dimarts, 8 de gener de 2013

El cristià no només ha de mirar el mal, sinó el bé que hi ha en el món, alegrar-se'n i donar-ne gràcies a Déu


Quan han passat les festes hem de donar gràcies al Senyor pels seus dons. Per l’alegria que ens ha donat la celebració del Nadal. Que n’és de bonic que a l’Evangeli de l’Epifania se’ns digui que l’alegria dels mags de trobar l’estrella i l’Infant va ser immensa. Es l’alegria d’haver reconegut en l’Infant de Nadal el Misteri de Déu. Donem gràcies a Déu per la joia que ens ha donat la lloança de Nadal, pel molt que hem acollit els pobres i desvalguts. Per tantes coses boniques que hem fet a la Parròquia. Per la joia de retrobar-nos a casa, a la taula tant entranyable de Nadal. La pròpia família és un regal tant gran!


Es ben cert que quan contemples un any que ha passat, t’adones del poder de les forces del mal que fan sofrir tantes persones, però no podem oblidar que hi ha el Misteri del Bé, que per la gràcia de Crist encara creix. Són tantes i tantes les persones que fan el bé! Quants exemples de solidaritat no ha donat en la nostra societat en aquest temps de crisi. No tot està perdut. Es possible l’esperança. Hi ha una multitud immensa d’homes i dones de bona voluntat que fan el bé i s’indignen davant de la injustícia.

Voluntari d'un Banc d'Aliments

Certament que el mal és escandalós i és notícia, que sé jo... la tristesa de la guerra, les dificultats de les famílies en atur, la corrupció dels polítics... tot és això és el que surt als media, però els gestos de servei i d’amor, tants i tants, queden en l’ombra i en l’anonimat, la fidelitat quotidiana de tantes persones que acompleixen en les seves obligacions amb senzillesa de cor també. El cristià no ha de veure només la força del mal, també ha de veure la força de Bé i que aquest, per do de Déu, sempre vencerà el mal. I a més a més té la certesa de què si Crist ha vingut en aquest món és per a no deixar-lo mai més. Es Emmanuel, Déu amb nosaltres per sempre.


Amb aquests sentiments de confiança i d’esperança comencem el nou any i ens el felicitem. Com diu l’antiga felicitació: Tempora bona venient, que traduït del llatí, vol dir: Vindran temps millors. Aquest és el desig, aquesta és la pregària! L’esperança ens fa caminar. Coratge i bon inici d’ANY NOU!!!


Us posem el You Tube de l’encontre mundial de joves a Roma, quaranta mil joves van pregar amb el Sant Pare i li van alegrar el cor, i amb el seu, el de tota l’Església. Es un signe d’esperança. Es el carisma del Monestir de Taizé.