“Crec que tots els serveis porten a Déu”
Una persona que ha col·laborat molts anys a la Parròquia: fou catequista i servidora de l’Eucaristia. Actualment és servidora de l’Eucaristia segons nomenament del senyor arquebisbe. Últimament ha entrat a formar part de la comissió d’economia.
P. Des de quan pertanys a la Parròquia?
R. Des que la nostra família es va traslladar a viure a Reus fa 36 anys. Recordo que vivíem en un pis de la plaça de la Llibertat, i per proximitat vam integrar-nos a la parròquia de Crist Rei. El rector era mossèn Ferran, i en hi vam sentir molt acollits. Des d’aleshores, malgrat haver canviar de domicili, seguim celebrant la fe a Crist Rei i l’hem considerat des de sempre la nostra parròquia.
P. Com va ser que et varen nomenar servidora de l’Eucaristia?
R. Era en temps de Mn. Eduard, aleshores anava més gent a missa i a combregar i es va considerar, per no allargar les celebracions, que hi hagués uns fidels que ajudessin a donar la Comunió, i el mossèn em va proposar ser un d’ells. Recordo que vaig tenir molts dubtes... tenir a les meves mans el Cos de Crist és una cosa molt gran i no me’n sentia digna, però el mossèn em va convèncer i des de llavors que sóc servidora de l’Eucaristia.
P. En quins serveis has col·laborat a la Parròquia?
R. Vaig ser durant bastants anys catequista. Em vaig iniciar amb Mn. Ferran, després vaig seguir amb Mn. Josep i a continuació amb Mn. Eduard, fins que els horaris no van ser compatibles amb les tasques professionals i vaig haver de deixar-ho, però d’aquella època en guardo molt bon record i em va enriquir molt. També he fet de lectora de la Paraula de Déu, i encara ho faig quan convé. Vaig ser secretària del Consell de Pastoral amb Mn. Eduard. Durant uns anys vaig formar part d’un grup de neteja que teníem cura de les dependències de catequesi. Actualment sóc de la comissió d’economia de la Parròquia. Crec que tots els serveis porten a Déu, i entre tots ho hem de fer tot amb bona voluntat i sense afany de protagonisme, ja que tots som necessaris, però ningú imprescindible.
P. La Parròquia t’ha ajudat a créixer en la fe? De quina manera?
R. I tant que m’ha ajudat. Jo crec que sols no ens podem salvar, en canvi caminant junts, buscant la veritat entre tots, creixem en la fe, sentint les vivències de fe dels altres, veient com s’accepta la voluntat de Déu en moments difícils, donant testimoni, sofrint amb els que sofreixen, alegrant-nos amb les alegries dels altres, perdonant-nos mútuament, anem fent camí cap al Pare i per descomptat creixem en la fe.
P. Com veus ara la nostra Parròquia?
R. La veig il·lusionada i renovada, amb ganes de tirar endavant malgrat els temps difícils que estem vivint. No tan bé com voldríem perquè hi ha moltes mancances i imperfeccions ja que la parròquia la formem persones, i les persones, ja se sap, som imperfectes. Però si som capaços de veure que cada un de nosaltres som febles i que fem coses que sense adonar-nos-en poden molestar els altres, també serem capaços de perdonar les ofenses que ens fan, pensant que potser ho han fet sense mala intenció i que no hi ha ningú perfecte. D’aquesta manera serem més feliços, ens respectarem més i potser aconseguirem que algú quan ens miri pensi “Mireu com s’estimen, són capaços de perdonar-se” i així farem veritablement Parròquia.
P. Des de quan pertanys a la Parròquia?
R. Des que la nostra família es va traslladar a viure a Reus fa 36 anys. Recordo que vivíem en un pis de la plaça de la Llibertat, i per proximitat vam integrar-nos a la parròquia de Crist Rei. El rector era mossèn Ferran, i en hi vam sentir molt acollits. Des d’aleshores, malgrat haver canviar de domicili, seguim celebrant la fe a Crist Rei i l’hem considerat des de sempre la nostra parròquia.
P. Com va ser que et varen nomenar servidora de l’Eucaristia?
R. Era en temps de Mn. Eduard, aleshores anava més gent a missa i a combregar i es va considerar, per no allargar les celebracions, que hi hagués uns fidels que ajudessin a donar la Comunió, i el mossèn em va proposar ser un d’ells. Recordo que vaig tenir molts dubtes... tenir a les meves mans el Cos de Crist és una cosa molt gran i no me’n sentia digna, però el mossèn em va convèncer i des de llavors que sóc servidora de l’Eucaristia.
P. En quins serveis has col·laborat a la Parròquia?
R. Vaig ser durant bastants anys catequista. Em vaig iniciar amb Mn. Ferran, després vaig seguir amb Mn. Josep i a continuació amb Mn. Eduard, fins que els horaris no van ser compatibles amb les tasques professionals i vaig haver de deixar-ho, però d’aquella època en guardo molt bon record i em va enriquir molt. També he fet de lectora de la Paraula de Déu, i encara ho faig quan convé. Vaig ser secretària del Consell de Pastoral amb Mn. Eduard. Durant uns anys vaig formar part d’un grup de neteja que teníem cura de les dependències de catequesi. Actualment sóc de la comissió d’economia de la Parròquia. Crec que tots els serveis porten a Déu, i entre tots ho hem de fer tot amb bona voluntat i sense afany de protagonisme, ja que tots som necessaris, però ningú imprescindible.
P. La Parròquia t’ha ajudat a créixer en la fe? De quina manera?
R. I tant que m’ha ajudat. Jo crec que sols no ens podem salvar, en canvi caminant junts, buscant la veritat entre tots, creixem en la fe, sentint les vivències de fe dels altres, veient com s’accepta la voluntat de Déu en moments difícils, donant testimoni, sofrint amb els que sofreixen, alegrant-nos amb les alegries dels altres, perdonant-nos mútuament, anem fent camí cap al Pare i per descomptat creixem en la fe.
P. Com veus ara la nostra Parròquia?
R. La veig il·lusionada i renovada, amb ganes de tirar endavant malgrat els temps difícils que estem vivint. No tan bé com voldríem perquè hi ha moltes mancances i imperfeccions ja que la parròquia la formem persones, i les persones, ja se sap, som imperfectes. Però si som capaços de veure que cada un de nosaltres som febles i que fem coses que sense adonar-nos-en poden molestar els altres, també serem capaços de perdonar les ofenses que ens fan, pensant que potser ho han fet sense mala intenció i que no hi ha ningú perfecte. D’aquesta manera serem més feliços, ens respectarem més i potser aconseguirem que algú quan ens miri pensi “Mireu com s’estimen, són capaços de perdonar-se” i així farem veritablement Parròquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada