dimarts, 15 de març de 2011

De nou la Quaresma o una Quaresma nova?

Ens trobem a les primeres setmanes del temps de Quaresma. Totes les confessions cristianes viuen aquest temps de forma diferent, com s’escau, doncs la peculiaritat litúrgica d’assenyalar determinats temps de l’any cerca precisament aquest fet: cridar l’atenció de qui segueix Crist i creu en Déu Pare i convidar-lo a una renovació, perquè avanci en el camí de la seva vida en Crist, perquè vagi alliberant el llast de la misèria humana.
I, per molt que ens ho sembli o ho vulguem pensar així, cada any no és el mateix. De cap manera! Perquè tothom creix, tothom fa camí i tothom té, en el seu cor, noves experiències que ha de posar en sintonia amb el Pare. Per això, la Quaresma no és mai un temps mimètic al de l’any passat o al de fa un segle... Si el vivim com un “dejà vu” no en traurem profit.
D’aquest repetir experiències se’n fa  càrrec la tradició popular -sigui religiosa o profana- mitjançant activitats, cerimònies o actes que es repeteixen d’igual forma. Menjar els típics bunyols de quaresma, tallar la cama a la vella quaresma, la mona de pasqua, la sopa de farigola... i fins i tot en l’àmbit religiós, les processons, els opuscles o els pregons de les “festes” de Setmana Santa.... Tot això pot representar tradicions ciutadanes, populars o religioses i poden fer-se cada cop igual perquè en el fons tenen la missió de recordar.
El que renovarà el nostre cor és la nostra “actitud quaresmal”. Perquè no hem de perdre mai de vista el que signifiquen les paraules de l’Evangeli: “On hi tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6, 21).
I on tenim el cor? Posat a les mans de Déu, evidentment.
Si l’Església, que és sàvia fins i tot malgrat les febleses dels qui la formem, no actualitza constantment la seva “vida en el món” no fidelitza el missatge ni la promesa de Jesús d’estar amb nosaltres (Mt 28, 20). És fàcil caure en el parany de pensar “si ho faig amb moltes coses a l’Església!”: l’Eucaristia és repetició, les pregàries són repetitives, els cicles, les fórmules... i el Rosari és una corrua de repeticions... I tant que ho és! Però si només repetim sense més no preguem, no actualitzem en el nostre cor allò que creiem, no fem present Jesús enmig nostre. Déu és amo i senyor del temps perquè n’és aliè. Per això, la nostra fe ens demana que a cada instant trobem Déu en la nostra vida. No creieu que resar un Parenostre és cada cop diferent? Cada circumstància de pregària és diferent? I anar a Missa: no és cada cop una experiència única i nova? Celebrar la Quaresma, com es podria aplicar a qualsevol altra data en el calendari litúrgic, no és -no ha de ser- mai el mateix que l’any anterior, perquè aleshores el que faríem seria paganitzar els nostres sagraments. A nosaltres ens toca fer-ho tot de bell nou.
I la paraula “Nou” té, en la seva dimensió teològica, un sentit preciós. Quan s’aplica a la Creació ex novum, (quan diem que Déu ho fa tot nou) o quan llegim el llibre de l’Apocalipsi “Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21, 5b).
No podem tancar els ulls a un món que té sed i gana d’Amor, que no el troba perquè s’ha fet un amor vell i gastat. El món, la humanitat, necessita un Amor que sigui Nou cada dia, i aquest Amor és de Déu, que cada dia se’ns fa nou en els nostres cors perquè les nostres mans vesteixin un món millor. Que viviu una Quaresma ben nova.