dijous, 18 de novembre de 2010

La dedicació de la Sagrada Família

No va ser fins el divendres anterior que em van confirmar que tenia una invitació per a assistir a la dedicació de l’Església de la Sagrada Família. Els meu primer pensament va ser pel meu avi Lluís Bonet i Garí. Ell va ser la primera persona que em va parlar d’Antoni Gaudí, l’admirava i el venerava i això ho transmetia a tots els que l’envoltaven. Juntament amb d’altres arquitectes els va tocar continuar les obres de la Sagrada Família en èpoques molt difícils i amb moltes dificultats. Crec que sinó hagués estat per la seva tenacitat avui aquesta església no existiria.

Diumenge, dia 7 de novembre, sobre 2/4 de 7 del matí vam sortir de Reus. A la bossa de mà, entre altres coses, hi portava 3 objectes que volien significar 3 intencions. Un anell en record dels meus avis Lluís i Mercè, una estampa de la Mare de Déu en record de la meva comunitat de Crist Rei i una bosseta d’herbes aromàtiques del Montsant en record dels malalts i ancians de la Parròquia i que visitem els membres de la Pastoral de la Salut.

Abans de les 9 del matí ja era dins de l’església. Una església enorme, immensa, però a la vegada acollidora i molt lluminosa, pràcticament no hi havia llum artificial, no hi havia focus per a les càmeres de televisió. La celebració va ser molt solemne, però a la vegada molt familiar. La litúrgia, bellíssima. Un dels moments que em va fer una il·lusió especial va ser el de l’aspersió de l’aigua perquè el prevere que em va aspergir era el meu oncle Lluís i el detall que més em va emocionar va ser que el calze que va utilitzar el Sant Pare per a la consagració era el que havia dibuixat el meu avi pel meu oncle en motiu de la seva ordenació. Disculpeu-me si trobeu que peco de vanitat al explicar aquests detalls tant íntims, però crec que els qui llegireu aquestes ratlles sabreu entendre el meu goig que, al cap i a la fi, és el que vull compartir amb tots vosaltres.

Dilluns al matí quan anava a treballar despuntava el dia, el paisatge s’anava omplint de llum i amb va venir el record del dia anterior: la llum que hi ha a l’interior de l’església de la Sagrada Família és la mateixa que la del nostre estimat Baix Camp. La divina Providència, a través del geni de Gaudí, ha volgut que la lluminositat de la seva terra i que també és la nostra estigui al centre de Barcelona, a dins de la basílica de la Sagrada Família.

1 comentari:

Josep Lluís ha dit...

Un magnífic escrit, Marta. És ple de sentiment i amor.