Entrevista a... Roser Barberà

“Que ningú marxi d’aquí sense res”

Maria del Roser Barberà va néixer a l’ Almoster. Casada i mare d’una filla. És mestressa de casa, catequista i forma part de l’equip de Càritas Parroquial com a voluntària. La seva feina, entre d’altres, és atendre les persones i repartir aliments.

P. Des de quan pertanys a la Parròquia?
R. Em vaig casar l’ any 1984 a Almoster, però vaig venir a viure a Reus (d’on era el meu marit) ara farà 27 anys, al carrer Bertran de Castellet i, des de llavors, pertanyo a la parròquia de Crist Rei.

P. Com vas començar a fer catequesi?
R. M’ho va proposar Mn. Eduard, era el setembre del 1994, feia pocs mesos que la nostra filla havia fet la primera comunió.

P. Quin altre servei fas a la parròquia?
R. Formo part del grup de Càritas parroquial, des d’aquest curs. Quan els fills es fan grans, tens més temps per a servir “els altres” i, donades les circumstàncies socials i econòmiques del nostre país. i la demanda de voluntaris que feia Càritas, em vaig oferir.

P. Fes-nos cinc cèntims de com funciona Càritas parroquial.
R. En primer lloc, he de dir que hi ha persones com el Francesc Aixalà o la Beatriu, que porten molts anys i són les veritables “alma mater” així com Mn. Rafael, que és qui ha proposat i organitzat aquest servei, des de la nostra parròquia. La Núria Aymemí i jo som les últimes incorporacions.
Tots els dimarts a primera hora, dues persones van a recollir els aliments al Banc d’aliments de Reus i, entre tots, els descarreguem, classifiquem, emmagatzemem i preparem. Els dimecres al matí fem la distribució dels aliments. Comptem, també, amb l’assessorament de l’assistenta Social, la Imma, que fa la fitxa de cada persona, per tal de detectar les necessitats que s’ han de cobrir.

P. Quantes persones o famílies ateneu?
R. Quan vam començar el curs eren unes 20 però, actualment són una quarantena, si bé sempre es presenten algunes més, que són acollides i ateses seguint el lema del nostre rector: “cap persona necessitada ha de marxar sense res”

P. Darrerament es parla d’algunes modificacions.
R. Sí, hi ha el projecte -vigent des de fa pocs dies- d’una atenció més personalitzada i individualitzada a cada persona o família, amb la vocació no només de donar els aliments sinó també educar-los en el consum (de vegades, fins i tot se’ls ha d’ensenyar a preparar o cuinar els aliments) i que ells mateixos puguin triar, en funció de les seves necessitats.

P. Amb quin esperit feu aquest servei?
R. Com el mateix nom diu, amb esperit de caritat i de servei als altres, doncs servir els altres és com servir el Senyor. També amb un profund agraïment a totes les persones que, desinteressadament, s’ofereixen a ajudar (la Montserrat, la Teresa Corts, la Consol… ). Sempre s’agraeix qualsevol ajut, en bé d’aquesta causa, ja que en cada persona atesa hem de veure el rostre del Mestre.

Crònica del Triduum Pasqual

Un any més, la nostra parròquia ha viscut i celebrat la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, amb tota la solemnitat i devoció que mereix.
Vam començar el diumenge 17 d’abril al migdia amb la benedicció, al parc de Sant Jordi, dels rams i palmes que enlairaven al cel una munió d'infants que s'hi van aplegar; tot seguit, vam marxar (tot cantant l’Hosanna) en processó, cap a l'església (que lluïa la seva nova cara: nova il•luminació i instal•lació elèctrica, nou dosser sobre el Pantocràtor, nova ubicació del Santíssim i pintura de parets i envernissat dels bancs), on vam celebrar l’Eucaristia dominical.

A la tarda, abans de la Missa vespertina, va tenir lloc la pregària del Sant Via-Crucis, l´ultim del temps quaresmal, meditat pel nostre rector i acompanyat dels cants de totes les persones que hi érem presents.

La catequesi d’adults, una meditació sobre la Passió i Mort de Senyor, segons sant Marc) i la celebració comunitària de la Penitència del Dimarts Sant (molt concorreguda i en la que, com a signe de penitència es va demanar l’aportació d’un litre de llet per a Càritas), ens van deixar a les portes del Triduum Pasqual.

Dijous Sant, dia d’Acció de gràcies al Senyor per la institució de l'Eucaristia (el cos i la sang de Crist, recordats en el salm “El calze de la benedicció”) perpetuada en la missa dominical, dia de l’amor fratern, dia de Càritas, dia de la comunió i la fraternitat, dia de pregària silenciosa als peus del “monument”; en definitiva, dia de l’Amor de Déu, manifestat en el fet de rentar els peus als deixebles (Jn 13, 1) perpetuat en el mateix gest del celebrant.

L’Hora Santa, la pregària de Laudes del matí del Divendres Sant i el tradicional Via-Crucis meditat amb les reflexions fetes per diversos feligresos, van preludiar el gran Silenci, el gran dol i la gran esperança de la litúrgia de la tarda del Divendres Sant, quan l’altar es presenta despullat de tots els seus ornaments i el celebrant es postra davant d’ell.

El Divendres Sant fou el dia de l’homenatge i adoració de la Creu, dia sense consagració i dia sense benedicció final (el fidels marxen en silenci).

Vetlla Pasqual, Diumenge de Pasqua, dia d’alegria, dia de Glòria, dia d’Al•leluies i felicitacions, dia de desitjar-nos bona Pasqua, dia de celebrar el que el Senyor ha fet per nosaltres; dia de rituals del foc nou i de l’aigua, dia de renéixer a una nova vida, dia en que la foscor del pecat i la Mort ha estat vençuda i resplendeix la Gran Llum, la Llum que cegà i ofuscà els sentinelles guardians del sepulcre, la Llum del Crist Ressuscitat. Aquest esperit pasqual ens acompanyarà cinquanta dies.

Que l’encens de la nostra penitència quaresmal, la caritat del nostre amor i la llum del nostre testimoni de Fe, presideixin tots els dies de la nostra vida!!

L’experiència de la transmissió de la fe als infants i joves

Els cristians tenim un do que hem rebut de Déu i que és la FE, així, en majúscula i que destaqui; mai una paraula tan curta (dues lletres, una sola síl·laba!) ha amagat tant de contingut i tant de significat, ella -per si sola- dóna explicació i esperança a la nostra existència terrenal, al nostre tarannà, al nostre procedir. Les persones que tenim una certa edat podem afirmar i presumir que aquesta Fe l’hem “pouada”, l’hem viscuda i l’hem alimentada en l’exemple i el testimoni dels nostres pares i dels nostres “grans”, que no es van voler guardar per a ells sols aquest gran tresor. Transmetre la Fe no és una qüestió de proselitisme ni de quotes “d’audiència”, no; és, simplement, compartir una gran alegria que tenim, la de la Bona Notícia, amb totes les persones que la vulguin rebre i fer-se-la seva també. És quelcom tan humà com celebrar un esdeveniment amb la família o amb els amics, compartir allò que tenim, allò que creiem (el Missatge del Regne de Déu) convençuts que no només és bo sinó que és el més gran i més important que tenim per a compartir i viure amb els altres.

Els cristians no imposem, no hauríem d’imposar, la nostra ALEGRIA; els cristians la participem, la compartim, la celebrem i, en definitiva, la regalem, la donem a conèixer a tothom, alhora que procurem viure amb ella i conforme a ella.
I, si així ho fem, no és mèrit nostre, simplement donem compliment i continuïtat a l’encàrrec que vam rebre, fa més de dos mil anys, dels nostre mestre, i que fem ben nostre els/les catequistes : “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat” (Mt 28, 19-20).
I aquesta experiència, l’Església i els cristians l’hem de fer amb alegria i amb il·lusió, no pas com una càrrega. Transmetre la Fe és quelcom que s’ ha de fer des del si de la família, no esperar a la catequesi ni a l’assignatura de Religió. Però, dissortadament, en les darreres dècades, la institució familiar sembla haver-se exonerat i “alliberat” d’aquesta responsabilitat, com si transmetre la Fe, Evangelitzar, fos només cosa de l’Església i dels seus “afiliats”.

Certament que la societat ha canviat molt darrerament i s’han volgut “crear” nous conceptes de família, però Déu és i serà sempre el mateix, es vulgui o no, el Missatge continua essent el que Jesús ens va donar. Podem i devem adaptar-lo als nostres temps, als nostres infants, als nostres joves, amb les nostres paraules, amb els nous mitjans i a les nostres circumstàncies, tindrà la mateixa validesa i aplicació però els batejats no podem ni devem claudicar de la nostra condició ni de la nostra “obligació” (que ha de ser la nostra devoció) d’anunciar i transmetre aquella Fe que, un dia, vam rebre amb la condició de donar-la a conèixer i escampar-la arreu del món. Així ho ha entès l'ESGLÉSIA i així ha volgut passar, de generació en generació el relleu de la torxa.

Avui dia, la tasca és més àrdua i difícil, cal adaptar-se als nous temps, la figura del catequista es converteix -en molts casos- en l’únic transmissor de la fe de l´infant o del jove que no veu altre testimoni al llarg de la setmana i que potser només ve pensant en la preparació per a un Sagrament; els estudis, les diversions, els caps de setmana, són els seus principals centres d'interès. Però el/la catequista no pot desanimar-se, al cap i a la fi treballa per compte d’altre i aquest ALTRE és Déu, qui ens ha “cridat” a aquesta feina, no pas pels resultats sinó per l'Amor que ens té.
El/la catequista és qui dóna però també qui rep, el sembrador però també el sembrat amb la il·lusió i l’afecte d’infants i joves que també són dins el Pla de Déu.

Celebració de la festa de Sant Enric d’Ossó, patró de la catequesi

Seguint la tradició iniciada fa pocs anys, el 27 de gener la parròquia va honorar Sant Enric d’Ossó i Cervelló, patró dels/de les catequistes. Gran animador de l’ensenyament i de la catequesi, home de les nostres terres, va merèixer l’honor de ser el nostre model i guia en la tasca d’anunciar l’Evangeli i predicar i donar testimoni de la nostra fe en Déu, davant els infants i els joves.
Tots els catequistes ens vam aplegar, a les sis de la tarda, a la capella dels Santíssim: allí va començar el primer acte, un petit recés, dirigit per Mn. Rafael que va valorar i ponderar la tasca catequètica, el testimoni de Fe que es dóna, la dedicació de temps (formació, preparació, trobades, celebracions, reunions...) de manera desinteressada i gratuïta, arrelades totes elles en la convicció plena de les nostres creences i en la confiança absoluta en Déu que ens ha escollit per a aquesta missió. El/la catequista fa seu aquell encàrrec de Jesús en el seu comiat: “Aneu i ensenyeu tot allò que jo us he ensenyat... Jo seré amb vosaltres dia rere dia...”.
La sessió de catequesi, se’ns va dir, no és una classe de religió, és una ocasió per a transmetre, als infants i als joves, un missatge que potser no reben ni veuen a casa i, en molts casos, ni a l’escola ni a l’institut; encara que només sigui una hora a la setmana, el nostre treball i el nostre testimoni són agradables als ulls de Déu que vetlla perquè aquesta tasca no caigui en sac buit; només Ell sap quin fruit donarà la llavor sembrada en cada persona.
Acabat el recés, ens vam trobar en grups de 2-3 catequistes, per tal de “parlar” de les nostres inquietuds, les personals i les derivades de la nostra condició de catequistes.
Poc després, ens vam ajuntar -amb la resta de la comunitat habitual- a la pregària del Sant Rosari que, en aquell dia i de manera especial, va “contemplar” els Misteris de Llum, llegat de Joan Pau II.
Com a cloenda, vam participar de l’Eucaristia vespertina, concelebrada pel nostre Rector i el nostre Vicari, responsables de les catequesi de 1ª Comunió i de Confirmació, respectivament i presidida -des de l’ambó- per una fotografia de Sant Enric d’Ossó, en els seus temps de seminarista.
En el moment de la Pregària Universal, Mn. Rafael va fer una pregària individualitzada i personal per a cada catequista present i va tenir un record, també, per aquelles persones que ja són amb Déu.
Acabada la Missa, a iniciativa del nostre Rector -i com a novetat- va tenir lloc un sopar de catequistes, als baixos de la parròquia, on les grans “cuineres” (què amagat s’ ho tenien!) van lluir les seves arts culinàries i sorprendre’ns amb un ampli ventall de menges (fins i tot una sopeta, que ben bé venia en aquell moment!!!) i tots vam poder “llepar-nos” els dits. Des d’aquesta Veu, l’enhorabona i la més cordial felicitació a totes les cuineres i a totes les persones que van fer possible aquella estona tan agradable i familiar.

Trobada de catequistes a Cambrils

El dissabte 27 de novembre va tenir lloc una Trobada de catequistes de la nostra parròquia a Cambrils. Ens vam aplegar una vintena de persones, acompanyades per Mn. Rafael i per Mn. Joan Francesc. Vam sortir a 2/4 d’ onze del matí i, en arribar allí, ens va rebre Mn. Ramon Martí, rector de la parròquia de Santa Maria, primera etapa del nostre itinerari cambrilenc. Vam visitar, en primer lloc, les dependències parroquials de la Catequesi i, en la sala d’actes, entre Mn. Ramon i Mn. Rafael  ens van fer una petita semblança de la figura de l’insigne cardenal Dr. Francesc Vidal i  Barraquer, els seus últims dies a Catalunya, el seu exili, el retorn de les seves despulles a la Catedral de Tarragona, així com algunes detalls sobre la seva personalitat. Igualment ens van fer esment de la forta vocació sacerdotal d’aquesta vila marinera, que ha donat molts homes de Déu a la nostra diòcesi tarragonina.
A l’interior del temple vam visitar la pica baptismal on fou batejat el cardenal Barraquer i vam pregar als peus de la imatge de la Immaculada Concepció, per acabar amb una pregària a la capella del Santíssim.
La segona i última etapa fou la visita a l’ermita de la Mare de Déu del Camí (tan estimada i venerada pels cambrilencs, com ens va senyalar Mn. Ramon), on vam poder gaudir de les explicacions dels nostres “guies” així com dels nostres cants al Cambril de la Mare de Déu .
Vam acabar la Trobada amb un dinar excel·lent i amb bon humor a l’hora de les postres en un acollidor  restaurant de la vila, al qual es va afegir Mn. Amador, rector de Vilafortuny.
Encara, abans de la tornada, vam poder gaudir d’ un interessant recorregut pel Cambrils antic, sovint tan poc conegut pels usuaris del sector turístic.

Pere Valls

La Festa de Crist Rei

El diumenge dia 21 de novembre, com a cloenda de l’ any litúrgic, l’Església celebrava la solemnitat de Crist Rei: la nostra parròquia afegia, a més a més, el goig de retre homenatge al nostre Patró, Crist Rei del Món, Crist Rei de l’Univers, del conegut i del desconegut, tal i com proclamava el celebrant en la homilia, Crist Rei de les nostres vides.

I, quina millor ocasió que aquesta per a la presentació i benedicció de la nova Creu Processional, feta de metall i platejada, que va quedar entronitzada al presbiteri, des del inici de l’Eucaristia i que, tal i com ja s’anunciava a l’ anterior edició d’aquesta Veu, passarà a formar part del tresor parroquial, amén de tenir tota la dignitat de Creu Parroquial.

L’evangeli del dia (Lc 23, 35-43) reconeixia la reialesa de Crist, Fill de Déu, en el rètol de la Creu i en la petició d’un dels lladres penjats al costat de Jesús “Recorda’t de mi quan arribis al teu regne”, confirmada pel mateix Crist –que mai la va negar: “T’ho asseguro, avui seràs amb mi al Paradís”.

Al voltant d’aquesta reialesa, el celebrant va glossar el significat i la grandesa del Pantocràtor que ens presideix, el Crist en Majestat, el Rei de la Glòria.
L’Eucaristia, iniciada als acords del cant “Alcem fidels…” (himne de Crist Rei), va tenir digne colofó en la inauguració dels vitralls de la capella del Santíssim (fets a l’obrador Atelier Lafuente) on se’ns ofereix una bonica simbologia de l’ aigua de la vida.

Acabada la Missa, la Nova Creu Parroquial va presidir la processó de la “reserva” cap al Santíssim, mentre entonaven el cant “Cantem tots a l’Amor que ens enamora…”.
A 2/4 de 7 de la tarda, com ja és tradicional, el grup A.T.S. va fer les delícies dels assistents, amb la representació de l’obra de teatre “Les malalties de l’Arsènia”. Realment va ser riure i no parar, un doll de bon humor i entreteniment –que tan necessari és a la nostra vida– com a bon punt i final a la Gran Festa de Crist Rei.

Des d’aquesta Veu, volem agraïr el treball i l’esforç de l’A.T.S., alhora que felicitar-los i encoratjar-los a continuar servint Déu també des del humor i el “divertimento”.

Pere Valls

(Podeu veure les imatges d'aquesta diada a l'anterior entrada al blog. Just a sota d'aquestes paraules ↓)

Missa d’inici del Curs

Després del descans estiuenc, calia tornar a posar fil a l’ agulla i fer-nos a la mar. La tasca d’anunciar el missatge del Regne als infants i als joves és molt engrescadora i no podia esperar més. Per això, el diumenge dia 10 d’octubre a les 12 del migdia, amb tota solemnitat i amb l’església ben plena, vam celebrar la Missa d’inici de curs.

L’Eucaristia dominical ja és prou important i significativa per sí sola, és la festa de la trobada setmanal amb Déu. Però si la revestim de la presència dels infants de 1ª Comunió i dels seus familiars i l´omplim del compromís dels grans, l’amor de Déu s’hi fa doblement present.

Sota el lema “Déu t’estima, anuncia l’Evangeli i testimonia’l”, la celebració va anar acompanyada de diversos actes carregats plenament de significat:

En primer lloc, el nostre rector (en nom del Sr. Arquebisbe) va procedir a “l’enviament dels catequistes”, fet que tradicionalment es fa a la catedral metropolitana de Tarragona però que enguany, per motiu d’obres, s’ ha fet des de cada parròquia. I així es va fer, davant l’altar, cada catequista amb una candela a la mà -signe de la llum del Crist ressuscitat- va ser “enviat”a catequitzar els infants i els joves, rebent un exemplar del catecisme (elaborat pel mateix rector) que conté les veritats de Fe que hem de transmetre, no només a la catequesi de la parròquia, sinó també a la catequesi de la vida de cada dia, en la família, a la feina… doncs cristià “s’és en tot lloc i en tot moment”.

Justament, l’ Evangeli del dia ens posava alerta sobre la necessitat de ser agraïts a Déu -que ens ha cridat a aquesta tasca- i a la parròquia que ens acull, alhora que ens envia a testimoniar allò que professem.

El segon acte, llargament esperat i ple també d’emotivitat, va ser l’entronització de la imatge de la Mare de Déu, restaurada per l’artista Ramon Ferran. Mentre entonàvem repetidament la salutació “Verge, Mare nostra, Reina de la Pau”, els presents va passar a venerar la nova imatge, alhora que dipositaven una flor als seus peus, símbol de la devoció i de l’amor a Maria que, en endavant, serà venerada com a “Mare i Reina de la nostra parròquia”.

Finalment, abans d’acabar la celebració, Mn. Rafael Serra va lliurar els nomenaments del bisbe diocesà a 7 persones de la parròquia, autoritzant-los par a la missió de “Servidors de l’ Eucaristia” en qualsevol església de la diòcesi. Igualment, se’ns va informar que l’arquebisbe Jaume ha acceptat la candidatura al diaconat permanent del feligrès de la nostra parròquia Miquel Marimon.

De tot plegat ens hem de felicitar i sentir agraïts a l’Amor de Déu que les ha fet possibles.