diumenge, 27 de gener de 2013

Ha mort Mossèn Francesc Benet i Marimon, prevere de la nostra arxidiòcesi i inscrit a la nostra Parròquia. In paradisum.

El dia de la Conversió de Sant Pau el Senyor cridà a Mn. Francesc Benet i Marimon, prevere de la nostra arxidiòcesi i inscrit a la nostra Parròquia. Al cel siguis, mossèn. Havia nascut el dia 10 de febrer l’any 1933 a Rocallaura i fou ordenat prevere l’any 1958.

Mossèn Francesc deixa anar un colom des de la nostra Parròquia,
desprès d'una missa familiar. 27 de maig de 2012

Mn. Francesc pertanyia a una generació de preveres que varen créixer amb els relats martirials dels seus germans i que es lliuraren al servei de les comunitats parroquials de la postguerra. Principalment a Rocafort de Queralt a la Conca de Barbarà, d'on fou rector tants anys i d'altres parròquies de la comarca.

Concelebrant el passat Dijous Sant. 5 d'abril de 2012

Exercí el ministeri d'una manera humil, abnegada i fidel que pot semblar irrellevant als ulls del món, però que és gloriosa als ulls de Déu. Estimava els fidels i amb amor i alegria administrava els sagraments de la fe. També li agradaven els silencis del bosc i la cacera.

Cada dia tenia a les mans la litúrgia de les Hores. Amb grans dificultats i amb la seva tenacitat reconstruí el Santuari de la Mare de Déu del Tallat. Una imatge de Maria tant venerada al poble nadiu del mossèn, a Rocallaura i tants pobles de la Conca i a la Segarra. Ell mateix recuperà el romiatge i l’aplec del tercer diumenge d'agost d'aquelles parròquies vers aquell Santuari.

Mare de Déu del Tallat

Estimava el bisbat i els germans sacerdots. El Santuari del Tallat romandrà com un himne de pedra, reconstruït per ell carreu a carreu, a lloança de la Mare de Déu. Les seves cendres, segons la seva voluntat, romandran allí. Als peus de Santa Maria. És just que sigui així.

Amb Mossèn Rafael i els nostres escolans. Dijous Sant de 2012
El proper dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc la Missa funeral per ell.
Diumenge de Rams de 2012

A Crist Rei el recordarem per la seva bondat i l’amor amb què diumenge rere diumenge proclamava l’Evangeli. Ell sabia, per la seva salut tant delicada, que ben aviat veuria Déu cara a cara i en el silenci s’hi preparava. Com una mena de pressentiment de Pasqua.

Justament el dia de la seva mort a la carretera de Castellvell vaig veure el primer ametller florit, com un anunci de la primavera, al cor de l’hivern.


Al cor de l’hivern,
l’ametller ha florit,
una noia en porta
una branca a les mans.
I el nom d'aquesta noia
És «Esperança»

El proper dimecres, dia 30, a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc la Missa Funeral per ell a la nostra Parròquia.