Condueix-me dolça Llum, vinc cap a Tu

La porta d'entrada en el món de Déu és la fe. Es dir simplement: Crec en Tu, Senyor Jesucrist. Una afirmació que només la podem fer per un do que ve del cel, per una gràcia de l'Esperit Sant. I quan dius això ja ets dins del món de Déu i del Regne de la seva gràcia. Es una audàcia.

Creure és entrar en una habitació plena de llum, és emprendre un camí nou. Una aventura. Un salt no al buit, sinó a la Plenitud. I el creient va de gràcia en gràcia. Es caminar tota la vida amb la llum de la fe encesa davant. Es com portar una llàntia encesa al davant en un camí de nit i enmig del bosc. Fins que arriba la claredat de l'aurora i llavors deixem la llum de la fe, perquè ja hi ha la gran claredat de Déu. I això és la vida eterna.

La religió no és una neurosi, la religió no és alienadora. I els grans creients són persones realistes i compromeses. I enmig del desert de la vida, amb les grans incerteses, tot canvia, amb un nou horitzó. Entres a formar part del gran escenari de la història de la salvació. Un escenari que té el temps i l'espai, creats per Déu, la llibertat finita de l'home i la gràcia de Déu que s'ha implicat fins a l'encarnació del Fill i la Creu.

A Déu no l'hem de cercar fora de nosaltres mateixos, sinó a dins. Allí hi habita com un temple. La fe és descobrir aquesta presència de Déu dins nostre. No hi ha d'haver cap prejudici que digui així: no pot ser veritat! Tanta llum és impossible! Aquest prejudici ve del Maligne. Es tot el contrari: Déu és en la seva glòria, hi ha llum, el Regne existeix, Crist ens ha redimit, hi ha el baptisme per al perdó dels pecats. Crist veritablement ha ressuscitat! Entra en aquest món: tingués l'audàcia de la fe. Cal dir només: Crec en Tu, Senyor Jesucrist. I dir això ja és entrar en el món de Déu, en el regne de la gràcia.

Al Cardenal Newmann, li agradava de fer aquesta pregària: Condueix-me, dolça Llum, vinc cap a Tu. Ningú dels qui creuen en Déu han quedat decebuts. Siguem un regal per a Déu.