divendres, 30 de març del 2018

Tots a la Vetlla Pasqual!!

La Vetlla Pasqual a la nostra parròquia serà dissabte a les 10 de la nit.


Joia i corona, cor i centre de tot l'any litúrgic, és la santíssima Vigília Pasqual, la nit de Pasqua, del dissabte al diumenge de Resurrecció. Viure-la és una experiència espiritual profundament impactant, enriquidora. Enforteix la fe, nodreix l'esperança, encén la caritat.

Com perdre-se-la? Qui seria capaç de faltar?

És la més antiga de les celebracions de l'any -juntament amb el diumenge cristià- la més tradicional i la més important. Quantes generacions de catòlics l'han viscut! Passaven la nit en vela, encenien els llums i el ciri pasqual, escoltaven moltes lectures bíbliques, cantaven els salms i pregaven, després celebraven el Baptisme i la Confirmació de tots els catecúmenes i, finalment, la Eucaristia pasqual.

El silenci exterior i interior, l'austeritat de la Quaresma, s'acaba en la Vigília Pasqual: Ja es canta el Glòria (aquesta nit sí que es toquen les campanes en cantar-lo, com a ritus propi) i, per fi, per fi!!, torna el solemne i alegre Al·leluia que ressona joiós!!

Participant en la Vigília Pasqual, ens incorporem a la tradició de generacions anteriors que vetllaven, tot esperant la Resurrecció santíssima de Jesucrist. No deixis el teu lloc buit!

Fragments d'un escrit publicat per
Javier Sánchez Martínez
Sacerdot de la Diòcesi de Còrdova.

dissabte, 24 de març del 2018

Via Crucis 2018

Oració inicial

Us adoro, oh santa Creu,
ornada amb el Cos santíssim del meu Senyor,
amarada i coberta de la seva Sang preciosa.
Us adoro, oh Déu meu, clavat a la Creu per mi.
Us adoro, oh santa Creu per amor d’Aquell qui és el meu Senyor.
Amén.


Primera estació.- JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT.


V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm,
R/. Perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món.

Meditació:

A Jesús tots el varen condemnar. Els jueus i els pagans. Tots l’entregaren. I l’Església l’abandona: Judes el traeix, Pere el nega i el deixebles fugen. Ell es disposa a viure les seves darreres hores sol. Només amb la mirada vers el Pare i amb l’amor de l’Esperit dins del seu cor. Ser cristià és aprendre, dia rere dia, a fer el camí de la fe, viscut en la vida quotidiana, amb aquesta intimitat: només Déu sap el camí de la meva fe. Ell sap del meu amor i coneix els meus sofriments. Ell sap de les pregàries i dels sentiments del meu cor. Només Déu. Cal caminar cada dia confiant en el seu amor. Amb la mirada posada en Déu: Ell és l’origen, el camí, la meta i el contingut de la vida eterna. Ho cantem en el Salm: «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en Vos».

V./ Tingueu pietat de nosaltres, Senyor.
R./ Tingueu pietat

Oh, Santa Mare, en mon cor fixeu les nafres de Jesús clavat a la Creu.


Segona estació.- JESÚS PREN LA SEVA CREU.


Meditació

Ell pren la Creu. Sap que amb ella anirà a la mort. Aquí acaba el seu camí. Tota la seva predicació. Vers aquí l’ha portat l’obediència al Pare. Ara ja ha acabat el temps de la predicació del Regne de Déu, ara el consuma amb l’ofrena de la seva vida.

Li ho han pres tot. Però l’Esperit de l’Amor ningú no li pot prendre. Està present en el seu cor. Ell havia dit: «El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement» (Joan 10, 17). Ell pren la creu amb la llibertat sobirana del seu amor. En la creu morirà, una creu que marcarà pels segles dels segles la perfectíssima geometria de l’amor de Déu Trinitat. És mirant la creu que comprenem les paraules de sant Pau:

«Demano a Déu que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist» (Ef 3, 16).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Tercera estació.- JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA.


Meditació

Hi ha tres caigudes, perquè en tot hi ha un inici, un creixement i una plenitud. Als inicis de la vida cristiana hi ha un propòsit: per amor a Tu portaré la Creu. En aquest propòsit inicial, tant generós, sovint caus i aviat desisteixes. Després ve la creu de la vida, aquesta també et fa caure. De vegades fins a l’extrem de dir: No puc més, no puc més amb la meva vida. Prou, Senyor... Finalment, i això és una gràcia, aprens que no ets sol a portar la creu. Jesús la porta amb tu i per tu. Cal que posem la creu de Jesús en la nostra vida. Aquesta ens salva. Amb Jesús no tant sols podem acceptar la creu de la vida, fins i tot la podem estimar i, encara, en podem donar gràcies, perquè ella ens santifica i ens fa imitadors del Crist que per tots ha portat la creu. L’apòstol va dir: «Estic content de patir en la meva pròpia vida allò que encara falta als sofriments de Crist en bé del seu cos, que és l’Església» (Col 1:26). També l’Escriptura diu: «Alegreu-vos de poder compartir els sofriments de Crist» (1Pe 4:3).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Quarta estació.- JESÚS TROBA LA SEVA MARE


Meditació

L’amor, quan és ple i madur, calla i comprèn sense paraules. A una mare no cal dir-li res del fill, ho sap tot i ho endevina tot. Maria, trobant-lo en el camí de la creu, ho comprèn tot de Jesús. Ella recorda les paraules que Jesús li havia dit durant les alegres noces de Canà: «Encara no és arribada la meva hora». Ella sap que ara és quan ha arribat aquesta hora. També el Senyor la mira amb un immens amor, és la seva estimada mare, i dins seu decideix que ens la donarà a tots. Com si li digués: «T’estimo tant, mare, que et regalaré a molts com a fills, ells també seran germans meus.». És per això que després dirà al deixeble estimat: «Fill, aquí tens la teva mare». Entre llàgrimes i sense dir-s’ho, tots dos endevinen que ara se celebren les veritables Noces, les de Déu amb la humanitat. Sentim les paraules de l’Apocalipsi: «Ha arribat l'hora de les noces de l'Anyell, i la seva esposa ja està engalanada» (Ap 19,7).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Cinquena estació.- JESÚS ÉS AJUDAT PEL CIRINEU A PORTAR LA CREU


Meditació:

Jesús es deixa ajudar pel Cirineu. Aquest era un estranger, algú que no formava part del poble de la fe. És com si diguéssim: «Un no catòlic va ajudar Jesús». Sempre hem de recordar tantes persones que, perquè estimen, no estan lluny de Déu. Per aquest amor, per petit que sigui, ja estan en Déu. L’amor, la caritat, no s’han extingit en els seus cors. Pensem, per exemple, en tants voluntaris que, tal volta no són creients, i recullen els immigrants en la seva dramàtica travessa per arribar a les costes d’Europa.

També hem de considerar un altre punt: Jesús es deixa ajudar per un altre. Tots som pobres, pecadors i portem les ferides de la vida. Tots necessitem de l’amor de Déu i de l’amor dels altres. No podem pecar de suficiència i hem de tenir la humilitat de deixar-nos ajudar pels altres. Demanem ara al Senyor que les persones que passen per situacions de sofriment, trobin persones bones que les ajudin i elles tinguin la humilitat de deixar-se ajudar.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Sisena estació.- LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS


Meditació

És bonica la tradició de l’Església-Mare de Jerusalem que traduí en un personatge una veritat teològica. Verònica vol dir: «Veritable icona», veritable imatge. Els cristians contemplarem la faç de Jesús en les persones que porten inscrit en el rostre el sofriment: els refugiats sense pàtria, els exiliats, els empresonats, les dones maltractades, els infants que no poden jugar per causa de la guerra, els aturats i tots aquells que són víctimes de la injustícia del món. En ells cal contemplar la faç velada de Jesús i són aquests rostres aquells als que hem d’eixugar les llàgrimes del dolor, amb una caritat activa, solidària i incansable. Intercedim en aquesta estació pels qui sofreixen. Fem silenci. La pregària d’intercessió és la forma més alta i cristiana de solidaritat. Tal volta en moltes situacions no podem fer res, però sempre podem pregar. La pregària és estimar els altres en Déu i en la comunió dels sants. Amb la pregària estic a prop dels qui sofreixen i també a prop dels qui els ajuden. Tot el que es fa en el Cos de Crist és participat per tots.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Setena estació.- JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA


Meditació

En aquesta segona caiguda el Senyor ens recorda que tots som pecadors. Tots els sants, excepte Maria, són pecadors convertits a Jesucrist. Que ningú de nosaltres digui: «Jo no peco». Tots pequem, al menys d’omissió. El cristià ha de dir, amb el Salm, «Aparteu la mirada dels meus pecats, Senyor» i també «Tinc sempre present el meu pecat i he fet el que és dolent als vostres ulls». Cal tenir els pecats davant dels nostres ulls, perquè Déu no els tingui presents davant dels seus. Els dies sense Déu són dies perduts, dies sense pregària, dies sense testimoni, dies sense amor. Som deixebles desmemoriats, amb el cor endurit, amb amors possessius, referits al propi jo. De tot això hem de demanar perdó al Senyor. També de les paraules vanes i de la peresa per a fer el bé. I així tantes coses per l’estil.

En aquesta Quaresma adelerem-nos a rebre el Sagrament de la Penitència. És el Sagrament de l’alegria, d’un nou començament. El Senyor ha caigut perquè nosaltres ens puguem redreçar. La vida cristiana és un tornar a començar sempre. Anem de començament en començament fins a un començament sense fi.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Vuitena estació.- JESÚS TROBA LES DONES DE JERUSALEM


Meditació

Elles el planyen, eren dones de Jerusalem. Representaven la ciutat de Sió que plora la mort dels seus fills com si fos la mort d’un fill primogènit. ¿Qui les pot consolar? Elles, joioses, l’havien vist entrar a la ciutat com un rei, ara el veuen “tret de la ciutat”, ple d’ignomínia i dut a la mort. La passió de Jesús sempre consola l’Església. El Senyor li surt a l’encontre per donar-li la pau, el perdó i la força. Ell no abandonarà mai els qui són seus. Ell sempre els mirarà compassius: «Almenys vosaltres m’heu estimat».

Que ressoni el cant de les Lamentacions: Jerusalem, Jerusalem, converteix-te al Senyor, el teu Déu; que és el mateix que dir: Església, Església, converteix-te al teu Senyor. El Senyor mateix, per boca del profeta Osees diu al poble: «Jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré ni que no s’ho mereixin».

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Novena estació. - JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA


Meditació

No pot més i cau per tercera vegada. Al límit de les seves forces. Com un sacerdot que es postra davant de les grades de l’altar, així el Senyor, abans de pujar a la seva creu. Ell, que a la creu esdevindria al mateix temps, sacerdot, altar i víctima. Tres vegades ha caigut, perquè tres vegades Sant és el Senyor.

La darrera caiguda del Senyor, enmig de la multitud, ens fa contemplar el seu títol de glòria: Ell és el rei. És rei perquè es el qui ha estimat més. Fixeu-vos: Jesús sempre va per terra: ajupit davant de la pecadora dibuixant una sentència d’amor a terra, agenollat per rentar els peus dels seus deixebles, postrat sobre la roca a Getsemaní i, ara, caigut, bocaterrosa, en el tram final del camí de la creu. Vet aquí la reialesa del Senyor, la reialesa de l’amor. Oh Crist, salvador nostre, salveu-nos!

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Desena estació.– JESÚS ES DESPULLAT


Meditació

Talment Adam, que després del pecat s’adonà que anava nu, també el Senyor havia de ser despullat per a esser elevat a la creu. En Jesús va ser crucificat el primer Adam, per tal que es manifestés com el darrer Adam que dóna la vida (1 Co 15,15). En Crist tota la humanitat pecadora és exposada davant Déu (com una mena de confessió general). En la nuesa de Jesús veiem al descobert els nostres propis pecats i els del món. Cal que sentim en la nuesa de Jesús, la vergonya de les incapacitats per estimar, i del mal que hem fet.. Tot ha quedat descobert en Crist Crucificat. Ell expia tant la culpa com la pena i, si a l’infern hi ha algú, no és per cap culpa ni per cap pena (perquè ell les ha expiades) sinó perquè ha refusat el seu amor. En l’himne que trobem escrit a la carta de sant Pere escoltem aquestes paraules: «Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, ens curava»

Així Ell reconciliava el món, i entregava tota la humanitat a Déu Pare en l’amor de l’Esperit Sant. Ell que havia predicat: Benaurats els pobres ara compleix a la perfecció la benaurança i esdevé «el pobre» (pobre y sin nada, de sant Joan de la Creu) i, amb la seva pobresa, ens enriqueix a tots i ens obre el paradís que Adam va perdre. El primer Adam va tancar el jardí, el segon l’obre. I ningú ja no el pot tancar rere seu. L’obre per tots nosaltres.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Onzena estació.- JESÚS ÉS CLAVAT A LA CREU


Meditació

Claven a Jesús en la creu i la sang raja de les seves mans i els peus, complint-se a la perfecció les paraules del Salm: Les meves mans i els meus peus han foradat. Els soldats tiben les cordes i amb un esglai el cos de Crist queda elevat entre el cel i la terra. El dolor del Senyor és indicible i inimaginable. Ell recita els salms del poble de la fe: Pare, a les vostres mans lliuro el meu esperit... tot jo tinc set de vós, Déu meu... Déu meu per a què m’heu abandonat?. Mentre les trompetes del temple convocaven al sacrifici de la tarda, el veritable Anyell de la Pasqua era immolat i la salmòdia del Servent de Jahvè, recitada amb els seus llavis, esdevenia com unes primeres Vespres. Les primeres Vespres del dia solemne de Pasqua, quan les campanes de tota l’arxidiòcesi i de tota l’Església, tocaran a glòria.

Així el Senyor oferia el sacrifici que ens salva. El sacrifici amb el qual glorificava perfectament al Pare i santificava, també perfectament, la humanitat. Ofert amb l’encens -foc i amor de l’Esperit Sant- Jesús clavava a la creu el document que ens feia culpables i l’anul·lava, al temps que se’ns enduia com un seguici triomfal (cf. Col 2:15).

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Dotzena estació.- JESÚS MOR A LA CREU


Meditació

Ell havia dit: «Mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot es complirà». Amb la seva mort, Jesús compleix tota la llei per nosaltres, és per això que les seves darreres paraules seran Tot ha estat consumat; això és, tot l’amor viscut. Més és impossible.

Inclinà el cap sobre aquell pit ple de pregàries i d’amor al Pare. La darrera mirada, segur, va ser per Maria i per Joan (és el darrer que va veure en aquest món). Oh sí, la darrera mirada de Jesús és per l’Església! És com si digués: És per tu, Església meva, que moro; és per tu que dono la vida! És l’amor que et vivificarà generació rere generació!. Serà aquest amor que l’Església, en boca de Maria, cantarà en el Magnificat: L’amor dels qui creuen en Ell s’estén de generació en generació.

Ella, ara, la pobra serventa de Déu, només podia repetir plena de fe: Que sigui així, Senyor; Déu meu, que es faci segons la teva voluntat. Cadascú de nosaltres pot dir en aquest moment com sant Pau: M’ha estimat i s’ha entregat per mi. Que tota la creació emmudeixi davant de la mort del Just. Tota la Trinitat és aquí: el Pare ha lliurat el Fill en l’amor de l’Esperit Sant per nosaltres. Sant, Sant, Sant, veritablement sant és el Senyor.

Cadascú de nosaltres ha de repetir dins seu:
Sóc fill (a) de Déu per la gràcia del baptisme
Per voluntat de Déu, Maria és la meva mare.
Sóc membre del Cos de Crist
Sóc temple de l’Esperit Sant
Sóc fill (a) de l’Església.
Sóc hereu (va) de la vida eterna.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Tretzena estació.– JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU


Meditació

Desclaven Jesús i el davallen de la Creu. Nicodem porta el llençol per amortallar i Josep d’Arimatea el rep. Maria besa el front santíssim de Jesús i diu: «Gràcies, fill meu, per tot el que has fet per nosaltres». Enmig del gran dolor el deixeble estimat hi és present. Tots ells representen l’Església que rep el Cos de Crist. Se saben custodis i hereus del seu amor. L’Església custodiarà el Cos de Crist, l’adorarà en el Sagrament i l’estimarà en els pobres.

El rostre de Jesús, deixondit i distès ja del dolor, retroba la pau immensa del Fill de Déu. També nosaltres contemplant la Faç de Jesús trobem la pau, la pau dels fills i filles de Déu. Tota l’Església, plena d’estupor, es pregunta en aquesta estació: ¿Què n’haig de fer amb aquest amor immens i insuperable?

Només pot fer una cosa: Deixar que l’amor del Crist flueixi en el cor de tots, com un riu de gràcia, també de caritat. L’Església, quan es regada per la gràcia, esdevé un jardí on tot creix. Creixen la pregària, el desig de la lloança, la caritat humil, la passió pels pobres i per la justícia. Creix també el consol i la comprensió que ens hem de regalar els uns als altres. Els qui no viuen en l’amor de Crist no poden ser testimonis de ningú i de res, fora d’ells mateixos. Els apòstols i els màrtirs creixen en la terra de l’amor del Crist, on ha arrelat llur cor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...


Catorzena estació.- JESÚS ES SEPULTAT


Meditació

Les mirròfores arriben amb els perfums. Uns perfums que ja no necessitaran. El cos de Jesús es posat a la pedra de la unció. Maria de Magdala porta la mirra, (és aquella dona de la qual el Senyor havia profetitzat: «Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet»). (Mc 14:9). Malgasta-la tota, Maria, és el teu Senyor. Ningú mai més t’ho retraurà. És un perfum d’amor que emplena tota la casa de l’Església, com la sentor de la pedra de la unció de sant Sepulcre. És ja perfum de Pentecosta.

L’amor, les mans i el cor amoroseixen el cos santíssim de Jesús exànime. Es posat amb una reverent delicadesa dins del sepulcre i la llosa es feta rodolar. La nit cau i comença el gran silenci del dissabte sant, l’esperança s’ha esvaït del cor de tots, menys del cor de Maria. Caldrà esperar l’albada, la primera llum que desfà la nit. Serà llavors que la nova correrà, com els deixebles al sepulcre, i es propagarà increïble: Jesús ha ressuscitat! No és aquí!. L’Església s’apressarà a encendre, al cor de la nit, el foc nou i la llum nova. Jesús per la glòria de la seva resurrecció no ha sortit de la història, forma part de la nostra història, la de tots i cadascú i nosaltres som els qui vivim en Crist. Som una creació nova i cadascú de nosaltres pot dir amb Tomàs: Senyor meu, i Déu meu. ¿Com podríem negar la resurrecció si cadascú de nosaltres pot experimentar el Crist vivent dins del seu cor?

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor...

Parenostre.

Oració final

Us demanem, Senyor,
la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill
va estimar tant el món, que es va entregar a la mort.
Per nostre Senyor Jesucrist.

dijous, 22 de març del 2018

Programa de Setmana Santa 2018


25 de març.- Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor:
- Missa de vigília, dissabte a les 8 del vespre.
- Missa de 10 del matí.
- Missa de 12 del migdia (Benedicció dels Rams al c. General Moragues)         
- Missa a dos quarts de 9 del vespre.

26 de març.- Dilluns Sant
A 2/4 d’11 Missa Crismal a la Catedral de Tarragona
A 2/4 de 8 del vespre Missa a la Parròquia.

27 de març.- Dimarts Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
A les 8 del vespre CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

28 de març.- Dimecres Sant
A les 10 del matí Missa a la Parròquia.
(A les 8 celebració comunitària de la Penitència a la Prioral)

29 de març.- Dijous Sant
A les 2/4 de 9 del vespre.- Missa del Sant Sopar del Senyor
A les 11 de la nit Hora Santa.
(A les 2 de matinada es tancarà la Parròquia)

30 de març.- Divendres Sant
A 2/4 de 10 del matí, Laudes.
A les 10 Via Crucis.
A les 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor
La col·lecta és per Terra Santa
(Després de la celebració, durant mitja hora, silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)

1 d’abril.- PASQUA
A les 10 de la nit del dissabte, dia 31 de març, Vetlla Pasqual
A les 10 del matí del Diumenge de Pasqua, Missa
A les 12 del migdia del Diumenge de Pasqua, Missa solemne.
 (No hi ha missa el diumenge de Pasqua al vespre)

NOTA: El Dijous Sant hi haurà servei de Confessions des de les 6 de la tarda fins a l’hora de la celebració. Un quart d’abans de cada celebració hi haurà assaig de cants.

dissabte, 10 de març del 2018

Una Paràbola alhora quaresmal i pasqual

El fill pròdig és la imatge del pecador errant (ho som tots), lluny de casa i enyoradís de la casa del Pare. Lluny de Déu vivim en la terra de la dissimilitud. Quasi tota la patrística comenta en clau cristològica la paràbola del fill pròdig. És per Jesucrist que el fill pròdig no retorna sol a casa, torna amb una multitud, entre ells també nosaltres, i quan tornem a Déu experimentem que Ell ens ha esperat sempre i que som en la casa de la qual no havíem d’haver marxat mai. Una casa que sempre hem enyorat, com el pa blanc que el Pare té a casa. El fill torna a casa amb les ferides del camí, amb els seus pecats, amb el mal que li han fet i el mal que ha fet, com horroritzat de sí mateix, però torna amb la confiança de saber-se fill. Torna descalç perquè ve de la terra dels homes que no coneixen la llibertat, ve de la terra on caminar fa mal. Ell, el fill, també coneixia el cor del Pare, altrament no hagués tornat. Darrera el fill pròdig hi ha tots els fills d’Adam que per il·limitats camins de retorn, arriben malferits i avergonyits a casa. El fill havia marxat lluny, ben lluny, per no sentir l’ombra del Pare, però no podia esborrar la imatge i semblança que li havia imprès en el cor.


La paràbola del fill que torna a casa ens ensenya el sentit quaresmal i pasqual de la vida cristiana: Quaresma marca el camí del retorn, el temps d’entrar dins de sí mateix i sense dubtar, fer-nos el propòsit: Aniré a casa del meu Pare.

Si us plau, el fill no torna a casa d’un estrany, a una casa que no el coneguin, torna a casa del seu pare, del qui l’havia engendrat (on necessàriament també hi ha una mare). D’algú que li pot retreure tot, però que mai li podrà dir: «Tu no ets el meu fill, i no et conec». Igualment, el fill sempre podrà dir una veritat que res pot alterar: «Tu ets el meu pare, jo sóc el teu fill».

La Pasqua és el retrobament. Tota la simbòlica trinitària es manifesta: les mans del Pare que abraça són les del Fill i de l’Esperit Sant. L’amor pel qual el Pare corre vers el fill perdut, l’abraça i l’estreny en el seu sí, és l’Esperit Sant. Allí se senten els batecs del cor. Com el Fill que cerca l’ovella perduda i la carrega amorosament sobre el seu sí. I aquest carregar-se sobre sí vol dir el pes de la creu.

Com serà també propi del Fill el vestit, perquè tots els qui hem estat batejats en Crist hem estat revestits de Crist i serà propi de l’Esperit Sant l’anell de l’aliança, que ha segellat una aliança nova dins dels cors, per l’amor que ens ha estat vessat (Rm 5:5).També el banquet de la festa amb la joia dels germans i de la Mare Església joiosa pels fills. On tots són convidats a participar de l’alegria dels àngels per un sol pecador que es converteixi, allà on les noranta nou ovelles s’alegren de retrobar la que faltava. Car la festa no és festa plena si no hi som tots. Tot això tindrà ressonàncies en la litúrgia de la nit de Pasqua: Oh nit realment benaurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba el seu Déu (Pregó Pasqual).