Seguint la tradició iniciada fa pocs anys, el 27 de gener la parròquia va honorar Sant Enric d’Ossó i Cervelló, patró dels/de les catequistes. Gran animador de l’ensenyament i de la catequesi, home de les nostres terres, va merèixer l’honor de ser el nostre model i guia en la tasca d’anunciar l’Evangeli i predicar i donar testimoni de la nostra fe en Déu, davant els infants i els joves.
Tots els catequistes ens vam aplegar, a les sis de la tarda, a la capella dels Santíssim: allí va començar el primer acte, un petit recés, dirigit per Mn. Rafael que va valorar i ponderar la tasca catequètica, el testimoni de Fe que es dóna, la dedicació de temps (formació, preparació, trobades, celebracions, reunions...) de manera desinteressada i gratuïta, arrelades totes elles en la convicció plena de les nostres creences i en la confiança absoluta en Déu que ens ha escollit per a aquesta missió. El/la catequista fa seu aquell encàrrec de Jesús en el seu comiat: “Aneu i ensenyeu tot allò que jo us he ensenyat... Jo seré amb vosaltres dia rere dia...”.
La sessió de catequesi, se’ns va dir, no és una classe de religió, és una ocasió per a transmetre, als infants i als joves, un missatge que potser no reben ni veuen a casa i, en molts casos, ni a l’escola ni a l’institut; encara que només sigui una hora a la setmana, el nostre treball i el nostre testimoni són agradables als ulls de Déu que vetlla perquè aquesta tasca no caigui en sac buit; només Ell sap quin fruit donarà la llavor sembrada en cada persona.
Acabat el recés, ens vam trobar en grups de 2-3 catequistes, per tal de “parlar” de les nostres inquietuds, les personals i les derivades de la nostra condició de catequistes.
Poc després, ens vam ajuntar -amb la resta de la comunitat habitual- a la pregària del Sant Rosari que, en aquell dia i de manera especial, va “contemplar” els Misteris de Llum, llegat de Joan Pau II.
Com a cloenda, vam participar de l’Eucaristia vespertina, concelebrada pel nostre Rector i el nostre Vicari, responsables de les catequesi de 1ª Comunió i de Confirmació, respectivament i presidida -des de l’ambó- per una fotografia de Sant Enric d’Ossó, en els seus temps de seminarista.
En el moment de la Pregària Universal, Mn. Rafael va fer una pregària individualitzada i personal per a cada catequista present i va tenir un record, també, per aquelles persones que ja són amb Déu.
Acabada la Missa, a iniciativa del nostre Rector -i com a novetat- va tenir lloc un sopar de catequistes, als baixos de la parròquia, on les grans “cuineres” (què amagat s’ ho tenien!) van lluir les seves arts culinàries i sorprendre’ns amb un ampli ventall de menges (fins i tot una sopeta, que ben bé venia en aquell moment!!!) i tots vam poder “llepar-nos” els dits. Des d’aquesta Veu, l’enhorabona i la més cordial felicitació a totes les cuineres i a totes les persones que van fer possible aquella estona tan agradable i familiar.
Tots els catequistes ens vam aplegar, a les sis de la tarda, a la capella dels Santíssim: allí va començar el primer acte, un petit recés, dirigit per Mn. Rafael que va valorar i ponderar la tasca catequètica, el testimoni de Fe que es dóna, la dedicació de temps (formació, preparació, trobades, celebracions, reunions...) de manera desinteressada i gratuïta, arrelades totes elles en la convicció plena de les nostres creences i en la confiança absoluta en Déu que ens ha escollit per a aquesta missió. El/la catequista fa seu aquell encàrrec de Jesús en el seu comiat: “Aneu i ensenyeu tot allò que jo us he ensenyat... Jo seré amb vosaltres dia rere dia...”.
La sessió de catequesi, se’ns va dir, no és una classe de religió, és una ocasió per a transmetre, als infants i als joves, un missatge que potser no reben ni veuen a casa i, en molts casos, ni a l’escola ni a l’institut; encara que només sigui una hora a la setmana, el nostre treball i el nostre testimoni són agradables als ulls de Déu que vetlla perquè aquesta tasca no caigui en sac buit; només Ell sap quin fruit donarà la llavor sembrada en cada persona.
Acabat el recés, ens vam trobar en grups de 2-3 catequistes, per tal de “parlar” de les nostres inquietuds, les personals i les derivades de la nostra condició de catequistes.
Poc després, ens vam ajuntar -amb la resta de la comunitat habitual- a la pregària del Sant Rosari que, en aquell dia i de manera especial, va “contemplar” els Misteris de Llum, llegat de Joan Pau II.
Com a cloenda, vam participar de l’Eucaristia vespertina, concelebrada pel nostre Rector i el nostre Vicari, responsables de les catequesi de 1ª Comunió i de Confirmació, respectivament i presidida -des de l’ambó- per una fotografia de Sant Enric d’Ossó, en els seus temps de seminarista.
En el moment de la Pregària Universal, Mn. Rafael va fer una pregària individualitzada i personal per a cada catequista present i va tenir un record, també, per aquelles persones que ja són amb Déu.
Acabada la Missa, a iniciativa del nostre Rector -i com a novetat- va tenir lloc un sopar de catequistes, als baixos de la parròquia, on les grans “cuineres” (què amagat s’ ho tenien!) van lluir les seves arts culinàries i sorprendre’ns amb un ampli ventall de menges (fins i tot una sopeta, que ben bé venia en aquell moment!!!) i tots vam poder “llepar-nos” els dits. Des d’aquesta Veu, l’enhorabona i la més cordial felicitació a totes les cuineres i a totes les persones que van fer possible aquella estona tan agradable i familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada