Vetlla Pasqual en directe des de la nostra Parròquia.- 11 d'abril de 2020

Podeu seguir la Vetlla en directe. Després quedarà gravada.

El Pantocràtor de la Parròquia

L’aula de l’Església parroquial està presidida pel Pantocràtor. La tradició oral de la parròquia creia que era un tapís (això estava motivat pel serrell de llana que en rematava la seva part inferior), però pròpiament és una pintura a l’oli. No queda clar en l’arxiu de la parròquia qui és l’autor, però les nostres investigacions ens han portat a trobar que va ser pintat per Jaume Minguell, conegut autor de murals religiosos, l’any 1959.

L’obra, enfosquida pel temps, va ser netejada i restaurada l’any 2011 per l’artista Josep Fernández. La imatge de Crist està inspirada en l’art universal cristià (penseu en les pintures murals del Pirineu). S’hi representa Crist gloriós dins de la màndorla, que simbolitza la divinitat. Crida l’atenció que els peus del Senyor traspassen la forma d’ametlla per indicar que han trepitjat la nostra Terra i, per tant, és un símbol de la seva encarnació.


Al fons de la màndorla hi ha dos tons de blau per significar el firmament, el dia i la nit i la multitud d’estrelles: Ell és Senyor del temps i del l’espai. A la divisòria entre la nit i el dia, representat per la tonalitat dels blaus, hi ha els colors de l’arc de Sant Martí, per significar que Ell és la pau i uneix el Cel i la Terra.

Crida l’atenció el rostre de Jesús, amb uns ulls, que segons el llibre de l’Apocalipsi, són de foc, vivents i penetrants. Tanmateix és una mirada que no infon por sinó pau i serenitat.

La corona del Senyor està marcada per la Creu, per indicar que Ell és Rei des de la Creu. «Regnabit Deus a ligno», això és, des de l’amor entregat. Crist és Rei perquè és el que estima més, amb un amor no només humà sinó diví.

Els braços del Senyor tenen actituds simbòliques. Amb la mà dreta beneeix fora de la màndorla, per significar que Ell beneeix el món i, amb la mà esquerra, sosté el pergamí dels Evangelis i, de manera visible, hi ha aquestes paraules llatines «Ego sum lux mundi», aquestes paraules es refereixen al conjunt de la seva persona representada en aquest excel·lent pantocràtor.

Els vestits del Senyor estan constituïts per la túnica sacerdotal i l’ample mantell daurat, que significa la seva glòria. «Seu a la dreta del Pare».

La imatge dóna la impressió de sortir del pla bidimensional i apropar-se a nosaltres, en un efecte també de profunditat i perspectiva contrària, quasi a manera d’escorç.

Tal com era costum en aquestes representacions inspirades en els llibres de Daniel i de l’Apocalipsi, la imatge ve acompanyada, en el seus quatre angles, amb el tetramorfs, això és: els símbols dels quatre evangelistes, com els pregoners i heralds de la Bona Nova de Jesús. Són: en l’angle superior Mateu, amb el símbol de l’home i Marc amb el símbol del lleó, en els angles inferiors tenim el Bou com a símbol de Lluc i l’àguila com a símbol de Joan. Les quatre figures estan alades, per significar que l’Evangeli ha de ser proclamat per tota la terra i que són àngels-missatgers.

El pantocràtor és dels pocs objectes conservats de l’antiga i primera parròquia situada, com els més grans saben, a l’altre angle del Parc de Sant Jordi. Per això, els ancians de la parròquia, l’estimen tant.

Posem, com a música, el final del Te Deum de Bruckner, per donar gràcies a Déu per la comunió eclesial present a la nostra Parròquia. És una música grandiosa i oberta a l’infinit.

Festivitat de Crist Rei

Celebrem junts la Festa de la Nostra Parròquia!

No falteu!!

Festa Major de Crist Rei

Festivitat de Crist Rei.- Esgarrifances del vers.

Jo sóc la llum del món.- Festivitat de Crist Rei

Demà és la festa de la nostra parròquia que, des de sempre, ha estat presidida pel bellíssim pantocràtor, παντοκράτωρ, on es representa –amb la més bella tradició de l’art universal cristià– el Crist gloriós, dins de la màndorla (sempre té forma d’ametlla) que representa la seva divinitat i marca els cercles concèntrics que troben el seu centre en els ulls de Jesús. Dins de la màndorla s’hi representen els estels i el blau per significar el cosmos i també l’arc de sant Martí com a signe de la pau i de l’aliança última de Déu amb la humanitat. Els angles són ocupats pels tetramorfs, l’al·legoria dels quatre evangelistes (l’home, el bou, el lleó i l’àguila). Cadascun d’aquests símbols tenen relació amb la profecia d’Ezequiel i el llibre de l’Apocalipsi). Són importants els peus descalços de Jesús que surten de la forma oval per significar que aquests peus han trepitjat la terra i han deixat petjades. El Senyor gloriós beneeix el món i l’Església amb la mà dreta (la benedicció de Déu) és l’Esperit Sant i amb l’altre sosté el pergamí de la Paraula on diu: Ego sum lux mundi (Jo sóc la llum del món). Els vestits de Jesús són significatius: la túnica és blava (significa la seva humanitat) i el mantell de color porpra o daurat que significa la seva divinitat. Si us fixeu el Senyor porta la banda reial de porpra creuada. Significa també la seva reialesa.

A més, en el nostre Pantocràtor trobem la imatge del Senyor amb la corona de la seva reialesa amb una bonica combinació amb la creu de la seva aureola per significar que Crist és rei des de la creu, des de l’amor entregat. Pantocràtor és una paraula que significa EL QUI HO SOSTÉ TOT i la tela que presideix la parròquia és una bella representació de la Majestat del Senyor (Maiestas Doimini).

Us posem un bell i breu documental referent al Pantocràtor de sant Climent de Tahüll, en el qual s’inspira clarament el Pantocràtor de la Parròquia. Admirem i estimem aquesta imatge del Senyor que inspira bellesa, confiança i la glòria de la seva resurrecció i,  contemplant la santa Imatge de Crist, diguem les paraules del Credo: Llum de llum, Déu veritable nascut de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare. Ell és rei i Senyor de totes les coses. També el rei, el centre, el cor de la nostra parròquia. Bona festa de Crist Rei. 

Vigília de Crist Rei. Pregària, adoració del Santíssim Sagrament