dimecres, 9 de març de 2011

Un camí vers la Pasqua

Un any més l’Església ens recorda que ens endinsem en la Quaresma, un camí cap a la llibertat, quaranta dies de preparació a la Pasqua.
El dia 9 de març és Dimecres de Cendra i nosaltres, els cristians, iniciem la Quaresma. Per alguns aquesta paraula té un ressò d’un temps trist. No, són uns dies per preparar el nostre cor per arribar amb joia a la gran Festa de la Pasqua, la festa de la nova i eterna aliança entre Déu i els homes.
És un temps privilegiat de peregrinació interior cap a Aquell que és la font de la misericòrdia. És un temps de reflexió i de conversió. Un dies de penitència, una virtut que no està de moda, ja que vivim uns temps en què es vol deixar de banda tot el que exigeixi esforç. Cal que nosaltres emprenguem aquest camí de desert per purificar-nos de les nostres mancances.
L’Església ens fa un toc d’alerta, invitant-nos a un canvi de mentalitat, a revisar la nostra vida, a voler superar les nostres falles, la nostra rutina, el desencís, l’estretor de mires, l’egoisme, la poca esperança… per seguir el camí que el Mestre ens va assenyalar. Tot això exigeix esforç. Per tant, ens cal alleugerir l’equipatge i retornar allò que és essencial i autèntic.
Tres mitjans ens ajudaran durant aquesta Quaresma a millorar les nostres actituds:

a) La pregària. Per què? Per apropar-nos més a Déu i escoltar-lo. Per això ens cal cada dia dedicar-hi més estones, participar sovint de l’Eucaristia, fer silenci en el nostre cor, llegir amb freqüència la Paraula de Déu. Aquest any, en el qual llegim les lectures que pertanyen al Cicle A, seria bo que anéssim desgranant a poc a poc l’Evangeli de Sant Mateu, i a familiaritzar-nos amb el res de les Laudes i les Vespres. També assistir, si podem, al Recés i a les xerrades quaresmals.

b) El dejuni. De què? De carn? També, perquè el gran dejuni que Déu vol és:
Dejunar de jutjar els altres, de paraules que fereixen, d’enfadar-nos, de crear una ambient tens, de faltar el respecte a l’altre, de “mossegar” el proïsme en les nostres converses, del desànim…

c) L’Almoina. De diners? També, però sobretot de donar temps de la nostra vida als altres, d’estar a prop del malalts, dels ancians, d’aquelles persones que es troben soles, fer-los-hi companyia i saber-los escoltar. Estar a prop dels avis, estar pendents d’ells, ser detallistes.

Aquesta Església santa i pecadora ens empeny i encoratja a seguir el Mestre i Salvador.
En la Quaresma d’aquest any hauríem de renovar-nos, de deixar l’home vell que hi ha en nosaltres per ser l’home nou que viu a l’estil de Crist, és a dir:
- Estimant
- Compartint
- Donant alegria
- Servint
- Perdonant. Escoltant...