institució dels dotze apòstols (Ac 6, 1-6) tal i com les comunitats cristianes el vivien profundament.
Tots els membres del clergat han rebut l’Esperit del Crist Servidor en la seva ordenació diaconal. I per què? Precisament perquè el misteri del Crist és fer-se present com a servidor en les mans del ministre ordenat, de semblant manera a com es fa present en els germans, com es fa present en la Taula de la Paraula i de l’Eucaristia, com es fa present en la nostra vida.
El Concili Vaticà II, que significà molt en l’evolució recent de l’Església Catòlica instà vivament la restauració d’aquest ministeri de forma permanent, és a dir, no en vistes al presbiteri. El papa Pau VI desgranà amb profunditat aquest mandat en la carta apostòlica Sacrum diaconatus ordinem, l’any 1967 i el motu proprio Ad pascendum de l’any 1972.
Des d’aquella data s’ha hagut d’encaixar adequadament aquest retorn als orígens, doncs, malgrat la seva existència s’arreli al més profund del cristianisme, el llast dels segles ha enteranyinat el seu sentit i la seva eficàcia i cal trobar-li de bell nou el lloc on aquest servei esdevingui misteri del Crist Servidor de la comunitat i de l’ésser humà.

dijous, 2 de desembre de 2010

En Josep ens ho explica: Visita del Sant Pare a la Sagrada Família

En Josep Moncusí és un dels nostres escolans habituals de Missa de 12, té nou anys. Ell i els seus pares van ser algunes de les persones de la nostra Parròquia que van anar a Barcelona a veure el Sant Pare amb motiu de la seva visita per la Consagració de la Sagrada Família. Li varem demanar un escrit i aquí el tenim. Gràcies, Josep!!

Diumenge 7 de novembre, vaig anar a veure al Sant Pare a la Sagrada Família.

Em vaig aixecar, vaig vestir-me, esmorzar i llest! Els meus pares i jo vam anar a cap a l’autobús tots il·lusionats.

En arribar a Barcelona, ens van dir on estàvem i ens van donar un pin d’identificació. Nosaltres vam entrar i ho vam mirar tot. Hi havia unes pantalles gegants amb cadires per poder seguir la missa, però el que a mi em feia més il·lusió era veure el Sant Pare en directe. Així doncs, amb els pares vam decidir anar a un carrer per on havia de passar el Sant Pare i tota la seva comitiva per arribar a la Sagrada Família i poder-lo veure al passar.

Quan va passar amb el papa mòbil, em va fer moltíssima il·lusió i li vam fer una foto. Tornàrem cap on ens havien situat i vam seguir la missa. A l’hora de la combregar van venir mossens fins allà on érem a donar-nos la comunió, i si haig de ser sincer, em va impressionar molt.

A la missa hi havia l’Escolania de Montserrat i altres cors que ho van fer molt bé. Per les imatges es va veure com el Sant Pare gaudia de la música. Hi havia moltes personalitats de Catalunya i d’arreu d’Espanya, inclòs els Reis.

Quan es va acabar la missa vam anar a l’autobús, vam esperar a que hi fos tothom i vam tornar cap a casa.

Va ser una experiència inoblidable!!

Josep Moncusí Perelló.

dimecres, 1 de desembre de 2010

La Festa de Crist Rei

El diumenge dia 21 de novembre, com a cloenda de l’ any litúrgic, l’Església celebrava la solemnitat de Crist Rei: la nostra parròquia afegia, a més a més, el goig de retre homenatge al nostre Patró, Crist Rei del Món, Crist Rei de l’Univers, del conegut i del desconegut, tal i com proclamava el celebrant en la homilia, Crist Rei de les nostres vides.

I, quina millor ocasió que aquesta per a la presentació i benedicció de la nova Creu Processional, feta de metall i platejada, que va quedar entronitzada al presbiteri, des del inici de l’Eucaristia i que, tal i com ja s’anunciava a l’ anterior edició d’aquesta Veu, passarà a formar part del tresor parroquial, amén de tenir tota la dignitat de Creu Parroquial.

L’evangeli del dia (Lc 23, 35-43) reconeixia la reialesa de Crist, Fill de Déu, en el rètol de la Creu i en la petició d’un dels lladres penjats al costat de Jesús “Recorda’t de mi quan arribis al teu regne”, confirmada pel mateix Crist –que mai la va negar: “T’ho asseguro, avui seràs amb mi al Paradís”.

Al voltant d’aquesta reialesa, el celebrant va glossar el significat i la grandesa del Pantocràtor que ens presideix, el Crist en Majestat, el Rei de la Glòria.
L’Eucaristia, iniciada als acords del cant “Alcem fidels…” (himne de Crist Rei), va tenir digne colofó en la inauguració dels vitralls de la capella del Santíssim (fets a l’obrador Atelier Lafuente) on se’ns ofereix una bonica simbologia de l’ aigua de la vida.

Acabada la Missa, la Nova Creu Parroquial va presidir la processó de la “reserva” cap al Santíssim, mentre entonaven el cant “Cantem tots a l’Amor que ens enamora…”.
A 2/4 de 7 de la tarda, com ja és tradicional, el grup A.T.S. va fer les delícies dels assistents, amb la representació de l’obra de teatre “Les malalties de l’Arsènia”. Realment va ser riure i no parar, un doll de bon humor i entreteniment –que tan necessari és a la nostra vida– com a bon punt i final a la Gran Festa de Crist Rei.

Des d’aquesta Veu, volem agraïr el treball i l’esforç de l’A.T.S., alhora que felicitar-los i encoratjar-los a continuar servint Déu també des del humor i el “divertimento”.
Pere Valls

(Podeu veure les imatges d'aquesta diada a l'anterior entrada al blog. Just a sota d'aquestes paraules )

La Festa de Crist Rei en Imatges...

Us oferim aquí un recull de fotografies d’aquesta Festa Major Parroquial, tot anunciant-vos que al proper número de la nostra revista, “La Veu de la Parròquia”, en tindreu completa informació.... Aquí teniu un avanç en imatges (Missa, la nova creu processional i els nous vitralls. Pica-pica pels escolans i la divertidíssima tarda de teatre)










Al proper article trobareu la crònica de la jornada, escrita per Pere Valls, i que també podreu llegir a La Veu de la Parròquia

dissabte, 27 de novembre de 2010

Advent, camí d’esperança

El diumenge dia 28 de novembre s’inicia l’Advent, un temps, marcat per l’esperança.
L’Església enguany comença l’Any Litúrgic amb el Cicle A. Recordem que el Nou Poble de Déu des del Concili Vaticà II va estructurar les lectures de la Missa en tres Cicles: A, B i C, amb la finalitat que al llarg de tres anys anéssim aprofundint en els diferents missatges de la Bíblia.
Durant aquest any ens endinsarem en l’Evangeli de Sant Mateu, el més extens, elaborat per tota una comunitat al llarg d’uns 50 anys. Va ser escrit sobre l’any 80-85 i ens presenta Jesús com a Mestre. També llegirem la Carta als Romans, la Primera Carta als Corintis, als Colossencs i als Filipencs.
Advent! Són aquestes quatre setmanes que ens preparem per celebrar el Nadal. Què ens cal fer?
- Obrir de bat a bat el nostre cor per acollir el Senyor que ve.
- Vetllar. “Si avui sentiu la seva veu no enduriu els vostres cor...”.
- Intensificar les estones de pregària. Aprofundir en la lectura de la Bíblia. Participar sovint de l’Eucaristia.
- Assistir si es pot al Recés i a les Vespres programades.
- Compartir no sols béns materials, sinó la nostra vida.
- Aturar-nos i revisar les nostres actituds negatives: rutina, desànim, pessimisme, rancúnies, ressentiments, poca amabilitat...
Nosaltres els cristians hem de saber contemplar amb serenor el crit de tres personatges marcats per l’esperança.
1r. Isaïes. Profeta de l’Antic Testament que visqué a Jerusalem l’any 760 aC. Fou un home de pregària, humil. Se’l coneix com el Profeta Messiànic, ja que ens parla de l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), “de la dona que tindrà un fill, del poble que caminava en la fosca que ha vist una gran llum”; ens diu que el seu nom és: “Conseller prodigiós, Déu heroi, Príncep de la Pau”. També ens descriu les característiques del Nou Regne.
2n. Joan Baptista. El Precursor que preparà el camí de Jesús, fill d’Elisabet i Zacaries, cosí de Jesús. És el més gran dels homes nascut de dona, home de pregària, humil, auster. Fou qui batejà Jesús en el riu Jordà. És l’últim profeta.
3r. Maria. La dona del “sí”, del facis a la voluntat de Déu. El personatge central de l’Advent. Maria plena de gràcia i escollida per ser la mare del Salvador. Model de pregària i oberta a l’acció de l’Esperit. Discreta, prudent, senzilla. És la primera i més perfecta deixeble de Crist, ens diu Pau VI.
Aturem-nos a reflexionar. Cal que aquest Advent sigui millor per anar construint un món on regni l’amor, la pau, la justícia i la caritat.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Càritas s’oferirà als locals de la parròquia

A partir del proper dimecres, dia 24 de novembre el servei de CÀRITAS PARROQUIAL es farà als locals de la Parròquia. Serà cada dimecres, de 10 a 12 del matí, quan atendrem a tothom qui ho necessiti. Ja sabeu que fins ara el servei es feia des dels locals de Càritas Interparroquial de Reus, però que a proposta del rector es va acordar a la darrera Assemblea Parroquial fer aquest trasllat el més aviat possible per apropar aquest treball a la realitat de la vida parroquial.
Un cop s’han preparat els locals i s’ha dotat de material, aquest servei pren cos i ara us demanem que divulgueu i sentiu ben vostre aquest servei parroquial. No hi ha cosa més sagrada entre cristians que la caritat feta en nom de Crist.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Missa d’inici del Curs

Després del descans estiuenc, calia tornar a posar fil a l’ agulla i fer-nos a la mar. La tasca d’anunciar el missatge del Regne als infants i als joves és molt engrescadora i no podia esperar més. Per això, el diumenge dia 10 d’octubre a les 12 del migdia, amb tota solemnitat i amb l’església ben plena, vam celebrar la Missa d’inici de curs.
L’Eucaristia dominical ja és prou important i significativa per sí sola, és la festa de la trobada setmanal amb Déu. Però si la revestim de la presència dels infants de 1ª Comunió i dels seus familiars i l´omplim del compromís dels grans, l’amor de Déu s’hi fa doblement present.
Sota el lema “Déu t’estima, anuncia l’Evangeli i testimonia’l”, la celebració va anar acompanyada de diversos actes carregats plenament de significat:
En primer lloc, el nostre rector (en nom del Sr. Arquebisbe) va procedir a “l’enviament dels catequistes”, fet que tradicionalment es fa a la catedral metropolitana de Tarragona però que enguany, per motiu d’obres, s’ ha fet des de cada parròquia. I així es va fer, davant l’altar, cada catequista amb una candela a la mà -signe de la llum del Crist ressuscitat- va ser “enviat”a catequitzar els infants i els joves, rebent un exemplar del catecisme (elaborat pel mateix rector) que conté les veritats de Fe que hem de transmetre, no només a la catequesi de la parròquia, sinó també a la catequesi de la vida de cada dia, en la família, a la feina… doncs cristià “s’és en tot lloc i en tot moment”.
Justament, l’ Evangeli del dia ens posava alerta sobre la necessitat de ser agraïts a Déu -que ens ha cridat a aquesta tasca- i a la parròquia que ens acull, alhora que ens envia a testimoniar allò que professem.
El segon acte, llargament esperat i ple també d’emotivitat, va ser l’entronització de la imatge de la Mare de Déu, restaurada per l’artista Ramon Ferran. Mentre entonàvem repetidament la salutació “Verge, Mare nostra, Reina de la Pau”, els presents va passar a venerar la nova imatge, alhora que dipositaven una flor als seus peus, símbol de la devoció i de l’amor a Maria que, en endavant, serà venerada com a “Mare i Reina de la nostra parròquia”.
Finalment, abans d’acabar la celebració, Mn. Rafael Serra va lliurar els nomenaments del bisbe diocesà a 7 persones de la parròquia, autoritzant-los par a la missió de “Servidors de l’ Eucaristia” en qualsevol església de la diòcesi. Igualment, se’ns va informar que l’arquebisbe Jaume ha acceptat la candidatura al diaconat permanent del feligrès de la nostra parròquia Miquel Marimon.
De tot plegat ens hem de felicitar i sentir agraïts a l’Amor de Déu que les ha fet possibles.

divendres, 19 de novembre de 2010

Una alegria immensa: concelebrar amb el papa Benet

El diumenge, dia set de novembre, vaig tenir una immensa alegria, de poder concelebrar la Missa presidida pel Papa Benet. La litúrgia de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona en va ser el motiu. M’unia a més del miler de sacerdots, que juntament amb els bisbes, concelebràrem l’Eucaristia, presidida pel successor de l’apòstol Pere. I quan l’ingent assemblea cantava a una sola veu el “Crec en un Déu” una joia molt gran de cor es feia present. Vaig pensar dins meu; sóc un prevere qualsevol –sense cap mèrit– de l’Església Catòlica, de l’Església Universal, que conserva i anuncia la Memòria de la Resurrecció de Crist. I viu de la seva Presència, de la Presència gloriosa del Senyor, el qual estimem sense haver vist (Jn 20, 29).
I el Papa, ancià, ple de la saviesa, amb tots els sofriments de l’Església dins, ungia l’altar amb el Sant Crisma. Feia una immensa devoció veure’l quan ungia la mesa de l’altar. Feia l’ofici dels apòstols: consagrar l’altar i el temple. Era Pere. I on hi ha Pere hi ha l’Església (Ubi Petrus, ibi ecclesia). És la roca sobre la qual el Senyor edifica l’Església a través dels segles. És la fe dels apòstols. La meva fe. La nostra fe.
Oh altar que uneix el cel i la terra! L’altar de la Santa Eucaristia, i del sant Memorial de la Mort del Senyor, perfumat dels dons de l’Esperit, envoltat de la Glòria de Déu, esdevingut signe de la Taula del Regne, on tota la humanitat hi està convidada.
I jo, amb tota la capacitat d’adoració del meu cor pronunciava, juntament amb el Papa, les paraules de la Consagració, que donen sentit al tot de la fe cristiana: Això és el meu Cos entregat per vosaltres. I, després, em perdia amb els meus germans sacerdots, donant la Sagrada Comunió a la immensa multitud de fidels, que dins i fora del temple, combregaven amb el Cos de Nostre Senyor. Cridats a formar un sol en un sol Esperit. I mirant amb amor el Papa resava en el meu interior les paraules que he dit mils de vegades: Recordeu-vos de la vostra Església estesa per tot el món, juntament amb el vostre servent, el Papa Benet (...) feu-la perfecta en la caritat. Cosa que vol dir: porteu l’Església fins a Vós, oh Pare, per l’amor. Car és l’amor, només l’amor, el que construeix l’Església, l’acaba de fer en aquest món i la porta cap a Déu. Un amor que brolla incessant de la mateixa Trinitat. I la Basílica de la Sagrada Família ha estat dedicada per a la Glòria de Déu i com a testimoni de la fe dels cristians. Creieu-me aquell diumenge resplendia de llum i de glòria. Vaig pregar intensament per vosaltres, els meus fidels.

Rafael Serra. Rector.

dijous, 18 de novembre de 2010

La dedicació de la Sagrada Família

No va ser fins el divendres anterior que em van confirmar que tenia una invitació per a assistir a la dedicació de l’Església de la Sagrada Família. Els meu primer pensament va ser pel meu avi Lluís Bonet i Garí. Ell va ser la primera persona que em va parlar d’Antoni Gaudí, l’admirava i el venerava i això ho transmetia a tots els que l’envoltaven. Juntament amb d’altres arquitectes els va tocar continuar les obres de la Sagrada Família en èpoques molt difícils i amb moltes dificultats. Crec que sinó hagués estat per la seva tenacitat avui aquesta església no existiria.

Diumenge, dia 7 de novembre, sobre 2/4 de 7 del matí vam sortir de Reus. A la bossa de mà, entre altres coses, hi portava 3 objectes que volien significar 3 intencions. Un anell en record dels meus avis Lluís i Mercè, una estampa de la Mare de Déu en record de la meva comunitat de Crist Rei i una bosseta d’herbes aromàtiques del Montsant en record dels malalts i ancians de la Parròquia i que visitem els membres de la Pastoral de la Salut.

Abans de les 9 del matí ja era dins de l’església. Una església enorme, immensa, però a la vegada acollidora i molt lluminosa, pràcticament no hi havia llum artificial, no hi havia focus per a les càmeres de televisió. La celebració va ser molt solemne, però a la vegada molt familiar. La litúrgia, bellíssima. Un dels moments que em va fer una il·lusió especial va ser el de l’aspersió de l’aigua perquè el prevere que em va aspergir era el meu oncle Lluís i el detall que més em va emocionar va ser que el calze que va utilitzar el Sant Pare per a la consagració era el que havia dibuixat el meu avi pel meu oncle en motiu de la seva ordenació. Disculpeu-me si trobeu que peco de vanitat al explicar aquests detalls tant íntims, però crec que els qui llegireu aquestes ratlles sabreu entendre el meu goig que, al cap i a la fi, és el que vull compartir amb tots vosaltres.

Dilluns al matí quan anava a treballar despuntava el dia, el paisatge s’anava omplint de llum i amb va venir el record del dia anterior: la llum que hi ha a l’interior de l’església de la Sagrada Família és la mateixa que la del nostre estimat Baix Camp. La divina Providència, a través del geni de Gaudí, ha volgut que la lluminositat de la seva terra i que també és la nostra estigui al centre de Barcelona, a dins de la basílica de la Sagrada Família.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Xerrada Interessant


Aquest dijous, a partir de 2/4 de 9 del vespre, hi haurà una molt interessant conferència a la sala d'actes de la parròquia, una xerrada que forma part del cicle de Diàleg Fe-Cultura. En aquest cas serà el Dr. Santiago Blanco, cirurgià i professor de la Facultat de Medicina de Reus que disertarà sobre "Valors, Ètica i Medicina", que exposarà aquesta difícil relació, a vegades, entre el metge i els milers de pacients que veu o tracta i que li reclamen una atenció personalitzada, humana... 

dilluns, 15 de novembre de 2010

Xerrada del pare Josep M. Recasens sobre la pregària.

Mn. Rafael Serra, presentant la xerrada

El passat dia 28 d'octubre, va tenir lloc a la nostra Parròquia una xerrada del pare Josep Maria Recasens, monjo de Poblet, amb el títol “Pregar, per què?

Va ser molt interessant i molt profunda en tot moment i seria gairebé impossible intentar recollir en un sol article tot el que va dir, tot i que intentaré fer-ne un petit resum.

Va compartir amb nosaltres la seva experiència diària explicant-nos, per exemple, que els monjos fan unes cinc hores de pregària, tres en comunitat i dues personals.

Després, d’una manera senzilla i entenedora ens va anar explicant que la pregària té diversos nivells. Primer, preguem amb la paraula, per exemple quan diem un Parenostre, però, poc a poc, hem de mirar d’anar “pujant” més... i, per aconseguir-ho, hem de posar la nostra confiança en l’Esperit Sant. El pare Recasens ens va dir que ell sempre comença a pregar dient tres vegades: “Pare, en nom de Jesús, el teu Fill estimat, dóna’m l’Esperit Sant”

Podem imaginar que si la nostra pregària fos aigua dins un recipient, l’Esperit Sant seria el foc que la fa bullir i, convertida en vapor, la fa pujar ben amunt.

La pregària vol trobar l’encontre real entre Déu i la persona... Nosaltres hem de ser conscients de la nostra petitesa i que Ell és gran i tot poderós, per tant, ens hem de deixar portar per Ell.

Quan jo prego, m’oblido de mi mateix, que Déu ja es farà càrrec dels meus problemes. Nosaltres el que hem de fer és deixar-nos portar, com un nen petit en braços de la mare que tant l’estima. La pregària ens va donant ales, ens fa alçar, ens eleva a les coses de Déu tot i que a través de les coses de la terra: Ens ha d’ajudar a estimar als del nostre entorn. La pregària és estimar i deixar-se estimar.

També hem de llegir la Paraula de Déu i meditar-la, pensar-la, aturar-nos en el significat de les paraules i, poc a poc, deixar-nos portar.. ha de ser un encontre tranquil, reposat, meditat.

Tot això és un procés que demana perseverança, confiança... al principi ens costarà, ens distraurem, tindrem dubtes... però hem de saber que Déu ens estima sempre, Ell ens ha creat... posem-ho tot “dins” la nostra pregària i deixem-nos estimar per Ell.


Josep Maria Recasens, monjo de Poblet

dimarts, 2 de novembre de 2010

Exprimint la paraula “canvi”

L’esdevenidor de les coses, dels successos i de les notícies dels darrers mesos han evidenciat fins a quin punt la nostra vida està banyada de forma permanent per la paraula “canvi”.
L’ésser humà es veu empés quasi permanentment a fer-hi referència. Els polítics anhelen un canvi (que porti al govern al qui estaven a la oposició i que retornin a la oposició els qui estaven en el govern); econòmicament s’estan duent a terme profunds canvis en la organització laboral; calen canvis d’hàbits energètics per no avocar el planeta a un futur obscur; cal un canvi de paradigma; demanem a crits canvis de tot tipus, a casa, a l’escola, a l’Església, a la vida... fins i tot s’albiren canvis d’organització social...
Pels cristians i cristianes, però, la paraula canvi té un significat molt més profund, i els canvis que se’ns demanen -potser millor, que se’ns proposen- abasten unes altres esferes i no les que he enunciat al començament.
Per significar el canvi, la teologia empra la paraula metanoia, (en grec metanoia) una paraula que s’associa al penediment, però no en un sentit  que denoti culpa o remordiment, sinó en un sentit que ens porti a la transformació o conversió, entesa aquesta com un moviment interior que sorgeix des del fons del cor de l’ésser quan copsem que cal superar les insatisfaccions personals o de comunitat. En temps dels primers cristians, es deia que aquell que trobava a Crist havia experimentat una profunda metanoia.
Adoneu-vos que les primeres paraules que va pronunciar Jesús un cop iniciat el seu ministeri a Galilea és “convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1, 15c) o “convertiu-vos perquè el regne del cel és a prop (Mt 4, 17) i que també Pere demana aquesta conversió als seguidors del Crist abans de batejar-se (Ac 2, 38).
Què demana Jesús? Emprendre un canvi radical de mentalitat i de cor, una autèntica metanoia que ens retorni al Pare que està desitjant abraçar-nos, com llegíem fa dos diumenges en l’episodi del fill pròdig. I és precisament la bondat de Déu al que ens ha d’impulsar a la conversió.
Perquè estem en moments difícils cal la conversió. I quina és la conversió que se’ns demana avui a cadascú de nosaltres? No som molt grans ja per canviar?
No hem de confondre els termes. El canvi que hem de fer és de profunditat, és un canvi que ens farà veure les coses d’una altra manera a com les veiem ara i, en conseqüència, un canvi que ens ha de fer actuar de forma diferent a com actuem ara. Potser el canvi ens omplirà d’optimisme, ens farà veure el futur de les nostres comunitats, de l’Església de casa nostra d’una forma menys complicada. Davant les adversitats -i no podem pas negar que, al menys al nostre país, l’Església està passant un moment difícil- el mateix Jesús ens demana un canvi de mentalitat.
Una darrera cosa, aquesta metanoia de la que parlem és radical, no és un canvi circumstancial, a mitges o només per a una estona; és una exigència per a la lliure adhesió i cooperació a instaurar el Regne de Déu.
I per fer-ho hem de recórrer constantment als sagraments, fonts de gràcia, especialment al de l’Eucaristia, que ens dóna el vigor necessari per a la personal conversió de cadascú de nosaltres. 

dijous, 28 d’octubre de 2010

Agenollar-se durant la consagració

El Missal Romà hi ha aquesta rúbrica: que els fidels s’agenollin durant la consagració, o bé que facin una inclinació profunda quan el celebrant fa la genuflexió després de consagrar els Sants Dons. En les nostres parròquies, per raons que serien llargues d’explicar, s’ha perdut el costum d’agenollar-se durant la consagració i ens trobem amb la situació ridícula de veure el celebrant adorar el Senyor fent la genuflexió després de consagrar el pa i el vi, mentre l’assemblea roman quieta com si no passés res, com si només el celebrant cregués en la Presència Eucarística. Així, doncs, us dic que qui s’agenolla durant la consagració fa molt  bé, i qui adora el Senyor amb una inclinació profunda també fa bé.
El que no està bé (com passa a tantes parròquies) és no fer cap signe. Ja sé que això pot semblar antic, carca, o senyal d’involució, però us ho ben dic que és una equivocació. Adorar Déu és l’acte més sublim i digne de la persona humana i del cristià que mai es es revesteix d’una dignitat més alta que quan adora el Senyor de la Glòria.
En l’Eucaristia sinó hi hagués la conversió admirable de la substància del pa i del vi en el Sagrament del Cos i de la Sang del Senyor, amb la seva humanitat i divinitat, no seria res. Però perquè hi ha la Presència del Senyor, l’Eucaristia és penyora de vida eterna i comunió real i veritable del Crist amb nosaltres.
Adoreu el Senyor, sempre amics! Agenollar-se o fer la inclinació profunda com mana la Litúrgia no és ridícul ni carca. No fer-ho és un fals progressisme que ara ja ha passat de moda. Si algú vol ser progressista que practiqui la justícia, estimi els pobres i es comprometi amb la parròquia. Quan participem en la celebració cristiana ho fem en el cant, en el cos i en l’esperit. Es una qüestió de fe: Crist realment, veritablement i substancialment està present en l’Eucaristia.
Aquesta és la fe de l’Església d’avui, de sempre i a tot arreu. 

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Pregar, per què?

El proper dijous, dia 28 d’octubre tindrem la oportunitat de gaudir d’una xerrada del pare Josep Maria Recasens, monjo de Poblet, amb el títol “Pregar, per què?”. Aquesta xerrada forma part de la programació de la formació per a adults del curs i us la recomanem a tothom de forma especial, al marge del fet que participeu o no de les altres activitats. La xerrada començarà a 2/4 de 9 del vespres a la sala d’actes de la catequesi.

Feu-ho saber a tothom!