dijous, 24 de gener de 2013

Escola de Pregària (1a. Lliçó)


La primera actitud de la pregària és entrar dins de nosaltres. Es un bon exercici cercar el batec del cor. L’interior de l’home és un univers. Déu no està fora de nosaltres mateixos, és dins. I cal restar silenciós. I aprendre a dir:

«Senyor Jesucrist et necessito.
T’obro la porta de la meva vida
i et rebo com el meu Senyor i el meu Redemptor.
Gràcies per perdonar els meus pecats.
Rep la meva vida.
Tu em coneixes més que no pas jo a mi mateix.
Et demano que facis de mi
la persona que vols sigui»

No cal dir gaire coses més per començar, la pau del cor ve de seguida. Hem entrat en el món de Déu. Sempre serà veritat el que diu Sant Pau: «Si confesses que Jesucrist és el Senyor seràs salvat». La fe humil i agosarada alhora és el primer pas per la pregària.



L’Equip del Blog us posa, en aquesta setmana de pregària per la Unitat dels cristians, el que es considerat com a himne no oficial d'Anglaterra: "And did those feet in ancient time"; un breu poema de William Blake, de l'any 1804, amb música escrita per Sir Hubert Parry el 1916. Avui dia és més conegut com l'himne "Jerusalem".  Es canta a moltes esglésies anglicanes i a algunes episcopalials als EUA.